Massamagrell
 Massamagrell | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarques | Horta Nord | ||||
| Capital | Massamagrell | ||||
| Població | |||||
| Total | 16.132 (2021) | ||||
| • Densitat | 2.601,94 hab./km² | ||||
| Gentilici | Massamagrellenc, massamagrellenca | ||||
| Predomini lingüístic | Valencià | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 6,2 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 15 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Massamagrell | ||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Joan Baptista | ||||
| Dia de mercat | Dimarts | ||||
| Festa patronal | Darreries de setembre | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46130 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46164 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46164 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | massamagrell.es | ||||
Massamagrell és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Geografia[modifica]
Està situat a la part septentrional de l'Horta de València, vora la costa, amb una platja de tan sols 300 m de longitud i té la zona humida de la Marjal de Rafalell i Vistabella.[1] El terreny és completament pla, llevat de la zona situada a l'oest de la població, on hi ha uns pujols d'uns 40 m d'altitud. El sòl està constituït per depòsits quaternaris.
El terme municipal de Massamagrell limita amb les localitats de Massalfassar, Museros, la Pobla de Farnals, Rafelbunyol i València; totes a la mateixa comarca de l'Horta de València. S'hi pot accedir des de la Ciutat de València, per carretera, agafant la V-21 per enllaçar amb la CV-300. També compta amb una estació de tren (Línia 3 de Metro) de FGV.
Toponímia[modifica]
El topònim és discutit. Hi ha qui veu una base netament àrab, derivant de منزيل ألغريل (manzīl al-Grīl) que voldria dir "casa de al-Gril o de Agrel". Tot i això, altres autors proposen que haja derivat del llatí mansum Macrelum, que significaria "casa del Prim", i per últim hi ha qui defén un origen mixt.[1]
Història[modifica]
Els primers vestigis històrics en el terme de Massamagrell els trobem en els pujols dels Germanells, a on en els anys 70 es va fer una excavació arqueològica d'un poblat de l'edat del bronze. De l'època romana trobem vestigis de la Via Augusta i en els camins de les centuriacions.
La primera referència històrica de Massamagrell apareix en la primera pàgina del Llibre del Repartiment, en data 9 de juliol 1237, on Jaume I atorga a Oxova de Peralta tres jovades de terra de l'alqueria de Massamagrell, que era propietat de Abdoabela Abenova Alchariç. Una volta acabada la conquesta, va ser atorgada a Pere Arçeç d'Aguilar, però després la va canviar per una altra i va donar l'alqueria de Massamagrell a Sancho de Vera, a Pere Navascos, a Jimeno Navascos i a Fortúnat Sánchez.[2]
En 1271 l'alqueria de Massamagrell era propietat de l'Orde de Calatrava i el 17 de juliol de 1271 va atorgar el domini emfitèutic, en la Carta de poblament de Massamagrell,[2] a Ramon de Queralt i altres pobladors. L'any 1392, el rei va transferir els drets que conservava a Ramon Boïl, la seua família va obtindre anys després, en 1426, els drets de l'Orde de Calatrava i onze anys més tard la jurisdicció criminal. El marqués de Dos Aigües va ser el seu últim senyor territorial.
En 1646, tenia 105 cases (500 habitants) quasi mig segle després que els moriscs foren expulsats. L'any 1794 comptava ja amb 230 cases (més de 1000 habitants). Un segle més tard, el 1897, la població s'havia quasi triplicat, arribant als 2852 habitants. Al cadastre de Massamagrell apareix en 1880 la referència de la Cova Mansergas. Les cases cova varen sorgir per necessitat, per a ser utilitzades com a habitatge. L'única que es conserva actualment és la Cova Mansergas. Està ubicada al número 54 de l'avinguda Serra, al barri de la Magdalena.[3] El cens oficial de 1900 era de 2613 habitants.
Demografia[modifica]
Segons el darrer cens (INE 2017), Massamagrell té una població de 15.553 habitants.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2009 | 2012 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 12.274 | 12.260 | 12.505 | 12.283 | 12.499 | 12.766 | 13.221 | 13.826 | 14.388 | 14.568 | 15.210 | 15.550 |
Economia[modifica]
La ramaderia té certa importància al sector porcí i avícola. Encara que té costa, no s'hi practica la pesca. La indústria rivalitza amb l'agricultura com a font de riquea, i ad ella es deu el fort augment de població experimentat en els últims anys.
Política i govern[modifica]
Composició de la Corporació Municipal[modifica]
El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 3 de Compromís per Massamagrell (Compromís), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 1 de Veïns per Massamagrell (VpM), 1 d'Unides Podem-Esquerra Unida (Podem-EUPV) i 1 de Vox.
