Riba-roja de Túria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Riba-roja de Túria
Escut de Riba-roja de Túria
(escut)
Localització

Localització de Riba-roja de Túria respecte del País Valencià Localització de Riba-roja de Túria respecte del Camp de Túria


Municipi del Camp de Túria
Plaça de l'Ajuntament
Plaça de l'Ajuntament
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Camp de Túria
Manc. Camp de Túria
Llíria
Gentilici Riba-roger, riba-rogera
Predom. ling. Valencià
Superfície 57,49 km²
Altitud 125 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
21.499 hab.
373,96 hab/km²
Coordenades 39° 32′ 51″ N, 0° 34′ 06″ O / 39.54750°N,0.56833°O / 39.54750; -0.56833Coord.: 39° 32′ 51″ N, 0° 34′ 06″ O / 39.54750°N,0.56833°O / 39.54750; -0.56833
Distàncies 20 km de València
14 km de Llíria
Organització
Ajuntament
• Alcalde:

7 PP, 6 PSPV, 3 Riba-roja Pot, 2 C's, 2 Compromís
i 1 EUPV
Roberto Raga Gadea (PSPV)
Codi postal 46190
Codi territorial 46214
Patró/Patrons Crist del Afligits, Nostra Senyora de l'Assumpció
Dies de mercat Dilluns
Agermanament France Berre-l'Étang, França
Web

Riba-roja de Túria és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Limita amb Benaguasil, l'Eliana, Loriguilla, la Pobla de Vallbona i Vilamarxant (a la mateixa comarca del Camp de Túria), a més de Quart de Poblet, Manises i Paterna (a l'Horta oest) i Xest i Xiva (a la comarca de la Foia de Bunyol)

Geografia[modifica | modifica el codi]

Es troba construïda sobre un suau pujol a la dreta del riu Túria. El medi climàtic és el típic mediterrani encara que amb temperatures una mica més baixes que en la capital del país, donada la seva major altitud; les mesures tèrmiques oscil·len entre els 9º de gener i els 24º d'agost, i les precipitacions són lleugerament superiors als 400 mm anuals, amb un màxim en l'estació tardorenca.

La superfície no llaurada, l'ocupen monticles desproveïts de vegetació arbòria, si exceptuem les joves pinedes de la muntanya del Frare, però rics en espècies menors com el romaní, arç, coscolla i altres.

Nuclis de població[modifica | modifica el codi]

  • Riba-roja de Túria
  • Mont Alcedo
  • La Venta de Poio
  • L'Oliverar
  • La Llobatera
  • Reva
  • Masia de Traver
  • Santa Rosa
  • València la Vella
  • Els Pous
  • Montemayor
  • El Clot

Història[modifica | modifica el codi]

Zona arqueològica del Pla de Nadal

Hi ha diversos jaciments del bronze i ibers; dels romans, que l'anomenaren Ribarubea ('ribera roja'); s'han trobat diverses villae i les ruïnes d'una ciutat coneguda com a València la Vella; el Pla de Nadal dóna important testimoni del domini visigot; els moros, que la batejaren Beni-panoha, deixaren el nucli urbà, la torre i el castell; Jaume I (1208-1276), el 30 de juny del 1269, va obtenir del bisbe de Saragossa el castell i la vila a canvi d'altres possessions a l'Aragó; en el Llibre del repartiment apareix citada com a Ribaroga; el 1348, els unionistes s'apoderaren de la població i ajusticiaren els jurats i el batlle. El 1382, el senyoriu pertanyia a Pere de Centelles i la seua esposa Raimunda de Riusech; el 1562 era de Gabriel de Roxes; posteriorment fou del marquès de Guadalest, que atorgà carta de població, el 7 d'agost del 1611, per a 41 nous pobladors, reservant-se per a ell la màxima jurisdicció, i el poder d'anomenar els oficials municipals; oferia terres i cases, i a canvi els vassalls li donaven la cinquena part de la fruita, la setena de l'arròs, la novena dels fruits del secà i altres tributs; també va pertànyer al marquès de Càceres i al comte de Revillagigedo fins a l'abolició dels senyorius.

