Alfara del Patriarca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAlfara del Patriarca
Escut d'Alfara del Patriarca
Escut d'Alfara del Patriarca
Alfara. Palau de Cruïlles y plaça Major.jpg
Palau dels Cruïlles (dreta) i ajuntament (front), a la Plaça Major d'Alfara

Localització
 39° 32′ 39″ N, 0° 23′ 08″ O / 39.544129°N,0.3856585°O / 39.544129; -0.3856585
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaHorta Nord

Capital Alfara del Patriarca
Població
Total 3.314 (2018)
• Densitat 1.673,74 hab/km²
Gentilici Alfarer, alfarera
Predomini lingüístic valencià
Geografia
Superfície 1,98 km²
Altitud 35 m
Limita amb
Partit judicial Montcada (Horta Nord)
Història i celebracions
Patrocini Joan de Ribera
Organització política
• Alcalde Llorenç Rodado Mora
Identificador descriptiu
Codi postal 46115
Fus horari
Codi de municipi INE 46025
Codi ARGOS de municipis 46025
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Alfara del Patriarca és un municipi valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Geografia[modifica]

L'escàs terme municipal de dos km² està situat a l'Horta de València. Per això els accidents geogràfics són mínims; tot és pràcticament pla i el nucli urbà està a una altitud de 35 m. L'única excepció és el barranc del Carraixet que voreja el terme municipal pel límit nord-est a escassa distància del nucli urbà. A pesar que normalment es troba sec, la gran grandària de la seua conca provoca que siguen freqüents els desbordaments quan es produïxen episodis de fortes pluges a la tardor. El poble es salvaguarda del barranc mitjançant l'obra històrica del "Paretó". També és destacable que el terme municipal està solcat per la Séquia Reial de Montcada.

Límits[modifica]

Limita amb Foios, Montcada (amb la qual forma una conurbació), Vinalesa i València.

Accés[modifica]

S'accedix a Alfara del Patriarca des de València per la carretera CV-315, també anomenada camí de Montcada; la mateixa carretera conduïx fins a l'eixida 488 de l'autovia A-7, a escassos quilòmetres.

A la veïna Montcada trobem l'estació de Montcada-Alfara de la línia 1 del metro de València, que comunica el municipi amb València i amb Bétera fins a Castelló de la Ribera.

Història[modifica]

Històricament va pertànyer, en primer lloc, al cavaller Ximèn Peres, de Tarassona, per donació del rei Jaume I d'Aragó (1249), després a la família dels Cruïlles, a Bonifaci Ferrer i a Sant Joan de Ribera. La toponímia reflecteix el seu origen àrab, el significat de la qual no es coneix. El seu nom medieval era Alfara, nom que experimentà diverses mutacions, com ara: Alfara dels Fumerals (per la seua gran quantitat de fàbriques de rajoles o bòbiles, Alfara de la Llibertat (durant la segona República), Alfara de l'Horta (per la comarca a què pertany). La seua economia, actualment, està basada en l'agricultura i els serveis. Al seu terme s'ha establit la universitat privada Cardenal Herrera-CEU. Compta, entre els monuments més destacats, amb un palau gòtic (palau dels Cruïlles o de la Senyoria, conegut popularment com el castell), un convent del segle XIV, el convent de sant Dídac, de l'orde franciscà i actualment abandonat; el campus de la universitat, el teatre municipal conegut com el Teatret, o un mur d'origen incert: el Paretó dels Moros, que amb la seua fàbrica actual es remunta a finals del segle XVIII, si bé està documentada l'existència d'altres murs anteriors sobre el mateix emplaçament. El terme limita amb la vila de Montcada, amb Vinalesa i amb València.

Demografia[modifica]

Té una població de 2.858 habitants en 2007. El nucli urbà es troba forma una conurbació amb el de Montcada i aquest amb el de la pedania valenciana de Massarrojos, que formen en conjunt una ciutat de fet de quasi 25.000 habitants.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.342 1.575 1.810 2.230 2.272 2.349 2.508 2.777 2.851 2.818 2.683 2.801 2.858

Economia[modifica]

L'economia de la localitat ha depés tradicionalment de l'agricultura. El 100% dels seus cultius són de regadiu; destaquen els tarongers i les llimeres, les creïlles, la dacsa i diverses hortalisses.

No obstant això, en l'últim segle s'ha desenvolupat una xicoteta indústria especialitzada en la fabricació de mistos "La Fosforera" (actualment desapareguda), materials de construcció o insecticides.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors: 6 del Partit Socialista del País Valencià-PSOE, 2 del Partit Popular, 2 de Compromís i 1 de Ciutadans.

