Rebló
Un rebló és un element d'unió mecànica permanent. Abans d'ésser instal·lat consisteix en una tija cilíndrica llisa amb un cap a un extrem. Hom anomena cua l'extrem contrari al cap. La instal·lació es fa col·locant el rebló a través de forats fets a les peces a unir. Llavors la cua és "reblada" (deformada) de manera que s'expandeix (sovint més de 1.5 vegades el diàmetre original de la tija) formant un altre cap i aguantant el rebló a lloc.
Perquè la unió sigui eficaç els caps d'ambdós finals han de suportar càrregues de tracció (càrrega paral·lela a l'eix de la tija); tanmateix, els reblons són més eficaços com a unions a cisalla o tallant (càrrega perpendicular a l'eix de la tija). Les unions roscades (cargols) són més convenients per aguantar càrregues de tracció.
Altres elements d'unió utilitzats tradicionalment en fusta com els claus treballen amb el mateix principi que el rebló.
Tipus de reblons[modifica]
Hi ha diversos tipus de reblons dissenyats amb diferents requeriments de càrrega, cost i accessibilitat:
Reblons massisos[modifica]
El rebló massis és el tipus més antic i fiable, havent estat trobat en restes arqueològiques de l'edat de bronze. Els reblons massissos consten d'un cap i una tija que és deformada amb un martell o una rebladora.
Els reblons massissos són utilitzats en aplicacions on la fiabilitat i la seguretat compten com per exemple, les unions estructurals d'un avió. En un avió modern s'empren centenars de milers de reblons massissos per realitzar les unions de fuselatge i ales. El materials típic per reblons d'avió són aliatges d'alumini (2017, 2024, 2117, 7050, 5056, 55000, V-65), titani, i aliatges basats en níquel (p.e. Monel). Algun aliatges d'alumini són massa durs per poder ser reblonats i s'han de tractar tèrmicament abans de ser reblonats, de vegades són mantinguts a molt baixa temperatura entre el tractament tèrmic i el reblonat per prevenir el seu enduriment.
També es poden trobar reblons d'acer en estructures estàtiques com ponts, grues, i estructures metàl·liques d'edificis.
El muntatge d'aquests reblons requereix accés a ambdós costats de l'estructura.
Reblons semi-tubulars[modifica]
Els reblons semi-tubulars són similars als reblons massissos, excepte que tenen un forat parcial a la cua. El propòsit d'aquest forat és reduir la quantitat de força necessària per deformar la porció tubular cap enfora. La força que cal aplicar a un rebló semitubular és de l'ordre del 25% de la quantitat necessària per un rebló massís.
Els reblons semi-tubulars es poden emprar com a frontisses o pivots (una unió que permet la rotació relativa de les peces) doncs l'expansió del rebló és només a la cua. Els reblons semi-tubulars s'expandeixen radialment omplint el forat cosa que limita el moviment. Són molt emprats en productes mecànics i electrònics.
Reblons cecs[modifica]
Els Reblons cecs són tubulars, generalment d'alumini i es subministren amb un passador d'acer a través de la tija. El muntatge del rebló es fa subjectant el passador amb una rebladora i inserint el rebló a través de forats fets en les peces a unir. Un cop inserit s'acciona la rebladora i aquesta estira el passador expandint la tija del rebló. Finalment, el passador es trenca i una part queda dins de la tija reforçant-la.
No és recomanable usar-los en unions de compromís doncs el passador pot caure deixant la tija molt més feble a aixafament.
El gran avantatge dels reblons cecs és que poden ser instal·lats tenint accés només a un dels costats de l'estructura.
Previ a l'adopció de reblons cecs, la instal·lació d'un rebló requeria dues persones. Una persona subjectant el cap a un costat i una segona persona deformant la tija.
Rebló allisat[modifica]
El rebló allisat és utilitzat principalment en superfícies llises on l'aspecte extern i l'eliminació de fricció aerodinàmica innecessària són importants. El rebló allisat aprofita un forat refós a la peça exterior a unir per amagar-hi el cap. Són emprats extensament a l'exterior dels avions per raons aerodinàmiques.
Aplicacions[modifica]
La unió reblonada es va desenvolupar industrialment abans que la unió roscada i les tècniques de soldadura. Algunes estructures emblemàtiques d'acer com la Torre Eiffel van ser fetes amb reblons. Avui, la soldadura i la unió roscada han substituït els reblons en les estructures acer.
Nogensmenys, el reblonat és utilitzat encara àmpliament en aplicacions on pes lleuger i alta capacitat de càrrega són crítics, com per exemple, en aeronàutica. També s'empra molt en unions no desmuntables de productes de consum mecànic, electrònic i tèxtil (texans).
Anàlisi i càlcul[modifica]
Les unions reblonades han de ser sol·licitades preferentment a cisalladura. En aquest cas cal comprovar el rebló a tallant, i les peces unides a agafament.
No és recomanable barrejar reblons i cargols treballant a tallant doncs el reblons omplen el forat on són instal·lats i poden fallar abans que els cargols col·laborin en la càrrega. En general, una junta composta d'elements d'unió similars és el més eficaç perquè tots ells assoliran la seva capacitat de càrrega simultàniament.
Talles[modifica]
Els reblons vénen en sèries de polzades i sèries mètriques:
- Unitats imperials (fraccions de polzades) amb diàmetres com ara 1/8" o 5/16".
- Sistema internacional d'unitats o SI amb diàmetres com ara 3 mm, 8 mm.
Les principals normes oficials es relacionen més amb paràmetres tècnics com ara la resistència a la tracció final i l'acabat de la superfície que la longitud i el diàmetre físics. Ells són:
| Abreviació | Autoritat emissora |
|---|---|
| AIA / NASM | Aerospace Industries Association (AIA) Estàndard del Sistema Imperial; NASM és l'acrònim de National Aerospace Standards, MIL-STD. |
| AN / MS | United States Military Standard utilitzat per l'exèrcit, la marina o la força aèria dels EUA, sistema imperial. |
| ASME / ANSI | The American Society of Mechanical Engineers (ASME). Codi PIN de 18 dígits. El sistema imperial està aprovat per ANSI i adoptat pel Departament de Defensa dels EUA. |
| BS /BSI | British Standards Institution. proporciona números BS de quatre xifres per als estàndards imperials i també proporciona números BS similars per a traduccions oficials a l'anglès per al mercat intern de la Unió Europea (vegeu a continuació: DIN o SI) |
| SAE | La Society of Automotive Engineers és una organització mundial que proporciona especificacions (principalment imperials) per al disseny i proves de components utilitzats a la indústria de l'automòbil. |
| JIS | Japanese Industrial Standard (JIS) és un sistema mètric basat en gran manera en DIN amb algunes modificacions menors per satisfer les necessitats del mercat japonès, utilitzat principalment en equips electrònics japonesos. |
| DIN | Deutsches Institut für Normung és l'estàndard mètric nacional alemany que s'utilitza a la majoria de països europeus perquè s'assembla molt a les especificacions més recents de les organitzacions internacionals d'estàndards (ISO). Els elements de fixació DIN utilitzen un identificador d'estil DIN més el material i l'acabat o revestiment (si n'hi ha). |
| ISO | International Organization for Standardization (ISO) és un estàndard mètric mundial. Les normes ISO clarificades per a elements de fixació (mètrics) estan guanyant ràpidament un reconeixement internacional amb preferència a la DIN similar, en la qual es basava originalment SI. |
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rebló |
http://www.cesvimap.com/e16/PDF/CFUnionsExtracto.pdf Arxivat 2006-10-26 a Wayback Machine.