Pobles del Nord

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaPobles del Nord

Localització

39° 30′ 59″ N, 0° 23′ 12″ O / 39.5164°N,0.3868°O / 39.5164; -0.3868
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Comarca de València
Municipi València
Població
Total 6.563 hab. (2009)
• Densitat 504,85 hab/km²
Geografia
Superfície 13 km²
Altres dades

Web Ajuntament de València
Modifica dades a Wikidata

Pobles del Nord (o també Poblats del Nord) és el districte número 17 de la ciutat de València (País Valencià). El districte el formen set poblacions, annexades a València entre 1888 i 1900, que al seu torn tenen consideració de barris: Benifaraig, Borbotó, Carpesa, Cases de Bàrcena, Mauella, Tauladella, Rafalell i Vistabella, Massarrojos i Poble Nou. La seua població censada el 2009 era de 6.563 habitants (INE).[1] És el segon districte més extens de València, encara que un dels menys poblats, ja que es tracta d'un territori dispers i rural, on l'horta ocupa encara la majoria del terreny.[2]

Geografía física[modifica]

Hortes entre Carpesa i Benifaraig.

Els Poblats del Nord es troben assentats sobre una porció del ventall luvial creat pel riu Túria. Aquests terrenys es componen en la seua major part de graves, arenes i dipòsits llimosos i argilosos, pel que són propicis per a l'aprofitament agrícola. Està travessats d'oest a est pel barranc del Carraixet, el d'Andolsa i la Séquia Reial de Montcada.[2]

El territori principal, format pels barris de Benifaraig, Borbotó, Carpesa, Massarrojos i Poble Nou, componen una falca de terreny que avança cap al nord des de la ciutat de València, estant delimitada per l'anomenat arc de Montcada. Els llocs de Cases de Bàrcena i de Mauella, Tauladella, Rafalell i Vistabella conformen tres enclavaments dispersos a la comarca de l'Horta Nord. L'últim, Rafalell-Vistabella, és l'únic lloc que té enfronta amb la mar, uns 800 m de platja on es troba la Marjal de Rafalell-Vistabella.[2]

Història[modifica]

Església de Maria Magdalena de Benifaraig.

La gran majoria dels nuclis que componen aquest districte tenen la seua origen a les alqueries andalusins​​ que es trobaven repartides per la vega del Túria,,[2] encara que s'han trobat restes romans a Carpesa.[3] Totes aquestes alqueries van ser preses durant la conquesta cristiana per Jaume I i la majoria d'elles estigueren sota el control de l'Orde del Temple[4] i, en dissoldre's aquesta, van passar a l'Orde de Montesa. En desaparèixer els senyorius el 1811 la majoria es van convertir a municipis independents.[2]

El districte en si mateixa va aparèixer entre 1888 i 1900 amb el nom de Districte de la Vega.[2] Aquest procés, motivat per diferents interessos, va tenir lloc gràcies a un decret que permetia a les grans ciutats annexionar els municipis limítrofs de menys de 2.000 habitants, i que València havia començat a fer efectiu ja en la dècada de 1870.[5] Els primers llocs a annexionar van Borbotó i Carpesa el 1888, i l'últim va ser Benifaraig, el 1900. En 1981 va tenir lloc una reordenació dels districtes de València, dins de la qual es va canviar el nom a Pobles del Nord.[2]

Demografia[modifica]

La població del districte s'ha mantingut pràcticament estable durant tot el segle XX i la primera dècada del segle XXI, encara que la tendència és principalment a la baixa. La pèrdua més forta de població s'ha donat a Mauella, Tauladella, Rafalell i Vistabella, ja que en ser una zona eminentment rural, sent l'únic nucli compacte de Mahuella, ha patit fortament l'èxode rural. L'augment més significatiu l'ha experimentat Massarrojos a partir del moment en què la conurbació amb Montcada es va fer efectiva.[6]

Evolució demogràfica dels Pobles del Nord[7][1]
1910 1940 1960 1981 2001 2009
Benifaraig 722 834 809 1.023 938 1.026
Borbotó 655 765 806 758 800 742
Carpesa 791 932 1.196 1.417 1.258 1.293
Cases de Bàrcena 438 614 557 596 429 398
Mauella, Tauladella, Rafalell i Vistabella 442 441 328 104 65 66
Massarrojos 606 1.391 1.302 1.180 1.099 2.015
Poble Nou 1.706 1.563 1.407 1.408 1.023
Total ~4.000 6.683 6.561 6.485 5.997 6.563

Política[modifica]

Alcaldia de Carpesa, a la Plaça del Poble.

