L'Eliana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaL'Eliana
Escut de l'Eliana
Escut de l'Eliana
L'Eliana. Ajuntament 1.jpg

Localització
Localització de l'Eliana respecte del País Valencià.png
 39° 33′ 58″ N, 0° 31′ 41″ O / 39.566111111111°N,0.52805555555556°O / 39.566111111111; -0.52805555555556
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaCamp de Túria
Població
Total 18.050 (2018)
• Densitat 2.058,15 hab/km²
Gentilici Elianer, elianera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 8,77 km²
Altitud 93 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història i celebracions
Patrocini Mare de Déu del Carme
Dia de mercat Dimecres
Festa major primer cap de setmana de juliol fins al 17 de juliol
Identificador descriptiu
Codi postal 46183
Codi de municipi INE 46116
Codi ARGOS de municipis 46116
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

L'Eliana [1] és un municipi valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Limita amb Riba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve, la Pobla de Vallbona i Paterna (a la comarca de l'Horta Oest).

Geografia[modifica]

Municipi situat al marge esquerre del riu Túria. L'únic nucli de població és la vila de l'Eliana, que se situa al nord del riu, en una petita depressió envoltat per tossals que avui en dia són coberts per urbanitzacions. El terreny és gairebé pla, amb suaus ondulacions i altituds que no sobrepassen els 200 metres. Després del Túria, el barranc de Mandor és la principal via fluvial, si bé compta amb un cabal menor que és subterrani o canalitzat fins a Mont-i-sol. Les séquies Nova i Granotera reguen part del terme. Gran part del terme ha passat d'ús agrícola a residencial, però encara es pot trobar alguns camps de regadiu al sud-oest del terme, mentre que a l'est hi ha l'única massa boscosa del municipi, la Vallesa.[2]

Història[modifica]

En 1594 comença una certa activitat pobladora quan els carmelites calçats de València instauraren una granja en terrenys comprats pel prior Miquel de Carranza a Jaume Cherta amb la intenció d'establir-hi una casa de descans per als religiosos. Les terres estaven situades al voltant del Mas de la Taverneta o Corral Roig, que estava edificat en terme de la Pobla de Vallbona, a la vora del camí que anava de Benaguasil a Paterna. El mas es convertí en lloc de descans i parada dels traginers, i fou l'inici urbanístic de l'actual vila de l'Eliana.[3] Va ser a partir del canvi de nom i de propietaris que començà a anomenar-se amb eixe nom, sinònim de carmelita (el Eliano Carmelo) i que no és més que un derivat d'Elies, una de les principals advocacions dels carmelites.

En 1607 la situació econòmica del convent de València era angoixant, situació que Fr. Juan Heredia atribuïa a l’adquisició de l’heretat. Però la situació va millorar i les terres varen incrementar la seua rendibilitat de manera que en 1679 podien alimentar 100 religiosos.[4]

El cenobi carmelità de l’Eliana estava constituït en 1803 per una casa destinada a la comunitat religiosa –amb un grup de frares que hi residia de manera permanent al que s’afegien uns altres que hi eren temporalment per motius de salut- junt a la qual existia una capella dedicada a Sant Elies i Santa Anna. A més l’heretat incloïa un celler, aljub, graners, almàssera i corrals per al ramat. A més s’hi trobaven els habitatges del jornalers que treballaven directament per als carmelites, i els dels llauradors arrendataris de terres del convent. Quatre dècades després, Madoz descriví les dinou cases dels arrendataris com mal construïdes, de façanes iguals, de dos pisos i amb grans corrals.[4]

Amb la desamortització de Mendizàbal (1790-1853) les terres foren adquirides per la marquesa de Casa Ramos i el seu marit Adolfo Yanguas, que va incrementar les cases de conreu que constituirien el primer nucli de població.

