Segart

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSegart
Escut de Segart
VistaSegart.jpg
Vista general de Segart des de La Mola

Localització
Localització de Segart respecte del País Valencià.png
39° 41′ 00″ N, 0° 22′ 25″ O / 39.683333333333°N,0.37361111111111°O / 39.683333333333; -0.37361111111111
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Camp de Morvedre
Municipis Segart, la Mallà i el Murtal.
Població
Total 159 (2016)
• Densitat 23,95 hab/km²
Gentilici Segardí, -ina[1]
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 6,64 km²
Altitud 267 m
Limita amb
Partit judicial Sagunt
Història
Festa major
Festes Patronals
(darrera setmana de juliol i primera d'agost)
Patró Immaculada Concepció
Organització i govern
• Alcalde Vicent de Paül Garriga
Economia
Pressupost 176.194,42€ (2012) (2012)
Indicatius
Codi postal 46592
Codi INE 46224
Codi ARGOS 46224
Altres dades

Web www.segart.es
Modifica dades a Wikidata

Segart és un municipi del País Valencià. Pertany a la comarca del Camp de Morvedre i a la subcomarca de la Baronia. Formava part de la comarca històrica anomenada Calderona, aquesta apareix en Comarques naturals del Regne de València d'Emili Beüt i Belenguer publicat l'any 1934. Fins al 27 de juny de 1916 s'anomenava Segart d'Albalat canviant-ho per l'actual, mitjançant un Reial Decret, però va seguir utilitzant-se l'adjectiu 'd'Albalat' fins a la dècada de 1940.[2]

Etimologia[modifica]

Josep Giner i Marco-Renart, al X Col·loqui general de la Societat d'Onomàstica, feia referència a l'etimologia de Segart de la següent forma:[3]

« Cal admetre un topònim pre-romà basat en l'arrel toponímica Seg-, Sega- pre-romana que en època romana presenta formacions amb sufixos llatins i adjectius llatins.

L'etimologia de Segart seria Sergadu amb el sentit material del llatí ardus 'alt', que en aragonès presenta la forma -ardo de topònims pirinencs com Montardo, és a dir, 'Muntanya alta'. El sentit de Segart seria el mateix que Montardo, és a dir, 'muntanya alta'.

El DCVB suposa un nom germànic Sigihard, però Segart està documentat al Repartiment i en documents anteriors. A més, el castell moro de Segart, no podia prendre nom d'un personatge de nom germànic enlloc no citat ni documentat. Com a nom aràbic no té possibilitat, la S- inicial s'oposa a l'origen àrab, i -ardu > -art amb pèrdua de la -o és explicable en mossàrab i àrab.

L'arrel pre-romana és en nom de serres: Segària, Segarra, etc. Segart és anterior a la conquesta cristiana.

»

Medi Natural[modifica]

El poble està situat als peus de la muntanyes: El Garbí (593 msnm), la Mola de Segart (565 msnm) i el Puntal de l'Abella (634 msnm). El relleu és un mica accidentat al vessant que baixa cap al riu Palància. Entre els barrancs, destaquen el barranc de la Font, el Meliquet i el de Segart, també anomenat del Palmeral.[4]

Segons Jaume Bru i Vidal, el nom de Palmeral o Palmosa tindria un origen llatí, ja que les herbes i arbusts donen nom al lloc.[5]

« Dos pobles situats a la muntanya (Beselga i Segart) presenten signes d'estancament per la seua ubicació en una zona amb condicions difícils per a l'agricultura[6] »

Josep Martinez Roldán, El riu de Morvedre: esglésies, calvaris i records descriu que:

« Entre muntanyes de roca vermella s'hi troba Segart. »

María Ángeles Arazo i Frances Jarque, descrivien així a Segart en 1985:

« Segart queda amagat en els contraforts de la Serra Calderona, i és tan íntim que fins a les cases deixen la clau posada en els panys. Fa olor d'arbres, de resina calenta pel sol. I té la remor de l'aigua que alimenta el safareig -comareig diari-, es canalitza la font ja les dones els agrada anar amb garrafes i càntirs a buscar l'aigua per al menjar i el sopar[7] »

El medi climàtic és propi de les zones mediterrànies, doncs, tot i tindre una altitud de (300 metres sobre el nivell del mar), s'hi troba a uns tretze quilòmetres del mar. La vegetació està composta per pins, romer, llentiscle, tomello i altres espècies.[8]

El terme municipal de Segart és dins del Parc Natural de la Serra Calderona des de gener de 2002.

  • S'accedeix a aquesta localitat, des de València per l'autovia d'accés nord d'aquesta ciutat V-21, a través de la sortida 1A cap V-23/Sagunt/A-23/Terol de la V-23, continua recte per la CV-3007, després pren a sortida V-23/A-23 en direcció Port de Sagunt/Terol/AP-7/Castelló, a la A-23 pren la sortida 7 cap a Albalat dels Tarongers/Segart/Estivella per la CV-326 i després per la CV-329.

Muntanyes[modifica]

El terme municipal de Segart és un dels més muntanyosos de la comarca del Camp de Morvedre. L'estar enclavat dins el Parc Natural de la Serra Calderona ha fet que les meravelles naturals d'aquesta zona puguin ser protegides i gaudides pels visitants que cada any arriben a Segart.

La majoria de les muntanyes més altes i conegudes de la comarca del Camp de Morvedre fan de Segart un lloc per a la pràctica d'esports a l'aire lliure.

