Marines (Camp de Túria)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaMarines
Escut de Marines.svg
Marines Viejo 03.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Marines respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 40′ 30″ N, 0° 33′ 40″ O / 39.67506°N,0.56111°O / 39.67506; -0.56111
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesCamp de Túria Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.828 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat51,2 hab/km²
GentiliciMariner, marinera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície35,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud220 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialLlíria
Festa majorDel 5 a l'11 d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMaría Dolores Celda Lluesma Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46163 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE46161 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46161 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webmarines.es Modifica el valor a Wikidata

Marines és un municipi del País Valencià a la comarca del Camp de Túria. Tradicionalment degut al seu tradicional emplaçament ha parlat castellà-aragonès.

Geografia[modifica]

El terme municipal s'enclava al bell cor de la Calderona, a la vall d'Olocau, subcomarca muntanyosa del Camp de Túria. En l'actualitat es troba emplaçat al Camp de Llíria, en els antics terrenys de la masia La Maimona. El terme municipal té una superfície total aproximadament 35,72 km². El seu territori municipal ocupa un ampli sector del vessant meridional de la Serra Calderona. És relativament aspre en la seua part septentrional. Destaquen en ell les muntanyes del Gorgo, el Rodeno, el Castell del Real i la Peña Roya, entre altres. Del seu drenatge s'encarreguen diverses rambles i barrancs. La rambla anomenada de la Garrofera (antiga masia) i la Rambla de Los Calorzos, drenen la part oest del terme. La primera desemboca en la segona, la qual prové del terme d'Altura (allà anomenada Rambla Escarihuela) i continua pel terme de Llíria, on s'anomena Rambla Primera, i acaba desembocant en el riu Túria. La part central i est del terme està drenada per molts torrents (Barranc de l'Olla, Barranc Tello, Barranc de Branca) que confluïxen finalment en el barranc de Carraixet, la capçalera del qual ocupa el cor del terme. És el més important del terme de Marines, i recorre 52,5 km fins a desembocar a la mar.

Les temperatures mitjanes oscil·len entre els 8,5°C de gener i els 25,5°C de juliol i agost. La vegetació dominant és el pi, amb àrees en què predomina la surera que servien als mariners d'antany per obtenir suro.

Des del sud (València), s'accedix a Marines per la CV-35 i prenent després la CV-25. Des del nord, es pot agafar l'eixida 31 de l'autovia Mudèjar, travessar el municipi d'Altura i continuar per la CV-25 passant per Gàtova.

Nuclis[modifica]

Al terme municipal de Marines també es troba el nucli de població de Marines Vell.

La Torre Olla es troba en un despoblat del mateix nom, a la serra Calderona, en una zona pertanyent al municipi de Marines, de la comarca del Camp del Túria. Es troba a uns 5 quilòmetres al nord del barranc de Carraixet, prop de l'anomenat "Marines Vell" (actualment poblat per una trentena de persones després del seu despoblament arran de l'allau de pedres que va patir el 1957 i que va donar pas a la creació del Marines nou). L'anomenat poblat d'Olla, del qual la torre forma part, va ser una antiga alqueria islàmica de la qual encara queden restes del que va ser un sistema de reg. Com a conseqüència de l'expulsió dels moriscos, este llogaret va anar perdent població fins que es va abandonar definitivament en el segle xix. De totes les seues construccions destaca la torre, que a més de protegir el poblat servia de connexió amb el castell del Real; el qual juntament amb els castells de Xelva i Morvedre, defensaven el nord de la zona de València dels possibles atacs dels cristians d'Aragó. Actualment tot el poblat està en un estat ruïnós malgrat que està declarat Bé d'interès cultural, amb anotació ministerial número: RI-51-0010667, i data d'anotació 18 de juliol de 2001.4

Localitats limítrofes[modifica]

El terme municipal de Marines limita amb les següents localitats: Altura a l'Alt Palància i Llíria, Olocau i Gàtova, totes elles del Camp de Túria

Història[modifica]

El topònim deriva del llatí Marna «terra calcària i argilosa»; els àrabs la convertiren en Marinas i així apareix en el Llibre del Repartiment de 1238.

El nucli de població de Marines es creu que va sorgir durant el domini musulmà, ja que no s'han trobat vestigis que demostren que hi va haver poblats anteriors a eixa època, encara que es creu que al cim del Castell del Real hi va haver un assentament en l'edat del bronze. També hi va haver una pedrera en època romana a la zona anomenada el Molar. Al terme també hi ha el petit despoblat àrab d'Olla, que té el seu origen al segle xi. Va estar habitat fins a la primera meitat del segle xx.

