Farga

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Farga (desambiguació)».
Farga medieval

La farga és el taller del ferrer,[1] el lloc on s'escalfa i es treballa el metall emprant l'art de la forja, per tal de deformar-lo, en calent on en fred, mitjançant la utilització d'una eina d'impacte (martell, martinet, martell-piló) i d'un suport (enclusa, matriu, etc..).[2] Rebien especialment el nom de farga, aquells llocs on s'obtenia i es treballava el ferro per reducció directa de la mena de ferro.[3]També designa amb el nom de farga, el fornal o fogó on s'escalfen els metalls per tal de forjar-los.[4]

Etimologia[modifica]

La paraula farga prové del llatí fabrica després de passar per una sèrie de canvis fonètics, i conservant el significat de «fàbrica».[5] «Forjar» s'usa com a verb tant en el sentit directe de forjar un metall, com en el figurat de concebre una idea o pla.

Treballs duts a terme a la farga[modifica]

El treballs més comuns que es feien a una farga, eren:

  • Adreçar o aplanar peces deformades.
  • Estirar peces: A partir d'un material de certes dimensions, aquest és aprimat a cops.
  • Reblar: Consisteix a fer cabotes a objectes o a unir peces per mitjà dels reblons.
  • Foradar: Fer forats de mides considerables, amb ajut de punxons o motlles simples.
  • Doblegar: Conformar una peça en angle.
  • Corbar: Convertir una peça recta, en una corba. Per exemple una ferradura de cavall.
  • Soldar: Antigament per soldar dues peces , s'escalfaven juntes fins a temperatures suficientment altes perquè tornessin el metall pastós. S'ajuntaven sobre l'enclusa i es colpejaven suaument fin que quedaven soldades.

Principi i organització[modifica]

Una farga artesanal comporta una llar de foc utilitzada per a escalfar un metall (generalment ferro o acer) a una temperatura a la que esdevé mal·leable (quan és al roig viu) o bé a una temperatura on l'enduriment cessa d'augmentar encara que es segueixi martellejant.

La calor per escalfar el metall s'obté cremant un combustible (carbó, gas, olis) i amb un comburent, la farga ha d'estar dotada d'un sistema de insuflació d'aire (p.e.-la trompa de la farga catalana) o d'una manxa accionada manualment (a les fargues primitives). Existeixen igualment petites fargues d'inducció elèctrica.

Antigament la tècnica es duia a terme a cops de martell. El metall, era escalfat en el fornal, agafat amb l'ajut d'unes tenalles de fornal i posat sobre l'enclusa on era colpit pel ferrer.

Les eines a disposició del ferrer són pinces, martells, masses, tisores, punxons, tenalles, raspalls, urpes i d'altres eines per treballar el metall. Tanmateix, el ferrer és capaç de fabricar ell mateix les seves pròpies eines segons les seves necessitats. Materials utilitzats: ferro, acer, bronze, etc.

Comporta igualment una on diverses encluses i un cossi d'aigua emprat per refredar ràpidament el ferro roent, i així trempar (endurir) la peça forjada.

En el cas d'objectes produïts en sèrie, s'utilitzen matrius.

Una vegada obtinguda la forma final, la peça és generalment sotmesa a tractaments tèrmics permetent controlar l'enduriment o el revingut de la peça en funció del seu ús.

Impacte ambiental[modifica]

Des de l'antiguitat, la metal·lúrgia i les fargues han tingut un impacte mediambiental important, amb les mines, el transport i la preparació dels minerals per la muntanya, els residus de vegades rics en metalls pesants on en minerals tòxics o també Metal·loides tòxics, via l'emissió de vapors tòxics (pel refinament del plom i del mercuri) i sobretot (abans l'aparició del carbó) amb un gran consum de bosc i carbó de Fusta, que ha contribuït a disminuir i degradar nombrosos boscos pròxims a les fargues.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «farga». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Houzard, Gérard, Les grosses forges ont-elles mangé la forêt ? Ann. Normandie, 30, 1980, p. 245-269.
  3. farga a Optimot
  4. DCVB: Farga
  5. Elena Pingarrón. «Etimología de fragua». [Consulta: 2 juliol 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Farga Modifica l'enllaç a Wikidata