Segons Domenech l'estructura geològica del terme de Segart és la següent:

« S'observa que com a conseqüència dels moviments geològics, bastants muntanyes de Segart estan rematats amb penyals i tallats orientats en bon nombre al sud, sud-est i Est com el Garbí, El Xocainet, la Mola de Segart i altres. La part del barranc de Segart és del Quaternari però les vessants de les muntanyes on hi ha el poble corresponen al Buntsandstein i les oposades al Muschelkalt. Com a exemple de Buntsandstein tenim El Garbí. Les talls d'aquest últim encarades al Sud són en realitat una gran falla que inclou els pics que té a banda i banda. el Puntal de l'Abella i L'Albarda del Garbí. En alguns llocs el Buntsandstein envolta el Muschelkalt, com passa a La Mola de Segart on els cims pertanyen a aquest últim mentre que part dels vessants i les faldilles corresponen al Buntsandstein. És significatiu que diversos de les muntanyes de Segart i de la zona presenten característiques de relleu molt semblants, tal com hem dit, amb tallats orientats al Sud.[9] »
El Garbí.
  • La Mola de Segart (565 msnm): és fàcilment recognoscible pel tallat que la remata en forma de mola o tortada. Les seves vistes són bones en totes direccions, traient el Serra d'Espadà i fins i tot Penyagolosa entre el Puntal de l'Abella i el Garbí.[9] Té un vèrtex geodèsic amb una altitud de 565 m.[9] Els veterans del Centre Excursionista de València col·locar el 1971 una taula d'orientació amb indicació de diverses de les cims que s'albiraven des d'allà.[9] Topònim ibèric segons Santiago Bru i Vidal.[10] Aquesta muntanya també és conegut com El Femerot pels pescadors.[11] A la paret vertical té una gran tall horizontal anomenada les càries de la Mola.
  • El Puntal de l'Abella (634 msnm): muntanya més alta del Camp de Morvedre.[9]
  • El Garbí (601 msnm): elevació exemple del període de Buntsandstein. Les talls d'aquest últim encarades al Sud són en realitat una gran falla que inclou els pics que té a banda i banda: el Puntal de l'Abella i l'Albarda del Garbí.[9]
  • El Puntal del Meliquet (406 msnm): la muntanya més proper a la Font del Salt.
  • Penya Roja (400 msnm): aquesta i l'anterior delimiten amb el terme de Nàquera.
El Puntal de l'Abella.
  • El Prao (538 msnm): està situat en la partida del Salt i està propera a la font del seu mateix nom. Aquesta muntanya té una pretuberancia rocosa anomenada El Panoli.
  • El Rodeno (500 msnm): als voltants d'aquesta muntanya estan situats els xalets de la urbanització que té el seu nom. Segons Bru i Vidal és un topònim miner-industrial.[5]
  • El Puntalet (345 msnm): distingible des del camí de la Mola per la seva forma punxeguda i per disposar d'un precís exemplar d'arbocer prop del cim.
  • El Salsero (406 msnm): en la seva base l'Associació Històrica de Segart trobar les restes d'una pedrera de marbre utilitzada en el segle XX. Entre aquesta muntanya i El Murtal discorre el camí a Sant Esperit o senda dels frares (camí dels frares) que s'utilitzava en la romeria que s'organitzava en Segart per anar al Monestir de Sant Esperit.
  • El Murtal (400 msnm): en aquesta muntanya està situada una urbanització privada.
  • La Roja (368 msnm): el cim forma un ampli altiplà que forma la partida de El Saler.
  • Coveta Rabosa (264 msnm)
  • El Bort (507 msnm): fàcilment recognoscible per la cova que té en la paret rocosa del seu cim.
  • El Rodeno del Moreno (472 msnm)


Muntanya Alçada en metres Situació Distància de l'horitzó de la mar en Km
El Puntal de l'Abella 654 Divisòria Principal 91,2
El Garbí 601 Vessant Nord 87,4
La Mola de Segart 565 Divisòria Principal 84,8

Font de les dades de la taula.[9]

Barrancs[modifica]

Font de Sant Josep (antiga).
Font del Campaner (antiga).
Font del Salt en època de pluges.
  • Barranc de la Font: té el seu inici a la part alta de la població i desemboca al Barranc de Segart als peus del terraplè de la Piscina Municipal. La seva denominació ve perquè en passar per Segart passa pel costat de la Font del Llavaner o la Font per ser la font principal de la població per a consum domèstic i de regadiu de la zona agrícola més extensa del terme municipal com és la zona baixa del nucli urbà. Aquest barranc marcava el límit de la zona urbanitzada en època islàmica i es va començar a construir a l'altre costat de la seva llera al segle XVIII. A principi del segle XX es va construir un petit pont per passar el barranc i va desaparèixer amb la construcció i ampliació de l'actual Plaça de l'Ajuntament en els anys 80. Aquest pont connectava el carrer de la Font (actual carrer Major) amb el carrer La Fonteta (actual carrer Sant Josep).
  • Barranc del Meliquet: rep el nom de la Font del Meliquet que naixia prop d'aquest barranc que neix en les proximitats de la Font del Salt. Està situat prop de la frontera amb el terme de Nàquera i és visible des de La Mola de Segart.
  • Barranc o Vall de Segart[9] o Palmeral:[4][5] és el constituït per la conca del barranc del seu mateix nom, s'origina en una zona molt intricada de la serra per la part de la Mola, pren la direcció d'Oest a Est i després de deixar a la seva esquerra les cases del poble del qual pren el nom es dirigeix ​​al Palància.[9]

Al fons de la vall ve a quedar l'esmentada Mola i els seus límits Nord les marca el gegantí mur del Puntal de l'Abella, El Garbí i l'Albarda que en realitat constitueixen una unitat orogràfica, i pel Sud queda tancat per una corda de muntanyes que partint de l'alineació principal entre La Mola, El Pic de l'Àguila (462 m) es dirigeixen cap a l'Est en una sèrie d'altures de les quals El Xocainet i la Mola Redona són les més significatives.[9]

No és molt normal que es produeixin riuades per efecte de les pluges però s'han produït diverses provocant grans destrosses. El 1942[4] una furiosa avinguda va causar grans pèrdues en els horts i va deixar per al record multitud de terres de secà. El 24 març 1946[12] el barranc de Segart va baixar molt cabalós. Una d'aquestes avingudes ser la que va encegar i va fer desaparèixer sota la terra la Font de la Mistera, ja que es trobava prop el llit del barranc. Andrés Monzó Nogués comenta una altra de maig envergadura que les esmentades anteriorment en l'últim terç del segle XIX.[12]

Fonts[modifica]

La majoria de les fonts, com la de Sant Josep, Llavaner, Jaume i Sant Carlampio, han tingut o encara segueixen tenint algunes funcions d'irrigació dels camps de conreu propers. L'estructura interna i externa és gairebé la mateixa en totes: una gruta que connecta amb la roca de la muntanya i una canalització que porta l'aigua fins a la sortida. L'aigua surt lliurement i cau a una altra canalització que la porta a una bassa on és recollida i guardada per al reg. La mineralització de les aigües varia segons les fonts i unes sacien la set més aviat que altres, de més 'pesada' a més 'lleugera' seria: Font del Llavaner, Font de Sant Josep i Font del Campaner.

