Bétera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBétera
Bandera de Bétera Escut de Bétera
Escut de Bétera
Calle de Bétera en fiestas.JPG
Carrer típic del casc urbà amb la
decoració de les seues festes majors

Localització
Localització de Bétera respecte del País Valencià.png
39° 35′ 32″ N, 0° 27′ 45″ O / 39.5922014°N,0.462482°O / 39.5922014; -0.462482
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Camp de Túria
Municipis 7
Població
Total 22.696 (2016)
• Densitat 302,21 hab/km²
Gentilici Beterà, beterana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 75,1 km²
Altitud 125 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història
Festa major Del 12 al 22 d'agost
Patró Verge de l'Assumpció
Organització i govern
• Alcalde Germán Cotanda Gil
Economia
Pressupost 15.734.500 (2007)
Indicatius
Codi postal 46117
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46070
Codi ARGOS 46070
Altres dades
Agermanament Pont-Saint-Martin (Itàlia)

Web www.betera.es
Modifica dades a Wikidata

Bétera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria, sent el segon més gran de la comarca.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Bétera està situada al vessant sud de la Serra Calderona, a 15 km de València i a 23 km de la mar Mediterrània, a la zona limítrofa amb l'horta valenciana. Té una superfície amb lleugeres ondulacions, arribant als 156 msnm en el seu punt més alt, destacant el barranc de Carraixet que el travessa de nord-est a sud-est.

La seua situació geogràfica entre la mar i la serra li proporciona un microclima, que és el més suau de la comarca, sent els vents dominants el de Llevant i el de Ponent. Les pluges apareixen principalment a la tardor i la primavera.

A causa de la seua pertinença a l'àrea metropolitana de la ciutat de València, existeixen diverses comunicacions per carretera, entre les quals es troben la carretera de Burjassot-Torres Torres; la carretera de Bétera-Olocau; la de Sant Antoni de Benaixeve que enllaça amb l'Autovia del Túria València-Ademús (CV-35), i l'Autovia de la Mediterrània (A-7), la qual passa pel terme municipal, entre altres cap als diversos nuclis de població i urbanitzacions del municipi i pobles veïns.

Quant al transport públic, pot accedir-se mitjançant la línia 1 del Metro de València, de què és fi de línia. Aquesta línia de ferrocarril (que, tot i gestionada sota la denominació de metro, ofereix veritablement un servei més semblant al d'un tren de rodalia), és hereva de l'antic Trenet de València, el qual anava des de Bétera fins a l'estació de Pont de Fusta, en València. A més de l'estació de Bétera, també el baixador de S. Psiquiàtric correspon al terme municipal beterà.

Barris i pedanies[modifica | modifica el codi]

Al terme municipal de Bétera es troben també els següents nuclis de població:

  • El Baró:. Urbanització Vall de Flors.
  • La Malla:. Urb. La Masia i la base d'alta disponibilitat de l'OTAN o campament militar Jaume I.
  • Mallaetes:. La Cornada i Montesano.
  • Masia Arnal:. Les Almudes.
  • Mas Camarena:. La Esmeralda, Las Fuentes, Oasis, Sector F, Soto de Camarena i Jardins de Camarena
  • La Providència: Camí de Paterna, urbanitzacions Cumbres de San Antonio, Torre En Conill i la Verge de l'Estrela

Les zones sud i oest del municipi estan creixent en els darrers anys a gran velocitat, i hi ha planejades diverses urbanitzacions (moltes ja en construcció), especialment les contigües al nucli urbà.

Localitats limítrofes[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Bétera limita amb les següents localitats: Godella, Montcada, Nàquera, Paterna, La Pobla de Vallbona, Serra, València i Sant Antoni de Benaixeve, totes de la província de València.

Història[modifica | modifica el codi]

Bétera és un poble amb una llarga història, com proven els tres grans jaciments arqueològics que té. Els primers habitants de Bétera es remunten al segle IV aC, els ibers. A les excavacions arqueològiques dutes a terme al centre històric s'han documentat diverses restes materials corresponents a un oppidum ibèric ubicat tant al cim (on actualment es troba el castell) i al vessant oest de la muntanya.

