Serra (Camp de Túria)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSerra
Bandera de Serra Escut de Serra
Monestir de Porta Coeli.jpg
La cartoixa de Portaceli

Localització
Localització de Serra respecte del País Valencià.png
39° 41′ 08″ N, 0° 25′ 43″ O / 39.6854445°N,0.4284905°O / 39.6854445; -0.4284905
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Camp de Túria
Municipis 3
Població
Total 3.070 (2016)
• Densitat 53,59 hab/km²
Gentilici serratí, serratina / serrà, serrana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 57,29 km²
Altitud 330 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història
Festa major Primera quinzena d'agost
Patró Sant Josep i Mare de Déu dels Àngels
Organització i govern
• Alcalde Javier Arnal Gimeno (PSPV)
Indicatius
Codi postal 46118
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46228
Codi ARGOS 46228
Altres dades

Web www.serra.es
Modifica dades a Wikidata

Serra, també conegut com a Serra de Portaceli, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria. Limita amb Gàtova, Olocau, la Pobla de Vallbona, Bétera i Nàquera (a la mateixa comarca), Torres Torres, Estivella i Segart (al Camp de Morvedre) i Sogorb (a l'Alt Palància). El forment els nuclis de població de Serra, Portaceli i Torre de Portaceli.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat en el vessant meridional de la Serra Calderona el poble compta amb carrers tortuosos i empinats. El relleu es mostra molt accidentat en tota la seva meitat septentional, domini de la Serra Calderona (o de Portaceli), caracteritzada pel gran nombre de falles alineades bé en la mateixa adreça ibèrica de l'anticlinal bé en sentit transversal.

Destaquen els pics de Rebalsadors i l'Alt del Pi, i la vall de Lullén o de Portaceli. En l'extrem nord-oest, limitant amb Gàtova i Sogorb es passa dels 800 m., mentre que en l'extrem oposat, a l'altura del barranc de Portaceli, no se superen els 190 m.

El clima és de tipus mediterrani, amb mitjanes tèrmiques que oscil·len entre els 450 mm³ i els 500 mm³ de pluja anual, amb dues màximes en els mesos de maig i octubre. En la forest creix una vegetació de pins i romanís.

Història[modifica | modifica el codi]

Carta pobla de Serra i Ria (1609).

Hi ha jaciments eneolítics (Puntal del Sapo, La Torreta i Torre Umbria); del Bronze (Salt del Riu) i ibers (Les Eretes del Riu i la Cova Soterranya ); té el seu origen en un castell musulmà que abastà força importància com ho demostra que en 1084 va servir d'alberg al capità del Cid (1043-1099), Alvar Fànyes i al rei moro Yahia, pretendent al tron de València; també en la Historia Roderici es fa referència al lloc com plaça conquistada pel mercenari castellà al mateix temps que Olocau; Jaume I (1208-1276) va conquistar-lo, i va cedir les terres, el 1238, a Berenguer Burguet i d'altres cavallers; com a cap de la baronia homònima el castell i el lloc van pertànyer als Boïl, senyors de Nàquera, als marquesos de Cerdanyola i últimament als ducs de Montellano; lloc de moriscs (80 focs el 1609, juntament amb Ria) de la fillola de Sogorb, rere la seua expulsió va veure reduir la seua població a una quarta part; la població es va duplicar durant el segle XIX.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2012
1.408 1.467 1.634 1.794 1.712 1.915 2.012 2.335 2.478 2.838 3.356

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors: 5 del Partit Socialista del País Valencià, 2 del Partit Popular, 1 d'Esquerra Unida-Acord Ciutadà, 1 de Ciutadans i 1 de Gent de Serra.

