Quartell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quartell
Escut de Quartell
(escut)
Localització

Localització de Quartell respecte del País Valencià Localització de Quartell respecte del Camp de Morvedre


Municipi del Camp de Morvedre
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Camp de Morvedre
Mancomunitat de les Valls
Sagunt
Gentilici Quarteller, quartellera
Predom. ling. Valencià
Superfície 3,18 km²
Altitud 40 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.545 hab.
485,85 hab/km²
Coordenades 39° 44′ 20″ N, 0° 15′ 50″ O / 39.73889°N,0.26389°O / 39.73889; -0.26389Coord.: 39° 44′ 20″ N, 0° 15′ 50″ O / 39.73889°N,0.26389°O / 39.73889; -0.26389
Distàncies 34,5 km de València
8,7 km de Sagunt
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 Quartell pel Canvi, 4 PP i 1 EUPV
Pere Campos Giménez (Quartell pel Canvi) (2015)
Codi postal 46510
Codi territorial 46103
Festes majors Segona quinzena de juliol
Patró/Patrons Àngel Custodi i Santa Anna
Web

Quartell és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Benavites, Quart de les Valls, Benifairó de les Valls, Sagunt, Faura i Almenara (a la comarca de la Plana Baixa).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Se situa en el sector central de la plana que conforma la Vall de Segó. Per tant, la superfície del territori és plana ocupant els conreus el 86.3 % del total del sòl; i la no productiva del 13,8 %. Les últimes estribacions de la Serra d'Espadà, envolten a la vall que està la població, el qual desemboca, en un recorregut de 7 km, en la mar Mediterrània.

Història[modifica | modifica el codi]

Malgrat trobar-se dintre del Terme General del Saguntum romà i d'haver-s'hi trobat dues inscripcions votives romanes la fundació del lloc és musulmana; la primera menció escrita que tenim es refereix a Quarcel i apareix al Llibre de Repartiment; entre 1248 i 1300 la veiem com a propietat de la Corona; en 1330 és el seu senyor Guerau Fabra; el 1340 és el porter reial, Bartomeu Fabra, qui posseeix el senyoriu fins al 1349 en què l'és confiscat el lloc que és comprat per Roderic Borja, en 1383 Francesc Munyós torna a comprar-lo a la Corona juntament amb Quart; fins al moment de l'expulsió era un lloc de moriscs pertanyent a la fillola de la Vall d'Uixó; en 1611 Pere Eixarch i Castellví i Gastó Roís de Corella, comte de Cocentaina, senyors proindivisos de Quartell donen carta pobla al quasi despoblat lloc; des d'aleshores fins al 1837, data de l'abolició dels senyorius, encara passà per les mans de Jaume Ferrer, els Pròxita, comtes d'Almenara, i, finalment, dels comtes de Faura; en la guerra de Successió l'alferes reial Jordi Ausoles posà Quartell del bàndol botifler; en 1869 s'adherí al causa carlista fins i tot amb una milícia armada composta pels veïns del poble. Com a curiositat, en 2006 aquest menut municipi valencià va saltar a les primeres planes de tota la premsa per haver sigut triat com a poble pilot per a l'estudi antropomètric de les dones de l'estat per a la unificació de talles.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
1.348 1.356 1.361 1.374 1.366 1.369 1.369 1.395 1.410 1.431

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia del poble es basa fonamentalment en el cultiu de la taronja, encara que als últims anys està prenent força el sector industrial amb la incorporació de diverses empreses al seu polígon industrial.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 4 de Quartell pel Canvi (Socialistes-Compromís), 4 de Partit Popular i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià.

Escudo de Quartell.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Quartell

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Quartell pel Canvi (Socialistes-Compromís) Quartell-pel-Canvi.png Pere Campos Giménez 450 45,97% 4 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana PP (political party) logo.png Francisco Huguet Queralt 401 40,96% 4 (Red Arrow Down.svg-1)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Vicent Arlandis Royo 118 12,05% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Vots en blanc Transparent.gif 10 1,02%
Total vots vàlids i regidors 979 100 % 9
Vots nuls 38 3,74%**
Participació (vots vàlids més nuls) 1.017 78,90%**
Abstenció 272* 21,10%**
Total cens electoral 1.289* 100 %**
Alcalde: Pere Campos Giménez (Quartell pel Canvi) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots: 4 de Quartell pel Canvi i 1 d'EUPV[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior[3]. Junta Electoral de la Zona de Sagunt[4]. Periòdic Ara[5].
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde de Petrés és Pere Campos Giménez de Quartell pel Canvi (QpC) (Socialistes-Compromís)[6][7].

