Massamagrell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaMassamagrell
Bandera de Massamagrell.svg Escut de Massamagrell 2.svg
Massamagrell. Ajuntament.jpg

Localització
Localització de Massamagrell respecte del País Valencià.png
 39° 34′ 09″ N, 0° 19′ 59″ O / 39.5691757°N,0.3329905°O / 39.5691757; -0.3329905
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaHorta Nord

Capital Massamagrell
Població
Total 15.752 (2018)
• Densitat 2.540,65 hab/km²
Gentilici Massamagrellenc, massamagrellenca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 6,2 km²
Banyat per Mar Mediterrània
Altitud 15 m
Limita amb
Partit judicial Massamagrell
Història i celebracions
Patrocini Mare de Déu del Roser i Joan Baptista
Dia de mercat Dimarts
Festa major Darreries de setembre
Organització política
• Alcalde Josep Lluís Galarza i Planes (17 juny 2017) (2017)
Identificador descriptiu
Codi postal 46130
Fus horari
Codi de municipi INE 46164
Codi ARGOS de municipis 46164
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Massamagrell és un municipi valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Geografia[modifica]

Està situat a la part septentrional de l'Horta de València, vora la costa, amb una platja de tan sols 300 m de longitud i té la zona humida de la Marjal de Rafalell i Vistabella.[1] El terreny és completament pla, menys en la zona situada a l'oest de la població, en la qual s'aixequen uns turons d'uns 40 m d'altitud. El terra està constituït per dipòsits quaternaris.

La marjal de Massamagrell

El terme municipal de Massamagrell limita amb les localitats de Massalfassar, Museros, la Pobla de Farnals, Rafelbunyol i València; totes a la mateixa comarca de l'Horta de València. S'hi accedeix des de la Ciutat de València, per carretera, agafant la V-21 per enllaçar amb la CV-300. També compta amb una estació de tren (Línia 3 de Metro) de FGV.

Toponímia[modifica]

El topònim és discutit. Hi ha qui veu una base netament àrab, derivant de منزيل ألغريل (manzīl al-Grīl) que voldria dir "casa de al-Gril o de Agrel". Tot i això, altres autors proposen que haja derivat del llatí mansum Macrelum, que significaria "casa del Prim", i per últim hi ha qui defèn un origen mixt.[1]

Història[modifica]

Els primers vestigis històrics en el terme de Massamagrell els trobem en les colines dels Germanells on als anys 70 es va fer una excavació arqueològica de un poblat de la Edat del Bronze. De l'època romana trobem vestigis de la Via Augusta i en els camins de les centuriacions.

La primera referència històrica de Massamagrell apareix en la primera pàgina del Llibre del Repartiment en data 9 de juliol 1237 on Jaume I atorga a Oxova de Peralta tres jovades de terra de l'alqueria de Massamagrell que era propietat de Abdoabela Abenova Alchariç. Una volta acabada la conquesta, va ser atorgada a Pere Arçeç d'Aguilar, però després la va canviar per una altra i va donar l'alqueria de Massamagrell a Sancho de Vera a Pere Navascos a Jimeno Navascos i a Fortúnat Sánchez.[2]

En 1271 l'alqueria de Massamagrell es propietat de l'Orde de Calatrava i el 17 de juliol de 1271 va atorgar el domini emfitèutic, en la Carta de poblament de Massamagrell,[2] a Ramon de Queralt i altres pobladors. El 1392, el rei va transferir els drets que conservava a Ramon Boïl, la seua família va obtindre anys després, el 1426, els drets de L'Orde de Calatrava i onze anys més tard la jurisdicció criminal. El marqués de Dos Aigües va ser el seu últim senyor territorial.

El 1646, tenia 105 cases (500 habitants) quasi mig segle després que els moriscs foren expulsats. El 1794, contava ja amb 230 cases (més de 1000 habitants). Un segle més tard, el 1897, la població s'havia quasi triplicat, arribant als 2852 habitants. Al catastre de Massamagrell apareix el 1880 la referència de la Cova Mansergas. Les cases cova van sorgir per necessitat, per a ser utilizades com a habitatge. L'única que es conserva actualment és la Cova Mansergas. Està ubicada al número 54 de l'avinguda Serra, al barri de la Magdalena.[3] El cens oficial de 1900 era de 2613 habitants.

Demografia[modifica]

Segons el darrer cens (INE 2017), Massamagrell té una població de 15.553 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2009 2012
12.274 12.260 12.505 12.283 12.499 12.766 13.221 13.826 14.388 14.568 15.210 15.550

Economia[modifica]

La ramaderia té certa importància al sector porcí i avícola. Tot i tenir costa, no es practica la pesca. La indústria rivalitza amb l'agricultura com a font de riquesa, i a ella es deu el fort augment de població experimentat en els últims anys.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 17 regidors: 5 del Partit Socialista del País Valencià, 4 del Partit Popular, 3 de Compromís, 2 de Ciutadans, 1 de Veïns per Massamagrell (VpM), 1 de Unides Podem i 1 de Vox.