Ajuntament de Marines Nou

Després de l'ocupació cristiana fou lliurada a Pere Sánchez de Maraynón i va formar part de la baronia d'Olocau fins al 1359, en què Pere IV (1319-1387) confisca la baronia a Guillén Sánchez de Maraynón i Castellví i la dona a l'almirall Mateu Mercer, qui va ser empresonat i mort pels castellans durant la guerra dels Dos Peres, moment en què la vila és heretada per sa filla Joana de Mercer i Sentlier. Ella l'aporta com a dot al seu matrimoni amb Antoni de Vilaragut i Visconti en la família del qual roman fins a 1811, en què, sent senyor de la baronia Joan Sanz de Vilaragut, tingué lloc l'abolició dels senyorius. El 1535 es va separar d'Olocau per a erigir-se en rectoria de moriscs fins al 1609 i posteriorment en parròquia.

En els segles següents Marines va destacar per la seva oposició al sistema feudal. Així, en la guerra de successió (1702-1714) van haver a Marines partides de maulets antiborbònics.

Ja en el segle xx, les inundacions del Túria de 1957 causaren despreniments d'enormes roques que destruïren nombroses cases i que obligaren a traslladar-se des del seu històric emplaçament fins a l'actual. Al seu nou emplaçament –i en traslladar-se també veïns de Domenyo–, quintuplica la seua població: 2.663 habitants, el 1981, encara que posteriorment baixa fins als 1.464 de 2004. Amb el pas del temps, els veïns han anat restaurant les cases del poble vell i, especialment en estiu, es troba prou concorregut.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
1.203 1.199 1.253 1.305 1.341 1.406 1.437 1.464 1.498 1.566

Política i Govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP) i 1 de Compromís per Marines (Compromís).

Escut de Marines.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Marines

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Lola Celda Lluesma 501 48,03% 5 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Popular Logo PP 2019.png Antonio García Cervera 344 33,98% 3 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Compromís per Marines Compromís (isotip).svg Juan Romero Durbán 184 17,64% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Vots en blanc Transparent.gif 14 1,34%
Total vots vàlids i regidors 1.043 100 % 9
Vots nuls 35 3,25%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.078 72,40%**
Abstenció 411* 27,60%**
Total cens electoral 1.489* 100 %**
Alcaldessa: Lola Celda Lluesma (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de PSPV[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Llíria,[3] Ministeri de l'Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2003 l'alcaldessa de Marines és Mª Dolores Celda Lluesma (PSPV), qui ja va ser-lo entre 1998 i 1999.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Rafael del Toro Escrich AEIM 19/04/1979 --
1983–1987 Federico Navarro Herrero PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Federico Navarro Herrero PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Fernando Guardiola Mocholí PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Manuel Vicente Sánchez Sánchez
Mª Dolores Celda Lluesma
PP
PSPV-PSOE
17/06/1995
15/01/1998
Moció de censura
--
1999–2003 Manuel Vicente Sánchez Sánchez PP 03/07/1999 --
2003–2007 Lola Celda Lluesma PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Lola Celda Lluesma PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Lola Celda Lluesma PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Lola Celda Lluesma PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Lola Celda Lluesma PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Economia[modifica]

La seua economia es basa tradicionalment en l'agricultura de secà i la ramaderia, en l'actualitat està molt més diversificada, sent un centre de turisme d'interior. Així, en 1956 el 91% de la població activa es dedicava al sector primari, fonamentalment a l'agricultura, mentre que en l'actualitat només un 5% es dedica al camp. A principis del segle xxi la majoria de la població activa es dedica al sector terciari (un 54% de la població activa). La indústria dona faena a un 24% i la construcció a un 16%. A causa de la ubicació de Marines (prop de nuclis més importants com ara Llíria o fins i tot València), una gran quantitat de la població activa treballa fora de la localitat.

Monuments[modifica]

  • Castell del Real. Els seus orígens daten del segle xi.
  • Poblat d'Olla. D'origen morisc.[8]
  • Església del Crist del Perdó de Marines Vell.

Festes locals[modifica]

  • Sant Antoni Abat. Se celebra el 17 de gener amb la tradicional foguera i la benedicció dels animals.
  • Festes Patronals. En honor del Crist de les Mercés tenen lloc entre el 5 i l'11 d'agost. Se celebren també els santorals de Sant Rafael, les Filles de Maria, la Creu, el Crist de les Mercés i Sant Roc.

Notes[modifica]

  1. Guzmán, Patrícia «La socialista Lola Celda se convierte en la alcaldesa más veterana». infoturia.com, 16-06-2019.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.463 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona de Llíria «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 48 [Consulta: 31 març 2020].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 31 març 2020].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Marines», 26-05-2019. [Consulta: 31 març 2020].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Marines. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  8. [enllaç sense format] http://www.marines.es/

Bibliografia[modifica]

  • Soler, A.; Yago, R. Marines. Geografía, historia y patrimonio. Ayuntamiento de Marines, 2004. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marines