Massamagrell
 Massamagrell | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | València | ||||
| Comarca | Horta Nord | ||||
| Capital | Massamagrell | ||||
| Població | |||||
| Total | 15.752 (2018) | ||||
| • Densitat | 2.540,65 hab/km² | ||||
| Gentilici | Massamagrellenc, massamagrellenca | ||||
| Predomini lingüístic | Valencià | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 6,2 km² | ||||
| Banyat per | Mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 15 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Massamagrell | ||||
| Història i celebracions | |||||
| Patrocini | Mare de Déu del Roser i Joan Baptista | ||||
| Dia de mercat | Dimarts | ||||
| Festa major | Darreries de setembre | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Josep Lluís Galarza i Planes (17 juny 2017) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46130 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 46164 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46164 | ||||
| Altres | |||||
|
| |||||
| Lloc web | Lloc web | ||||
 | |||||
Massamagrell és un municipi valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Contingut
Geografia[modifica]
Està situat a la part septentrional de l'Horta de València, vora la costa, amb una platja de tan sols 300 m de longitud i té la zona humida de la Marjal de Rafalell i Vistabella.[1] El terreny és completament pla, menys en la zona situada a l'oest de la població, en la qual s'aixequen uns turons d'uns 40 m d'altitud. El terra està constituït per dipòsits quaternaris.
El terme municipal de Massamagrell limita amb les localitats de Massalfassar, Museros, la Pobla de Farnals, Rafelbunyol i València; totes a la mateixa comarca de l'Horta de València. S'hi accedeix des de la Ciutat de València, per carretera, agafant la V-21 per enllaçar amb la CV-300. També compta amb una estació de tren (Línia 3 de Metro) de FGV.
Toponímia[modifica]
El topònim és discutit. Hi ha qui veu una base netament àrab, derivant de منزيل ألغريل (manzīl al-Grīl) que voldria dir "casa de al-Gril o de Agrel". Tot i això, altres autors proposen que haja derivat del llatí mansum Macrelum, que significaria "casa del Prim", i per últim hi ha qui defèn un origen mixt.[1]
Història[modifica]
Els primers vestigis històrics en el terme de Massamagrell els trobem en les colines dels Germanells on als anys 70 es va fer una excavació arqueològica de un poblat de la Edat del Bronze. De l'època romana trobem vestigis de la Via Augusta i en els camins de les centuriacions.
La primera referència històrica de Massamagrell apareix en la primera pàgina del Llibre del Repartiment en data 9 de juliol 1237 on Jaume I atorga a Oxova de Peralta tres jovades de terra de l'alqueria de Massamagrell que era propietat de Abdoabela Abenova Alchariç. Una volta acabada la conquesta, va ser atorgada a Pere Arçeç d'Aguilar, però després la va canviar per una altra i va donar l'alqueria de Massamagrell a Sancho de Vera a Pere Navascos a Jimeno Navascos i a Fortúnat Sánchez.[2]
En 1271 l'alqueria de Massamagrell es propietat de l'Orde de Calatrava i el 17 de juliol de 1271 va atorgar el domini emfitèutic, en la Carta de poblament de Massamagrell,[2] a Ramon de Queralt i altres pobladors. El 1392, el rei va transferir els drets que conservava a Ramon Boïl, la seua família va obtindre anys després, el 1426, els drets de L'Orde de Calatrava i onze anys més tard la jurisdicció criminal. El marqués de Dos Aigües va ser el seu últim senyor territorial.
El 1646, tenia 105 cases (500 habitants) quasi mig segle després que els moriscs foren expulsats. El 1794, contava ja amb 230 cases (més de 1000 habitants). Un segle més tard, el 1897, la població s'havia quasi triplicat, arribant als 2852 habitants. Al catastre de Massamagrell apareix el 1880 la referència de la Cova Mansergas. Les cases cova van sorgir per necessitat, per a ser utilizades com a habitatge. L'única que es conserva actualment és la Cova Mansergas. Està ubicada al número 54 de l'avinguda Serra, al barri de la Magdalena.[3] El cens oficial de 1900 era de 2613 habitants.
Demografia[modifica]
Segons el darrer cens (INE 2017), Massamagrell té una població de 15.553 habitants.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2009 | 2012 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 12.274 | 12.260 | 12.505 | 12.283 | 12.499 | 12.766 | 13.221 | 13.826 | 14.388 | 14.568 | 15.210 | 15.550 |
Economia[modifica]
La ramaderia té certa importància al sector porcí i avícola. Tot i tenir costa, no es practica la pesca. La indústria rivalitza amb l'agricultura com a font de riquesa, i a ella es deu el fort augment de població experimentat en els últims anys.
Política i govern[modifica]
Composició de la Corporació Municipal[modifica]
El Ple de l'ajuntament està format per 17 regidors: 5 del Partit Socialista del País Valencià, 4 del Partit Popular, 3 de Compromís, 2 de Ciutadans, 1 de Veïns per Massamagrell (VpM), 1 de Unides Podem i 1 de Vox.