  • Font de Sant Josep: es troba a l'oest de la població a poca distància. És visita gairebé obligada quan s'arriba a Segart per la seva proximitat i agradable emplaçament.[9] És també coneguda com La Fonteta i en els anys 30 va servir com a inici de la construcció d'una xarxa de fonts públiques en tres o quatre punts de la població.
  • Font del Campaner: al Sud de Segart i bastant propera a la Mola que queda a l'Oest de la font.[9] El nom d'aquesta font ve perquè va ser molt freqüentada per un frare campaner del proper monestir de Sancti Spiritu de Gilet[13] per les seves propietats medicinals i diürètiques. Fins fa uns anys la zona tenia un plàtan d'ombra però les successives sequeres van acabar assecant.[9]
  • Font del Llavaner: antigament es rentava la roba i en l'actualitat encara està disponible. L'Ajuntament de Segart es va construir sobre d'aquesta font inaugurant el 1987. La bassa que recollia l'aigua sobrant de la font estava al descobert fins als anys 70 quan es va tapar amb una volta per seguretat dels veïns i així ampliar la zona. Només hem pogut localitzar un treball científic publicat sobre la qualitat de l'aigua d'aquesta font i és qualificada com No potable segons unes mostres recollides el 5 d'agost de 1981.[14] No perquè no sigui possible el seu consum humà sinó perquè no és possible el seu tractament sanitari davant bacteris, ja que l'aigua surt directament de la muntanya i únicament és filtrada per les roques.
  • Font del Salt: es produeix una espectacular cascada en època de pluges. Malgrat que en les guies turístiques es digui que pertany a Nàquera no és cert perquè es troba dins del terme municipal de Segart però gairebé en el límit entre tots dos.
  • Font de Jaume: actualment restaurada i a la vora la carretera CV-329 d'accés a Segart.[15]
  • Font de Sant Carlampio: sobre el nom d'aquesta font hi ha una hipòtesi acceptada en l'àmbit acadèmic i és que anteriorment a l'expulsió dels moriscos en 1609 tingués un nom àrab però se li va canviar pel d'un màrtir catòlic per cristianitzar la denominació.
  • Font del Meliquet: situada als peus de la Mola.
  • Font del Barbut i Font del Mistero: dues fonts desaparegudes, la font del Barbut, al peu del Bort, per no poder localitzar després de l'incendi de 1979 i la del Mistero per una gran avinguda d'aigua i terra que la va encegar.

Només s'ha pogut localitzar un aljub o clotxa i és al camí de circumval·lació a La Mola.


Explotacions forestals[modifica]

Última nevada, 8 de gener del 2010.

El 1968 el bosc es componia de pi blanc i una mica de pi roig en els terrenys silicis. L'extensió de la muntanya en aquella data era de 384,87 Ha repartit entre 126,40 Ha de pineda i 222,47 de muntanya baixa. Aquesta extensió va baixar dràsticament després de l'incendi de 1979 que va acabar amb l'explotació forestal de les muntanyes de Segart, ja que va destruir l'arbrat dels vessants del Garbí, El Puntal de l'Abella i La Mola.

« Segart, amb molt poca terra de conreu, té en l'explotació forestal, així com en les pedreres de roig, el seu més caracteritzat, encara que precari, mitjà de vida.[16] »

Geografia[modifica]

Localització de Segart respecte del Camp de Morvedre.

Límits[modifica]

Serra Estivella Albalat dels Tarongers
Nàquera Brosen windrose-fr.svg Albalat dels Tarongers
Nàquera Nàquera Albalat dels Tarongers

Albalat dels Tarongers, Estivella, Nàquera i Serra (els dos darrers de la comarca del Camp de Túria). En crear-se el municipi de Segart el 1846 el terme d'aquesta població era més extens que l'actual, ja que Pasqual Madoz assenyala que el terme confinava pel nord amb els d'Estivella i Albalat dels Tarongers, l'est amb Gilet, el sud amb Sagunt i a l'oest amb Nàquera i Serra. Amb aquestes referències geogràfiques podem afirmar que el terme sortint del nou ajuntament incloïa pel Sud la zona de Comediana i els terrenys adjacents al Monestir de Sant Esperit (Gilet), actualment pertanyents a Albalat dels Tarongers.

Urbanitzacions[modifica]

Al terme municipal de Segart s'ubiquen les següents urbanitzacions privades:

  • La Mallà
  • El Murtal
  • El Rodeno

Partides[modifica]

  • Xocainet
  • El Meliquet
  • La Penya Roja
  • El Salt
  • El Racó de la Mola
  • La Mallà (o La Mallada): topònim ibèric segons Jaume Bru i Vidal era una nom propi de la zootècnia i ramaderia.[5]
  • El Rodeno del Tender
  • El Fondó (o La Foia): topònim ibèric que significa esquerda estreta i profunda.[5]
  • La Mola
  • El Collado
  • La Sabata
  • La Rodana
  • La Fonteta
  • El Puntalet
  • Els Gamellons: topònim d'hidrografia i de condicions produïdes per l'home.[5]
  • El Rodeno del Balsó
  • El Bort
  • El Castell
  • L'Horteta
  • La Creueta
  • El Zorro
  • El Campaner
  • Les Roges
  • El Balsó
  • El Murtal

Història[modifica]

Explicació breu de l'origen de Segart

Té el seu origen en l'època ibèrica. El Castell de Segart, és d'origen musulmà. Després de la conquesta de Jaume I (1208-1276) fou donació al bisbe de Vic de qui va passar a mans d'Adam de Paterna; més endavant, Pere el Cerimoniós (1319-1387) ho va entregar a Bernat de Ripax i, posteriorment, passà a pertànyer a Morvedre, l'actual Sagunt, de la qual es va independitzar el 1535 per a convertir-se en un annex d'Albalat dels Tarongers, formant així una baronia, la baronia d'Albalat i Segart; Quan quedà despoblat després de l'expulsió dels moriscos (1609-1610), Joan de Vila-rasa, en aquell temps senyor de la baronia, donà carta de població el 1611 i va ser repoblat amb cristians catalans. El 25 de maig de 1844 Segart va obtenir la seua independència d'Albalat dels Tarongers, però no va ser oficial fins a 1846 en produir-se plets entre la nova població i Albalat dels Tarongers. Durant els segles XIX, XX i XXI, s'ha deixat sentir l'emigració cap a Sagunt i València.

