Artilleria
L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva. També s'anomena artilleria l'armament (peça d'artilleria) que llança grans projectils i que caracteritza les unitats d'artilleria.
Artilleria en l'edat antiga[modifica]
L'artilleria dels temps antics disparava fletxes grosses, era el cas de les catapultes, i pedres i material incendiari, era el cas de les ballistae (diferents de les ballestes medievals) i els onagres. A l'edat mitjana s'usaren ginys anomenats trabucs, trabuquets, brigoles, fonèvols, mandró i manganells. També poden classificar-se dins l'artilleria medieval les grans ballestes fixes (ballesta de lleva, ballesta de torn).
Artilleria medieval[modifica]
Els ginys medievals funcionaven com palanques, amb contrapès o per tracció humana, amb contrapès fix o com un plat de balança carregat penjant, amb contrapès simple o doble, amb fona o sense, i aquests trets es podien combinar de diferents maneres.
El 1331, durant el Setge de Guardamar, els granadins comandats per Abu-l-Nuaym Ridwan usaren algunes màquines de guerra que llançaven boles de foc.[1]
L'aparició de la pólvora[modifica]
La difusió de la pólvora, inventada pels xinesos cap al segle v aC, va fer possible l'aparició de l'artilleria moderna a Europa. La pólvora va ser utilitzada per primera vegada a Occident amb fins bèl·liques en 1262 pels musulmans al setge de Labla en utilitzar-se per a accionar uns primitius canons.[2] i ja el 1346, a la batalla de Crécy està documentat l'ús de tres bombardes.[3] Als Països Catalans, una bombarda fou usada per la marina catalana en la Batalla naval de Barcelona el 1359[4] durant la Guerra dels Dos Peres.
| « | ...e la nostra nau desparà una bombarda e ferí en lo castell de la nau de Castella... | » |
| — Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona | ||
El desenvolupament de l'artilleria en el segle xv i la seva eficàcia en els camps de batalla europeus va propiciar una revolució tecnològica i una carrera armamentista de les potències continentals. A partir de finals del segle xvi i a mesura que el combat terrestre s'estancava, les principals potències buscaven la superioritat mitjançant la força naval i el perfeccionament de les seves tècniques militars, sorgint les primeres flotes de guerra capaces de perllongar el conflicte a gran distància de la metròpoli. Els vaixells europeus utilitzaven la tàctica militar consistent en l'envestida i l'abordatge, i el canvi en la guerra naval va consistir a utilitzar l'artilleria per enfonsar als vaixells enemics. La creació de flotes armades que protegissin les rutes comercials marítimes va requerir el canvi de producció de les fargues i la forja dels cars canons de bronze al modelat dels més moderns i barats canons de ferro colat, suposant una revolució industrial a causa de l'ús de noves tècniques de fosa.[5]
L'evolució de l'armament artiller ha conduït a armes cada vegada més potents com els coets i els míssils.
L'artilleria com unitat militar[modifica]
L'artilleria és el principal mitjà de suport amb armes de foc de l'exèrcit, amb missió d'assistir a l'arma base per al llançament de projectils en tir usant la balística amb precisió i rapidesa, destruint o neutralitzant els objectius que amenacin l'èxit de l'operació. S'agrupa en bateries i grups artillers.
Subdivisions de l'artilleria[modifica]
- Artilleria Antiaèria
- Artilleria Antitancs
- Artilleria Autopropulsada
- Artilleria Costanera
- Artilleria d'Assalt
- Artilleria de Coets
- Artilleria de Morters
- Artilleria Naval
Tractats d'artilleria[modifica]
Els canons són armes molt poderoses i destructives que necessiten personal especialitzat per al que el seu maneig sigui segur i efectiu. Per aquest motiu no poden dissociar-se dels tractats teòrics que expliquen el seu funcionament. Sembla que el primer tractat d'artilleria fou Nova Scientia, publicat a Itàlia el 1537 per Niccolo Fontana Tartaglia.[6] Sota la seva influència se'n van publicar uns quants a la península, en castellà:[7]
- 1590, El Perfecto Capitán de Diego de Alaba y Viamont[8]
- 1592, Platica manual de Artilleria de Luís Collado
- 1611, Tratado de la Artillería y de la Fortificación de Cristobal Lechuga
- 1613, Tratado de la Artilleria y uso della de Diego Ufano[9]
- 1626, Plática Manual y Breve Compendio de Artillería de Julio César Firrufino
- 1648, El Perfecto Artillero de Julio César Firrufino
En català hi ha un tractat antic, de l'any 1642: "Breu tractat d'artilleria" escrit per Francesc Barra. [10]
Referències[modifica]
- ↑ Zurita, Jerónimo. «De la entrada que los moros del reino de Granada hicieron en el reino de Valencia y de la toma de Guardamar». A: Anales de la Corona de Aragón (en castellà), p. Llibre VII, cap.15.
- ↑ Repollés, José. Historia de España (en castellà). Ediciones Petronio, 1973, p. 229.
- ↑ (anglès) André Corvisier i John Childs, A dictionary of military history and the art of war, p.40
- ↑ Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
- ↑ Sánchez Gómez, Julio. La minería no férrica en el reino de Castilla: 1450-1610 (en castellà). Universidad de Salamanca, 1989, p. 126. ISBN 8474815681.
- ↑ Kinard, Jeff. Artillery: An Illustrated History of Its Impact (en anglès). ABC-CLIO, 2007, p. 69. ISBN 185109556X.
- ↑
- ↑ Carlo, A.M.. Libros españoles y portugueses del siglo XVI: impresos en la península o fuera de ella (en castellà). La Academia, 1977, p. 18. ISBN 978-84-600-0973-3.
- ↑ Ufano, D. Tratado dela artilleria yuso della platicado por el capitan diego vfano en las Guerras de flandes. [With plates.] (en castellà). En casa de Iuan momarte, 1612, p. 389.
- ↑ Barra, Francesc; Tractat d'artilleria; Barcelona, 1642(català)
Vegeu també[modifica]
