Torres Torres

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaTorres Torres
Escut de Torres Torres
Escut de Torres Torres
Vista de Torres Torres un dia ennuvolat.JPG
Vista aèria de Torres Torres

Localització
Localització de Torres Torres respecte del País Valencià.png
39° 44′ 36″ N, 0° 21′ 28″ O / 39.7434693°N,0.3578217°O / 39.7434693; -0.3578217
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Camp de Morvedre
Municipis 1
Població
Total 644 (2016)
• Densitat 54,58 hab/km²
Gentilici Torrestorrer, torrestorrera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 11,8 km²
Altitud 168 m
Limita amb
Partit judicial Sagunt
Història
Festa major Setembre
Patró Mare de Déu de la llet
Organització i govern
• Alcalde Alfonso Guillem Moliner
Indicatius
Codi postal 46595
Codi INE 46245
Codi ARGOS 46245
Altres dades

Web www.torrestorres.es
Modifica dades a Wikidata

Torres Torres és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Estivella, Sagunt, Algímia d'Alfara, Sogorb i Serra (les dues darreres a les comarques de l'Alt Palància i el Camp de Túria respectivament).

Geografia[modifica]

Situada en un terreny completament pla envoltat de camps de regadiu en la vall mitjana del riu Palància i en els confins de la província de València amb la de Castelló. El riu Palància banya la part oriental del terme i serveix de frontera amb el de Sagunt. El terreny és allí més o menys pla i es manté a una altitud mitjana de 160 m. Cap al costat occidental, el terreny comença a elevar-se i es fa més accidentat: en el turó el Cantera (276m), el Nevera (725m), el Benalta, la Cova de les Rates, la Muntanyeta de la Font de Ton Ferrer o la Pedra Campana.

Història[modifica]

Hi existeixen jaciments del Bronze valencià en la partida del Raboser, així com ruïnes d'època romana com el pont conegut com el Pas de Terol. Malgrat això el seu origen pareix ser musulmà. Jaume I (1208-1276) va conquistar-la i, juntament amb Algímia d'Alfara i Alfara de la Baronia, va conformar la baronia de Torres Torres, habitada per moriscs, que va ser donada, el 1271, a Beltran de Bellpuig. En 1278 s'estableixen els límits territorials entre la baronia de Torres Torres, la d'Algar i el convent de Santa Maria d'Arguines. Durant l'edat mitjana tingué els plets amb Sagunt, sobretot propiciats per l'aprofitament de les aigües de la séquia Major de Morvedre. El 1445 el senyoriu fou venut per un altre Beltran de Bellpuig a Joan de Vallterra. La sagnia demogràfica de 1609 no va requerir nova carta de poblament, al contrari que en la majoria de poblacions morisques valencianes. En el segle XVIII canviarà el senyoriu dels Vallterra a la família Castellví.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2011
410 376 401 417 415 435 458 492 518 509 602

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors: 3 del Partit Popular, 2 de Compromís i 2 del Partit Socialista del País Valencià.

Escudo de Torres Torres.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Torres Torres

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Alfonso Guillem Moliner 171 39,77% 3 (Red Arrow Down.svg-1)
Compromís per Torres Torres Compromís (isotip).svg Consuelo García Verdejo 128 29,77% 2 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Rafael Moisés Gil Ballester 120 27,91% 2 (Straight Line Steady.svg0)
Vots en blanc Transparent.gif 11 2,56%
Total vots vàlids i regidors 430 100 % 7
Vots nuls 8 1,83%**
Participació (vots vàlids més nuls) 438 84,07%**
Abstenció 83* 15,93%**
Total cens electoral 521* 100 %**
Alcalde: Rafael Moisés Gil Ballester (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots: 2 de Compromís i 2 de PSPV)
Fonts: Ministeri de l'Interior.[1] Junta Electoral de la Zona de Sagunt.[2] Periòdic Ara.[3]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Torres Torres és Rafael Moisés Gil Ballester (PSPV).[4][5]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Adolfo Ballester Mestre UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicente Martí Seguí PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicente Martí Seguí PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Vicente Martí Seguí PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicente Martí Seguí PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Agustín Melchor Poyo PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Agustín Melchor Poyo PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Agustín Melchor Poyo PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Alfonso Guillem Moliner PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Rafael Gil Ballester PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[5]

Economia[modifica]

L'economia torrestonera desconeix la indústria, compta amb una insignificant ramaderia i es basa absolutament en l'agricultura de secà: garrofera, ametler, vinyet i olivera, i de reguiu: taronger i fruiters.

