Massarrojos

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMassarrojos
Massarrojos. Església 2.jpg
Església parroquial de l'Assumpció

Localització
Poblats del Nord-Massarrojos.png
39° 32′ 20″ N, 0° 24′ 13″ O / 39.538888888889°N,0.40361111111111°O / 39.538888888889; -0.40361111111111
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Població
Total 2.290 hab. (2015)
Geografia
Altitud 13 m
Història
Festa major del 3 de juliol a l'1 d'agost
Organització i govern
• Alcalde Carles Verdeguer i Molins (Compromís)
Altres dades

Web www.valencia.es
Modifica dades a Wikidata

Massarrojos (en castellà Masarrochos o Masarrojos)[1] és una pedania de la ciutat de València, pertanyent al districte dels Poblats del Nord. Limita a l'oest amb Rocafort, a l'est i al nord amb Montcada i al sud amb Borbotó. La seua població censada el 2009 era de 2.015 habitants (INE),[2] cosa que el convertix en el nucli més poblat del districte. El seu casc urbà està contigu al de Montcada, que al seu torn ho està al d'Alfara del Patriarca, conformant les tres poblacions una conurbació de més de 25.000 habitants. Va ser un municipi independent fins al 1899,[3] en què va ser annexionat a València.

Història[modifica | modifica el codi]

Massarrojos fou en origen una alqueria andalusí. El seu nom, antigament escrit Maçarroyos, prové de l'àrab منزيل (manzīl), que vol dir "posada" o "mansió", encara que la segona part no ha sigut identificada. El 13 de febrer de 1248 la va comprar Eiximén Pérez d'Arenós, que el 23 de 1251 la permutà, juntament amb Benifaraig, per Albentosa (Terol).[4] Passà a l'Orde del Temple i havent-se dissolt aquesta, a la de Montesa. Fra Pere d'Ager fou el primer que poblà el lloc amb famílies cristianes. Ja el 1699, Massarrojos comptava amb 15 cases i 180 veïns. Va pertànyer a Montcada fins al 1899, en què, per decisió pròpia del lloc, fou annexionat a València.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Massarrojos, tradicionalmente un nucli menut, ha vist com la seua població creixia molt ràpidament durant el segle XX i XXI, fins al punt que el 1990 ultrapassà Carpesa com a nucli més poblat dels Pobles del Nord. Este augment ve en consonància amb el fet d'estar tan a prop de Montcada, localitat amb la qual va conurbar-se a finals de la dècada del 1960.[4]

Evolució demogràfica de Massarrojos [5][2]
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1986 2001 2005 2009
Població 606 787 1.200 1.391 1.743 1.302 1.137 1.180 1.119 1.099 1.449 2.015

Política[modifica | modifica el codi]

Massarrojos depén de l'ajuntament de València en consideració de barri del districte de Poblats del Nord. Tanmateix, donada la seua condició de poblament rural, compta, d'acord a les lleis estatals i autonòmiques pertanyents, amb un alcalde de barri que s'encarrega de vetlar pel bon funcionament del barri i de les relacions cíviques, firmar informes administratius i elevar a l'ajuntament de la ciutat propostes, suggeriments, denúncies i reclamacions dels veïns.[6]

Economia[modifica | modifica el codi]

Durant el segle XVIII l'activitat principal era l'extracció de pedra per a la construcció i el cultiu de la morera, per abastar la indústria de la seda de València. A una de les pedreres s'ha trobat ceràmica andalusí, el que denota l'antiguitat d'esta ocupació.[4]

Transports[modifica | modifica el codi]

Es pot accedir a Massarrojos per la carretera CV-308 des de Rocafort i València.[4] Compta, a més, amb una estació de MetroValencia.

Servicis públics[modifica | modifica el codi]

Massarrojos compta amb un consultori mèdic auxiliar[7] i amb una Instal·lació Esportiva Elemental, que inclou 1 pista poliesportiva,[8] així com un Centre d'Activitats per a persones majors,[9] que oferix activitats socio-culturals, de manteniment físic i diversos tallers i cursos. També disposa de cementeri.[10]

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

Rellotge de sol.
  • Església parroquial de l'Assumpció: Originalment tingué planta rectangular i una sola nau, però sofrí reformes al segle XVII, afegint-se-li el creuer i l'àbsis, per la qual cosa la planta actual és de creu llatina. El campanar començà a construir-se el 27 d'agost de 1887 i es terminà el 7 de julio de 1895, dia en què es col·locà el penell. La seua característica principal és que està enterament fet de pedra, a diferència de la majoria dels campanars de la comarca, i açò es deu al fet que la construïren els mateixos habitants de l'aleshores municipi, dedicats principalment a l'extracció i la talla de la pedra.[4]
  • Rellotge de sol: Situat a la façana d'un caseró proper a l'església, data de finals del segle XIX o principis del XX i fou restaurat el 1986.[4]

Urbanisme[modifica | modifica el codi]

Sobre 1850 el nucli de Massarrojos estava conformat per sis carrers, dos places i 104 cases, dues d'elles "botigues de queviures".[4] En l'actualitat el centre urbà apareix quasi inalterat, encara que l'extrem est es troba contigu a l'eixample oest de Montcada.[4]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Massarrojos celebra les seues festes patronals del 3 de juliol a l'1 d'agost.[11][12] A més, compta amb una seu de la Universitat Popular de València, en la qual es realitzen activitats de culturització, expressió plàstica i corporal i formació ocupacional, entre d'altres.[13] Existix així mateix una agrupació musical, l'Agrupació Musical de Massarrojos.[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. CIVIS (Sistema d'Informació Municipal de la Generalitat Valenciana)
  2. 2,0 2,1 INE - Relación de unidades poblacionales
  3. Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Introducción histórica». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en valencià i castellà). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 10. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Massarrojos». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en valencià i castellà). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 20. 
  5. Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Población, vivienda y actividad económica». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en valencià i castellà). 1ª. València: Ajuntament de València, 1987, p. 45. 
  6. Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Legislación sobre alcaldías de barrio». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en valencià i castellà). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 57. 
  7. «Consultorio auxiliar Massarrojos» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 22 gener 2010].
  8. «I.D.E. Massarrojos» (html) (en castellà). Fundación Deportiva Municipal de Valencia. [Consulta: 22 gener 2010].
  9. «Centro Municipal de Actividades para personas mayores Massarrojos» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 22 gener 2010].
  10. «Cementerio Massarrojos» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 22 gener 2010].
  11. «Fiestas patronales de Massarrojos» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 22 gener 2010].
  12. «Festes de Carrer / Fiestas de la Calle», 2008. [Consulta: 21 gener 2010].
  13. «Universidad Popular - Massarrojos-Poblats del Nord 1» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 20 gener 2010].
  14. «Agrupació Musical de Massarrojos» (en valencià). [Consulta: 22 gener 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massarrojos Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal de la ciutat de València