Manuel Molins i Casaña
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1946  (74/75 anys)Alfara del Patriarca (Horta Nord) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | Dramaturg, escriptor i director de teatre |
| Gènere | Dramatúrgia |
Premis
| |
Manuel Molins i Casaña (Alfara del Patriarca, 1946) és un dramaturg i professor valencià.
Biografia[modifica]
Tot i nàixer a Montcada, ben prompte es va traslladar a viure al poble veí d'Alfara del Patriarca (a l'Horta Nord) amb la seua família i actualment resideix a València.[1] Es va llicenciar a les universitats de Santo Tommasso de Roma i de València, però la seua formació teatral és producte d'una activitat personal intensa, continuada i independent tant de l'Escola d'Art de Madrid com de la de Barcelona.
També s'ha interessat per la direcció escènica i el muntatge d'espectacles partint de textos o poemes d'autors com Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés o Mercè Rodoreda.[2] L'any 2017 va obtenir el premi Pere Capellà de teatre, la denominació que rebia en aquell moment el Premi Octubre de teatre, per la seva obra Poder i santedat (Els àngels de Sodoma).[3]
Obra[modifica]
Teatre[modifica]
- 1981 - Quatre històries d'amor per a la reina Germana
- 1981 - Ginesta
- 1985 - Tango
- 1985 - Centaures
- 1986 - Dansa del vetlatori
- 1990 - Els viatgers de l'absenta
- 1992 - Ombres de la ciutat
- 1993 - Ni tan alts, ni tan rics
- 1994 - L'amant del paradís
- 1998 - Tànger
- 1999 - Trilogia d'exilis
- 2000 - Shakespeare: (la mujer silenciada)
- 2001 - Rosegó, el rodamón
- 2002 - Abú Magrib
- 2002 - Paraules en carn viva, sobre textos i poemes de Joan Fuster
- 2002 - La Divina Tramoia (Escenes)
- 2003 - Canto de Ilir Kosoré
- 2003 - Una altra Ofèlia
- 2003 - Elisa
- 2003 - Happy Birthday to You
- 2006 - Combat
- 2009 - Dones, dones, dones
- 2017 - Poder i santedat (Els àngels de Sodoma), Premi Pere Capellà de teatre[4]
Crítica literària o assaig[modifica]
- Et verbum caro factum est
- El teatre independent a València: Un relat
- 1989 - L'experiència del teatre i la prosòdia valenciana
- 1993 - Alternatives dramatúrgiques del teatre valencià dels anys 70
- 1993 - El teatre de Vicent A. Estellés (Dins la memòria)
Referències[modifica]
- ↑ Fitxa de l'autor Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. a la web de l'IIFV.
- ↑ Guinart, Belen «Ricard Salvat monta compañía para llevar a Rodoreda al teatro» (en castellà). El País, 30-08-2008 [Consulta: 13 abril 2016].
- ↑ «Manuel Molins: «El teatre valencià ha d'estar a l'altura de l'europeu»». ElTemps.cat, 02-11-2020. [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Manuel Molins: «‘Poder i santedat’ trenca amb el que està establert, és una obra avantguardista»». El Temps.
Enllaços externs[modifica]
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Samuel Sebastian Les habitacions tancades Francesc Adrià i Cucarella La taula de canvis (La proporció) |
Premi Octubre de teatre 2009 2017 |
Succeït per: Francesc Adrià i Cucarella La taula de canvis (La proporció) Neus Nadal Salvatges Queralt Riera L'amor (No és per mi va dir Medea) |