Vinalesa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaVinalesa
Escut de Vinalesa
Escut de Vinalesa
FabrSeda3 Vinalesa.jpg
Séquia Reial de Montcada i Fàbrica de la Seda de Vinalesa

Localització
Localització de Vinalesa respecte del País Valencià.png
39° 32′ 26″ N, 0° 22′ 12″ O / 39.5405754°N,0.3699779°O / 39.5405754; -0.3699779
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Horta Nord
Entitats de població
Capital Vinalesa
Municipis 1
Població
Total 3.310 (2016)
• Densitat 2.163,4 hab/km²
Gentilici Vinalesí, vinalesina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 1,53 km²
Altitud 14 m
Limita amb
Partit judicial Montcada (Horta Nord)
Història
Festa major Del 9 al 14 d'octubre
Patró Sant Honorat
Dia de mercat dijous
Organització i govern
• Alcaldessa Alba Cataluña Peydro
Indicatius
Codi postal 46114
Codi INE 46260
Codi ARGOS 46260
Altres dades

Web www.vinalesa.es
Modifica dades a Wikidata

Vinalesa és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Limita amb Alfara del Patriarca, Bonrepòs i Mirambell, Foios i amb València.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Vinalesa està edificada a l'esquerra del barranc del Carraixet i el seu casc urbà forma un gran arc a través de la carretera que va de Meliana a Montcada. El territori que ocupa és pla, amb un pendent suau de nord-est a sud-est i està situat a una altura de 21 metres.

El terme municipal té una extensió de 159 ha. En l'actualitat, 137 ha corresponen a sòl rústic dedicat a l'agricultura de regadiu. El sòl urbà està ocupat per 22,4 ha el que suposa el 14,4% del total del terme.

El clima de Vinalesa pertany al tipus mediterrani, amb temperatures suaus a l'hivern i caloroses a l'estiu. Les precipitacions són escasses donant-se pluges de forta intensitat horària a la primavera i la tardor. Té una temperatura mitjana de 17,3º.

Història[modifica | modifica el codi]

Alqueria musulmana que fou propietat de Bertomeu Matoses, a qui li va ser confiscada a causa dels deutes que havia contret. El 1394, va comprar-la la seua vídua, Castellana, casada en segones núpcies amb Pere Busquets. L'any 1472, el senyoriu era del metge Gabriel Garcia, a instàncies del qual es va desmembrar la capella, que fins aleshores havia pertangut al municipi de Foios i passà a ser independent. L'església actual es va acabar de construir l'any 1779. Des de l'any 1694 hi existeix la Confraria de la Mare de Déu del Rosari. A finals del segle XVIII hom instal·là la important fàbrica de filats Lapayesse.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2011
1.272 1.463 1.681 1.866 1.872 2.161 2.062 2.210 2.414 2.216 2.341 2.592 2.783 3.166

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura ha estat l'activitat històricament principal. Al segle XVIII, el francés Joseph Lapayesse construiria la que seria una de les més importants i modernes fàbriques de seda del País Valencià, en un context d'important desenvolupament d'aquesta activitat a València (vegeu indústria sedera de València). Destacaria per la innovadora font d'energia en la indústria: la força motriu de l'aigua de la Séquia Reial de Montcada i per la integració de les dones a la plantilla de treballadors. Els propietaris foren diversos durant la seua història: José Casadeván o la família Trenor. També va patir la crisi de la seda i es va reconvertir en fàbrica de jute i espart.

La fàbrica de sacs de jute Rafia Industrial S.A pren el testimoni d'aquesta històrica fàbrica. Amb la recent construcció del polígon industrial s'espera desenvolupar l'activitat industrial i de terciària.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors: 4 del Partit Socialista del País Valencià, 3 del Partit Popular, 2 de Veïns per Vinalesa i 2 de Compromís.

Escut Vinalesa de fet.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Vinalesa

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Julio César Martínez Blat 789 37,57% 4 (Red Arrow Down.svg-1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Miguel Isidro Pelegero Calatayud 546 26% 3 (Red Arrow Down.svg-2)
Veïns per Vinalesa (VxV) VxV.png Javier Gascó Fabado 376 17,90% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Compromís per Vinalesa Compromís (isotip).svg Ferran Pardo Llopis 355 16,90% 2 (Green Arrow Up.svg+1)
Vots en blanc Transparent.gif 34 1,62%
Total vots vàlids i regidors 2.118 100 % 11
Vots nuls 29 1,36%**
Participació (vots vàlids més nuls) 2.129 82,07%**
Abstenció 465* 17,93%**
Total cens electoral 2.594* 100 %**
Alcalde: Julio César Martínez Blat (PSPV-PSOE) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots: 4 de PSPV i 2 de Compromís[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de València.[3] Diari Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Felipe Navarro Fuster Grup Independent 19/04/1979 --
1983 - 1987 Felipe Navarro Fuster AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Mª Rosario Resurrección UV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Rafael Pardo Peydró PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Rafael Pardo Peydró PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Julio Martínez Blat PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Julio Martínez Blat PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Julio Martínez Blat PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Julio Martínez Blat PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 Julio Martínez Blat
Alba Cataluña Peydró
PSPV-PSOE 13/06/2015 --

L'alcaldessa actual, Alba Cataluña, assumí el càrec l'1 de juny de 2017 després de la mort de Martínez Blat el 20 de maig.[5]