Període ibèric ple i el Baix Imperi (segle III aC-IV dC).[modifica]

Té el seu origen en època ibèrica en trobar ceràmica àtica del segle IV aC en el turó del Castell[17][12] però és molt possible que hi haguera un assentament humà de la mateixa època en la part baixa de la població, actualment zona de cultiu, ja que s'han trobat restes de ceràmica ibèrica en aquesta zona al roturar la terra de conreu.

Al Servei d'Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València es guarden diversos objectes com fragments de fang cuit, ceràmica medieval, ceràmica ibèrica amb decoració geomètrica i ceràmica de la Cultura del Bronze valenciana.[9][18][19][20][21]

Pla Ballester comenta sobre el jaciment del Castell de Segart:

« En bon nombre d'aquests jaciments es va seguir vivint en època posterior, amb un caràcter més o menys romanitzat, aconseguint alguns d'ells dates ben avançades de la nostra era. Només en dos, el ja esmentat Rabosero de Torres Torres i en el castellet de Segart, sense comptar, naturalment, amb Sagunt ciutat, s'han trobat fragments de ceràmica àtica de figures vermelles, del segle IV a. C.[22] »

És prou possible que el turó del Castell i les zones adjacents hagués estat habitat fins al segle II o I a. C. quan Arse-Saguntum es va convertir el centre d'una zona que es va denominar municipium saguntinum o territori sota la seua influència econòmica i política durant l'Alt Imperi.

Amb la crisi del Baix Imperi la pèrdua d'habitants de Sagunt cap a les muntanyes va propiciar que l'antiga població ibera tornara a poblar-se.

Etapa islàmica (713-1233)[modifica]

A l'època islàmica pertany el seu castell-refugi (hins) construït probablement entre els segles XII-XIII, actualment en ruïnes. No està confirmat però a la zona nord de les faldes del castell és molt possible que estigués situat el cementiri musulmà de la població en haver-se trobat restes humanes del crani i mandíbula durant la instal·lació d'un pal de línia telefònica en els anys 90 del segle XX en un lloc conegut com a Penyetes Blanques.[4]

A aquesta època pertany l'estructura urbana de la zona antiga de Segart que seria els carrers adjacents al carrer Major i que tindria els seus límits a l'entrada actual de la població i el llit del Barranc de la Font. L'accés al centre urbà estava davant de l'actual església parroquial.

No sabem amb exactitud la població del terme en època musulmana però se suposa que hauria de ser important, ja que tenia una mesquita per al culte i es va construir i va mantenir un castell-refugi comunal per defensar els pobladors i el bestiar que tingueren.

Època foral (1233-1492)[modifica]

El llavors bisbe de Vic, Sant Bernat Calbó, va ajudar al rei Jaume I en la conquesta de València incorporant-se a la host real probablement a Russafa per mesos de juny o juliol de 1238, reforç que va beneficiar en gran manera el monarca, ja que la mitra vigatana tenia extensos feus que van donar bon contingent d'homes. En l'acta de rendició de la ciutat valentina veiem la signatura del futur sant.[23]

El 20 de juny 1238[23][24][25] el Conqueridor fa donació al bisbe del castell de Segart amb totes les seves cases, termes i pertinences excepte les terres en les quals treballaven musulmans de Morvedre. Aquesta excepció que fa el monarca potser estigui relacionada amb els tractes de rendició del castell de Segart possiblement al maig de 1233.[23]

La veritat i definitiu és que el successor de Sant Bernat Calbó en la mitra de Vic, Bernat de Mur, permutar amb el monarca català el 29 agost 1246[23][26] el castell de Segart per altres senyorius, tornant per tant les terres segartinas a la corona, després de vuit anys d'haver pertangut a la mitra vigatana.

Segons el Llibre del Repartiment de València, en 1248 es va vendre el castell de Segart a Adam de Paterna per 40.000 sous.[23][27]

Posteriorment, Pere IV en 1348 ven la jurisdicció de Segart a Jacobo Castelló per 300 florins d'Aragó i els motius expressats al·ludeixen a dificultats econòmiques de l'erari real. El 4 febrer 1349 la va lliurar a Bernat de Ripax i els seus hereus.

A 1440 el senyor territorial de Segart Jofre de Blanes protesta davant el governador perquè el Justícia de Morvedre s'ha endut un moro trobat en els seus territoris.[28] Més tard, va pertànyer a Morvedre, de la qual es va independitzar en 1535[29] i es va convertir en pedania d'Albalat dels Tarongers. El 30 d'agost del 1482 Jaume de Blanes va vendre els llocs d'Albalat, Segart, Comediana i Montalt a Joan Castellens de Vila-rasa per 228.000 sous.[12]

Edat Moderna (1492-1789)[modifica]

A 1520 hi va haver un plet entre Morvedre i Cosme de Vila-rasa sobre la delimitació dels termes d'Albalat i Segart.[12]

Lloc de moriscs (40 cases en 1609), quedant despoblada després de la seva expulsió[30] embarcant en el Grau de València els dies 5 i 7 d'octubre de 1609.[31] Joan de Vila-rasa i Cavanilles,[32] senyor de la baronia d'Albalat i Segart, va atorgar carta de població en 1611, repoblant el 4 de setembre d'aquest any amb cristians vells d'origen català.

Edat contemporània (1800-fins a l'actualitat)[modifica]

En 1804 era senyor territorial Miguel Saavedra.[33]

Durant l'ocupació francesa es va realitzar una tala indiscriminada d'arbres de les deveses de Sant Esperit i es va fer responsable a diverses poblacions, entre elles Segart.[34]

La separació política d'Albalat dels Tarongers va ser aprovada per una Ordre del cap polític de la província, el 25 de maig de 1844, però no va ser oficial fins a 1846 en produir-plets entre la nova població i Albalat.[12][35]

Pascual Madoz ens descriu la població pocs anys després de la seua separació d'Albalat de la manera:

« Situat al centre de la serra anomenada la Calderona, a la dreta del riu Palància del que està bastant apartat; regnen generalment els vents de l'Est i l'Oest, el seu clima és temperat i saludable. Té 23 cases de mala fàbrica i una xicoteta ermita on diu la segona missa el Capellà d'Albalat, de la parròquia és annexa-onada s'encarrega a algun dels secularitzats resident al poble.[36] »