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Miguel Marqués Marqués UCD 19/04/1979
1983 - 1987 José Torrente Oller PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Francisco Huguet Queralt PP 30/06/1987
1991 - 1995 Francisco Huguet Queralt PP 15/06/1991
1995 - 1999 Francisco Huguet Queralt PP 17/06/1995
1999 - 2003 Francisco Huguet Queralt PP 03/07/1999
2003 - 2007 Francisco Huguet Queralt PP 14/06/2003
2007 - 2011 Francisco Huguet Queralt PP 16/06/2007
2011 - 2015 Francisco Huguet Queralt PP 11/06/2011
Des del 2015 Pere Campos Giménez PSPV-Compromís 13/06/2015

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de Santa Anna
L'Auditori
  • Església de Santa Anna. De 1669. És la més antiga de la Vall però ha estat molt modificada per successives intervencions. En l'actualitat presenta una decoració típica del Barroc Valencià tardà. Segueix l'esquema de nau central de grans dimensions, coberta per una volta de canó els seus arcs fajons arrenquen de pilastres, que serveixen de separació a les capelles cobertes amb volta d'aresta.
  • Palau senyorial. Any 1741. Antic palau dels Comtes de Faura. La seva organització s'hereta dels palaus del gòtic valencià amb un pati central al voltant del com s'organitza tota l'edificació. La porta principal és de pedra i amb entrada suficient per als carruatges, sobre aquesta se situa el pis senyorial i finalment en "l'andana" se situava tota la collita recollida en els horts dels senyors per a la seva conservació, manteniment i sobretot per a magatzematge de la seda. En estat de ruïna.
  • Molí Nou o Doblons. Segle XVIII. Encara pot observar-s'hi part de la maquinària i la mola d'arròs que es conserva perfectament.
  • Safareig Municipal. Encara en ús.
  • L'Auditori. Reconstruït recentment és la seu de la Unión Musical de Quartell, la segona banda de música més antiga del País Valencià.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • El Quadro. Dintre del terme de Quartell i a uns quilòmetres de distància, es troba el Quadro, zona de marjal, de gran valor ecològic. No solament per la gran quantitat de flora i fauna autòctona que alberga, sinó per la reserva nacional del samaruc (València hipánica, peix d'aigua dolça característic del País Valencià).
  • Font de Quart. És un veritable paradís natural per als visitants, immers en les últimes estribaciones de la Serra d'Espadà.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Les festes de Quartell se celebren igual que les altres viles, a l'estiu, exactament se celebren en el mes de juliol i és la segona vila després de Benevites a celebrar les seues festes les quals estan dedicades a la patrona Santa Anna.

Esports[modifica | modifica el codi]

Com és tradició a la resta de municipis de la subcomarca de La Vall de Segó la Pilota Valenciana està arrelada a aquests pobles inclòs a Quartell. L'Esportiu Quartell, nascut en 1967, és un dels clubs de bàsquet més coneguts i populars de la comarca.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Quartell té entre fills il·lustres a Josep Polo de Bernabé i Borràs (polític i escriptor nascut en 1812), el mestre Joaquín Rodrigo i Joaquín Soriano, fill adoptiu de Quartell i un dels millors pianistes a nivell mundial.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Redacció. «Los ayuntamientos de Les Valls estarán gobernados por la izquierda menos Benavites» (en castellà). eleconomico.es, 12 de juny de 2015 [Consulta: 4 de setembre de 2015].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 2 de juny de 2015. [Consulta: 6 de juliol de 2015].
  4. Junta Electoral de la Zona de Sagunt. «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Sagunt], 79, 28 d'abril de 2015, pàg. 160 [Consulta: 3 agost 2015].
  5. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Quartell», 24 de maig de 2015. [Consulta: 1 de setembre de 2015].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 de juliol de 2015].
  7. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Petrés. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 de setembre de 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]