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Honorat. Va ser construïda en el segle XVIII en estil neoclàssic amb elements barrocs. Destaca la gran façana amb frontó corb a l'esquerra de la qual se situa una torre amb dos cossos i una petita cúpula mentre que a la seva dreta es troba el cos d'una torre inacabada.
  • Ermita de Santa Bàrbara. Té un aire senzill. La façana amb rematada de frontó lluu el seu un petit campanar en el vèrtex i una finestra quadrada sobre una boga recta. Es tracta d'una nau central única i de caràcter i ús religiós, amb una antiguitat entre 250 i 300 anys. Es troba a Gafaüt.
  • Antiga Fàbrica de la Seda. Aquest edifici de finals del segle XVIII va ser el primer centre fabril valencià utilitzant la força motriu de l'aigua de la Séquia Reial de Montcada. Actualment s'utilitza com edifici per a diversos serveis socials de l'ajuntament.
  • Escoles Velles. Estan formades per dues naus rectangulars i idèntiques en estil modernista amb murs de maçoneria i coberta de teula àrab. Recentment s'han restaurat per a allotjar des de 2011 un Centre de Dia per a persones majors.
  • Alqueries. Són un exemple de l'arquitectura tradicional. Les alqueries (o popularment "alcries") inventariades a Vinalesa, totes elles de propietat privada, són les següents: Alqueria de Pèls, Alqueria del Serè, Alqueria del Picó i Alqueria del Naso. Tenen unes característiques arquitectòniques comunes i estan orientades cap a llevant per a aprofitar la brisa del mar i la llum del sol. Algunes estan habitades, però majoritàriament estan en estat ruïnós.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • La Devesa. Era una casa de cultiu i oci que constava d'una casa, corrals per a animals diversos, un petit jardí i una horta adjunta que s'estenia aproximadament des de la plaça de l'Ermita fins a l'Anell de la Séquia Reial de Montcada. En total unes 75-80 Ha. Actualment, constituïx un paratge natural format per un passeig i una àrea natural el símbol de la qual és el Pi de l'Anell. Actualment, els terrenys són de propietat municipal on s'ha construït el Poliesportiu Municipal.
  • Barranc de Carraixet. Separa el terme municipal de Vinalesa amb el d'Alfara del Patriarca i de València. Transcorre pegat al nucli urbà i ha sigut lloc d'encontre i passeig per als vinalesins. Les periòdiques "barrancades" que històricament afecten el poble han alimentat diverses llegendes al voltant d'ell relacionant-lo amb miracles del patró Sant Honorat.
  • El Cano. Sifó per on la Séquia Reial de Montcada creua el Carraixet, entre Alfara i Vinalesa. Datable entre època romana i musulmana.

Festes Locals[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a les festes o celebracions de caràcter religiós, cal parlar de les Festes de Sant Honorat (patró de Vinalesa), de Santa Bàrbara, Verge del Pilar i Verge del Roser, que se celebren durant la primera quinzena del mes d'octubre, quan també es celebra la festivitat del 9 d'octubre, de caràcter cívic. Les Festes d'octubre estan farcides d'elements religiosos com misses, processons, cants d'aurores, etc.; grans sopars populars on tot el poble es reuneix al pati del Centre Cívic, activitats culturals dedicades a la gent major, als xiquets o el concert de la Societat Renaixement Musical de Vinalesa; discomòbils, orquestres, ball de disfresses i altres activitats dedicades als joves. Les famoses "calderes d'arròs caldós amb fesols i naps" també són un element que aglutina i identifica a altres pobles de l'Horta Nord.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La gastronomia del municipi té una gran autenticitat. A banda, de tots els plats valencians que s'elaboren, com totes les modalitats d'arròs i hortalisses hi ha uns quants menjars autòctons i propis de Vinalesa.

  • Calderes. És un plat amb molta tradició històrica i possiblement Vinalesa fou el primer poble on es començaren a fer. En els seus orígens era el menjar que es repartia per als pobres. Actualment, s'ha convertit en tot un ritual. L'elaboració del plat és prou costós, ja que els cuiners comencen de bon matí a fer-les. La vesprada d'abans un grup de dones, anomenades les "pelaores", es dedica a pelar totes les verdures necessàries per a fer les calderes. Normalment, es solen fer quinze o setze calderes. El nom correspon a l'aparell en què es couen que, com el nom diu, és una gran caldera. El plat s'anomena arròs amb fesols i naps, que són els ingredients bàsics. A més, també porta creïlla, nap i col, penca, botifarra, carn de corder i ossos, tanda de porc i cansalada, orella, cua i morro de porc.
  • Coques Cristines. És un dolç típic de Vinalesa fet a base d'ametla i sucre en forma de coca.

Personalitats destacades[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: vinalesins
N. Nom i llinatges Activitat M.
1974 José Enrique Gutiérrez Cataluña cicliste
1957 Julio Martínez Blat alcalde 2017
1954 Vicent Pardo Peris escriptor
1940 Honorat Ros i Pardo filòleg
1991 Francesc Xavier Puchol i Catalunya pilotari
1960 Francesc Xavier Puchol i Ruiz pilotari
Vinalesins
Puchol II  
Quique Gutiérrez  

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ple d'investidura del 13 de juny de 2015», 13-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  2. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  3. Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 67 [Consulta: 3 agost 2015].
  4. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Vinalesa», 24-05-2015. [Consulta: 19 agost 2015].
  5. «Alba Cataluña pren possessió com a alcaldessa de Vinalesa amb la intenció de continuar el projecte de Martínez Blat». Horta Notícies, 02-06-2017 [Consulta: 11 juny 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]