Gàtova

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaGàtova
Gàtova (ca)
Gátova (es)
Escut de Gàtova.svg
Gátova 01.JPG

Localització
Localització de Gàtova respecte del País Valencià.png
 39° 46′ 10″ N, 0° 31′ 14″ O / 39.769444444444°N,0.52055555555556°O / 39.769444444444; -0.52055555555556
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaCamp de Túria
Població
Total 392 (2018)
• Densitat 12,89 hab/km²
Gentilici Gatovenc, gatovenca / gatover, gatovera
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 30,4 km²
Altitud 560 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història i celebracions
Patrocini Mare de Déu de la Mercè
Festa major Del 23 al 25 de setembre
Identificador descriptiu
Codi postal 46169
Fus horari
Codi de municipi INE 46902
Codi ARGOS de municipis 46902
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Gàtova (en castellà i oficialment Gátova) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Fins a 1995 formava part de la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Marines, Serra, Olocau, Altura i Sogorb (els dos darrers de la comarca de l'Alt Palància).

Geografia[modifica]

El terme municipal de Gàtova se situa en l'extrem occidental de la Serra Calderona, a l'est de les muntanyes de la Cova Santa i Les Alcubles, dintre de l'anticlinal iniciat per la serra de Javalambre i continuat per la serra d'Andilla, constituint totes elles els últims contraforts de la Serralada Ibèrica. Els cims més destacats són el Pico del Águila (878 m.), Piezarroya (841 m.), Peñarroya (656 m.), el Gorg (que amb 907 m. és el més alt de la serra calderona), les muntanyes de l'Alt de la Calera (852 m.), Fuenfría (781 m.) i l'Arenal (717 m.).

Aquí naix el barranc de Carraixet i també solquen el terreny els de Chirivilla, Piñel i Sacañé; hi ha brolladors i fonts, alguns d'ells amb aigües mineromedicinals, com ara Tormo, los Cinglos, Iranzo, Alameda, Rebollo i moltes més; les coves de Chirivilla i Sacañé, que han estat utilitzades en algun moment com a refugi pel ramat.

Les terres sense conrear estan ocupades per pi, surera, carrasca, romaní i pastures. Es caça el senglar i altres espècies de caça menor, com el conill i la perdiu.

La població es troba als peus del Pico del Águila, amb carrers desnivellats i tortuosos que s'emmotllen a la topografia del terreny.

Història[modifica]

Les restes més antigues de poblament que s'hi coneixen al terme es troben a Marmalé de Abajo i són de l'Edat del Bronze; dels ibers també s'han trobat deixalles en el castell de Torrejón, La Mina i Puntalicos Blancos; l'origen de l'actual població és l'alqueria musulmana anomenada Catava i que més tard ja apareix com a Gàtova. Jaume I (1208-1276), després de la conquesta, va donar-la, segons que consta al Llibre de Repartiment, el 1238 a Pere Sanxo de Maragmon; en 1259 pertanyia al senyoriu del comte d'Olocau, que posteriorment (16 de febrer de 1650), sota la família Sanç de Vilaragut i de Castellví, seria integrat en el marquesat de Llaneras. Com a lloc de moriscs pertanyia a la fillola de Sogorb i, després de l'expulsió, va ser repoblat amb vint-i-una famílies aragoneses. En la partició provincial de 1833 restà adscrit a la de Castelló, però el 1995 a petició de la població, el poble va passar de la comarca de l'Alt Palància a la del Camp de Túria. A conseqüència d'això, és l'únic poble de la comarca, llevat dels de nova planta del segle XX construïts arran els embassaments dels Serrans, que parla castellà.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.265 1.323 1.286 1.308 1.210 1.213 972 829 635 468 500 451 466

Economia[modifica]

L'agricultura, sobretot la de secà, ametlers i oliveres i una mica de regadiu, hortalisses i fruiters, ha estat la base de l'economia local, actualment, però, el municipi s'encara més al turisme aprofitant els seus recursos paisatgístics.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors: 4 de Ciutadans i 3 del Partit Socialista del País Valencià.