La separació eclesiàstica total es va produir entre els anys 1848[12] i 1862,[12] ja que fins llavors els oficis de Baptisme es realitzava a Albalat i s'inscrivien en els seus llibres, com passava entre Beselga i Estivella.[12] va arribar a ser parròquia d'entrada el 28 de desembre de 1953.[37]

El 20 de gener de 1946 es produeix una gran nevada a Segart dificultant la vida dels seus habitants.[12]

El capellà d'Albalat dels Tarongers el 1942, Andrés Monzó Nogués, comenta que segons una llegenda, Segart va ser lloc de reclusió de delinqüents "els quals en trobar la llibertat van fundar Albalat".[12] No és l'única referència a la possible fundació d'Albalat dels Tarongers, ja que Antonio Chabret en el seu Nomenclàtor, la guitza Arrabla diu que alguns pobles es van fundar per la vinguda d'habitants dels pobles de dalt "per això els de Segart van fundar Albalat".[38]

Des de fa uns anys, l'Associació Històrica de Segart realitza una tasca de recollida de dades històrico-socials sobre aquest municipi.

Demografia[modifica]

Segart té 159 habitants segons (l'INE, 2016). D'aquests 170 habitants, 80 són homes i 79 dones.

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[39]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[40]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Població 212 190 183 175 158 156 140 139 140 134 134 173 188 180 184 170 159

Política i govern[modifica]

Vegeu també: Política a Segart

Corporació municipal (des de 2015)[modifica]

Corporació municipal Segart des del 2015.

Candidatures a les eleccions

Regidors

  • Vicent de Paül Garriga (PP) (Alcalde)
  • José Garriga García (PP)
  • Francisco José Garriga García (PP)
  • David Hernández Gimeno (PP)
  • José Ripoll Muñoz (PSPV)

Dades Electorals

  • Cens: 173 persones.
  • Votants: 141 vots.
  • Abstencions: 32 vots.
  • Nuls: 2 vots.
  • Blancs: 1 vots.

Els resultats de les eleccions municipals del 24 de maig de 2015 foren:

Escut de Segart amb pergamí.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Segart

Candidatura Candidats Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Vicent de Paül Garriga
José Garriga Garriga
Francisco José Garriga Garcia
David Hernández Gimeno
82 (S)
81 (S)
77 (S)
73 (S)
45,35% 4 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg José Ripoll Muñoz
Rosa Ripoll Muñoz
Vicente Ramón Faulí Merli
Vicente Martínez Castillo
62 (S)
57 (N)
56 (N)
53 (N)
33,14% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Vots en blanc Transparent.gif 1 0,58%
Total vots vàlids i regidors 139 100 % 5
Vots nuls 2 1,15%**
Participació (vots vàlids més nuls) 141 81,03%**
Abstenció 33* 18,96%**
Total cens electoral 174* 100 %**
Alcalde: Vicent de Paül Garriga (PP)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots del PP)
Fonts: Ministeri de l'Interior.[41] Junta Electoral de la Zona de Sagunt.[42] Periòdic Ara.[43]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
  • NOTA: Les eleccions municipals a Segart són diferents a la resta dels municipis del Camp de Morvedre. Segart, amb 170 habitants censats (INE 2015), es troba al rang d'entre 100 i 250 habitants, per tant, li pertoquen 5 regidors que són elegits mitjançant un sistema de llistes obertes. Cada candidatura pot proposar a un màxim de 5 components i cada elector pot votar un màxim de 4, això garanteix que com a mínim sempre hi haurà un regidor de diferent partit al governant.[44]

Alcaldes[modifica]

Des de 2007 l'alcalde de Segart és el Sr. Vicent de Paül i Garriga que es presentà pel BLOC i revalidà el càrrec en 2011 i en 2015 amb el PP.[45][46]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Francisco J. Garriga Ambrosio UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 José García Andrés AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 José García Andrés AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 José García Andrés PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 José García Andrés PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 José García Andrés PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 José García Andrés PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Vicent de Paül Garriga BLOC 16/06/2007 --
2011 - 2015 Vicent de Paül Garriga PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Vicent de Paül Garriga PP 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[46]

Eleccions a les Corts Valencianes del 2015[modifica]

Resultats electorals - Segart, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
PPCV Alberto Fabra 56 40,00%
PSPV Ximo Puig 28 20,00%
Compromís Mónica Oltra 27 19,29%
Podem Antonio Montiel 12 8,57%
C's Carolina Punset 9 6,43%
Acord Ciutadà Ignacio Blanco 3 2,14%
Vots en blanc 2 1,43%
Total 140 81,87%

Economia[modifica]

Basada tradicionalment en l'agricultura, l'extracció de pedra, l'espart i, en menor mesura, la ramaderia. Pel que fa al secà predomina el cultiu d'oliveres, ametllers i garroferes. A la zona de regadiu el cultiu majoritari és el del taronger. La terra és treballada en règim de propietat. Entre 1931 i 1988 hi va haver un augment de la superfície de regadiu del 140% passant de 5 ha a 7 ha[47] Actualment té molt poca indústria i el sector serveis s'ha enfocat cap a l'hostaleria i el turisme rural.

Fins a la creació del Parc Natural de la Serra Calderona també es realitzava l'extracció de la pedra sorrenca anomenada rodeno[48] que s'utilitzava per a la construcció i el condicionament dels carrers amb llamborda. L'extracció d'aquesta pedra ha estat una de les causes principals de mortalitat en la població masculina de Segart, ja que el trencament de la pedra generava un polsim de quars que era aspirat pel treballador i dipositat en els pulmons.

Antoni Josep Cavanilles comenta en la seva obra Observacions sobre la història natural, geografia, agricultura, població i fruits del regne de València (1795-1797) que al terme de Segart havia pedreres de marbre amb vetes rosades, coneguda com a pedra de flors o de Segart que va ser emprat com a element decoratiu de la catedral i en diverses esglésies de València i també en el monestir de Sant Miquel dels Reis i en la Cartoixa de Porta Coeli.

Agricultura[modifica]

Segart sempre ha tingut a l'agricultura com un dels seus principals eixos econòmics al costat de l'extracció de pedra. Durant els anys d'existència de la població ha hagut d'evolucionar per conrear productes amb més demanda en el mercat i així poder subsistir. Per tant aquesta evolució ha permès que uns conreus es mantinguin i altres desapareguin.