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Francisco Gómez Laserna | 2.039 | 27,08% | 5 ( +1)
| |
| Partit Popular | 
|
Miguel Bailach Luengo | 1.500 | 19,92% | 4 ( -1)
| |
| Compromís per Massamagrell | 
|
Marcos Conesa Gauxach | 1.282 | 17,03% | 3 ( )
| |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | 
|
José Antonio Carreño Ros | 790 | 10,49% | 2 (+1)
| |
| Veïns per Massamagrell (VpM) | 
|
Juan Zamorano Carbonell | 728 | 9,67% | 1 ()
| |
| Unides Podem-Esquerra Unida[a] | 
|
Carmen Gurillo RIpoll | 634 | 8,42% | 1 (-2)
| |
| Vox | 
|
José Carlos Grau Enguita | 487 | 6,47% | 1 (+1)
| |
| Vots en blanc | 
|
69 | 0,92% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 7.529 | 100 % | 17 | |||
| Vots nuls | 74 | 0,97% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 7.603 | 62,58%** | ||||
| Abstenció | 4.546* | 37,42%** | ||||
| Total cens electoral | 12.148* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Francisco Gómez Laserna (PSPV) (15/06/2019) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (5 de PSPV[4]) | ||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior,[5] Junta Electoral de Zona de Sagunt,[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes[modifica]
Des de 2019 l'alcalde de Massamagrell és Francisco Gómez Laserna del PSPV-PSOE, qui ja va ser-ho entre 2015 i 2017.[8]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | José María Izquierdo Soro | PCE-PCPV | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | José Maria Izquierdo Soro | PCE-PCPV | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Vicent Campos Oltra | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Vicent Campos Oltra | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | José Miguel Trujillo Bernalte Dominique François Herrouin |
EUPV PP |
17/06/1995 08/05/1998 |
Pacte de govern |
| 1999–2003 | Edmundo Boria Bolinches Montserrat Gude Corbi Miguel Bailach Luengo |
PSPV-PSOE IEM PP |
03/07/1999 17/11/2001 31/07/2002 |
Moció de censura 2IEM+PP+UV Pacte de govern Pacte de govern |
| 2003–2007 | Miguel Bailach Luengo | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Miguel Bailach Luengo | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Miguel Bailach Luengo | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Francisco Gómez Laserna Josep Lluís Galarza i Planes |
PSPV-PSOE Compromís |
24/05/2015 17/06/2017 |
Pacte de govern |
| Des de 2019 | Francisco Gómez Laserna | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[8] | ||||
Monuments[modifica]
- Església de Sant Joan Apòstol i Evangelista. És espaiosa, claustral, amb una façana neoclàssica a la qual s'accedix per les escales i el campanar quadrat.
- Convent de la Magdalena, o convent de Caputxins de la Magdalena, Església parroquial de la Mare de Déu del Roser.[9]
Edificis civils[modifica]
- Molí de la Lloma o de Dalt[10]
- Molí de Baix o de Massamagrell[11]
- Escorxador municipal
Festes locals[modifica]
- Festes Majors. Celebra les festes a la Mare de Déu del Rosari, Immaculada Concepció i Sant Joan Evangelista, a les darreries de setembre.
Esports[modifica]
La pilota valenciana està molt arrelada a Massamagrell, tant en la modalitat de galotxa per a aficionats, com en els professionals de l'escala i corda, nogensmenys hi ha el Trinquet Tio Pena. L'any 2009, Massamagrell acumulà quatre pilotaris a la final del Circuit Bancaixa 08/09, dels sis pilotaris que la disputaren.
Personatges il·lustres[modifica]
- Lluís d'Amigó i Ferrer (1854-1934), religiós de l'orde dels caputxins, bisbe de Solsona i Sogorb, fundador de les Congregacions dels Terciaris i Terciàries Caputxines.
- Juan Bautista Martínez Beneyto (1922-2013), catedràtic de dibuix i pintor.[12]
- Juan Bautista Celda de la Visitación (1926-2000), sacerdot i pintor, canonge de la S. I. Catedral de València.
- Joaquín Lizondo Vergara (1933-2008), Ferreret, pilotari.
- José Emilio Cervera Cardona (1949), polític valencià.
- Xavier Castellar Devis (1961) ciclista valencià.
- Lluis Planes Mestre (1963), empresari.
- Agustí Peiró i Expósito (1964), escriptor.
- Francisco Javier García Atienza, (1965) Oñate II, pilotari.
- Salvador Vicente Mormeneo (1978), Salva, pilotari.
- Francesc Soro Juan (1984), Soro III, pilotari.
- Héctor Rodríguez Mestre (1988), Héctor II, pilotari.
- Àngels López Artiga (1939), compositora, cantant, pianista i pedagoga[13]
Notes[modifica]
- ↑ Empoderem Massamagrell (EM) i Esquerra Unida (EUPV) es presentares per separat a les eleccions de 2015 i n'obtingueren 2 i 1 regidor respectivament.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Massamagrell». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana (en castellà). Geografia. Editorial Premsa Valenciana, 2009.
- ↑ 2,0 2,1 Zuriaga Senent, Vicent Francesc. Carta de Poblament de Massamagrell,1271 (en valencia/castellà/llatí). Massamagrell: Ajuntament de Massamagrell, 2008, p. 64. ISBN 978-84-606-4635-8.
- ↑ Barrón Abad, Sofía. Catálogo del patrimonio arquitectónico de Massamagrell (en castellano). Ajuntament de Massamagrell, 2003, p. 231-236. ISBN 84-607-6391-9.
- ↑ Ausina, Paco D «Paco Gómez es alcalde en minoría en Massamagrell». Levante-EMV, 15-06-2019.
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 12 d’abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunt sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 74-75 [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Massamagrell», 26-05-2019. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Massamagrell. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ «Fitxa BRL: Convento de La Magdalena. Iglesia Parroquial de Nuestra Señora del Rosario». Cult.gva.es. [Consulta: Desembre 2015].
- ↑ «AVAM: Càtaleg de Molins Valencians. Molí de la Lloma1/2.». [Consulta: 6 maig 2017].
- ↑ «[(1)http://www.uv.es/avam/valencia/cataleg/molins/montcada/bai1.htm AVAM: Catàleg de molins valencians. Molí de Baix 1/2]».
- ↑ «El paisajista Martínez Beneyto muere a los 92 años en Massamagrell». Levante-emv.com, 02-09-2013. [Consulta: juny 2015].
- ↑ «Ángeles López Artiga |». [Consulta: 16 març 2019].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massamagrell |
- Ajuntament de Massamagrell
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
