Vilamarxant

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaVilamarxant
Escut de Vilamarxant
Vilamarxant 05.JPG

Localització
Localització de Vilamarxant respecte del País Valencià.png
39° 34′ 04″ N, 0° 37′ 21″ O / 39.567777777778°N,0.6225°O / 39.567777777778; -0.6225
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Camp de Túria
Capital Vilamarxant
Població
Total 9.223 (2016)
Geografia
Altitud 160 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Vicente Betoret Coll
Indicatius
Codi postal 46191
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46256
Codi ARGOS 46256
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Vilamarxant és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Limita amb Benaguasil, Riba-roja de Túria, Xest (a la Foia de Bunyol) i Pedralba (als Serrans).

Geografia[modifica]

Localització[modifica]

El terme compta amb un relleu molt accidentat solcat pel Túria i amb Les Rodanes que és l'elevació més important del terme, on poden trobar-se fins a 11 coves i avencs i que va ser declarat Paratge Natural Municipal pel Govern Valencià el 8 de febrer de 2002.

Clima[modifica]

El municipi de Vilamarxant posseïx un clima típicament mediterrani. Es caracteritza per un clima suau, amb una temperatura mitjana anual superior als 17 °C. Els estius són càlids i els hiverns molt moderats. Durant els mesos hivernals la temperatura no sol estar per davall dels 3 °C. Les precipitacions són discretes, de 422 mm a l'any, i presenten el clàssic mínim estival mediterrani, amb dos màxims, un a la tardor (gota freda) i un altre a l'acabament de l'hivern i començament de la primavera.

Paràmetres[1] I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII Anual
Temperatures mitjanes, ºС 10,6 11,3 13,2 15,5 18,9 22,9 26,0 26,0 23,4 19,0 14,1 11,0 17,65
Pluja, mm 28,6 33,1 31,4 37,6 29,4 29,3 10,5 25,2 38,4 70,8 51,5 35,9 421,9

Història[modifica]

El desenvolupament històric del municipi de Vilamarxant ha experimentat una evolució que data de l'època antiga fins a l'actualitat, definint el model territorial que ha arribat fins als nostres dies.

Primers assentaments

Els vestigis més antics d'una primitiva ocupació humana a la zona poden remuntar-se al Paleolític Superior, suposant un assentament humà més o menys continu per terres confrontants fins al Mesolític.

Malgrat tot, les dades més antigues de poblament al terme municipal de Vilamarxant, són de l'Edat de Bronze. Concretament s'ha localitzat un poblat pertanyent a aquesta cultura a l'Alt dels Castellets, turó flanquejat pel barranc de Porxinos.

D'època ibèrica no s'han trobat restes en el terme municipal de Vilamarxant, tot i la gran quantitat de poblats que es troben en aquesta comarca.

Època romana

S'han localitzat jaciments arqueològics romans a la partida de la Villalba, on es troben uns murs d'edificació d'una vila, fragments de dolium, d'àmfores i de gots, així com fragments de paviments fets amb maons romboïdals. D'aquesta època també són les restes de l'aqüeducte al barranc de la Moxolina.

La civilització romana transforma l'agricultura. D'aquesta època data l'aprofitament de les aigües del Túria a través d'una extensa xarxa de canals i obres de regadiu.

És probable que l'origen del primitiu assentament del poble correspongui a aquesta època romana, ja que és probable que el topònim sigui d'origen llatí i no musulmà.[2]

Època musulmana

Amb l'arribada dels musulmans al segle VIII a aquestes terres s'inicia un llarg període de dominació oriental que durarà fins a finals del segle XIII.

D'aquesta època daten nombrosos assentaments de la zona, constituïts primàriament com alqueries amb recinte emmurallat i castell. És el cas de Vilamarxant, que encara que el seu topònim no mostri tal origen, si són d'aquesta època les restes de muralla i torre que constitueixen els vestigis més antics d'assentament urbà en el municipi.

La conquesta musulmana va suposar en aquestes terres l'extensió i perfeccionament de la xarxa de séquies i tècniques de regadiu iniciades pels romans, la introducció de nous cultius com la taronja o l'arròs.

