Nàquera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaNàquera
Náquera
Bandera de Nàquera Escut de Nàquera
Calle en Náquera.jpg
Carrer de Nàquera

Localització
Localització de Nàquera respecte del País Valencià.png
39° 39′ 32″ N, 0° 25′ 35″ O / 39.6589222°N,0.4263092°O / 39.6589222; -0.4263092
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Camp de Túria
Municipis 1
Població
Total 6.087 (2016)
• Densitat 157,25 hab/km²
Gentilici Naquerà, naquerana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 38,71 km²
Altitud 242 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història
Festa major Des de finals d'agost fins a octubre
Patró Sant Francesc i l'Encarnació
Organització i govern
• Alcalde Damián Ibáñez Navarro
Indicatius
Codi postal 46119
Codi INE 46178
Codi ARGOS 46178
Altres dades
Agermanament France Saint-Germain-Laprade, França

Web www.naquera.es
Modifica dades a Wikidata

Nàquera (oficialment en castellà, Náquera) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Limita amb Bétera i Serra (a la mateixa comarca del Camp de Túria), Albalat dels Tarongers, Segart i Sagunt (a la comarca del Camp de Morvedre) i Montcada, Museros, el Puig i Rafelbunyol (a la comarca de l'Horta Nord).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situada en les estribacions de la Serra Calderona. El seu clima és de tipus mediterrani. La zona del terme no conreada és molt boscosa, amb abundància de vida salvatge i una gran diversitat de vegetació autòctona mediterrània.

Història[modifica | modifica el codi]

Els jaciments dels Trencalls, el del Montaspre, o el del Puntal del Moros demostren vida des del paleolític i els de les Vinyes ens parla del pas dels romans i del possible origen romà de Nàquera; d'època islàmica perduren nombrosos topònims rurals (com el mateix nom de la localitat), l'estructura d'alguns carrers i l'antiga xarxa de regs periurbans, a banda d'algunes restes de soterraments al nord del nucli urbà. Després de la conquesta cristiana Nàquera es convertí en baronia; el 18 d'abril de 1237 Jaume I (1208-1276) li la concedeix a Gil d'Atrosillo; després, per matrimoni amb la filla d'aquest, Mallada d'Atrosillo, recau en mans de Gil Martínez d'Enteza, l'any 1414 passa a mans de la família Catllar, qui va mantenir en el seu poder el senyoriu fins a l'any 1446, en què passa, per compra a Joan Roís de Corella (familiar del cèlebre escriptor valencià homònim), en el qual llinatge roman fins a 1574 en què a la mort de Margarida Roís de Corella sense descendència, Anna Pardo de la Casta es converteix en la nova senyora i degut al seu casament amb Francesc Figuerola Claramunt resta inclosa en les propietats d'aquesta família; durant tot aquest temps la població continua sent íntegrament musulmana, a excepció d'un parell de famílies, per la qual cosa el 1609 la despoblació és gairebé total; després de l'expulsió dels moriscs, els nous pobladors (quinze famílies) reberen del baró carta de població, datada el 1609 i redactada a fur de València, que atorgava al senyor amplis poders jurisdiccionals, així com la propietat feudal de la baronia i regulava mitjançant l'emfiteusi les relacions amb els nous vassalls; en 1757 per mort del senyor vigent, Josep Figuerola i Blanes, entra en el marquesat de Boïl; el 1835 els veïns deixaren de pagar les prestacions feudals i d'acatar els monopolis senyorials, la qual cosa va donar origen a un plet que no culminaria fins a 1908, amb la signatura d'un acord entre les parts, segons el qual, els emfiteutes de Nàquera consolidaven llurs propietats a canvi d'abonar al marquès 6.217 pessetes; s'hi registra una activa participació en les guerres d'Independència i carlistes; el segle XVIII es constitueix el bovalar, el XIX l'economia continua basant-se en l'agricultura de secà i també es detecta activitat industrial al voltant de les pedreres de marbre, pedra roja i algeps; durant la II República part del govern republicà (el president, Dr. Juan Negrín, el ministre d'Instrucció Pública, Jesús Hernàndez, y la ministra Dolores Ibárruri) s'hi va instal·lar –d'aquí l'existència de restes d'arquitectura militar; l'empenta demogràfica i econòmica comença a partir dels cinquanta d'aqueix segle en què arriba el regadiu i en què Nàquera es converteix en lloc d'estiueig i de segona residència amb ràpida proliferació de xalets i urbanitzacions.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007
1.738 1.511 1.820 2.075 2.377 2.783 3.141 3.770 4.143 4.468 4.814

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia de Nàquera està basada principalment en la transformació de productes metàl·lics i en el sector de la fusta. També en l'agricultura en la qual destaquen entre els cultius de secà: oliveres, ametllers, vinyes i garroferes i en la terres de regadius els tarongers.

Però principalment tota la seva economia es basa en el gran turisme que rep la població (a l'estiu es triplica la població Aprox. 12.000 Hab.).

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors: 4 de Unión Popular de Náquera, 3 del Partit Popular, 3 del Partit Socialista del País Valencià, 2 d'Iniciativa Veïnal Independent-Compromís i 1 de Ciutadans.