El procés d’adquisició de les terres començà als 1850 i va durar fins als 1870. La família Casa Ramos va comprar algunes terres  directament a l’administració, afegint-ne més procedents d’altres compradors. D’aquesta manera van posseir les millors terres de l’antic convent, les quals varen explotar en règim de colonat. La propietat va passar als seus descendents, marquesos de Càceres.[4]

En 1922, dintre d’un procés de liquidació de part dels béns de la família, es procedí a vendre les terres i el palau. Les parcel·les resultants tenien una superfície d’entre 30 i 140 fanecades d’horta.[4]

La situació en el cas del secà era diferent, amb extensions més grans sobre les quals es desenvoluparien als anys 1960 les principals urbanitzacions del terme.[4]

En 1936, durant la Segona República Espanyola, va fruir durant un any d'autogovern municipal, fins en el 1937 va ser reconeguda la independència fins al 1939, que serà anul·lada pel govern militar de Franco.

Un nou procés per a la segregació municipal de l’Eliana va encetar-se en 1953. Un grup de veïns va presentar un escrit davant l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona. Tot i que el document va ser admès a tràmit, durant els següents dos anys no es rebé cap resposta, la qual no més va arribar quan el subdirector general de la Guàrdia Civil, general de divisió Enrique Pastor Rodríguez, va interessar-se per l’evolució dels tràmits. L’1 de maig de 1955, el veïnat va reunir-se en assemblea a la Plaça Major, donant suport a la iniciativa de segregació.[4]

La Direcció General d’Administració Local va redactar un informe en 1955 el qual donava com a raons en favor de la creació d’un municipi la seua població (1800 habitants a les hores), la distància de quatre quilòmetres fins a la Pobla i les dotacions de la població, amb parròquia, cementiri i escoles pròpies, així com la força de l’economia local per la presència d’una agricultura en expansió, indústries i turisme d’estiu.[4]

El General Pastor va afegir una altra nota, sense data ni signatura, on es presentaven les queixes sobre la gestió que l’Ajuntament de la Pobla feia dels assumptes de l’Eliana. Així la situació lamentable de les escoles per falta de finançament, el mal estat del llavador, la deficiència de l’enllumenat públic i les clavegueres, la falta d’escorxador propi o el deficient estat dels camins. El document esmentava també la gran contribució econòmica elianera al pressupost de la Pobla.[4]

El 8 de setembre de 1955, l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona va adoptar un acord favorable a la segregació de l’Eliana. En resposta, alguns veïns de la Pobla varen presentar un escrit oposant-se a l’acord municipal, i també va ser negativa la reacció del consell local de la Falange, a les hores únic partit legal. Però l’ajuntament poblà va rebutjar les al·legacions per acord plenari de 9 de novembre de 1955.[4]

La tramitació de l’expedient de segregació es demoraria per més de dos anys, fonamentalment a la Diputació Provincial, on els oponents al nou municipi presentaren diversos recursos. De tota manera, el 21 de febrer de 1958 el Consell de Ministres va aprovar la segregació del poble de l’Eliana.[4]

Als anys seixanta es va construir dins de l'obra del Sindicat Vertical el grup de vivendes del Carme.[5]

El 18 de juliol de 1968 s'inaugurà el dipòsit d'aigua de Montealegre.[5]

En 2015 les eleccions vàren donar com a resultat set escons per al PSPV, sis per al PP, dos a Compromís per l'Eliana, i un per a cadascun de EUPV i Ciutadans. Va ser nomenat alcalde Salvador Torrent i Català (PSPV).

Demografia[modifica]

La benignitat del clima i la proximitat a la ciutat de València han afavorit l'establiment de segones residències a l'Eliana, ha creat gran nombre d'urbanitzacions i ha disparat la població des de finals del segle XX.

Evolució demogràfica[6]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2012 2017 2018
7.805 8.626 10.387 11.526 12.067 13.087 14.040 15.026 15.666 16.349 17.292 17.760 18.050

Urbanitzacions[modifica]

A més del nucli urbà, la població es repartix entre les diverses urbanitzacions que l'envolten i que arriben fins a les portes de la vila i els límits del municipi. Per tant, la pràctica totalitat del terme té un caràcter urbà. Són:

Economia[modifica]

El mateix fenomen que ha transformat la superfície i la demografia locals ha canviat l'economia local; l'Eliana actualment viu gairebé exclusivament del sector serveis: constructores, immobiliàries, grans superfícies comercials (el Centre Comercial El Osito, situat al límit occidental del terme, es compartix amb la Pobla de Vallbona), etc.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