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

  • Església de Nostra Senyora dels Àngels, edifici barroc-neoclàssic dels segles XVIII-XIX.
  • Ermita de Sant Cristòfol.
  • Restes d'una església del segle XIII. Soterrades fa segles i descobertes en 2007.

Monuments civils[modifica]

  • Castell musulmà, que fou modificat en les guerres carlines i que es troba en mans privades i en estat de ruïna. Es tracta d'un castell de planta poligonal, el qual disposava de quatre torres en els seus llenços i a l'interior la torre de l'homenatge, si bé solament es conserven dos de les torres i part de la de l'homenatge, de planta rectangular i tres plantes. Són visibles també restes de muralles, aljubs i construccions auxiliars. Com a conseqüència de la seva adaptació per a l'artilleria s'observen en els seus llenços la substitució de les espitlleraes per orificis rodons així com una espitllera.
  • Molins de la Farina i de la Llum.
Banys àrabs de Torres Torres

El recinte cobert dels Banys és una planta de forma rectangular que conté tres sales també rectangulars cobertes amb voltes, disposades en paral·lel i en orientació nord-sud, conegudes amb els noms de freda, tèbia i calenta. L'entrada en els Banys es localitzava en el nord. Des del vestíbul s'accedia per una porta de mig punt a la sala freda. La sala freda és la més austera de les tres. La sala tèbia és la de major superfície i amplària. Està dividida en tres parts per mitjà de dos arcs de mig punt fets amb maons, que conformen dues alcoves laterals aixecades un graó pel que fa a l'espai central. La tercera sala és la calenta i té una superfície d'uns 6,80 x 2,42 m, i s'escalfa per una cambra subterrània on s'injecta aire calent.

El paviment dels banys és de maons cuits disposats en espina de peix. La il·luminació de l'interior s'aconsegueix per les llucanes. Són de secció estavellada i troncopiramidals de base en l'intradós de la volta.

L'excavació arqueològica de 2003 ha permès, a més d'oferir una datació més precisa -S. XIV, ja en època cristiana-, documentar les estructures corresponents al Vestíbul o sala de descans dels banys. L'estada és de planta quadrada, amb murs perimetrals construïts de tàpia amb crosta de morter.s'ha descubrit en les últimes escabacions un "thun" que ficava << propietat del indio qui el toque el mate en una corvella>>

Tipològicament, els banys de Torres Torres responen al model que es repeteix al llarg de tota la geografia històrica àrab: tres sales amb una central més ampla. Les llucanes de secció estavellada i forma en tronc de piràmide, són estilísticament representatives de l'arquitectura àrab. El sistema hidràulic, basat particularment en el proveïment de la Séquia Major de Sagunt, podia veure's complementat per un aljub veí, del qual derivaria el que, concebut per a servei de la població, encara subsisteix.

Festes i celebracions[modifica]

Les festes patronals de Torres Torres se celebren durant el mes de setembre. En particular, amb independència que durant els dies previs es programin algunes activitats lúdiques de diversa índole, els dies assenyalats com festius són 8, 9 i 10 de setembre. Encara que la titular de l'església parroquial és Nostra Senyora dels Àngels, la patrona de la localitat és la Verge de la Llet, a qui es dedica la festivitat del dia 8 de setembre, sent considerat aquest com el dia principal de les festes. El dia 9 de setembre es dedica també a la verge, sota la seva advocació de Verge de la Vallivana, mentre que el dia 10 es dedica la festivitat a la figura de Sant Roc.

Durant el transcurs d'aquestes festes patronals se celebra el tradicional ball o revetlla del mantó. No és aquest ball sinó una revetlla tradicional amb la particularitat que totes les dones surten a ballar abillades amb un mantó de Manila.

Referències[modifica]

  1. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  2. Junta Electoral de la Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Sagunt], 79, 28-04-2015, pàg. 163 [Consulta: 3 agost 2015].
  3. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Torres Torres», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  4. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  5. 5,0 5,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Torres Torres. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]