Escut d'Alfara del Patriarca (amb llambrequins).svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Alfara del Patriarca

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Llorenç Rodado Mora 790 47,00% 6 (Green Arrow Up.svg+2)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Logo PP 2019.png Víctor José Palanca Palau 331 19,69% 2 (Red Arrow Down.svg-1)
Compromís Municipal Compromís (isotip).svg Sergi Pastor Camisan 322 19,16% 2 (Red Arrow Down.svg-1)
Ciutadans Ciudadanos icono 2017.svg Jose Antonio Milla García 164 9,76% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Altres candidatures Transparent.gif 53 3,15% 0 (Red Arrow Down.svg -1)
Vots en blanc Transparent.gif 21 1,25%
Total vots vàlids i regidors 1.681 100 % '
Vots nuls 18 1,06%**
Participació (vots vàlids més nuls) 1.699 68,54%**
Abstenció 780* 31,46%**
Total cens electoral 2.479* 100 %**
Alcalde: Llorenç Rodado Mora (15/06/2019) Partit Socialista del País Valencià - PSOE
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: http://www.municipals.cat/municipals2019/municipi/46025/alfara/patriarca
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde d'Alfara del Patriarca és Llorenç Rodado Mora del PSPV-PSOE.[1][2]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Silvino Palau Roig PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Adrián Carsí Serra AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Fernando Brosell Esteban AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Fernando Brosell Esteban PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Enrique Miguel Cuñat Sesé PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Enrique Miguel Cuñat Sesé PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Enrique Miguel Cuñat Sesé PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Enrique Miguel Cuñat Sesé PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Adrián Carsí Serra PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Llorenç Rodado Mora PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Llorenç Rodado Mora PSPV-PSOE 15/06/2019 --

Monuments[modifica]

Casa de la Sirena
  • Església de Sant Bartomeu. Edifici barroc edificat en 1732 en el solar que ocupava l'antic temple gòtic edificat per la família Jáfer.[3]
  • Casa de la Sirena. Declarada bé d'interés cultural, és una de les escasses alqueries fortificades que encara queden en la comarca de l'Horta. A pesar d'estar integrada en el nucli urbà de Benifaraig forma part del terme d'Alfara. Rep esta denominació perquè en l'escut (conservat actualment en l'ajuntament) apareix una dona rodejada per una serp. Encara que la façana es troba en un relatiu bon estat l'abandó de la finca està fent que es deteriore ràpidament.
  • Palau de Cruïlles. Esta construcció senyorial de fortes torres en els seus cantons de què només queda una, i tres plantes, està situada en el centre del nucli urbà. Es troba en molt bon estat de conservació encara que ha patit grans reformes. Actualment és propietat de l'ajuntament que el destina a fins culturals i ha sigut declarat Bé d'Interés Cultural.
  • Restes de l'antic convent de Sant Dídac. Església de l'antic convent de franciscans observants fundat el segle XVI. Amb la desamortització va ser adquirit per la família Moroder qui hi va instal·lar una fàbrica de llumins "El Globo". Es conserva un rellotge de sol en una de les façanes del campanar.[4]
  • Paretó d'Alfara, o Paretó en el Carraixet. Dic de contenció bastit al segle XVIII que es conserva en la part del Carraixet que confronta amb el poble.[5]
  • Antic Teatre. És l'antic casino i és un Bé de Rellevància Local.[6]
  • Ajuntament.[7]

Festes[modifica]

Se celebren durant la segona desena d'agost en honor a Sant Bartomeu.

Fills il·lustres[modifica]

En aquest poble va nàixer el compositor valencià Manuel Palau i Boix, que fou conegut a tota Europa. Altres autors nascuts al poble són el pintor Enric Català, el dramaturg Manuel Molins i els escriptors Pau Marquès i Bisquert, Maria Carme Arnau i Orts i Alfons Navarret.

Referències[modifica]

  1. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  2. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alfara del Patriarca. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  3. «Fitxa BRL: Iglesia Parroquial de San Bartolomé Apóstol» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2016].
  4. «Fitxa BRL: Restes de l'Ex-convent de Sant Dídac». Cult.gva.es. [Consulta: Novembre 2015].
  5. «Fitxa BRL: Paretó d'Alfara». Cult.gva.es. [Consulta: Novembre 2015].
  6. «Fitxa BRL: Antic Teatre». Cult.gva.es. [Consulta: novembre 2015].
  7. «Fitxa BRL: Ajuntament». Cult.gva.es. [Consulta: Novembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfara del Patriarca Modifica l'enllaç a Wikidata
Joc de pilota (1881) de Josep Bru i Albinyana, mostrant el carrer Major d'Alfara del Patriarca