Museros

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaMuseros
Escut de Museros.svg
Museros. Ajuntament 2.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Museros respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 33′ 57″ N, 0° 20′ 28″ O / 39.565833333333°N,0.34111111111111°O / 39.565833333333; -0.34111111111111Coord.: 39° 33′ 57″ N, 0° 20′ 28″ O / 39.565833333333°N,0.34111111111111°O / 39.565833333333; -0.34111111111111
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesHorta Nord Modifica el valor a Wikidata

CapitalMuseros Modifica el valor a Wikidata
Població
Total6.596 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat531,94 hab/km²
GentiliciMuserenc, muserenca Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície12,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud12 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialMassamagrell
Festa patronalAgost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataCristina Civera Balaguer Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46136 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46177 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46177 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webajunt-museros.com Modifica el valor a Wikidata

Museros és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Geografia[modifica]

El terme municipal es troba a la zona septentrional de l'Horta de València i compta, per tant, amb un clima mediterrani. La seua superfície és plana amb un pendent lleuger de nord-est a sud-est. Els únics accidents geogràfics es troben a la zona nord-occidental del terme, en els límits amb els municipis de Rafelbunyol i Nàquera. Allà es troben llomes que arriben a uns 96 metres d'alçada i que pertanyen als darrers contraforts del Sistema Ibèric.

Límits[modifica]

Limita amb Albalat dels Sorells, Albuixec, Emperador, Massalfassar, Massamagrell, Montcada, Rafelbunyol i amb la pedanía valenciana de Mauella i Tauladella (a la mateixa comarca); i amb Nàquera (al Camp de Túria).

Accés[modifica]

Per carretera, s'arriba a Museros per l'antiga N-340, de Barcelona, actual CV-300; per la CV-32 o carretera de la Gombalda que comunica l'autovia V-21 amb l'A-7 (bypass).

Museros compta també amb una estació de la Línia 3 de Metro de València, que comunica el municipa amb el centre de la ciutat, l'aeroport i altres pobles de la comarca.

Història[modifica]

Corresponents al període de plena romanització, es coneixen diversos punts amb importants vestigis que poden atribuir-se a vil·les rústiques. Al Pla de Montalt de la partida de la Sénia; a Maquives a la vora del Camí Vell de la Calderona; en un monticle de la Marta, entre el Pont de la Gombalda i la masia de Bernals; en el Pinxo, pròxim al últim lloc citat, entre el Pont de la Gombalda i la Séquia Reial de Montcada. També s'han trobat restes de la plena romanització a la bassa de Garró al nord-oest de la Marta en la caseta dels Pels, en el Xopar, en la Huitena, en la Lloma de Montalar, en el Mas del Palmiter i en la Pinada del Tort.

L'investigador Nicolau Primitiu Gómez Serrano assenyalà restes de conduccions d'aigua en distints punts del terme. Els més destacats s'apreciaven a la vora del Camí Vell de la Calderona.

L'origen de l'actual localitat és islàmic; la torre de Museros fou conquerida per Jaume I en juny de 1235, juntament amb la de Montcada. La vila fou donada a l'Orde de Sant Jaume que li va concedir carta pobla a fur de València el 1279. Posteriorment, el 1553, l'Orde de Sant Jaume atorgà nova carta pobla si bé es reservà el castell, els forns i l'església.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007 2012
1.576 1.771 1.948 2.119 2.249 2.277 2.524 2.907 4.165 4.097 4.210 4.567 4.728 4.834 6.262

Economia[modifica]

L'economia de Museros se centra en l'agricultura i la indústria. La construcció a principis del segle XXI de polígons industrials va fer que la indústria adquirira una gran importància destacada, especialment en els sectors de la metal·lúrgia, l'alimentació, magatzems de fruita i la construcció.

Pel que fa a l'agricultura, el principal conreu és el taronger, amb més de 700 ha de les 1.200 en regadiu. Altres conreus són les tomaques (que van ser el conreu predominant fins a l'any 1960, amb el tradicional mercat de les tomaques), les carxofes, dacsa o cebes, entre altres. L'aigua per al reg prové de la séquia de Montcada i els pous. En algunes parcel·les es s'ha estés un sistema de reg gota a gota, substituint l'antic sistema de reg a manta. Al terreny secà trobem garroferes, ametlers i vinya. Compta a més a més amb ramaderia bovina, porcina i granges avícoles.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP), 2 de Compromís per Museros (Compromís), 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV).