Destaca l'ocupació d'època romana representada en Bétera pel jaciment de l'Horta Vella, en una zona caracteritzada per l'abundància d'aigua. Es tracta d'un assentament de grans dimensions i que té continuïtat d'hàbitat entre els segles I dC al IX dC. D'aquesta vil·la el més significatiu són les instal·lacions termalscompostes per natatio o piscina de més de 60 m², el frigidarium o bany fred, el tepidarium o bany temperat i el caldarium o bany calent. Tot i això hi ha altres dependències corresponents a l'ús agrícola de l'assentament. Aquesta vil·la romana després d'haver-se transformat durant els segles III dC i IV dC, a mitjans del segle VI fou reconvertida pels visigots, en una instal·lació de la qual ara per ara desconeixem l'ús, però es tracta d'un assentament excepcional per l'escassetat de restes d'aquesta època al País Valencià. També compta amb nombroses restes àrabs. Cal destacar la torre "Bofilla", encara en peu i en procés de restauració, i pertanyent a l'alqueria del mateix nom, que segons han demostrat les excavacions realitzades en aquest jaciment islàmic, naix al segle XI, però el 1358 l'Orde de Calatrava va decidir traslladar a Bétera l'escassa població de Bofilla a causa de l'expulsió dels mudèjars i a la pesta negra.

La història de Bétera no s'atura amb l'expulsió dels moriscos de la Monarquia Hispànica, com va ocórrer amb la veïna Bofilla. A la Guerra de Successió va posar-se de part dels maulets fins que el Comte de Torres-Torres va envair la població, i des de finals del segle XVIII va seguir el camí de moltes altres localitats valencianes. Repartits pel municipi podem observar panells de ceràmica d'aquestes dates. Al segle XIX el territori de l'antic Regne de València continuava estant poblat per una societat fonamentalment agrària, i amb predominança de les senyories laiques. Per això, i atès que Bétera es troba envoltada per horta, es van construir grans masies senyorials. Existeixen un gran nombre de masies repartides tant pel nucli urbà com als voltants, i constitueixen la mostra més evident del passat recent del municipi, així com el seu major llegat arquitectònic.

Al segle XX Bétera va patir també la crisi econòmica després de la Primera Guerra Mundial, i als anys 30, la CNT, d'orientació anarcosindicalista, va adquirir gran poder (avui dia encara es conserva el seu edifici seu, la Penya). En 1933 va tenir lloc una insurrecció anarquista sufocada per la Guàrdia Civil, i durant la Guerra Civil espanyola va romandre lleial a la República fins a la seua fi. A partir dels anys 60 va adquirir les característiques que té majoritàriament avui dia. Durant la darrera dècada del segle XX i la primera del XXI Bétera ha patit dos fenòmens generalitzats als municipis espanyols: el fort creixement urbanístic, tant al nucli urbà com als altres nuclis de població del terme municipal, i la immigració.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 6 de Compromís, 6 del Partit Popular, 3 de Mas Camarena-Ciudadanos de Urbanizaciones de Bétera, 3 de Partit Socialista del País Valencià, 2 de Ciutadans i 1 d'Asamblea Bétera Ciudadana.

Escut de Bétera (corona 3 florons).svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Bétera

