Gilet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaGilet
Escut de Gilet.svg
Vista aerea Gilet.jpg

Localització
Localització de Gilet respecte del Camp de Morvedre.png
 39° 40′ 43″ N, 0° 19′ 30″ O / 39.6786015°N,0.32506°O / 39.6786015; -0.32506
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaCamp de Morvedre
Població
Total 3.276 (2018)
• Densitat 289,91 hab/km²
Gentilici Giletà, giletana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 11,3 km²
Altitud 76 m
Limita amb
Partit judicial Sagunt
Història i celebracions
Patrocini Sant Miquel Arcàngel
Festa major darreries d'agost
Organització política
• Alcalde Salvador Costa Escrivà (13 juny 2015) (2015)
Identificador descriptiu
Codi postal 46149
Fus horari
Codi de municipi INE 46134
Codi ARGOS de municipis 46134
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Gilet és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Geografia[modifica]

El Xocainet i La Penya

El municipi està inclòs en la subcomarca de La Baronia. Està enclavat en el sud-est de la Serra Calderona al costat de la conca del riu Palància. Amb una altitud de 76m sobre el nivell del mar i a una distància de 30 km de València i a 5 Km del nucli de Sagunt, el que indica la seva situació privilegiada entre muntanyes però alhora molt prop del mar.

La superfície del terreny és muntanyenca, i les altures de les muntanyes arriben fins als 400 m. en la part oest. Les més importants són:

  • Xocainet (437 m.)[1]
  • Bec de l'Àguila (441 m.)
  • La Redona o Penya (427 m.)
  • Mont de la Creu (325 m.)

La vegetació natural es caracteritza per l'existència de pi carrasquer en gairebé totes les muntanyes així com el matoll de garriga.

El clima característic és el mediterrani, amb estius calorosos i hiverns temperats; la temperatura mitjana anual és d'uns 18.5º. El règim de pluges és bastant irregular, però solen donar-se amb més freqüència a la tardor i primavera.

S'accedeix a aquest poble des de València prenent la V-21 i després l'A-23. Compte també amb accés per ferrocarril per mitjà de la línia de rodalia C-5 de València. També es pot accedir en autobus por mitjà de l'empresa Autocares Herca de la linea de Segorbe Valencia.

El terme municipal de Gilet limita amb les següents localitats: Albalat dels Tarongers, Petrés i Sagunt totes elles de la província de València. També cal assenyalar que part del seu terme municipal forma part del Parc Natural de la Serra Calderona.

Història[modifica]

Prehistòria[modifica]

A Gilet ja apareixen assentaments primitius, com ho proven les restes d'un poblat ibèric trobades en la muntanya denominada La Penya, on s'han trobat fragments ceràmics i altres que anirien des de l'Edat del Bronze fins a l'Època Medieval. En Sant Esperit es va trobar una cova en la qual es troba una pintura rupestre en color roig pàl·lid, que pareix la representació d'un 'ídolo oculado'. La dita pintura no s'ha pogut datar amb massa exactitud a causa de les condicions geològiques de la cova, concloent que es va representar al principi de l'Edat de Bronze. En la Font de la Vidriera, també es van trobar restes d'un poblat ibèric romanitzat que s'ha datat entre els segles III i II aC.

Naixement de Gilet[modifica]

Del poble com tal es tenen les primeres notícies com a alqueria àrab. Després de la conquesta de Jaume I, les terres van ser donades a Joan de Saragossa i més tard es van donar a Bernat Palau. A Adan de Paterna li van ser entregades les terres en 1348, tornant més tard a la Corona fins que Pere II de València les va donar a Pere Guillem el 15 d'abril de 1375.

El senyoriu a Gilet[modifica]

Es va conformar una noblesa local i comarcal que es va consolidant durant el segle XIV a base de privilegis cedits per la monarquia. El 7 de març de 1471, Joan II empenyora la jurisdicció de Gilet a Manuel Llançol. La noblesa local és considerada com a baixa, ja que les seues possessions únicament se cenyien al poble. La revolució francesa marca el trànsit de la societat feudal cap a una societat liberal, ocupant a Espanya el període del segle XIX. Per a evitar el pagament de rendes senyorials, el poble de Gilet va sol·licitar la seua incorporació al Patrimoni Real, per mediació de la Basílica de València, sent concedida en 1806, i en la que a canvi de diversos terrenys de la devesa de Sant Esperit, els agricultors van passar de pagar del 20% al 5% de les seues collites al Marqués de Llançol. Quan va morir Teresa Llançol sense hereus, els seus marmessors van començar a pressionar a la població perquè els pagaren les rendes senyorials, creant-se un greu conflicte en la població i en el qual la Basílica de València es va declarar incompetent. És per este conflicte que les rendes senyorials van continuar vigents a Gilet almenys fins a l'any 1841 últim de què es té constància.

El problema morisc i la repoblació[modifica]

Gilet era una població morisca de 140 cases, segons el Cens de Caracena (1609), amb la qual cosa l'expulsió dels moriscos va suposar un problema important a causa del descens de població que va sofrir el poble. Després d'esta expulsió, es va procedir a la repoblació de Gilet amb gents vingudes d'altres llocs, per a suplir el descens de població sofrit, la qual cosa suposava un problema a la noblesa autòctona. La carta de repoblació de Gilet especifica el lloc d'origen de cada u dels repobladors, sent; 3 de Castella, 11 de Sagunt, 7 de Puçol, 5 d'Aragó, 2 de Catalunya, 2 de França, 1 de Morella, 1 de Castelló, 1 d'Ademuz, 1 del Villar, 1 del Puig de Santa Maria i 1 de Canet.

