El Carme (barri de València)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaEl Carme
Torres serrans abril.jpg

Localització

39° 28′ 40″ N, 0° 22′ 49″ O / 39.47781111°N,0.38034167°O / 39.47781111; -0.38034167
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Comarca de València
Municipi València
Població
Total 6224 hab. (2009)
• Densitat 16.378,95 hab/km²
Geografia
Superfície 0,38 km²
Indicatius
Codi postal València 46003
Altres dades

Web barriodelcarmen.net (no oficial)
Modifica dades a Wikidata
Plànol de carrers. En ocre el barri del Carme

El Carme és el més populós dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de València, amb 6.224 habitants l'any 2009,[1] motiu pel qual es tracta del barri més popular del centre històric, a més de per la seua oferta de restauració i oci nocturn. Per aquests motius, a vegades es generalitza el seu nom i s'anomena equivocadament El Carme a tot el centre històric, però l'autèntic i històric barri se situa al nord-oest del districte, amb el barri de la Seu a l'est, els del Mercat i del Pilar (o Velluters) al sud, el del Botànic (del districte d'Extramurs) a l'oest, el de Les Tendetes (del districte de Campanar) al nord-oest, i els de Marxalenes i Morvedre (del districte de La Saïdia) al nord.

Els seus límits històrics coincideixen aproximadament amb els actuals, i es tracten de l'antic llit del riu Túria (actual jardí del Túria) amb el carrer de Blanqueries pel nord, el carrer de Serrans per l'est, els carrers dels Cavallers i de Quart pel sud, i el carrer de Guillem de Castro per l'oest.

Nom[modifica | modifica el codi]

El barri del Carme rep tal denominació de l'església i convent del Carme, i va ser al seu entorn on es va formar aquest nucli de població. La plaça del Carme va ser la primera a anomenar-se d'aquesta manera en estar situada enfront de l'església del convent, que actualment és l'església parroquial de la Santa Creu, i amb el pas dels anys tot el barri va adoptar aquesta denominació. El convent del Carme va començar a ser construït l'any 1238 i va ser consagrat el 1343. Des de finals del segle XX, s'ha recuperat el seu espai i s'ha convertit en el museu conegut com el Centre del Carme.

Història[modifica | modifica el codi]

És un barri que va créixer entre dues muralles: la musulmana (segle XI), construïda per Abd-Al-Aís, que el limitava per l'est, i la muralla del segle XIV, que el protegia per l'oest. Després de l'època musulmana, la part més oriental fou destinada com a moreria de la ciutat, mentre que la part que flanquejava el riu romania un raval per a ús agrícola.

El 18 d'agost de 1356, durant en el regnat de Pere II de València (el Cerimoniós), les previsions per a millorar la fortificació de la ciutat i la necessitat d'eixamplar aquesta, van obligar el Consell General a iniciar la construcció d'una nova muralla que va abastar els ravals de la ciutat. El vell mur defensiu del recinte àrab no es va enderrocar, sinó que va romandre com una segona defensa militar. El problema de les comunicacions amb l'una i l'altra part es va resoldre per mitjà de portals, entre els quals destaca principalment el portal de Valldigna.

Aquest barri ha patit grans modificacions al llarg dels seus més de mil anys d'història. Ha estat horta, raval i moreria, refugi musulmà, bordell, assentament gremial, llar de l'aristocràcia medieval, lloc de convents, zona proletària marginal durant la Revolució industrial i, a la fi del segle XX, espai d'oci nocturn i alternatiu de la població juvenil de València.

Actuals límits[modifica | modifica el codi]

Els límits administratius actuals del barri disposats per l'Ajuntament de València parteixen des del pont de Fusta pel carrer del comte de Trénor fins a la plaça dels Furs, just darrere de les torres de Serrans. Des d'ací, discorren pel carrer de Serrans fins al carrer de la Concòrdia, on gira pel carrer dels Borja i el de la Mare vella fins al carrer dels Cavallers. Tot aquest recorregut el separa del barri de la Seu. El carrer dels Cavallers i la plaça del Tossal fan de límit amb el barri del Mercat, mentre que el carrer de Quart el separa del barri del Pilar fins a arribar a les torres de Quart. Ara el carrer de Guillem de Castro el separa per l'oest amb el barri del Botànic al veí districte d'Extramurs, i en arribar al jardí del Túria el carrer de Blanqueries i el jardí mateix fan de límit pel nord. El pont de les Arts el comuniquen amb Les Tendetes del districte de Campanar, el pont de Sant Josep ho fa amb el barri de Marxalenes del districte de La Saïdia, i els ponts dels Serrans i de Fusta ho fan amb el barri de Morvedre i amb el proper de La Trinitat, tots dos del mateix districte de La Saïdia.[2]

Demografia[modifica | modifica el codi]

El 2009 tenia 6.224 habitants. El 2007 tenia una població de 6.074 habitants, mentre que el 1981 en sumava 8.804, fet que mostra la forta pèrdua de població d'aquest barri i de tot el districte durant les últimes dècades. Així i tot, des de l'any 2003, el Carme ha deixat de perdre població i encara n'ha guanyat una mica amb la rehabilitació per part de l'ajuntament de gran part del centre històric.

Elements importants[modifica | modifica el codi]

Els edificis i institucions més destacats del barri del Carme' són:

Galeria[modifica | modifica el codi]

Transports[modifica | modifica el codi]

El més recomanable és passejar caminant pel barri, però a l'interior del barri està permès el trànsit de vehicles a una velocitat màxima de 30 km/h, a causa dels seus carrers estrets i laberíntics i de la gran afluència de vianants, tant residents com visitants, que manté pràcticament durant tots els dies de l'any.

Els autobusos de l'EMT de València de les línies 5, 28 i 95 donen servei a l'oest i el nord del barri en discórrer pels carrers de Guillem de Castro i de Blanqueries. Les línies 7 i 81 donen servei al sud del barri pel carrer de Quart prop de la plaça del Tossal.[3]

Les línies de metro i tramvia no arriben fins al barri, però l'estació del pont de Fusta de la línia 4 del tramvia de Metrovalencia es troba al nord-est, al barri de Morvedre, a l'altra vora del jardí del Túria, i a la qual es pot accedir pel pont dels Serrans i pel pont de Fusta.

En un futur, està projectat que la part central del traçat de la línia 2 de Metrovalencia, amb un tramvia subterrani per davall del centre històric, discórrega per sota del Carme i a més aporte dues estacions al barri: l'estació del Carme a la plaça de Tavernes de la Valldigna (prop del mercat de Mossén Sorell), i l'estació de Museus o Serrans al jardí del Túria entre els ponts de Sant Josep i Serrans.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Districte 1. Ciutat vella Barri 3. El Carme». Oficina d'Estadística. Ajuntament de València, 2008. [Consulta: 16 febrer 2010].
  2. «Plànol del barri». Ajuntament de València.
  3. «Planificador de rutes EMT». EMT València.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Carme (barri de València) Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal de la ciutat de València