L'Eliana está governada per una corporació local formada per regidors elegits cada quatre anys per sufragi universal. El cens electoral està compost per tots els residents empadronats a L'Eliana majors de 18 anys i nacionals d'Espanya i dels altres països membres de la Unió Europea. Segons el que disposa la Llei del règim electoral general,[14] que establix el nombre de regidors elegibles en funció de la població del municipi, la Corporació Municipal de l'Eliana està formada per 17 regidors. El Ple de l'ajuntament actual està format per 17 regidors: 9 de Partit Socialista del País Valencià, 6 del Partit Popular, 1 de Ciutadans, i 1 de Compromís per l'Eliana: Compromís Municipal.[15]


Escut de l'Eliana (de fet).svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - l'Eliana

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE.svg Salvador Torrent Catalá 3.886 43,10% 9 (Green Arrow Up.svg+2)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg María José Marco Sanchis 2.987 33,13% 6 (Straight Line Steady.svg0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-icono.svg Salvador Martínez Medina 687 7,60% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Compromís per l'Eliana Compromís (isotip).svg Isabel Montaner Borja 573 6,36% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Esquerra Unida: Seguim Endavant Logo eupv.jpg María Lorena Barroso Gimeno 422 4,68% 0 (Red Arrow Down.svg-1)
Grupo Cívico l'Eliana Esmeralda Arroyo Cano 253 2,81% 0
Els Verds Pura Peris García 165 1,83% 0
SOMVAL Sergio Monleón Pradas 22 0,50% 0
Vots en blanc Transparent.gif 67 0,74%
Total vots vàlids i regidors 9.083 100 % 17
Vots nuls 32 0,35%**
Participació (vots vàlids més nuls) 9.115 65,99%**
Abstenció 4.697* 34,01%**
Total cens electoral 13.812* 100 %**
Alcalde: Salvador Torrent Catalá (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 9 de PSPV[16])
Fonts: La Vanguardia.[17]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

El primer alcalde que tingué l’Eliana després de la seua declaració com a municipi independent prengué possessió del càrrec el 23 de febrer de 1959, a un acte multitudinari que tingué lloc a la plaça Major del nou municipi.[18] Fou nomenat pel Governador Civil de la província de València, Jesús Posada Cacho, amb la intenció de regir els interessos municipals fins que es constituïra l'Ajuntament per via ordinària.[19][20][21]

Amb anterioritat el poble havia lluitat per la seua independència. De fet, el 19 de juliol de 1937 es dugué a terme la sessió inaugural del Consell Municipal de l'Eliana, en la qual Ricardo Llopis Quinto va ser nomenat alcalde de l'Eliana. L'autonomia com a municipi no va durar molt de temps, ja que a l’agost del 1939 el Ministeri de Governació va anul·lar la segregació del 37 emparant-se en el fet que no era vàlida per haver-se adoptat en període "vermell". En conseqüència, va passar a ser nomenat alcalde pedani Vicent Coll Badia.[22]

Amb l’arribada de la democràcia, el primer alcalde democràtic del municipi fou Luis Escrivà Coll, que estigué al càrrec fins 1983.[23][24]

Entre les preocupacions més importants del nou alcalde estaven l’aigua, l’enllumenat i el fem.[25]

Des de 2015 l'alcalde de l'Eliana és Salvador Torrent Catalá (PSPV).

Alcaldes anteriors a 1979
Anys mandat Nom de l'Alcalde
1924-1926 Ricardo Llopis Quinto (Alcalde Pedani)
1929 Luis Blat Murgui (Alcalde Pedani)
1937-abril 1939 Ricardo Llopis Quinto (Izquierda Republicana)
abril - agost 1939 Vicente Coll Badía
José Martí Alegre (Alcalde Pedani)
Máximo Coll Hernández (Alcalde Pedani)
1955 Secundino Blat Murgui (Alcalde Pedani)
(1 mes) José Mª Coll Belda (Alcalde Pedani)
1958-1979 Enrique Daries Coll




Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Dates mandat Nom de l'alcalde/ssa Causa finalització
23 febrer 1959 -19 abril 1979Enric Daries i Coll
19 abril 1979 -23 maig 1983Lluís Escrivà i Coll
23 maig 1983 -23 desembre 1997Vicent Tarrazona i Hervásper dimissió
23 desembre 1997 -13 gener 2015José María Àngel Batalla
13 gener 2015 -Salvador Torrent i Català

Cultura[modifica]

Equipaments culturals[modifica]

  • Biblioteca Pública Municipal de l'Eliana és de titularitat municipal i va ser inaugurada l'any 1971 a la Casa de Cultura. Forma part de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana (XLPV) i la seua col·lecció bibliogràfica es pot consultar a l'OPAC Xarxa Electrònica Pública de la Comunitat Valenciana.
  • Centre Sociocultural

Associacions culturals[modifica]

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

Monuments civils[modifica]

Monuments militars[modifica]

Llocs d'interés[modifica]

La Canyada de Mandor o Entrepins[modifica]

Una de les urbanitzacions pertanyents a l'Eliana, coneguda com a Entrepins, compta amb accessos al confrontant bosc de la Canyada de Mandor, en realitat la part més occidental de la pinada anomenada la Vallesa, on confronta amb el barranc de Mandor. Representa el típic bosc mediterrani, gran zona verda on gaudir de la natura. Centenars de persones de l'Eliana i dels pobles veïns s'acosten al bosc freqüentment a realitzar diverses activitats esportives com ara fúting, bicicleta, motocròs, passejos a cavall, o simplement a passejar. Es tracta d'un paratge pel qual hi ha una gran conscienciació en la comarca, ja que representa un gran pulmó per a la ciutat de València. Darrerament, ha sigut inclòs en el Parc Natural del Túria.

El bosc compta amb un atractiu turístic i històric, ja que existix una llarga línia de trinxeres de la Guerra Civil espanyola que recorre gran part de la zona. Algunes no es troben en bon estat de conservació, però resulten interessants de visitar.

El barranc de Mandor[modifica]

Barranc del Mandor.

Té un cabal bastant reduït i vertebra el terme de l'est a l'oest, passant el nucli urbà pel sud. Des de la dècada dels 70 està cobert fins al terme de Riba-roja de Túria. Així mateix, la línia 2 del metro de València va en paral·lel per la riba dreta fins al poble i després per l'esquerra a l'est del terme. Existixen diverses estructures per a l'aprofitament de les seues aigües, com ara el Molí de la Lluna. Tenia tres assuts, el de la fàbrica de la Concepió, el de la fàbrica del Carme i el de Mandor, que és el que queda actualment en funcionament.

Transports[modifica]

Estació principal del Metro de València a l'Eliana

L'Eliana es comunica directament amb la ciutat de València, Burjassot i Paterna a l'est, i Llíria a l'oest, mitjançant l'autovia CV-35; i amb Riba-roja de Túria i Sant Antoni de Benaixeve mitjançant l'avinguda de les Delícies i la via CV-336, que comunica eixes dos poblacions. Així mateix, compta amb les línies d'autobusos del Metrobús 145 i 146, que van a Llíria a València i de Benaguasil a València, respectivament. Finalment, té 1 estació i 4 baixadors de metro pels quals passa la línia 2 de MetroValencia, que connecta Llíria amb València.

Festes i celebracions[modifica]

Festes Majors. Correfocs.
  • Festes Majors. Se celebren del primer cap de setmana de juliol fins al dia 17 del mateix mes
  • Sant Antoni Abat. Se celebra el cap de setmana més pròxim al 17 de gener
  • Les Falles se celebren al març. Hi ha quatre falles en la localitat, encapçalades per la Junta Local Fallera
  • Mare de Déu dels Dolors. Festivitat que se celebra segons com caiga la Pasqua
  • Festes de la Música i de Santa Cecília. Se celebren en el mes de novembre
  • Cavalcada de Reis d'Orient. Es fa el 5 de gener

Esports[modifica]

Un tret característic de l'Eliana és l'activitat esportiva, en la qual destaca la celebració tots els estius dels Jocs Esportius de l'Eliana, que ultrapassen les trenta edicions i tenen anomenada en les comarques i poblacions pròximes. Fou seu d'un dels millors clubs de la història de l'handbol femení, El Osito L'Eliana.[27] Entre els esportistes elianers destaca Conxa Montaner (1981), atleta que ha destacat internaciolment en el salt de longitud.