La Guerra Civil[modifica]

La Guerra Civil no es va deixar sentir pel poble com a escenari fins a 1939, just a punt de finalitzar-se, i durant eixe període l'església va sofrir danys quantiosos, tant en el seu arxiu parroquial amb la pèrdua de valuosos documents històrics, com en la pèrdua d'imatges de culte.

Demografia[modifica]

La proximitat a València i les seves bones comunicacions amb la capital i amb la ciutat de Sagunt han propiciat un espectacular creixement demogràfic en els últims anys i un important desenvolupament urbanístic, sent el poble de La Baronia que ha registrat un augment més significatiu.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2011
1.196 1.215 1.333 1.433 1.480 1.477 1.577 2.118 2.290 2.411 2.561 3.248

Economia[modifica]

La major part de la població s'ha dedicat tradicionalment a l'agricultura, predominant fins als últims anys el cultiu de secà. Actualment s'ha anat abandonant el cultiu de secà i s'ha fomentat més el de regadiu, sent ho més conreat el taronger. Quant a secà, actualment queden algunes garroferes i algunes oliveres.

Tradicionalment la indústria de Gilet ha estat desenvolupada amb els recursos naturals que posseïx, però cap destacar que fins fa uns 20 anys, era conegut per la seva gran producció de graneres artesanals, de palmell en la seva majoria, encara que actualment aquest ofici ha anat desapareixent.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors: 6 del Partit Socialista del País Valencià, 3 del Partit Popular, 1 d'Esquerra Unida del País Valencià i 1 de Compromís.

Escut de Gilet.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Gilet

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Salvador Costa Escrivà 638 41,27% 6 (Green Arrow Up.svg+3)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Logo PP 2019.png Jorge Fabuel Iranzo 359 23,22% 3 (Straight Line Steady.svg0)
Esquerra Unida del País Valencià Logo EUPV sin tipografía.png Antonio Muñoz Oteros 141 9,12% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Compromís Municipal Compromís (isotip).svg Felipe Aparisi Mingarro 141 7,44% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Altres candidatures Transparent.gif 291 18,95% 0 (Red Arrow Down.svg -2)
Vots en blanc Transparent.gif 10 0,64%
Total vots vàlids i regidors 1.556 100 % 11
Vots nuls 22 1,39%**
Participació (vots vàlids més nuls) 1.578 65,4%**
Abstenció 834* 34,6%**
Total cens electoral 2.412* 100 %**
Alcalde: Salvador Costa Escrivà (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: http://www.argos.gva.es/ahe/pls/argos_elec/DMEDB_Elecmunicipios.informeElecDetallado?aNMuniId=46134&aNNumElec=1&aVTipoElec=L&aVFechaElec=2019&aVLengua=V
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Gilet és Salvador Costa Escrivà de PSPV.[2][3]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Benet Arnau UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 José María Catalunya Oliver PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 José María Catalunya Oliver PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 José María Catalunya Oliver PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José María Catalunya Oliver
Vicente José Campos Oron
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
17/06/1995
03/10/1997
Dimissió/renúncia
--
1999 - 2003 Vicente José Campos Oron PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Francisco Aicart García PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 María Concepción Borrell Gascón
Salvador Costa Escrivà
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
16/06/2007
10/11/2010
Dimissió/renúncia
--
2011 - 2015 Juan Carlos Vera Orea PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Salvador Costa Escrivà PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Salvador Costa Escrivà PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[3]

Monuments[modifica]

  • Monestir de Sant Esperit.
  • Església de Sant Antoni. La parròquia va dependre de Sagunt fins a l'any 1533, en el qual es va començar a construir l'església. Consta d'una nau central i dos laterals existint tres capelles en cadascuna de les laterals. La façana de l'Església es caracteritza per la seva senzillesa i per ser llisa i decoració de boles de pedra. En el seu interior s'aprecia un decorat renaixentista, el qual s'ha anat desvirtuant amb les successives reparacions, sent els altars laterals d'estil barroc.
  • Ermita de Sant Miquel. Construïda durant el segle XVIII i situada en un turó al costat del nucli del poble, pel que s'observa a gran distància a causa de la seva privilegiada situació. És de gran senzillesa, té una capella que alberga a l'Arcàngel Sant Miquel.
  • Torre de Gilet

Festes i celebracions[modifica]

  • Festes patronals. Se celebra l'últim diumenge d'agost, en honor de la patrona del poble, la Mare de Déu de l'Estrella. Un dels actes centrals i més multitudinaris és la Baixada de Sant Miquel, la qual se celebra el divendres de l'última setmana d'agost, passades les deu de la nit, i consisteix en la baixada del sant des de l'ermita, on es troba durant l'hivern, fins a la parròquia de la localitat. El descens és il·luminat per gran quantitat de bengales i amb un castell que es dispara des de la plaça del poble, el qual dóna la benvinguda al sant en la seua entrada a la localitat. La baixada és organitzada pels jóvens de la localitat des de fa més d'un segle.

Referències[modifica]

  1. «el Xocainet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  3. 3,0 3,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Gilet. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gilet