Conquesta cristiana

Amb la conquesta de Jaume I l'any 1238, aquestes terres s'incorporen com a regne federat a la Corona d’Aragó i s'inicia el repartiment de terres i el procés de repoblació d'aquestes. Segons el Llibre del Repartiment, Vilamarxant va quedar constituïda en terra de senyoriu, sent donada per concessió reial a Pere Cornell el castell i la vila de Vilamarxant, encara que més tard el mateix rei la va donar a Ximen Pérez d'Arenós.

El 1335 va passar a mans de Blas de Maça de Verga i més tard a les famílies de Montcada i Villalba.

Durant la Baixa Edat Mitjana, la manca d'aigua per al reg dels camps entre les comarques del Camp de Túria i l'Horta de València, va portar a Jaume II a ordenar a l'horta del riu Túria l'aprofitament alternatiu del regadiu entre poblacions. D'aquesta manera, les localitats de Pedralba, Benaguasil, Riba-roja i Vilamarxant (Pobles Castells) aprofitessin l'aigua uns dies de la setmana i els pobles de l'Horta d'altres.

L'expulsió morisca

Durant el segle XVI, Vilamarxant tenia una població mixta però amb predomini de moriscos. A principis del segle XVII es decreta l'expulsió morisca per la qual cosa Vilamarxant veu reduïda la seva població a la meitat. Després de l'expulsió, no només Vilamarxant, sinó també totes les poblacions del Camp de Túria van quedar pràcticament buides.

A finals del segle XVII es va produir una expansió agrícola que va originar un augment de la població iniciant-se la recuperació demogràfica d'aquestes terres. El foment del cultiu de l'arròs es va estendre a les zones baixes del Túria, afectant al terme de Vilamarxant, però van arribar també les febres endèmiques pròpies de les zones pantanoses, provocant una elevada mortaldat.

Segles XIX i XX

A finals del segle XVIII tota la comarca del Camp de Túria registra una prosperitat centrada en l'agricultura principalment, sent els cultius més importants el blat, els garrofers, l'oliva i la vinya. Les terres de conreu s'havien anat estenent, la masia o el mas era la unitat típica del secà i es corresponia amb les grans i mitjanes propietats rústiques.

Entre els anys 1845-75, l'economia agrícola s'inicia una etapa d'expansió, principalment pel cultiu de taronja, vinya i arròs, tots productes d'exportació amb la qual cosa s'amplia i s'aprofundeix la transformació del secà en regadiu.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[3]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Població 5.813 6.151 6.295 6.516 6.730 7.152 7.505 7.761 8.257 8.767 9.129 9.393 9.491 9.414 9.204 9.208 9.223

Economia[modifica]

L'economia continua depenent de l'agricultura tant de secà com de regadiu. Altres fonts d'ingressos són la ramaderia de què hi ha ovelles, porcs, vaques i granges de pollastres i una naixent indústria ceràmica i de conserves vegetals.

Política i Govern[modifica]

Vegeu també: Eleccions municipals a Vilamarxant

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors: 5 del Partit Popular, 3 del Partit Socialista del País Valencià, 2 de Compromís, 2 de Ciutadans i 1 de Vilamarxant Junts Podrem.

Escut de Vilamarxant ornamentat.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Vilamarxant