A l'Eliana s'ha impulsat la Pilota valenciana amb la construcció d'un Trinquet que acull una Escola de Tecnificació de pilotaris, dirigida per la Federació de Pilota Valenciana, a més de múltiples partides del Circuit Bancaixa d'Escala i corda.

Persones destacades[modifica]

Referències[modifica]

  1. «L'Eliana». Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. [Consulta: 25 gener 2018].
  2. JAEN URBAN, Gaspar. Aproximación al municipio de la Eliana. Valencia: Diputación Provincial de Valencia, 1979. ISBN 84-500-3115-X. 
  3. CÍSCAR PEIRÓ, Empar «L'Eliana, un mas del Siscent». Primeres Jornades Camp de Túria de Geografia, 1996, pàg. 23-28.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 4,9 L'Eliana : historia, geografía y arte. Valencia: Universidad de Valencia, 2015. ISBN 9788437097374. 
  5. 5,0 5,1 L'Eliana, un trajecte vital. Paiporta, Valencia: Denes, D.L. 2013. ISBN 9788494093692. 
  6. «INE: Institut Nacional d'Estadística».
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 Mapa de l'Eliana de la Generalitat Valenciana
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 Acadèmia Valenciana de la Llengua. Toponímia dels Pobles Valencians. L'Eliana. El Camp de Túria
  9. AV de Mont-i-sol
  10. Pàgina web municipal
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 Web municipal de reciclatge, on fa referència a totes les urbanitzacions
  12. 12,0 12,1 12,2 Mapa de l'Eliana de la Generalitat Valenciana
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 Web municipal
  14. «Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General.». Jefatura del Estado (BOE n. 147 de 20/6/1985, 1985. Arxivat de l'original el 25 de junio de 2008. [Consulta: 8 diciembre 2008].
  15. «Eliana (l')». Elecciones Municipales 2015: El País. [Consulta: Plantilla:Fecha].
  16. García, José «Se constituyen los Ayuntamientos del Camp de Túria, en una jornada no exenta de sorpresas» (en castellà). infoturia.com, 16-06-2015 [Consulta: 4 setembre 2015].
  17. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2019 - Eleccions Locals 2019» (en castellà), 21-09-2019. [Consulta: 6 juliol 2015].
  18. «Historia de la población de L'Eliana - L'Eliana». [Consulta: 21 setembre 2019].
  19. BOE 1956. https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1956/101/A02351-02351.pdf
  20. «Independecnia de l'Eliana» (en castellà). Ajuntament de l'Eliana. [Consulta: 21 stembre 2019].
  21. «L'Eliana». [Consulta: 21 setembre 2019].
  22. «L’Eliana homenajea a su primer alcalde» (en es). [Consulta: 21 setembre 2019].
  23. «XXV Anys d’Ajuntaments Democràtics». l'Elina, abril 2004.
  24. «L’Eliana conmemoró 40 años de ayuntamientos democráticos» (en castellà). Ajuntament de l'Eliana. [Consulta: 21 setembre 2019].
  25. Levante, dimecres 27 de juny de 1979, pàg. 35, secció “Región”, article: “Al habla con los alcaldes; Luis Escrivá Coll, alcalde de La Eliana”.
  26. Alba Pagán,, Esther. «La iglesia parroquial de Nuestra Señora del Carmen de L'Eliana y el patrimonio religioso». A: L'Eliana, Historia, Geografía y Arte. València: Universitat de València, 2015, p. 289-326. ISBN 978-84-370-9737-4. 
  27. «"Seguimos adelante... por desgracia"» (en castellà). El País, 12-10-2011. [Consulta: 4 novembre 2013].
  28. «El 80 aniversario de la independencia de l’Eliana reivindica a la primera concejala» (en es-es). [Consulta: 20 octubre 2018].
  29. 29,0 29,1 29,2 Joc de Pilota, historia de un deporte valenciano - Alberto Soldado. Diputació de València, 1998. ISBN 84-923378-1-8

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Eliana Modifica l'enllaç a Wikidata