L'aprofitament de la terra amb la seva superfície el 1968 era el següent:[16]

Percentatges d'aprofitament de la terra.

Superfície total : 662 ha

Regadiu

  • Superfície: 8,27 ha

Secà

  • Superfície: 285,82 ha

Muntanya

  • Superfície: 348,87 ha

Altres usos

  • Superfície: 19,04 ha
Nombre d'explotacions agràries per superfície, 1968.

Amb l'incendi de 1979 i els preus de venda dels cítrics la superfície de muntanya i de regadiu respectivament ha baixat de forma notable.


El 1850 Madoz[36] relata en la seua llista de productes agrícoles aliments que ja han deixat de conrear-ho de ser modificats per al consum humà com el blat, el blat de moro, les figues i els llegums. La figa sec de Segart tenia tanta acceptació que el terme municipal estava ple d'edificis que servien per assecar els i alguns d'ells encara de poden veure en els vessants de la població properes al cementiri.

El 1982 la població agrícola de dret en Segart era de 20 persones, de les quals 4 eren propietaris i 16 treballaven per compte d'altre.[49]

Cultius de Regadiu[modifica]

L'evolució dels cultius de regadiu entre 1931 i 1988 ha estat d'un descens del 10%. El 1931 havien 5 ha de regadiu en Segart ascendint fins a 7,5 ha en 1961, el que feia un augment del 150% respecte a l'any 1931 però el 1988 només havien 7 ha de regadiu per la qual cosa la relació percentual era del 93% amb relació l'any 1961 i del 140% amb l'any 1931.[50]

La Font del Llavaner només regava 7,10 ha de terrasses plantades, en 1968, de tarongers, llimoners i nesprers.[16] Les 1,17 ha restants es classifica com a "regadiu elevat"[16] i s'hauria repartir entre la Font de Sant Josep i la Font de Jaume. Aquesta era la situació màxima de superfície de regadiu documentada però actualment hi ha hagut un retrocés en aquesta xifra perquè els terrenys que regava la Font de Sant Josep i la Font de Jaume no estan en producció i molts camps de l'àrea de la Font del Llavaner han estat deixats a la seva sort.

El 1968 els cultius de secà eren els següents:[16]

Agràries

  • Extensió: 3,81 ha
  • Proporció: 46,8%

Altres fruiters

  • Extensió: 3,89 ha
  • Proporció: 46,7%

En aquesta secció podem incloure les nespres. Entre 180 i 984 no hi ha hagut una plantació regular en Segart d'aquests fruiters i s'ha mantingut en 15 el nombre d'arbres disseminats de nesprers. La producció de nespres en Segart ha estat la següent: el 1980 es van produir 200 [quilogram|kg], el 1982 van ser 225 i el 1984 van ser 300 [quilogram|kg].[49]

Horta

  • Extensió: 0,57 ha
  • Proporció: 6,3%

Cultius de secà[modifica]

Ceps de vinyes a la partida de El Saler en els anys 60.
Premsa d'oli a l'antiga Cooperativa Sant Josep de Segart.

El 1968 els cultius de secà eren els següents:[16]

Garrofer

  • Extensió: 211,97 ha
  • Proporció: 74,1%

Vinya

  • Extensió: 9,00 ha
  • Proporció: 3,1%

La producció de vi[51] va començar al segle XVIII[52] amb una producció de 1.200 hm en 1792[53] però a finals del segle XIX va començar el seu declivi quan només el 1884[54] va poder produir 100 hm però Pascual Madoz[36] encara s'inclou el 1850 al vi com un producte dels camps de la població e. El cultiu de la vinya es va tornar residual, ja que només queda actualment una explotació abandonada en tot el terme de Segart però a la cooperativa agrícola Sant Josep, fundada a principis del segle XX, encara es manté un trullo lloc per trepitjar el raïm per encara existien cooperativistes amb producció de vi.

Oliverar

  • Extensió: 53,30 ha
  • Proporció: 18,7%

Ametllers i altres fruits

  • Extensió: 8,78 ha
  • Proporció: 3,1%

Altres

  • Extensió: 2,77 ha
  • Proporció: 1,0%

Gastronomia[modifica]

Al municipi destaquen la paella i l'arròs amb fesols i naps. Pel que fa als dolços, els més rellevants són els pastissets de moniato, el braç de gitano de cabell d'àngel i les fulles de llimera. Cal assenyalar que el municipi és famós per les seues exquisides paelles a llenya i la seua acurada cuina casolana.[55]

Festes i tradicions[modifica]

  • Festa de Sant Antoni Abat, més coneguda com a Sant Antoni del porquet, es celebra el 16 de gener. A la plaça del poble es fa una foguera on després es torren xulles i embotits.
  • Festes Majors o Patronals: darrera setmana de juliol i primera d'agost. Es fan tot tipus d'espectacles: Orquestres, calderes, discomòbils, teatres, bous al carrer, sopars de pa i porta, etc.

Atractius històrics i paisatgístics[modifica]

Monuments[modifica]

Ermita de la Santa Creu, Segart.

Llocs d'interès[modifica]

Piscina municipal.
  • Parc Natural de la Serra Calderona.
  • El Garbí: des del seu cim s'albira una espectacular panoràmica de la costa de Sagunt a València, es pot pujar pel terme municipal de Segart aquesta muntanya divideix els termes d'Estivella, Segart i d'Albalat dels Tarongers.
  • La Mola de Segart.
  • El Puntal de l'Abella: muntanya més alta del Camp de Morvedre amb una altitud de 654 m; és una microreserva de flora.
  • Piscina municipal: situada en una de les vessants de la població on es pot gaudir d'unes vistes d'incomparable bellesa. A la zona inferior s'ha instal·lat un berenador i zona d'esbarjo.
  • Àrea recreativa de la Font dels Horts.
  • Font de Sant Josep: anomenada popularment com "La Fonteta" i propera a la població.[9]
  • Font del Llavaner: ací trobem el safareig de Segart.
  • Font del Salt: es produeix una espectacular cascada en època de pluges.
  • Font de Jaume.
  • Font de Sant Carlampio
  • Font del Campaner.