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Vicente Betoret Coll 1.953 38,94% 5 (Red Arrow Down.svg-3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Jesús Montesinos Oltra 1.015 20,24% 3 (Red Arrow Down.svg-1)
Compromís per Vilamarxant Compromís (isotip).svg Voro Golfe Cervera 738 14,71% 2 (Green Arrow Up.svg+1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-icono.svg Eliseo Sanz Serrano 729 14,53% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Vilamarxant Junts Podrem (VJP) VJP.png Salvador Bonet Vidal 367 7,32% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Acord Ciutadà (EUPV-EV-ERPV-AS) AcordCiutada.png David Gadea Sáez 164 3,27% 0
Vots en blanc Transparent.gif 50 1%
Total vots vàlids i regidors 5.016 100 % 13
Vots nuls 64 1,26%**
Participació (vots vàlids més nuls) 5.080 72,83%**
Abstenció 1.895* 27,17%**
Total cens electoral 6.975* 100 %**
Alcalde: Jesús Montesinos Oltra (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 3 de PSPV, 2 de Compromís i 2 de C's[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de la Zona de Llíria.[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Vilamarxant és Jesús Montesinos Oltra (PSPV).[8][9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Eusebio Civera Martínez
UCD Logo UCD.svg
19/04/1979 --
1983 - 1987 Eusebio Civera Martínez
AP-PDP-UV-UL Coalicion Popular.png
28/05/1983 --
1987 - 1991 Francisco Gil Sanchis
AP Alianza Popular (logo, 1983-89).svg
30/06/1987 --
1991 - 1995 Félix Castellano Esteve
PSPV-PSOE 
15/06/1991 --
1995 - 1999 Eusebio Civera Martínez
UV-CCV Unió Valenciana.png
17/06/1995 --
1999 - 2003 Vicente Betoret Coll
PP People's Party (Spain) Logo (1993-2000).svg
03/07/1999 --
2003 - 2007 Vicente Betoret Coll
PP People's Party (Spain) Logo (2000-2007).svg
14/06/2003 --
2007 - 2011 Vicente Betoret Coll
PP People's Party (Spain) Logo (2007).svg
16/06/2007 --
2011 - 2015 Vicente Betoret Coll
PP People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg
11/06/2011 --
Des de 2015 Jesús Montesinos Oltra
PSPV-PSOE PSPV-PSOE.svg
13/06/2015 --

Patrimoni i llocs per visitar[modifica]

Patrimoni Religios[modifica]

Església de Santa Caterina.
  • Església de Santa Caterina màrtir. Situada a la plaça de l'Església, aquest edifici dedicat a Santa Caterina Màrtir constitueix el punt més elevat del centre històric de Vilamarxant. L'església va ser construïda a finals del segle XIX sobre la primitiva mesquita adaptada des dels temps de la Conquesta de València.
  • Ermita de l'Assumpció de Monte Horquera.
  • Ermita de San Francisco Javier.

Patrimoni Civil[modifica]

  • Castell o Torre de Vilamarxant. Ruïnes de l'antic castell musulmà del que es conserva parcialment llenços de la muralla i de la torre. Part de la muralla i l'interior del recinte estan coberts per edificacions adossades posteriorment, conformant a l'interior i l'entorn una estructura urbana integrada amb els carrers i places del nucli antic de Vilamarxant. Actualment el seu ús és residencial i de propietat privada, i és considerat com Bé d'Interès Cultural i Monument, per aplicació de la Llei de Patrimoni Històric Espanyol. A més en l'any 2003 va ser aprovat el Pla Especial de Protecció i Conservació de l'Entorn del Castell.
Torre del castell musulmà.
  • Llavador municipal. Construït l'any 1903, l'edifici és de planta rectangular, amb arcs rebaixats en façana.
  • La cisterna. Antic dipòsit d'aigua d'època medieval del segle XV, d'origen àrab, situada a l'edifici que porta el seu nom. Ha estat restaurada recentment de manera que en l'actualitat és accessible al visitant.
  • Mas de Teulada. Conjunt d'edificacions de finals del segle XIX i principis del XX
  • Mas dels Frares o Masía de San Javier.L'origen d'aquest edifici es remunta a la meitat del segle XIX, sent inicialment un convent de religiosos. D'aquí prové la seva denominació de "Mas des Frares", pel qual se la coneix popularment. Va passar a ser propietat estatal amb la desamortització de Mendizábal i posteriorment a propietat particular. Antigament, s'organitzaven romiatges a l'ermita del Mas des Frares per la qual cosa, a més de l'interès arquitectònic, alberga tradicions lligades a la història de Vilamarxant.
  • Mas del Moro. Edifici del segle XIX de planta baixa i pis, amb pati interior constituït per un porxo d'arcs rebaixats, que constitueix l'element original que millor es conserva. Hi ha un aqüeducte de 1.907.
  • Mas de la barca. Característica masia de zona de regadiu construïda al segle XIX, amb edificacions adossades que denoten el creixement orgànic a través del temps.

Patrimoni Militar[modifica]

  • Trinxeres de la Guerra Civil. Les trinxeres de la Ferradura i el Clau estan situades en un búnquer de formigó, on comencen centenars de metres de trinxeres de la Guerra Civil espanyola, amb multitud de sales adjuntes la majoria visitables.