Escut de Massamagrell 2.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Massamagrell

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Francisco Gómez Laserna 2.039 27,33 5 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana PP icono 2019.svg Miguel Bailach Luengo 1.500 20,11 4 (Red Arrow Down.svg-1)
Compromís Municipal Compromís (isotip).svg Marcos Conesa Gauxach 1.282 17,18 3 (Straight Line Steady.svg0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos icono 2017.svg José Antonio Carreño Ros 790 10,59% 2 (Green Arrow Up.svg+1)
Veïns per Massamagrell (VpM) VeinsPerMassamagrell.png Juan Zamorano Carbonell 728 9,76% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Unides Podem UPsimbol.svg Carmen Gurillo RIpoll 634 8,50% 1 (Red Arrow Down.svg-2)
Vox VOX logo.svg José Carlos Grau Enguita 487 6,53% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Vots en blanc Transparent.gif 69 0,92%
Total vots vàlids i regidors 7.529 100 % 17
Vots nuls 74 0,97**
Participació (vots vàlids més nuls) 7.603 62,60%**
Abstenció 4.546* 37,40%**
Total cens electoral 12.149* 100 %**
Alcalde: Francisco Gómez Laserna PSPV-PSOE (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: http://www.argos.gva.es/ahe/pls/argos_elec/DMEDB_Elecmunicipios.informeElecDetallado?aNMuniId=46164&aNNumElec=1&aVTipoElec=L&aVFechaElec=2019&aVLengua=V
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2019 l'alcalde de Massamagrell és Francisco Gómez Laserna del PSPV-PSOE.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José María Izquierdo Soro PCE-PCPV 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Maria Izquierdo Soro PCE-PCPV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicent Campos Oltra PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Vicent Campos Oltra PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Miguel Trujillo Bernalte
Dominique François Herrouin
EUPV
PP
17/06/1995
08/05/1998
Pacte de govern
1999 - 2003 Edmundo Boria Bolinches
Montserrat Gude Corbi
Miguel Bailach Luengo
PSPV-PSOE
IEM
PP
03/07/1999
17/11/2001
31/07/2002
Moció de censura 2IEM+PP+UV
Pacte de govern
Pacte de govern
2003 - 2007 Miguel Bailach Luengo PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Miguel Bailach Luengo PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Miguel Bailach Luengo PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Francisco Gómez Laserna
Josep Lluís Galarza i Planes
PSPV-PSOE
Compromís
24/05/2015
17/06/2017
Pacte de govern
Des de 2019 Francisco Gómez Laserna PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[4]

Monuments[modifica]

Façana de l'església

Edificis civils[modifica]

Festes locals[modifica]

  • Festes Majors. Celebra les seves festes a la Mare de Déu del Rosari, Immaculada Concepció i Sant Joan Evangelista, a les darries de setembre

Esports[modifica]

La pilota valenciana està molt arrelada a Massamagrell, tant en la modalitat de galotxa per a aficionats, com en els professionals de l'escala i corda, nogensmenys hi ha el Trinquet Tio Pena. L'any 2009, Massamagrell acumulà quatre pilotaris a la final del Circuit Bancaixa 08/09, dels sis pilotaris que la disputaren.

Personatges il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Massamagrell». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana (en castellà). Geografia. Editorial Premsa Valenciana, 2009. 
  2. 2,0 2,1 Zuriaga Senent, Vicent Francesc. Carta de Poblament de Massamagrell,1271 (en valencia/Castellà/Llatí). Massamagrell: Ajuntament de Massamagrell, 2008, p. 64. ISBN 978-84-606-4635-8. 
  3. Barrón Abad, Sofía. Catálogo del patrimonio arquitectónico de Massamagrell (en castellano). Ajuntament de Massamagrell, 2003, p. 231-236. ISBN 84-607-6391-9. 
  4. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Massamagrell. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  5. «Fitxa BRL: Convento de La Magdalena. Iglesia Parroquial de Nuestra Señora del Rosario». Cult.gva.es. [Consulta: Desembre 2015].
  6. «AVAM: Càtaleg de Molins Valencians. Molí de la Lloma1/2.». [Consulta: 6 maig 2017].
  7. «[(1)http://www.uv.es/avam/valencia/cataleg/molins/montcada/bai1.htm AVAM: Catàleg de molins valencians. Molí de Baix 1/2]».
  8. «El paisajista Martínez Beneyto muere a los 92 años en Massamagrell». Levante-emv.com, 02-09-2013. [Consulta: juny 2015].
  9. «Ángeles López Artiga |». [Consulta: 16 març 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massamagrell Modifica l'enllaç a Wikidata