Artilleria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537

L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.

També s'anomena artilleria l'armament (peça d'artilleria) que llança grans projectils i que caracteritza les unitats d'artilleria.

Artilleria en l'edat antiga[modifica | modifica el codi]

L'artilleria dels temps antics disparava fletxes grosses, era el cas de les catapultes, i pedres i material incendiari, era el cas de les ballistae (diferents de les ballestes medievals) i els onagres. A l'edat mitjana s'usaren ginys anomenats trabucs, trabuquets, brigoles, fonèvols, mandró i manganells. També poden classificar-se dins l'artilleria medieval les grans ballestes fixes (ballesta de lleva, ballesta de torn).

Artilleria medieval[modifica | modifica el codi]

Els ginys medievals funcionaven com palanques, amb contrapès o per tracció humana, amb contrapès fix o com un plat de balança carregat penjant, amb contrapès simple o doble, amb fona o sense,i aquests trets es podien combinar de diferents maneres.

El 1331, durant el Setge de Guardamar, els granadins comandats per Abu-l-Nuaym Ridwan usaren algunes màquines de guerra que llançaven boles de foc.[1]

L'aparició de la pólvora[modifica | modifica el codi]

La difusió de la pólvora, inventada pels xinesos cap el segle V aC, va fer possible l'aparició de l'artilleria moderna a Europa. La pólvora va ser utilitzada per primera vegada a Occident amb fins bèl·liques en 1262 pels musulmans al setge de Labla en utilitzar-se per a accionar uns primitius canons.[2] i ja el 1346, a la batalla de Crécy està documentat l'ús de tres bombardes.[3] Als Països Catalans, una bombarda fou usada per la marina catalana en la Batalla naval de Barcelona el 1359[4] durant la Guerra dels Dos Peres.

« ...e la nostra nau desparà una bombarda e ferí en lo castell de la nau de Castella... »
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona

El desenvolupament de l'artilleria en el segle XV i la seva eficàcia en els camps de batalla europeus va propiciar una revolució tecnològica i una carrera armamentista de les potències continentals. A partir de finals del segle XVI i a mesura que el combat terrestre s'estancava, les principals potències buscaven la superioritat mitjançant la força naval i el perfeccionament de les seves tècniques militars, sorgint les primeres flotes de guerra capaces de perllongar el conflicte a gran distància de la metròpoli. Els vaixells europeus utilitzaven la tàctica militar consistent en l'envestida i l'abordatge, i el canvi en la guerra naval va consistir a utilitzar l'artilleria per enfonsar als vaixells enemics. La creació de flotes armades que protegissin les rutes comercials marítimes va requerir el canvi de producció de les ferreries i la forja dels cars canons de bronze al modelat dels més moderns i barats canons de ferro colat, suposant una revolució industrial a causa de l'ús de noves tècniques de fosa.[5]

L'evolució de l'armament artiller ha conduït a armes cada vegada més potents com els coets i els míssils.

L'artilleria com unitat militar[modifica | modifica el codi]

Postal d'una unitat d'artilleria francesa de 1907. Canó de 155 curt lle Rimailho.

L'artilleria és el principal mitjà de suport amb armes de foc de l'exèrcit, amb missió d'assistir a l'arma base per al llançament de projectils en tir usant la balística amb precisió i rapidesa, destruint o neutralitzant els objectius que amenacin l'èxit de l'operació. S'agrupa en bateries i grups artillers.

Subdivisions de l'artilleria[modifica | modifica el codi]

  • Anti-aèria
  • de Campanya
  • de Costa
  • de Saturació d'àrea

Tractats d'artilleria[modifica | modifica el codi]

Els canons són armes molt poderoses i destructives que necessiten de personal especialitzat per al que el seu maneig sigui segur i efectiu. Per aquest motiu no poden dissociar-se dels tractats teòrics que expliquen el seu funcionament. Sembla que el primer tractat d'artilleria fou publicat a Itàlia el 1537 per Niccoló Fontana dit Tartaglia .

A Catalunya hi ha un tractat molt antic, de l'any 1642: "Breu tractat d'artilleria" escrit per Francesc Barra. [6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Zurita, Jerónimo. «De la entrada que los moros del reino de Granada hicieron en el reino de Valencia y de la toma de Guardamar». A: Anales de la Corona de Aragón (en castellà), p. Llibre VII, cap.15. 
  2. Repollés, José. Historia de España (en castellà). Ediciones Petronio, 1973, p. 229. 
  3. (anglès) André Corvisier i John Childs, A dictionary of military history and the art of war, p.40
  4. Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
  5. Sánchez Gómez, Julio. La minería no férrica en el reino de Castilla: 1450-1610 (en castellà). Universidad de Salamanca, 1989, p. 126. ISBN 8474815681. 
  6. Barra, Francesc; Tractat d'artilleria; Barcelona, 1642(català)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artilleria