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Francisco Gómez Laserna | 2.039 | 27,33 | 5 ( +1)
| |
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | 
|
Miguel Bailach Luengo | 1.500 | 20,11 | 4 ( -1)
| |
| Compromís Municipal | 
|
Marcos Conesa Gauxach | 1.282 | 17,18 | 3 ( 0)
| |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | 
|
José Antonio Carreño Ros | 790 | 10,59% | 2 (+1)
| |
| Veïns per Massamagrell (VpM) | 
|
Juan Zamorano Carbonell | 728 | 9,76% | 1 (0)
| |
| Unides Podem | 
|
Carmen Gurillo RIpoll | 634 | 8,50% | 1 (-2)
| |
| Vox | 
|
José Carlos Grau Enguita | 487 | 6,53% | 1 (+1)
| |
| Vots en blanc | 
|
69 | 0,92% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 7.529 | 100 % | 17 | |||
| Vots nuls | 74 | 0,97** | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 7.603 | 62,60%** | ||||
| Abstenció | 4.546* | 37,40%** | ||||
| Total cens electoral | 12.149* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Francisco Gómez Laserna PSPV-PSOE (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors | ||||||
| Fonts: http://www.argos.gva.es/ahe/pls/argos_elec/DMEDB_Elecmunicipios.informeElecDetallado?aNMuniId=46164&aNNumElec=1&aVTipoElec=L&aVFechaElec=2019&aVLengua=V (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes[modifica]
Des de 2019 l'alcalde de Massamagrell és Francisco Gómez Laserna del PSPV-PSOE.
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José María Izquierdo Soro | PCE-PCPV | 19/04/1979 | -- |
| 1983 - 1987 | José Maria Izquierdo Soro | PCE-PCPV | 28/05/1983 | -- |
| 1987 - 1991 | Vicent Campos Oltra | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991 - 1995 | Vicent Campos Oltra | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995 - 1999 | José Miguel Trujillo Bernalte Dominique François Herrouin |
EUPV PP |
17/06/1995 08/05/1998 |
Pacte de govern |
| 1999 - 2003 | Edmundo Boria Bolinches Montserrat Gude Corbi Miguel Bailach Luengo |
PSPV-PSOE IEM PP |
03/07/1999 17/11/2001 31/07/2002 |
Moció de censura 2IEM+PP+UV Pacte de govern Pacte de govern |
| 2003 - 2007 | Miguel Bailach Luengo | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007 - 2011 | Miguel Bailach Luengo | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011 - 2015 | Miguel Bailach Luengo | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015 - 2019 | Francisco Gómez Laserna Josep Lluís Galarza i Planes |
PSPV-PSOE Compromís |
24/05/2015 17/06/2017 |
Pacte de govern |
| Des de 2019 | Francisco Gómez Laserna | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[4] | ||||
Monuments[modifica]
- Església de Sant Joan Apòstol i Evangelista. És espaiosa, claustral, amb una façana neoclàssica a la que s'accedeix per les escales i el campanar quadrat.
- Convent de la Magdalena, o convent de Caputxins de la Magdalena, Església parroquial de la Mare de Déu del Roser.[5]
Edificis civils[modifica]
- Molí de la Lloma o de Dalt[6]
- Molí de Baix o de Massamagrell[7]
- Escorxador municipal
Festes locals[modifica]
- Festes Majors. Celebra les seves festes a la Mare de Déu del Rosari, Immaculada Concepció i Sant Joan Evangelista, a les darries de setembre
Esports[modifica]
La pilota valenciana està molt arrelada a Massamagrell, tant en la modalitat de galotxa per a aficionats, com en els professionals de l'escala i corda, nogensmenys hi ha el Trinquet Tio Pena. L'any 2009, Massamagrell acumulà quatre pilotaris a la final del Circuit Bancaixa 08/09, dels sis pilotaris que la disputaren.
Personatges il·lustres[modifica]
- Lluís d'Amigó i Ferrer (1854-1934), religiós de l'orde dels caputxins, bisbe de Solsona i Sogorb, fundador de les Congregacions dels Terciaris i Terciàries Caputxines.
- Juan Bautista Martínez Beneyto (1922-2013), catedràtic de dibuix i pintor.[8]
- Juan Bautista Celda de la Visitación (1926-2000), sacerdot i pintor, canonge de la S. I. Catedral de València.
- Joaquín Lizondo Vergara (1933-2008), Ferreret, pilotari.
- José Emilio Cervera Cardona (1949), polític valencià.
- Xavier Castellar Devis (1961) ciclista valencià.
- Lluis Planes Mestre (1963), empresari.
- Agustí Peiró i Expósito (1964), escriptor.
- Francisco Javier García Atienza, (1965) Oñate II, pilotari.
- Salvador Vicente Mormeneo (1978), Salva, pilotari.
- Francesc Soro Juan (1984), Soro III, pilotari.
- Héctor Rodríguez Mestre (1988), Héctor II, pilotari.
- Àngels López Artiga (1939), compositora, cantant, pianista i pedagoga[9]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Massamagrell». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana (en castellà). Geografia. Editorial Premsa Valenciana, 2009.
- ↑ 2,0 2,1 Zuriaga Senent, Vicent Francesc. Carta de Poblament de Massamagrell,1271 (en valencia/Castellà/Llatí). Massamagrell: Ajuntament de Massamagrell, 2008, p. 64. ISBN 978-84-606-4635-8.
- ↑ Barrón Abad, Sofía. Catálogo del patrimonio arquitectónico de Massamagrell (en castellano). Ajuntament de Massamagrell, 2003, p. 231-236. ISBN 84-607-6391-9.
- ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Massamagrell. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ «Fitxa BRL: Convento de La Magdalena. Iglesia Parroquial de Nuestra Señora del Rosario». Cult.gva.es. [Consulta: Desembre 2015].
- ↑ «AVAM: Càtaleg de Molins Valencians. Molí de la Lloma1/2.». [Consulta: 6 maig 2017].
- ↑ «[(1)http://www.uv.es/avam/valencia/cataleg/molins/montcada/bai1.htm AVAM: Catàleg de molins valencians. Molí de Baix 1/2]».
- ↑ «El paisajista Martínez Beneyto muere a los 92 años en Massamagrell». Levante-emv.com, 02-09-2013. [Consulta: juny 2015].
- ↑ «Ángeles López Artiga |». [Consulta: 16 març 2019].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massamagrell |
- Ajuntament de Massamagrell
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
