Olocau

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi del Camp de Túria. Si cerqueu l dels Ports, vegeu «Olocau del Rei».
Infotaula de geografia políticaOlocau
Escut d'Olocau
Olocau- patio de la segnoria.jpg

Localització
Localització d'Olocau respecte del País Valencià.png
39° 42′ 00″ N, 0° 31′ 54″ O / 39.7°N,0.53166666666667°O / 39.7; -0.53166666666667
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Camp de Túria
Municipis 1
Població
Total 1.685 (2016)
• Densitat 45,05 hab/km²
Gentilici Olocauí, olocauïna / olocauer, olocauera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 37,4 km²
Altitud 200 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història
Festa major Agost
Patró Mare de Déu del Roser i Sant Roc
Organització i govern
• Alcalde Antonio Ropero Morales
Indicatius
Codi postal 46169
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46182
Codi ARGOS 46182
Altres dades
Agermanament Catalunya Gavà (Baix Llobregat, Catalunya)

Web www.olocau.es
Modifica dades a Wikidata

Olocau, també conegut com a Olocau de Carraixet,[1] és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Municipi situat en el vessant meridional de la Serra Calderona. El clima és mediterrani.

S'accedeix a aquesta localitat, des de València, a través de la CV-35 i prenent després la CV-25. El seu altre accés fonamental és la carretera CV-333 que uneix Olocau i la veïna Bétera.

Limita amb la Pobla de Vallbona, Llíria, Marines, Gàtova i Serra.

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha proves de pobladors des del neolític (cova sepulcral de la Penyeta Roja); del Bronze hi ha els poblats de Portitxol, Puntal de Pere i Puntal Blanc; és interessant la cova del Cavall, jaciment de restes arqueològiques, que va albergar un santuari pagà, on es retia culte a un cavall de pedra, i que, com assolia certa importància, hagué de ser prohibit pel papa valencià, Calixt III (1378-1458); dels ibers s'ha trobat i restaurat totalment la fortalesa del Puntal dels Llops;[2] romans són l'Arquet (resta d'un aqüeducte), les romanalles de vil·les a les partides de Pitxiri, El Caçó, Darrere la Sella i els forns de ceràmica de la Pedra Grossa; els musulmans, però, foren els fundadors d'un castell en què el rei moro Al Qadir guardava el seu tresor i que fou ocupat pel Cid (aprox.1043-1099) en 1092; apareix citat en 1237 en el Llibre de Repartiment, que donava les alqueries àrabs a cavallers cristians; el 1286 el rei Alfons el Franc (1265-1291) va donar-lo al seu secretari Raimon Escorna, en 1355 el senyoriu passa a l'almirall Mateu Mercer del qual passà, en 1368 per compra, a Antoni de Vilaragut i Visconti; Pere el Cerimoniós (1319-1387) l'elevaria a comtat d'Olocau el 1369 i va confirmar-lo Joan I (1358-1390) el 1388; lloc de moriscs, de la fillola de Sogorb, comptava el 1602 amb 30 focs; l'expulsió de 1609 delmà la població obligant al baró vigent, Alons de Vilaragut i Pardo de la Casta, a donar, en 1611, nova carta pobla a vint-i-sis famílies de cristians vells; Felip IV (1606-1665), el 18 de febrer de 1628, eleva la baronia a comtat i nomena com a primer comte a Alons de Vilaragut i Sanz; en 1649 el comtat passa a mans de Miquel Alons de Fenollet i Sanç de Vilaragut; una epidèmia va delmar la seva població, en el segle XVIII, de la qual es va reposar gràcies a l'ajuda dels monjos de Portaceli; en 1865 Pasqual de Fenollet, Crespí de Valldaura i el municipi de la vila pacten la redempció del senyoriu amb la qual cosa acaba el domini feudal; el segle XX es caracteritza per una forta emigració, principalment cap al Principat, que pareix aturar-se des de fa dues dècades mercès a l'influx del turisme rural i de temporada empentat per la proximitat a València ciutat.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
619 662 685 768 786 884 964 1.127 1.195 1.338 1.415 1.479 1.482 1.517 1.647 1.630