Escut de Serra.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Serra

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Javier Arnal Gimeno 791 42,9% 5 (Red Arrow Down.svg-1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Adela Conde Ruano 393 21,31% 2 (Straight Line Steady.svg0)
Esquerra Unida del País Valencià-Els Verds: Acord Ciutadà EUPV-EVPV.png Marcos Cabo Galera 326 17,68% 2 (Green Arrow Up.svg+1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-icono.svg José Enrique Martínez Lloris 157 8,51% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Gent de Serra Gent de Serra.png Manuela Navarro Fos 147 7,97% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Iniciativa por Torre de Portacoeli (ITP) (no es presentà) (Red Arrow Down.svg-2)
Vots en blanc Transparent.gif 30 1,63%
Total vots vàlids i regidors 1.844 100 % 11
Vots nuls 53 2,79%**
Participació (vots vàlids més nuls) 1.897 77,65%**
Abstenció 546* 22,35%**
Total cens electoral 2.443* 100 %**
Alcalde: Javier Arnal Gimeno (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots: 5 de PSPV i 1 de C's[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Sagunt.[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2003 l'alcalde de Serra és Javier Arnal Gimeno(PSPV).[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Sitxo Català Martínez Independent 19/04/1979 --
1983 - 1987 Juan Navarro Navarro AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Francisco Ros Cabo PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Francisco Ros Cabo PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicente Jose Ros Cabo
Francisco Ros Cabo
PP
PSPV-PSOE
17/6/1995 (moció de censura)
31/1/1998
--
1999 - 2003 Javier Navarro Navarro PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Javier Arnal Gimeno PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Javier Arnal Gimeno PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Javier Arnal Gimeno PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 Javier Arnal Gimeno PSPV-PSOE 13/06/2015 --

Economia[modifica | modifica el codi]

A falta de cap activitat industrial l'economia es basa en l'agricultura de secà, una mica de ramat llaner i els beneficis que es deriven de ser un lloc d'estiueig molt proper a Sagunt i a València.

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Cartoixa de Portaceli. Fundada el 5 de setembre de 1272 pel bisbe Albalat en terres de la vall de Lullén; era la tercera de l'orde de Sant Bru que es fundava a la península i amb el temps una de les més importants, car per ella passaren reis, papes, cardenals, militars; Bonifaci Ferrer (1350-1417) va ser prior de la cartoixa i arribà a superior de l'orde; el 1835 amb la desamortització de Mendizàbal (1790-1853), fou exclaustrada i subhastada. Després de ser destinada a diferents usos, la Diputació Provincial va comprar-la el 1943 i tornaren a ocupar-la els cartoixans. L'església és d'estil neoclàssic, per bé que el seu origen fou gòtic. El conjunt arquitectònic conté, a més quatre claustres; un aqüeducte (avui en desús) que portava aigua de la Font de la Mina.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Serra Calderona. Parc Natural amb diverses fonts entre les quals es troben: la de l'Ombria, del Berro, de la Gota i del Llentiscle, etc. També destaquen impressionants pics que ens serveixen d'excel·lent mirador, com el del Garbí, Rebalsadors, l'Oronet, etc.
  • Tancat de Portaceli. Microrresrva de flora.
  • Penyes Altes. Microrresrva de flora.
  • Barranc del Saragatillo. Microrresrva de flora.
  • Castell de Serra. Microrresrva de flora.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Blai. El 3 de febrer, se celebra una missa i a l'acabar s'obsequia a tots els assistents amb els panets típics de Sant Blai, elaborats de forma artesanal pels forners de la població, en estos dies també té lloc una processó en honor al sant i una cavalcada especialment pensada per als xiquets.
  • Dia de la Cirera. L'últim cap de setmana de maig o primer de juny té lloc aquesta festa en què els visitants poden degustar esta fruita. De forma paral·lela, s'instal·la una fira gastronòmica amb productes típics de la comarca (orelletes, embotits...). És una de les cites més destacades de la comarca a la qual acudixen, any a any, centenars de visitants. A més durant este cap de setmana té lloc una Fira Medieval i La Fira de la Calderona ( on els diferents municipis de la Serra munten els seus estands) i els Tallers d'Oficis Tradicionals, on les diferents associacions de la població ens mostren els oficis del picapedrer, dels aiguaders, etc.
  • Festes patronals. La primera quinzena d'agost, en honor a Sant Josep i a la Mare de Déu dels Àngels se celebren misses, processons i ofrenes en honor als patrons a més de varietats, discomòbils, cercaviles, "mascletaes", castells, moros i cristians, etc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. García, José «Se constituyen los Ayuntamientos del Camp de Túria, en una jornada no exenta de sorpresas» (en castellà). www.infoturia.com, 16-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  2. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  3. Junta Electoral de la Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Sagunt], 90, 28-04-2015, pàg. 163 [Consulta: 3 agost 2015].
  4. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Serra», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  5. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Serra. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  7. «Església Parroquial de la mare de Déu dels Àngels». Comunitatvalenciana.com. [Consulta: 22 febrer 2015].
  8. «Fitxa BRL Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de los Ángeles». Cult.gva.es. [Consulta: 22 febrer 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serra (Camp de Túria)