Carta pobla atorgada a la baronia de Riba-roja, el 7 d'agost de 1611. Arxiu del Regne de València

En el segle XVIII, a causa del conreu de l'arròs, va patir febres terçanes i es va restringir el seu conreu a les terres contigües al riu; durant la Guerra d'Independència hi hagué una guerrilla que va causar força maldecaps als francesos; a les primeries del segle XIX produïa blat, vi, oli, seda, garrofes i fesols, hi havia un algepsar, quatre molins fariners i vuit almàsseres per a oli, i també s'hi fabricaven teules; el 13 d'abril de 1897 es va concloure el compromís de cessió o venda de les terres que hi posseïa Àlvar Gonçal Joan d'Armada Fernández de Córdoba Valdés i Guemes, sisè comte de Revillagigedo, a favor dels regants del poble; el 1943, RENFE tingué la gosadia de denominar-lo Ribarroja de las Cuevas per diferenciar-lo d'altres pobles de l'estat amb el mateix topònim, però la fulminant reacció popular eliminà l'atreviment de l'empresa ferroviària; en els últims temps, s'ha vist en l'ull de l'huracà de la corrupció urbanística per la proliferació de PAI que han convertit el terme en un continu d'urbanitzacions, i especialment pel conegut Pla Porxinos, macrooperació especulativa promoguda pel València CF amb la connivència de l'Ajuntament.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
9.826 9.930 10.877 11.236 11.671 12.908 14.261 16.262 17.251 19.083

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura constituïx de moment la seua principal base econòmica. En la superfície conreada, predominen en el secà els fruiters, entre aquests el garrofer i en el regadiu en primer lloc el taronger i el cultiu d'hortalisses. En la ramaderia, arriba a certa importància en els seus sectors llaner i porcí, seguit del boví.

La indústria se centra en la tradició ceràmica de Riba-roja de Túria. Hi destaquen el ciment, material sanitari, ceràmiques artístiques i materials per a la construcció, a part de diverses pedreres per a l'extracció de materials.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació municipal[modifica | modifica el codi]

El ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 7 del Partit Popular, 6 del Partit Socialista del País Valencià, 3 de Riba-Roja Pot, 2 de Ciutadans, 2 de Compromís i 1 d'Esquerra Unida-Acord Ciutadà.

Escut de Riba-roja de Túria.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Riba-roja de Túria

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Josefa Ruiz Esteban 3.323 28,82% 7 (Red Arrow Down.svg-4)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Roberto Raga Gadea 2.837 24,61% 6 (Red Arrow Down.svg-1)
Riba-Roja Pot! Riba-Roja Pot.png Rubén Ferrer Pérez 1.507 13,07% 3 (Green Arrow Up.svg+3)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-icono.svg Francisco Manuel Caparrós Durán 1.404 12,18% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Compromís per Riba-Roja Compromís (isotip).svg Rafael Folgado Navarro 1.352 11,73% 2 (Green Arrow Up.svg+1)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Rafael Gómez Muñoz 786 6,82% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Unió, Progrés i Democràcia Logo de UPyD.png Emilio Martí Puig 174 1,51% 0
Vots en blanc Transparent.gif 146 1,27%
Total vots vàlids i regidors 11.529 100 % 21
Vots nuls 187 1,6%**
Participació (vots vàlids més nuls) 11.716 74,39%**
Abstenció 4.034* 25,61%**
Total cens electoral 15.750* 100 %**
Alcalde: Roberto Raga Gadea (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 6 de PSPV, 3 de Riba-Roja Pot, 2 de Compromís i 1 d'EUPV[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona de Llíria.[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde de Riba-Roja de Túria és Roberto Raga Gadea (PSPV).[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicente Guzman
Joan Antoni Toledo Gómez
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
19/04/1979
01/01/1981
--
1983 - 1987 Joan Antoni Toledo Gómez PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Joan Antoni Toledo Gómez PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Joan Antoni Toledo Gómez PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Francisco Tarazona Zaragozá PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Francisco Tarazona Zaragozá PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Francisco Tarazona Zaragozá PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Francisco Tarazona Zaragozá PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Francisco Tarazona Zaragozá PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Robert Raga Gadea PSPV-PSOE 13/06/2015 --