Economia[modifica | modifica el codi]

La seva economia és bàsicament agrària. Els productes principals són oliveres, garroferes, ametllers i vinya. El regadiu tradicional produïx hortalisses, taronges i altres fruites. La ramaderia és escassa i la indústria es limita als tancaments metàl·lics, per la qual raó malgrat les perspectives de regadiu la població disminuïx progressivament de 1910 ençà. Tanmateix ha canviat la tendència en el darrer decenni, gràcies al turisme interior i la seva proximitat amb la capital de la província, ha esdevingut un centre residencial. De la dècada de 1970 cap aquí l'activitat econòmica d'Olocau s'ha vist afectada per la decaiguda de l'agricultura.

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 7 del Partit Socialista del País Valencià, 1 de Compromís i 1 del Partit Popular.

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Olocau

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Antonio Ropero Morales 628 66,31% 7 (Green Arrow Up.svg+1)
Compromís per Olocau Compromís (isotip).svg Xavier Bueno Cano 171 18,06% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg José Manuel Barquero Hernica 131 13,83% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Agrupació Independent Democràtica d'Olocau (ADIO) (no es presentà) Transparent.gif (Red Arrow Down.svg-1)
Vots en blanc Transparent.gif 17 1,8%
Total vots vàlids i regidors 947 100 % 9
Vots nuls 26 2,67%**
Participació (vots vàlids més nuls) 973 74,05%**
Abstenció 341* 25,95%**
Total cens electoral 1.314* 100 %**
Alcalde: Antonio Ropero Morales (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots de PSPV[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de Llíria.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2011 l'alcalde d'Olocau és Antonio Ropero Morales (PSPV).[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicente Zurriaga Máñez CIO 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicente Zurriaga Máñez CIO 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Agustín Agustí Sanchis PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Agustín Agustí Sanchis PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Agustín Agustí Sanchis PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Agustín Agustí Sanchis PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 José Agustín Agustí Sanchis PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Mª Ascención Arnal Navarro PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Antonio Ropero Morales PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 Antonio Ropero Morales PSPV-PSOE 13/06/2015 --

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església de la Mare de Déu del Rosari. Va ser construïda al segle XVIII i el seu campanar reformat i consolidat en 1907.
  • Castell d'Ali Maimo o del Reial. Musulmà, malgrat l'estat de ruïna general es pot observar part de les seues estructures.
  • El Castell. Mot amb què es coneix el conjunt que formen el palau dels comtes d'Olocau i la Torre de Pardines, del segle XIII, encara que alguns l'atribueixen orígens romans i que es troba en estat de ruïna. Després de diverses vicissituds, és propietat municipal des del 25 de novembre de 1998.
  • Font del Frare. Construïda el 1796 pel comte Diego de Fenollet al fons d'una vall. Recentment s'ha celebrat el seu bicentenari.
  • L'Arquet. Sols queden les restes d'un aqüeducte romà. En l'actualitat forma conjunt amb un parc municipal.
  • Puntal dels Llops. Fortí edetà d'època ibèrica visitable.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni Abad. Se celebra al gener amb la tradicional foguera i benedicció dels animals, "cordà" i repartiment dels rotllos del sant.
  • Festes d'Agost. Se celebren en honor a la Mare de Déu d'Agost i a Sant Roc, patró del poble.
  • Festes Patronals. Se celebren en honor a la patrona, la Mare de Déu del Rosari del Rosari, a l'octubre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Catalana en línia
  2. Picó, Maria Josep «La millor talaia ibèrica». Sàpiens [Barcelona], núm. 87 data = gener 2010, p. 72. ISSN: 1695-2014.
  3. García, José «Se constituyen los Ayuntamientos del Camp de Túria, en una jornada no exenta de sorpresas» (en castellà). www.infoturia.com, 16-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  5. Junta Electoral de la Zona de Llíria «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Llíria], 90, 28-04-2015, pàg. 93 [Consulta: 3 agost 2015].
  6. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Olocau», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Olocau. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olocau Modifica l'enllaç a Wikidata