Escut de Museros.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Museros

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Cristina Civera Balaguer 1.418 42,94% 6 (Green Arrow Up.svg+2)
Partit Popular PP icono 2019.svg Manuel Moreno Comes 680 20,59% 3 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Compromís per Museros Compromís (isotip).svg Víctor Xercavins i Garcia 416 12,60% 2 (Red Arrow Down.svg-1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos icono 2017.svg Jesús Lois Prior 235 7,12% 1 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Esquerra Unida del País Valencià EUPV.png Beatriz Sánchez Botello 206 6,24% 1 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Altres candidatures[a][b] Transparent.gif 317 9,60% 0 (Red Arrow Down.svg -1)
Vots en blanc Transparent.gif 30 0,91%
Total vots vàlids i regidors 3.302 100 % 13
Vots nuls 47 1,40%
Participació (vots vàlids més nuls) 3.349 69,31%**
Abstenció 1.483* 30,69%**
Total cens electoral 4.832* 100 %**
Alcaldessa: Cristina Civera Balaguer (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 6 de PSPV i 1 d'EUPV[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Sagunt,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcaldessa de Museros és Cristina Civera Balaguer de PSPV.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José María Simón Gimeno PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 José María Simón Gimeno PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 José María Simón Gimeno PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 José María Aznar Monferrer PP 15/06/1991 --
1995–1999 José María Aznar Monferrer PP 17/06/1995 --
1999–2003 Joaquim Albinyana Gimeno PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 José María Aznar Monferrer PP 14/06/2003 --
2007–2011 José María Aznar Monferrer PP 16/06/2007 --
2011–2015 José María Aznar Monferrer PP 11/06/2011 --
2015–2019 Cristina Civera Balaguer PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Cristina Civera Balaguer PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Monuments[modifica]

Campanar de l'església

Llocs d'interés[modifica]

  • Séquia Reial de Montcada. Construïda l'any 850 pels reis romans Espero i Atles, rebé eixe nom per part del rei Jaume I. Rega les terres de 28 municipis.
  • Via Augusta. Antic pas entre Sagunt i València, va ser reconvertida pels romans en immillorable via. Rodrigo Díaz de Vivar, Jaume I i el mariscal Suchet se'n beneficiaren per als seus plans de conquesta.
  • Jaciments arqueològics. A la partida dels Germanells, apareixen troballes arqueològiques centenàries, que ens indiquen l'origen del primer establiment humà a Museros. En l'actualitat, el nucli es troba uns quilòmetres més pròxim al mar Mediterrani.

Festes locals[modifica]

Festes Majors en honor de Sant Roc i la Mare de Déu d'Agost (15, 16 i 17 d'agost). Dia del bou (14 d'agost. Altres festes: Sant Vicent, la Puríssima, Falles, Sant Antoni, 9 d'octubre.

A més de les festes lligades a celebracions religioses, el poble de Museros compta també amb una tradició de festivitats civils i de cultura laïca. La més destacada, la Festa Estellés (o Sopar Estellés), se celebra un divendres a la nit al llarg de la segona quinzena del mes de setembre. Durant eixa nit, els muserencs i muserenques reciten peces del poeta de Burjassot Vicent Andrés i Estellés i, més àmpliament, poemes escrits en valencià. Es tracta d'una celebració que reivindica la lírica, l'alta cultura, la llengua i la identitat valencianes.[cal citació]

També cal esmentar els cicles de concerts organitzats i interpretats per la Societat Unió Musical de Museros, el Cor de la SUMM i la Big Band Museros, concentrats en els mesos de desembre-gener (concerts de Nadal) i juliol (Juliols Musicals). Es tracta de peces musicals clàssiques i contemporànies interpretades per músics municipals.[cal citació]

Personatges destacats[modifica]

Notes[modifica]

  1. També participaren a les eleccions de 2019: Som Valencians (SomVal) (164 vots, 4,97%) i En Comu Podem (Podem) (153 vots, 4,63%)
  2. Podem Guanyar Museros (PGM) perdé 1 regidor obtingut a les eleccions de 2015.

Referències[modifica]

  1. L-emv «PSPV y EU llegan a un acuerdo de gobierno en Museros». Levante-EMV, 15-06-2019 [Consulta: 16 juny 2019].
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.489 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 75-76 [Consulta: 28 juliol 2019].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Museros», 26-05-2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Museros. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  8. «Fitxa BRL:Iglesia Parroquial de la Asunción de Nuestra Señora». Cult.gva.es. [Consulta: Desembre 2015].
  9. «Fitxa BRL:Ermita de San Roque». Cult.gva.es. [Consulta: Desembre 2015].
  10. Belinchón, Víctor. «De Valencia a Rhode Island: La historia del salto a la NCAA de Clara Ché». Kiaenzona.com, 19-05-2015. [Consulta: 22 maig 2015].

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Museros
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museros