Escudo de Nàquera.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Nàquera

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Unión Popular de Náquera UPdN.png Damián Ibáñez Navarro 843 26,62% 4 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Belén Ibáñez Gimeno 662 20,9% 3 (Red Arrow Down.svg-2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Víctor Manuel Navarro Ibáñez 660 20,84% 3 (Straight Line Steady.svg0)
Iniciativa Veïnal Independent-Compromís IVIN-Compromís.png Milagros Carmen Benlloch Roig 594 18,76% 2 (Straight Line Steady.svg0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-icono.svg Luis Alfonso Ibáñez García 352 11,11% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Vots en blanc Transparent.gif 56 1,77%
Total vots vàlids i regidors 3.167 100 % 13
Vots nuls 68 2,1%**
Participació (vots vàlids més nuls) 3.235 69,06%**
Abstenció 1.449* 30,94%**
Total cens electoral 4.684* 100 %**
Alcalde: Damián Ibáñez Navarro (UPdN) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 4 d'UPdN i 3 de PSPV[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Sagunt.[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2011 l'alcalde de Nàquera és Damián Ibáñez Navarro (UPdN).[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Eduardo Pérez Ibáñez Independent 19/04/1979 --
1983 - 1987 Eduardo Pérez Ibáñez AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Eduardo Pérez Ibáñez PP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Salvador Pérez Navarro PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Juan Bautista Martínez Cotino UV-CCV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Salvador Pérez Navarro PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Francisco Arnal Arnal
Ricardo Arnal Pavía
PSPV-PSOE
PP
14/06/2003 (moció de censura)
11/09/2003
--
2007 - 2011 Ricardo Arnal Pavía PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Damián Ibáñez Navarro UPdN 11/06/2011 --
Des de 2015 Damián Ibáñez Navarro UPdN 13/06/2015 --

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església de la Mare de Déu de l'Encarnació, originalment denominada de l'Anunciació, consagrada el 1755 i d'estil academicista. D'una sola nau amb sis capelles laterals. El campanar és de construcció posterior. Dos quadres de l'escola de Joan de Joanes voregen l'altar major. L'antiga mesquita estava situada al Pla del Fossar, avui denominat com a plaça del Rector Escandell.
  • Ermita de Sant Francesc, neogòtica, de 1922.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Cova dels Estudiants. Situada prop del cim dels Trencalls i la senda dels estudiants, molt pròxima al poblat ibèric, conservava en la seva interior restes d'un taller de falsificació de moneda del segle XVII.
  • Pi de Salt. Pi centenari. Els seus voltants constituïxen un lloc de gran bellesa amb el mar al fons de l'horitzó.
  • A les posicions defensives del Cabeç Bord, l'ajuntament les ha recuperat en part i ha senyalitzat un recorregut autoguiat amb 6 panells, on s'explica el context històric i social, el funcionament de les estructures, la vida quotidiana, així com l'establiment del Govern de la República a Nàquera. Les estructures són: trinxeres, pistes d'accés, galeries subterrànies, basses d'aigua per a la refrigeració d'armes així com nius de metralladores.[7]

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Les festes patronals s'inicien a finals d'agost amb la presentació de la reina i de la seua cort d'honor. Durant tot el mes de setembre es realitzaran actes molt diversos com la festa de la joventut, festival de bandes de música, la Dansá popular, espectacles musicals, activitats per a xiquets, etc. D'entre totes elles destaca la tradicional cavalcada de disfresses, que se sol celebrar l'últim dissabte del mes. Les festes patronals, pròpiament dites, s'inicien el dia 1 d'octubre i finalitzen el 4 d'este mateix mes. Els actes que es realitzen són nombrosos i de molt distinta índole, combinant-se els religiosos amb els populars.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

  • Francesc Cabo Arnal (1768 – 1832) fou un compositor i músic valencià. Nasqué a la casa núm. 1 del carrer de la Botigueta, avui denominat de Francesc Cabo. Visqué a la casa núm. 7 del mateix carrer.
  • Pere Bonet (S. XVI - S. XVII) fou un religiós valencià, essent rector de Nàquera. És cèlebre perquè apareix esmentat tant al dietari contemporani de Pere Joan Porcar com a l'obra del dominic Fonseca sobre l'expulsió dels moriscs, per haver apostatat i fugit a Alger.

Nota tràgica[modifica | modifica el codi]

El 2004 va ser un fatídic any, en el qual un 12 d'agost s'inicià un gran incendi forestal que va arrasar 750 Ha. de bosc i que es va quedar a escassos metres del nucli urbà el qual per raons de seguretat es va desallotjar a la població. Escasses dues setmanes després amb una tempesta d'estiu es va crear una cèl·lula tormentosa que va derrocar arbres amb grans precipitació i vents huracanats i va perjudicar més la muntanya després de l'incendi.

A partir d'aquí, comencen les tasques de reforestació del bosc, al costat de la construcció d'un sistema de bombament d'aigua per a sufocar un possible incendi. Per aquest mèrit mesos després va ser premiat pel ministeri de medi ambient. En l'actualitat ja es veuen petites zones verdes i matolls.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. García, José «Se constituyen los Ayuntamientos del Camp de Túria, en una jornada no exenta de sorpresas» (en castellà). www.infoturia.com, 16-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  2. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  3. Junta Electoral de la Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Sagunt], 90, 28-04-2015, pàg. 158 [Consulta: 3 agost 2015].
  4. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Nàquera», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  5. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Nàquera. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  7. «Las Trincheras» (en castellà). Naquera.com. [Consulta: Febrer].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nàquera