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de l'Assumpció
Castell

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església de l'Assumpció de Nostra Senyora. 1791-1797. Estil neoclàssic. Molt maltractat el 1936-1939, ha estat ben restaurat recentment.
  • Convent de Sant Gregori i església de la Sagrada Família. 1896, estil neogòtic.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • El castell. Habitat fins al 1897, ha passat des de llavors per un procés de degradació (va ser, fins i tot, magatzem agrícola). A hores d'ara es troba pràcticament desaparegut, igual que les muralles, integrat en els edificis més antics del poble.
  • Ajuntament. Obra de l'arquitecte Joaquim Rieta (1897-1982), aixecada entre 1925 i 1927 en estil classicista.
  • Pont Vell. D'origen romà.
  • La cisterna. Construïda el 1762, es va mantenir en ús fins a 1940. Serà Museu Arqueològic.
  • Molí del Comte. Un dels millors conservats del país.
  • Tres aqüeductes romans, dels quals el més conegut és el dels Arquets.
  • Pla de Nadal. Restes d'una basílica del segle VII, capitells, columnes, carreus, que es conserven en el Museu Històric Municipal.
  • Ruïnes de València la Vella.
  • Caserius i masos arreu del terme.
  • Restes de la muralla àrab i d'una torre, a la plaça de la Torre, en molt mal estat.

Monuments naturals[modifica | modifica el codi]

  • Xopera de masia de Traver. Bosc caducifoli de ribera compost per xops, plàtans d'ombra, àlbers i matolls com esbarzers.
  • Om de Traver. No es tracta ben bé d'un om, sinó que es tracta d'un plàtan d'ombra centenari catalogat com a arbre monumental per la Generalitat Valenciana.
  • Parc fluvial del Túria. El terme municipal es troba creuat pel riu Túria, convertit recentment en Parc Natural.
  • Muntanya del Frare i vall del barranc de Porxinos. La muntanya del Frare i la vall del barranc Porxinos són enclavaments naturals molt rics en fauna i vegetació mediterrànies.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Les Festes Majors se celebren en honor a l'Assumpció de la Verge (15 d'agost) i en honor del Santíssim Crist dels Afligits (14 de setembre). A més, té lloc també la Festa dels "Fadrins" que tradicionalment és la festa que organitzaven els joves de la població en honor a la Verge del Rosari. Des de fa uns 15 anys, la festa ha pres una importància tal que l'equipara als altres grans moments de l'estiu. La festa gran dels Fadrins és a l'agost i comença un divendres i acaba al diumenge de la setmana següent amb la processó de la Verge del Rosari, que és portada pels festers de l'any següent. Durant els nou dies que dura la "setmana" de Fadrins, es fan orquestres, festes amb DJ, concerts i altres activitats, majoritàriament durant la nit.

Per altra banda, Riba-roja de Túria conta també entre les seues festes les celebrades en honor a sant Antoni (17 de gener), amb la crema d'una gegantesca foguera i la tradicional benedicció d'animals. I, per descomptat, amb la festa valenciana més internacional, les Falles. En aquests moments, té sis comissions falleres: la falla l'Harmonia, la falla el Túria, la falla la Unió, la falla la Pau, la falla l'Amistat i la falla Plaça de la Constitució. Es té constància d'activitats falleres des de la dècada dels anys 20, quan es va crear la falla C/ del Llavador.

També són importants les festes en honor a sant Vicent Ferrer, en les quals s'interpreten els tradicionals "miracles de Sant Vicent". Finalment, és destacable la celebració de l'Ofrena al Riu Túria, una festa de periodicitat quinquennal, la primera edició de la qual va tenir lloc el 1980. Després d'un parèntesi de 17 anys, es va celebrar per segona vegada en 1997, posteriorment el 2000 (any en què es va decidir atorgar-li periodicitat quinquennal) i el 2005. L'"ofrena" es fonamenta en un acte simbòlic d'agraïment al riu Túria pels beneficis que històricament ha aportat als municipis de la seua ribera. Amb aquest motiu, es donen cita en l'esplanada del riu, al costat del pont vell, representacions arribades de tots els municipis per on transcorre el Túria, des de Guadalaviar (serra d'Albarrasí, Aragó) fins a València. Prèviament al dia gran, es desenvolupen diferents activitats lúdiques, exposicions, conferències, etc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. García, José «Se constituyen los Ayuntamientos del Camp de Túria, en una jornada no exenta de sorpresas» (en castellà). www.infoturia.com, 16-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  4. Junta Electoral de la Zona de Llíria «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Llíria], 90, 28-04-2015, pàg. 94 [Consulta: 3 agost 2015].
  5. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Riba-Roja de Túria», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Riba-Roja de Túria. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riba-roja de Túria Modifica l'enllaç a Wikidata