Al terme municipal es pot realitzar la pràctica esportiva del senderisme, ja que el camí de gran recorregut GR-10 / E-7 passa per la població i els seus voltants. Es pot pujar fàcilment a la Mola de Segart,[9] ascendir a la muntanya del Garbí[9] per la Canal del Garbí, visitar el monestir de Sant Esperit per la senda dels frares[13][9] o beure les refrescants aigües de la Font del Campaner.[56][57]

Refranyer i dites populars[modifica]

« Segart agafa la maça i pica espart. »

Referències[modifica]

  1. Gentilici oficial segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Diccionari Normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua: Segart
  2. Francesc Carreras i Candi. Geografia del Regne de Valencia, Barcelona, s/f, nota 19
  3. Giner i Marco-Renart, Josep. X Col·loqui general de la Societat d'Onomàstica, ed. Universitat de València, 1986.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Monzó Nogués, Andrés, Notas arqueológicas-prehistóricas del agro saguntino, Anales de Cultura Valenciana, 1943 Error de citació: Invalid <ref> tag; name "monzo2" defined multiple times with different content Error de citació: Invalid <ref> tag; name "monzo2" defined multiple times with different content
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Bru i Vidal, Santiago, Introducción a un estudio toponímico de la comarca saguntina, separata de la IX Asamblea de Cronistas del Reino de Valencia, 1974 Error de citació: Invalid <ref> tag; name "bru" defined multiple times with different content Error de citació: Invalid <ref> tag; name "bru" defined multiple times with different content
  6. Iborra y Lerma, J.M., Realengo y senyoriu al Camp de Morvedre, CASS, 1986
  7. Arazo, M ª Ángeles i Jarque, Francesc,València i província, Diputació de València, 1985
  8. L'Associació Histórica de Segart realitzà una exposició a agosto de 1998 que es va titular Les nostres plantes medicinals
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 9,15 9,16 9,17 Domenech Campos, Antonio, Descripció i dibuixos de la Serra Calderona, Centre Excursionista de València, 1992. Error de citació: Invalid <ref> tag; name "domenech" defined multiple times with different content Error de citació: Invalid <ref> tag; name "domenech" defined multiple times with different content
  10. Bru i Vidal, Santiago, Introducció a un estudi toponímic de la comarca saguntina, separata de la IX Assemblea de Cronistes del Regne de València, 1974
  11. Verdegal i Cerezo, Vicent i Joan M., Serrano i Garcia, Rosa, La toponímia marina del Camp de Morvedre: seny i talassonims, SEHIS n º 3, Societat de Estudis Històrics, s / f
  12. 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 Monzó Nogués, Andreu,Crònica parroquial d'Albalat dels Tarongers, Caixa d'Estalvis i Socors de Sagunt, 1987 Error de citació: Invalid <ref> tag; name "monzo" defined multiple times with different content
  13. 13,0 13,1 Alvira, Jordi,La Serra Calderona: Segart-Sant Esperit del Mont, 'La Cartellera' de Diari de Girona, 1991 Error de citació: Invalid <ref> tag; name "alvir" defined multiple times with different content
  14. Boix, Pere, Soriano, María Ángeles i Pla, Maria Isabel,Estudi Sanitari del Camp de Morvedre, Caixa d'Estalvis i Socors de Sagunt, 1984
  15. Martinez Roldán, Josep, El riu de Morvedre: Església, calvaris i records, s/f.
    « Entre muntanyes de roca vermella s'hi Troba Segart, d'on Jaume el de l'aigua i els seues filles la baixaven i venien a Morvedre en camió. »
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 Pérez Puchal,El paisatge agrari del sota Palància, Institut Alfons el Magnànim, 1968
  17. Pla Ballester, Enrique,Arqueologia del partit de Sagunt, Generalitat nº 3 s/f
  18. Llobregat Conesa, Enrique,La col·lecció Andreu Monzó Nogués. Arxius de Prehistòria Llevantina, Tom XIII, 1972
  19. Gil Mascarell, M. i Aranegui Gascó, Carmen,El poblament del Baix Palància en època ibèrica, Saguntum nº 12, Caixa d'Estalvis i Socors de Sagunt, 1977
  20. Enguix Alemany, Rosa i Martí Oliver, Bernardo, El poblament prehistòric del Baix Palància, Saguntum nº 12, Caixa d'Estalvis i Socors de Sagunt, 1977
  21. Uroz Sáez, J,la regió Edetania en l'època ibèrica, Institut d'Estudis alacantins nº 23, 1983
  22. Pla Ballester, Enrique,Arqueologia del partit de Sagunt, Generalitat nº 3
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 Bru i Vidal, Santiago,La conquesta i les terres saguntines, Estampes del Morvedre foral, Analecta completa, tom I, s/f
  24. En Huici Miranda, Ambròs i Cabanes Pecourt, Maria Desemparats,Documents de Jaume I d'Aragó (1237-1250), València, 1976 es diu com a data el 31 octubre 1241
  25. Bru i Vidal, Santiago,el Llibre del Repartiment i Morvedre. Consideracions Històriques, toponímia i antroponímia, Crònica de la XVIII Assemblea de Cronistes Oficials del Regne de València, 1990
  26. En Huici Miranda, Ambròs i Cabanes Pecourt, Maria Desemparats,Documents de Jaume i d'Aragó (1237-1250), València, 1976 és diu com a data el dia 8 del mateix mes i del mateix any
  27. En Sanchis Sivera,Nomenclàtor geografico-eclesiàstic de la diòcesi de València, 1922 s'assenyala que aquesta venda es va realitzar el 10 d'agost, però dóna l'any erroni de 1240
  28. Arxiu del Regne de València, Governació 4840, m 2, f 30; 4844, m 8, f 25 i 2266, m 12, f 21
  29. Associació de Bibliòfils Saguntins,delimitació del terme de Morvedre practicat el 1593
  30. Per aquesta expulsió el Patriarca Azobispo de València Joan de Ribera va perdre 20 lliures i 8 sous en reparacions als arredantaris dels llocs sota la seva administració, citat en Boronat i Barrachina, Pascual,el beat Joan de Ribera i el Reial Col·legi de Corpus Christi, València, 1904
  31. Peñarroja Torrejón, Leopoldo,Moriscos i repobladors al Regne de València: la Vall d'Uixó (1525-1625), Tom I, 1984
  32. AA.VV,Gran Enciclopèdia d'Espanya, Vol i, 1990
  33. Ignacio Franco, Vicente,Notícia de la Actual població del regne de València: la dels seus Despoblats des de la Conquesta pel Rei Don Jayme Primer: les llegües que disten de la Capital: els Senyorius directes que els posseeixen, i les Diòcesis a què pertanyen, València, 1804
  34. Rodrigo Valero, José Manuel,Sagunt durant l'ocupació francesa, Braçal n º 3, 1990 citant un document de l'Arxiu del Regne de València: Propietats Antigues de València L-290Manifest dels béns dels convents suprimits a la Delegació de Morvedre
  35. l'Associació Històrica de Segart va realitzar una exposició fotogràfica i documental el 1996 commemorant el 150 aniversari de la municipalitat de Segart (1846-1996)
  36. 36,0 36,1 36,2 Madoz, Pascual, diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Alacant, Castelló i València, Tom III, 1982 Error de citació: Invalid <ref> tag; name "madoz" defined multiple times with different content
  37. AA.VV,Guia de l'església en la Diòcesi de València, València, 1963
  38. Chabret Fraga, Antonio,Nomenclàtor dels carrers, places i portes antigues i modernes de Sagunt, València, 1901, hem emprat la versió en facsímil publicada per la Caixa d'Estalvis i Socors de Sagunt publicat el 1976
  39. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  40. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  41. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  42. Junta Electoral de la Zona de Sagunt «Edicte de la Junta Electoral de Zona de Sagunt sobre candidatures proclamades per a les Eleccions Locals 2015» (html) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 163 [Consulta: 10 juliol 2015].
  43. Periòdic Ara. «Eleccions 24M 2015», 24-05-2015. [Consulta: 11 agost 2015].
  44. M., M «El Bloc arrebata la alcaldía al PP en Segart en sus primeros comicios» (en castellà). Las Provincias, 29-05-2007 [Consulta: 4 setembre 2015].
  45. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  46. 46,0 46,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Segart. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  47. Gallego Bono, Juan R.,Un Desenvolupament peculiar: El Camp de Morvedre, Braçal nº 4, Centre d'Estudis del Camp de Morvedre, 1991
  48. Diputació de València, Festes de la província de València, 1980
  49. 49,0 49,1 Martínez Villaplana, J. M.,El nespra i la seva comercialització al Camp de Morvedre, Caixa d'Estalvis de Sagunt, Sagunt, 1986
  50. Gallego Bono, Juan R, Un Desenvolupament peculiar: El Camp de Morvedre, Braçal nº 4, Centre d'Estudis del Camp de Morvedre, 1991
  51. Piqueras, Joan, El vi de Sagunt i vall del Palància, Braçal nº 3, Centre d'Estudis del Camp de Morvedre, 1990
  52. En les dades referents a 1630 no apareix cap dada sobre Segart
  53. de Cavanilles, Antonio José, Observacions sobre la Història Natural, Geografia, Agricultura, Població i fruits del Reyno de València, Madrid, Impremta Reial, 1795
  54. Almiñana, Indicador vitícola. Corresponent a les províncies d'Alacant, Albacete, Castelló de la Plana i comarques més importants de València i Múrcia, Castelló, 1888
  55. València Turisme: Segart
  56. S.L, Aventura Mediterránea. «La Canal del Garbí - AVENTURA MEDITERRANEA SENDERISTA». www.aventuramediterranea.com. [Consulta: 18 desembre 2016].
  57. «Senderismo en RocaCoscollá.com». www.rocacoscolla.com. [Consulta: 18 desembre 2016].