Patrimoni Natural[modifica]

Les Rodanes.
  • Les Rodanes. Es tracta d'un Paratge Natural Municipal. Es localitza en la muntanya d'utilitat pública denominat les Rodanes. Està format per quatre contraforts, denominades la Rodana Gran, Rodana del Pic, Rodana Parda i Rodana de l'Or. Presenta un elevat valor natural, podent ser catalogat com una singularitat litològica per presentar litologies silícies de gres, conegudes com a roig i que tant escassegen a la Comunitat Valenciana.

L'interès forestal del paratge és màxim tant per la seva quantitat (biomassa forestal) com per la seva qualitat (biodiversitat de plantes autòctones, endemismes, tipus de vegetació, fauna associada, sòls evolucionats i relíctics, etc.). Aquí es presenten les comunitats vegetals climàciques i preclimácicas típiques de la muntanya baixa mediterrània, moltes d'elles amb un dosser arbori de pi blanc. A falta d'estudis exhaustius sobre la diversitat florística s'han comptabilitzat unes 200 espècies de plantes amb flor. Respecte a la fauna estan inventariades més de 100 espècies de vertebrats estimant-se en diversos milers les espècies d'invertebrats.

  • Microrreserves de flora del Racó de Zamora, El Massís i Alt de la Rodana Gran.
  • Conjunt de coves de les Pedrisses. El Karst de les Pedrizas comprèn un conjunt de vuit cavitats conegudes, enclavades en materials carbonatats del Trias. Les cavitats que formen aquest conjunt es descriuen a continuació:
    • Avenc dels Ratpenats.
    • Cova dels Ratpenats.
    • Sima de les Pedrizas de Horquera.
    • Cova de les Pedroses de Horquera.
    • Sima de l'Or.
    • Sima del Llentiscle.
    • Cova del Llentiscle.
    • Cova del Corral de la Bassa.
  • Bassa Barreta. Es tracta d'una bassa excavada fa diversos segles sobre materials molt impermeables, per tal d'abastir al bestiar que es tancava al recinte conegut com el Corral de la Bassa Barreta. En 2.005 es va executar un projecte de restauració de la Bassa Barreta per convertir-la en un aiguamoll. El projecte va consistir a eliminar bogues i llims que s'havien anat acumulant amb el temps en el llit, i introduir més de 1.000 plantes de 20 espècies diferents per recrear la diversitat de vegetació que es dóna en un aiguamoll mediterrani valencià.
  • Pi de Monumental de Porxinos. És un pi emblemàtic i considerat Bé d'Interès Local, encara que va haver un altre de majors dimensions que va ser talat en època d'escassetat. Es tracta d'una espècie de pi blanc (Pinus halepensis]) i està ubicat al paratge de la Bassa Barreta.
  • Àrea recreativa "La Pedrera del Rei". Emmarcada en la Muntanya d'Utilitat Pública de La Llomaina, l'àrea recreativa compta amb una zona de barbacoes per fer foc, pàrquing per a 50 vehicles amb una plaça per a minusvàlids, taules i bancs per menjar, fins i tot un menjador cobert.

Festes i celebracions[modifica]

Les festes i celebracions principals a Vilamarxant són:

  • Falles: Vilamarxant participa amb tres falles del popular culte mediterrani al foc, tan arrelat en les comarques valencianes.
  • Setmana Santa.
  • Festes patronals en honor al Crist de la Salut i Santa Catalina. És la festa major de Vilamarxant i la més arrelada en la tradició i popularitat. Se celebra durant la segona quinzena d'agost. Durant aquests dies l'Ajuntament programa diversos actes i espectacles culturals i lúdics, on els festejos taurins són els protagonistes.
  • Les Rastreres de Vilamarxant

Referències[modifica]

  1. Atlas Climático de la Comunidad Valenciana
  2. Faus Lozano, Jesus. Memória de la Parroquia de Santa Catalina Virgen y Martir de Villamarchante (Valencia) (en castellano), 1977. 
  3. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  4. García, José «Se constituyen los Ayuntamientos del Camp de Túria, en una jornada no exenta de sorpresas» (en castellà). www.infoturia.com, 16-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. Junta Electoral de la Zona de Llíria «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Llíria], 90, 28-04-2015, pàg. 96 [Consulta: 3 agost 2015].
  7. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Vilamarxant», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  8. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  9. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Vilamarxant. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]