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Bétera Compromís (isotip).svg Cristina Alemany Campos 2.671 22,73% 6 (Green Arrow Up.svg+3)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Germán Cotanda Gil 2.512 21,38% 6 (Red Arrow Down.svg-4)
Mas Camarena-CUBE Mas-Camarena-CUBE.jpg Salvador Beltrán Talamantes 1.633 13,90% 3 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Juan Zaragoza Navarro 1.324 11,27% 3 (Straight Line Steady.svg0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-icono.svg Pedro Gallén López 1.256 10,69% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Asamblea Bétera Ciudadana (ABeC) Asamblea-betera.png Augusto Manuel Sevilla Vizcaíno 666 5,67% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Altres candidatures[1] Transparent.gif 1.515 12,9% 0 (Red Arrow Down.svg -2)
Vots en blanc Transparent.gif 174 1,48%
Total vots vàlids i regidors 11.751 100 % 21
Vots nuls 141 1,19%**
Participació (vots vàlids més nuls) 11.892 69,82%**
Abstenció 5.141* 30,18%**
Total cens electoral 17.033* 100 %**
Alcaldessa: Cristina Alemany Campos (Compromís) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (13 vots: 6 de Compromís, 3 de Mas Camarena-CUBE, 3 de PSPV i 1 d'ABeC[2][2])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona de Llíria.[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcaldessa de Bétera és Cristina Alemany Campos (Compromís).[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Vicente Cremades Alcácer PSPV-PSOE 19/04/1979
1983 - 1987 Vicente Cremades Alcácer PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Vicente Cremades Alcácer PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 José Campos Pérez PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Vicente Cremades Alcácer UPIB 17/06/1995
1999 - 2003 Amparo Doménech Palau UPIB 03/07/1999
2003 - 2007 Joan Josep Baudés Llistó
José Manuel Martínez Aloy
BLOC-EV
PP-UPIB
14/06/2003 (moció de censura)
12/07/2003
2007 - 2011 José Manuel Martínez Aloy PP 16/06/2007
2011 - 2015 Germán Cotanda Gil PP 11/06/2011
Des del 2015 Cristina Alemany Campos Compromís 13/06/2015

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2008
9.441 9.923 10.905 11.619 12.376 13.885 15.087 17.188 18.177 20.292

Economia[modifica | modifica el codi]

La superfície conreada és del 78% del seu terme, majoritàriament de regadiu i dedicada al conreu de tarongers. Quant al secà, encara es conserva part del cultiu de garroferes, oliveres i ametller. També es manté una xicoteta dedicació al bestiar llanar i boví.

Castell de Bétera

Monuments i construccions[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església Parroquial de la Puríssima Concepció. (s. XVII i XVIII) Es creu que es va construir sobre una antiga mesquita àrab.
  • Ermita de la Divina Pastora. (1798-1853)

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Construccions Militars[modifica | modifica el codi]

  • Base militar Jaume I. Campament militar creat a 1940 per al control militar de la ciutat de València, convertit al maig de 2003 en Quarter General d'Alta Disponibilitat Terrestre, formant part del Cos de Desplegament Ràpid de l'OTAN. La superfície total ocupada és de 658 hectàrees.
Monument a la festa de les Alfàbegues

Festes locals[modifica | modifica el codi]

Les festes majors se celebren del 12 al 22 d'agost, en honor a la Verge de l'Assumpció. El dia 15 es dedica a la Verge la tradicional ofrena de les alfàbegues, plantes que generalment tenen una mida d'entre 40 i 60 cm, destaquen per la seua gran mesura a les festes, de més de dos metres d'alçada i entre 2,5 i quatre metres d'amplària gràcies a l'ajuda dels seus cultivadors (Bétera té, de fet, el Rècord Guinness mundial d'alçada d'una alfàbega), i són ofertes a la Verge. Eixa nit se celebra també la popular cordà.

Els personatges principals de les Festes d'Agost són quatre dones (anomenades obreres), dues casades i dues fadrines, així com un nombrós grup d'homes (els majorals), que són els qui s'encarreguen d'organitzar les festes anualment. Durant les festes es realitzen un gran nombre d'actes, com un concurs de [paella|paelles], concerts, misses i processons. També s'instal·la a l'antic llit del Carraixet la fira d'atraccions.

