Olocau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el municipi del Camp de Túria. Si cerqueu l dels Ports, vegeu «Olocau del Rei».
Infotaula de geografia políticaOlocau
Escut d'Olocau.svg
Olocau- patio de la segnoria.jpg

Localització
Localització d'Olocau respecte del País Valencià.png
 39° 42′ 00″ N, 0° 31′ 54″ O / 39.7°N,0.53166666666667°O / 39.7; -0.53166666666667
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaCamp de Túria
Població
Total 1.766 (2018)
• Densitat 47,22 hab/km²
Gentilici Olocauí, olocauïna / olocauer, olocauera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 37,4 km²
Altitud 200 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història i celebracions
Patrocini Mare de Déu del Roser i Sant Roc
Festa major Agost
Organització política
• Alcalde Antonio Ropero Morales
Identificador descriptiu
Codi postal 46169
Fus horari
Codi de municipi INE 46182
Codi ARGOS de municipis 46182
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Olocau, també conegut com a Olocau de Carraixet,[1] és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Geografia[modifica]

Municipi situat en el vessant meridional de la Serra Calderona. El clima és mediterrani.

Per a accedir a Olocau des de València cal prendre la CV-35 i agafar després la CV-25. El seu altre accés fonamental és la carretera CV-333, que comunica la població amb la veïna Bétera.

Limita amb la Pobla de Vallbona, Llíria, Marines, Gàtova i Serra.

Història[modifica]

Hi ha proves de pobladors des del neolític (cova sepulcral de la Penyeta Roja); del Bronze hi ha els poblats de Portitxol, Puntal de Pere i Puntal Blanc; és interessant la cova del Cavall, jaciment de restes arqueològiques, que va albergar un santuari pagà, on es retia culte a un cavall de pedra, i que, com assolia certa importància, hagué de ser prohibit pel papa valencià, Calixt III (1378-1458); dels ibers s'ha trobat i restaurat totalment la fortalesa del Puntal dels Llops;[2] romans són l'Arquet (resta d'un aqüeducte), les romanalles de vil·les a les partides de Pitxiri, El Caçó, Darrere la Sella i els forns de ceràmica de la Pedra Grossa; els musulmans, però, foren els fundadors d'un castell en què el rei moro Al Qadir guardava el seu tresor i que fou ocupat pel Cid (aprox.1043-1099) en 1092; apareix citat en 1237 en el Llibre de Repartiment, que donava les alqueries àrabs a cavallers cristians; el 1286 el rei Alfons el Franc (1265-1291) va donar-lo al seu secretari Raimon Escorna, en 1355 el senyoriu passa a l'almirall Mateu Mercer del qual passà, en 1368 per compra, a Antoni de Vilaragut i Visconti; Pere el Cerimoniós (1319-1387) l'elevaria a comtat d'Olocau el 1369 i va confirmar-lo Joan I (1358-1390) el 1388; lloc de moriscs, de la fillola de Sogorb, comptava el 1602 amb 30 focs; l'expulsió de 1609 delmà la població obligant al baró vigent, Alons de Vilaragut i Pardo de la Casta, a donar, en 1611, nova carta pobla a vint-i-sis famílies de cristians vells; Felip IV (1606-1665), el 18 de febrer de 1628, eleva la baronia a comtat i nomena com a primer comte a Alons de Vilaragut i Sanz; en 1649 el comtat passa a mans de Miquel Alons de Fenollet i Sanç de Vilaragut; una epidèmia va delmar la població, en el segle XVIII, de la qual es va reposar gràcies a l'ajuda dels monjos de Portaceli; en 1865 Pasqual de Fenollet, Crespí de Valldaura i el municipi de la vila pacten la redempció del senyoriu amb la qual cosa acaba el domini feudal; el segle XX es caracteritza per una forta emigració, principalment cap al Principat, que pareix aturar-se des de fa dues dècades mercès a l'influx del turisme rural i de temporada empentat per la proximitat a València ciutat.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
619 662 685 768 786 884 964 1.127 1.195 1.338 1.415 1.479 1.482 1.517 1.647 1.630

Economia[modifica]

La seua economia és bàsicament agrària. Els productes principals són oliveres, garroferes, ametlers i vinya. El regadiu tradicional produïx hortalisses, taronges i altres fruites. La ramaderia és escassa i la indústria es limita als tancaments metàl·lics, per la qual raó i malgrat les perspectives de regadiu la població disminuïx progressivament des de 1910. Tanmateix, ha canviat la tendència en el darrer decenni, gràcies al turisme interior i la seua proximitat amb la capital de la província, ha esdevingut un centre residencial. De la dècada de 1970 en avant l'activitat econòmica d'Olocau s'ha vist afectada per la decaiguda de l'agricultura.

Política i Govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 7 del Partit Socialista del País Valencià, 1 de Compromís i 1 del Partit Popular.

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Olocau

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Antonio Ropero Morales 666 77,17% 7 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Ernesto Talens Martínez 105 12,17% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Compromís per Olocau Compromís (isotip).svg Vicent Murgui Llorente 92 10,66% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Vots en blanc Transparent.gif 24 2,7%
Total vots vàlids i regidors 887 100 % 9
Vots nuls 9 1,03%**
Participació (vots vàlids més nuls) 896 65,5%**
Abstenció 472* 34,5%**
Total cens electoral 1.368* 100 %**
Alcalde: Antonio Ropero Morales (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots de PSPV)
Fonts: argos.gva.es
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2011 l'alcalde d'Olocau és Antonio Ropero Morales (PSPV).[3][4]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicente Zurriaga Máñez CIO 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicente Zurriaga Máñez CIO 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Agustín Agustí Sanchis PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Agustín Agustí Sanchis PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Agustín Agustí Sanchis PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Agustín Agustí Sanchis PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 José Agustín Agustí Sanchis PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Mª Ascención Arnal Navarro PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Antonio Ropero Morales PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015 - 2019 Antonio Ropero Morales PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Antonio Ropero Morales PSPV-PSOE 15/06/2019 --

Monuments[modifica]

  • Església de la Mare de Déu del Rosari. Va ser construïda al segle XVIII i el seu campanar reformat i consolidat en 1907.
  • Castell d'Ali Maimo o del Reial. Musulmà, malgrat l'estat de ruïna general es pot observar part de les seues estructures.
  • El Castell. Es coneix com a castell el conjunt que formen el palau dels comtes d'Olocau i la Torre de Pardines, del segle XIII, encara que alguns li atribuïxen orígens romans. Es troba en estat de ruïna. Després de diverses vicissituds, és propietat municipal des del 25 de novembre de 1998.
  • Font del Frare. Construïda el 1796 pel comte Diego de Fenollet al fons d'una vall. Recentment s'ha celebrat el seu bicentenari.
  • L'Arquet. Sols queden les restes d'un aqüeducte romà. En l'actualitat forma conjunt amb un parc municipal.
  • Puntal dels Llops. Fortí edetà d'època ibèrica visitable.

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Antoni Abad. Se celebra al gener amb la tradicional foguera i benedicció dels animals, "cordà" i repartiment dels rotllos del sant.
  • Festes d'Agost. Se celebren en honor a la Mare de Déu d'Agost i a Sant Roc, patró del poble.
  • Festes Patronals. Se celebren en honor a la patrona, la Mare de Déu del Rosari del Rosari, a l'octubre.

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Catalana en línia
  2. Picó, Maria Josep «La millor talaia ibèrica». Sàpiens [Barcelona], núm. 87 data = gener 2010, p. 72. ISSN: 1695-2014.
  3. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  4. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Olocau. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olocau Modifica l'enllaç a Wikidata