Escut de Gàtova.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Gàtova

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Contigo Somos Democracia Logo Contigo.jpg Manuel Martínez Romero 191 58,41% 5 (Green Arrow Up.svg+5)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg María Jesus Nicolau Gozalvez 111 33,94% 2 (Red Arrow Down.svg-1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Miguel Sánchez Rodríguez 15 4,59% 0 (Straight Line Steady.svg+0)
Compromís per Gàtova Compromís (isotip).svg Jesús Juan Benito Mas 5 1,53% 0 (Straight Line Steady.svg+0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-icono.svg Daniel Villar Romero 5 1,53% 0 (Red Arrow Down.svg-4)
Vots en blanc Transparent.gif 1 0,3%
Total vots vàlids i regidors 328 100 % 7
Vots nuls 1 0,3%**
Participació (vots vàlids més nuls) 329 92,9%**
Abstenció 25* 7,1%**
Total cens electoral 354* 100 %**
Alcalde: Manuel Martínez Romero (Contigo) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de Contigo)
Fonts: Argos.gva.es
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Gàtova és Manuel Martínez Romero (C's).[1][2]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Victoriano Martínez Sierra PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Romero Romero PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Antonio Martínez Estévez CIG 30/06/1987 --
1991 - 1995 Leopoldo Romero Llima PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Leopoldo Romero Llima PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Leopoldo Romero Llima PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Leopoldo Romero Llima PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Leopoldo Romero Llima PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Leopoldo Romero Llima PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015 - 2019 Manuel Martínez Romero Ciutadans 13/06/2015 --
Des de 2019 Manuel Martínez Romero Contigo 15/06/2019 --

Monuments[modifica]

  • Església de Nostra Senyora dels Àngels. De 1723 amb campanar de 1794, fou restaurada en 1991. Pertany a la Diòcesi de Sogorb-Castelló.
  • Molins de La Ceja i Cachumbito. Fora de servei des del segle XIX però restaurats i utilitzats com a miradors.
  • Torre de Torrejón. Musulmana, aixecada sobre les restes iberes. Totalment arruïnada.
  • Aqüeducte de Piñel. Segons uns romà, segons altres moro. Està format per dos arcs de pedra i servia per a subministrar aigua a la població.
  • El Pont. Construït a les primeries del segle passat, no té gran valor arquitectònic però resulta una espectacular obra civil.

Llocs d'interés[modifica]

  • El Gorg, amb els seus 907 metres, constituïx la major elevació de la serra Calderona. Es pot accedir per un camí de terra fins a la base, i mitjançant una senda degudament senyalitzada fins al cim, en el qual se situa un vèrtex geodèsic de l'Institut Geogràfic Nacional. És un lloc molt visitat per excursionistes, degut a les precioses vistes que oferix: la mar Mediterrània, la ciutat de València i, els dies clars, l'Albufera.

En el seu entorn se situen les muntanyes de la Moratilla, Tristany, la Mina i el Cardaire, de gran importància i valor ecològic per estar poblats majoritàriament per sureres (Quercus súber), arboços (Arbustus unedo) i altres espècies repesentativas.

  • Pico del Águila, de 878 metres, té accés fins i tot per a cotxes fins al mateix cim, mitjançant camí de terra en regulars condicions, amb trams pavimentats en formigó acolorit per a reduir l'impacte visual. En el més alt del mateix se situa altre vèrtex geodèsic de l'I.G.N. i una caseta de fusta, instal·lada per la Consellería de Medi Ambient, per a la vigilància d'incendis. Des d'allí poden contemplar-se belles vistes de la vall del Palància, serra d'Espadà, el Penyagolosa, el Mediterrani per la zona de Sagunt i les Valls, bona part de la serra Calderona, etc.
  • Piezarroya, de 841 metres, és una muntanya d'especials característiques, desconegut per a molts, des del qual poden veure's àmplies i precioses vistes de València, Manises i el seu aeroport, l'Albufera, el Mediterrani des de la Pobla de Farnals fins a inclús el cap de Sant Antoni, això sí, en dies clars.
  • L'Era del Pi se situa enfront de la població, en el marge dret del barranc de Carraixet; es pot accedir per una senda, que coincidix en part amb la Senda de Gran Recorregut GR-10. L'Era del Pi deu el seu nom al pi centenari que alberga, digne de ser visitat. Hi ha, a més, unes vistes precioses.
  • Nombroses fonts es poden visitar:
    • La Alameda
    • Rebollo
    • Los Cinglos
    • La Fonfria
    • El Rodeno
    • Iranzo
    • El Tormo
    • El Vallejo
    • los Caños o Sant Isidre
    • Fuentes de la Tejería

Festes i celebracions[modifica]

Celebra les seues Festes patronals del 23 al 25 de setembre dedicades al Crist de la Misericòrdia, La nostra Senyora de la Mercè i Sant Josep. Les dos últimes setmanes de juliol se celebren els bous, on els amants d'estos animals es reunixen per a divertir-se i gaudir d'esta festa. També la tercera setmana d'agost se celebra la tradicional festa de Sant Rafel, més coneguda com "la festa dels xicons" on sense ànim de molestar, es perllonguen fins a més enllà del clarejar els cants de la joventut del poble. Així com que també, en la primera setmana d'agost, se celebra la "festa de les xicones", on es pot ballar.

Referències[modifica]

  1. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  2. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Gàtova. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gàtova Modifica l'enllaç a Wikidata