Bibliografia complementària[modifica]

  • Alcover, Antoni Maria i Moll, Francesc de Borja. Diccionari català-valencia-balear. Tom IX, Palma de Mallorca, 1979. 
  • Associació Històrica de Segart. Aproximació a la Història de Segart. Llibret de Festes, Segart, 1992. 
  • Associació Històrica de Segart. Introducció a la Història de Segart. Llibret de Festes, Segart, 1991. 
  • AA.VV. Notícia i imatge del País Valencià (1973-1974). Ed. Cosmos, 1974. 
  • Banesto. Informe Banesto. Noticia publicada a Diari de Girona, 29 octubre 1993. 
  • De Sales Ferri Chulio, Andrés. Mariologia patronal del Camp de Morvedre. Caixa d'Estalvis i Socors de Sagunt, Sagunt, 1983. 
  • Escrihuela Gómez, José Juan. Descripció de Segart. Llibret de Festes, Segart, 1992. 
  • Institut Nacional d'Estadística. Nomenclàtor de l'any 1986 de la província de València. INE, Madrid, 1990. 
  • Lluch Garín, Luis B.. Segart d'Albalat. València Atracció núm. 343, 1963. 
  • Martínez Villaplana, J. M.. El nispro i la seva comercialització al Camp de Morvedre. Caixa d'Estalvis i Socors de Sagunt, Sagunt, 1986. 
  • Medina Sanchez-Valladares, Guillermo David i Carbonell Rubio, José Ramón. Mapa turístic de Segart. Llibret de Festes, Segart, 1992. 
  • Miralles i Garcia, José Luis. Anàlisi de la distribució de la població de la comarca del Camp de Morvedre. Braçal núm. 2, Centre d'Estudis del Camp de Morvedre, 1990. 
  • Monzó Nogués, Andrés. Cabisbort o Cabesbort. Butlletí Municipal d'Informació i Cultura, 1960. 
  • Monzó Nogués, Andrés. Crònica de les festes extraordinàries que al seu titular i patrona la Puríssima Concepció ha dedicat la vila d'Albalat dels Tarongers. Carlet, 1951. 
  • Navarro Navarro, Francesc i Esteve Genovés, Francesc. Troballes Prehistòriques a Albalat dels Tarongers. Almanac de Las Provincias, València, 1944. 
  • Pérez, Pedro. El paisatge agrari del Baix Palància. Institució Alfons el Magnànim, València, 1968. 
  • Piqueras, Juan. El vi de Sagunt i Vall del Palància. Braçal núm. 3, Sagunt, 1990. 
  • Unió Apostòlica del Clero. Full informatiu dedicada a en Josep Bau Burguet. Unió Apostòlica del Clero núm. 16, 1991. 
  • Verdegal i Cerezo, Vicent i Joan M. i Serrano i Garcia, Rosa. La toponímia marina del Camp de Morvedre. SEHIS núm. 3, Societat d'Estudis Històrics, Sagunt, NC. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segart Modifica l'enllaç a Wikidata