A Bétera també se celebren altres festivitats al llarg de l'any, com les Pasqües, durant les quals es realitzen processons i actes religiosos. També se celebren les Falles en març, en les quals es planten deu monuments fallers, un major i un infantil per cada casal: Carraixet, Gran Via del Sud, Gran Via de l'Est, La Barraca i Junqueral. Cadascuna d'aquestes Falles té la seva història:

Carraixet L'abril de l'any 1992, un grup d'amics va decidir formar la falla del seu barri, amb el pensament de donar-li major cohesió i d'establir llaços d'amistat, ja que s'han construït moltes finques grans per la zona i, amb tantes famílies noves, la falla seriosa motiu de fer veïnatge. De les primeres reunions va sortir el president Vicent Olmos Molina i la fallera major Noelia Sants, la infantil Eva Varea i el president infantil Manuel Marxen.

Gran Via De l'Est A la recerca d'un ambient social i festiu on cada persona pugui reforçar els sentiments d'identitat i desenvolupar llaços d'unió amb altres sentiments semblants, va néixer a Bétera la falla Gran Via de l'Est, que després de funcionar uns anys de manera informal, l'any 1969 es va registrar com a tal a la Junta Central Fallera. La primera fallera major va ser Ministeri Elena Fernández i el president Donato Merino.

Gran Via Del Sud Va néixer l'any 1980, com a conseqüència de la unió del veïnatge de la barriada, que amb ambient de convivència, festa i alegria decidiren organitzar la comissió fallera. Els germans Herrero espelunca van cedir, desinteressadament, el solar, que amb esforç, il·lusió i alegria es va convertir en casal. L'any 1996 els mateixos fallers amb gran sentiment varen enderrocar el primitiu casal, que estava ple de records i, sense defallir, varen construir l'actual casal, que per a ells és la segona llar.

La Barraca La il·lusió d'uns xiquets i xiquetes, que van comptar amb la iniciativa dels pares per celebrar les festes "Josefines" l'any 1973, va ser el començament: un monument fet amb cartons i fustes, sota la direcció i l'ajuda de l'artista faller Andreu Llistó. Una de les característiques d'aquesta falla, la qual es va mantenir durant molts anys, és que la construïen els mateixos fallers i falleres, amb molta il·lusió, esforç i art.

Junqueral El 15 d'agost de 2010, després d'un matí festiu gaudint del recorregut de les alfàbegues, d'entre un grup de persones bastant heterogeni, va sorgir un repte i precisament d'aquest repte va néixer la Falla Junqueral. Aquest grup heterogeni d'aproximadament 15 persones varen compartir idees, il·lusions, treball i amistat, i van veure la necessitat de posar en marxa una Falla diferent. El seu objectiu era demostrar que, en temps de crisi, era possible aquest projecte, que ser faller està a l'abast de tothom, fins i tot de qui està en la pitjor situació econòmica possible. Així el 9 de setembre de 2010 es va aprovar l'acta fundacional, sent designat president Francisco José Forment i Darder. En març de 2012 els fallers del Junqueral varen plantar per primera vegada els seus monuments fallers.

Esports[modifica | modifica el codi]

Tots els anys s'hi celebra un torneig de futbol base anomenat Trofeu José Enrique Llueca Torrella. En ell, participen els equips més importants del País Valencià, i també equips d'àmbit espanyol i internacional.

Fills il·lustres de Bétera[modifica | modifica el codi]

Agermanament[modifica | modifica el codi]

Bétera està agermanada amb:

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bétera Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. També hi participaren Esquerra Unida del País Valencià-Acord Municipal (545 vots, 4,64%), Unió i Progrés Independent de Bétera (UPIB) (505 vots, 4,30%) i Unió, Progrés i Democràcia (465 vots, 3,96%). Unió i Progrés Independent de Bétera (UPIB) perdé els 2 regidors de 2011.
  2. 2,0 2,1 Redacció «Cristina Alemany, alcaldesa de Bétera» (en castellà). beterainformacio.es, 13-06-2015 [Consulta: 4 setembre 2015].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  4. Junta Electoral de la Zona de Llíria «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Llíria], 79, 28-04-2015, pàg. 84 [Consulta: 3 agost 2015].
  5. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Bétera», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Bétera. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]