Els Poblats del Nord depenen de l'ajuntament de València en consideració de districte. No obstant això, donada la seua condició de poblament rural, compten, d'acord amb les lleis estatals i autonòmiques pertinents, amb sis alcaldes de barri que s'encarreguen de vetllar pel bon funcionament del barri i de les relacions cíviques, signar informes administratius i elevar a l'ajuntament de la ciutat les propostes, suggeriments, denúncies i reclamacions dels veïns. Les alcaldies de barri es troben a Benifaraig, Borbotó, Carpesa, Cases de Bàrcena (que inclou Mauella, Tauladella, Rafalell i Vistabella), Massarrojos i Poble Nou.[8]

Economia[modifica]

Durant segle XIX principal motor de l'economia era la producció de seda, blat, cànem, fesols i hortalisses,[9] així com l'extracció de pedra a Massarrojos, a una de les pedreres es va trobar ceràmica andalusí, que denota l'antiguitat d'aquesta activitat.[6] En l'actualitat els Poblats del Nord s'enfronten a la disminució demogràfica i l'envelliment de la població, fets que fan molt menys competitiva l'economia del districte.

Comunicacions[modifica]

Els Poblats del Nord són un conjunt de nuclis semiurbans connectats entre si tradicionalment per un conjunt de camins, que majoritàriament segueix existint. Les principals vies de comunicació a cos principal del districte són l'antiga N-340, avui reconvertida a la CV-300, i la CV-315. Els enclavaments dispersos es troben a prop de l'autovia V-21, encara que no són de fàcil accés.[2]

Serveis públics[modifica]

Els Pobles del Nord compten amb dos consultoris mèdics auxiliars, un a Benifaraig i un altre a Carpesa.[10][11] Compta a més amb diversos centres d'activitats per a gent gran,[12] així com instal·lacions esportives.[13]

Planta depuradora de Carpesa[modifica]

La Conselleria de Medi Ambient planeja la construcció d'una estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) entre Carpesa i Bonrepòs i Mirambell, a la vora del barranc del Carraixet. La planta planejada tindrà una superfície de 50.000 m² i rebrà les aigües dels col·lectors de Massarrojos, Montcada, Rocafort i Godella, abocant-després al barranc per permetre la seva reutilització a través d'un sistema terciari.[14] Aquest pla, però, ha comptat des del principi amb el rebuig dels ciutadans Carpesa i Bonrepòs i Mirambell, recolzats pel consistori d'aquest últim, ja que leguen que la planta es construiria sobre una zona d'horta protegida i a menys de 200 metres dels habitatges i d'una escola.[15][16]

Patrimoni[modifica]

Església de Santa Anna de Borbotó.
Església de l'Assumpció de Massarrojos.

Atesa la condició rural del districte, el centre urbà de la majoria dels nuclis forma a si part del patrimoni, ja que, especialment els de Massarrojos, Benifaraig i Mauella, es troben en molt bon estat i quasi inalterats.[2] Entre el patrimoni arquitectònic del districte cal destacar:

  • Església de Santa Maria Magdalena de Benifaraig: Es va edificar a principis del segle XVII sobre la capella de l'antic palau del senyor, del qual no queden vestigis.[17] Sobre la seua portada es llegeix la inscripció "Ave María 1686". La façana és de rajola, com el campanar, de tres cossos. Té nau única amb capelles als contraforts i està coberta per volta de canó.[18]
  • Església de Santa Anna de Borbotó: Data del segle XVII i va dependre de l'església de Carpesa fins al 1942. De creu llatina, es compon de tres naus i cinc trams. Té una cúpula vidriada de mitja taronja i un campanar baix i punxegut. La decoració data principalment del segle XIX, destacant el retaule major del misteriós Mestre de Borbotó, de principis del segle XVI. Està compost per nou taules d'estil renaixentista, amb la imatge central de Santa Anna, que es completa amb altres personatges bíblics. Destaca així mateix l'anomenat Quadro de les Ànimes, de finals del segle XV, que representa la ciutat celestial i el judici final.[9]
  • Església de Sants Abdó i Senén de Carpesa: Data de finals del segle XVIII o principis de XIX, quan el lloc pertanyia encara a l'antiga Orde de Montesa. La planta és de tres naus, la principal coberta amb volta de canó. Una cornisa amb barana metàl·lica opera en pilastres corínties que emmarquen arcs de mig punt a comunicació amb les naus laterals. El presbiteri té volta absidal i als peus de la nau es troba el cor.[19] El temple va estar dedicat a Sant Pere fins a 1942, quan es va canviar per l'actual advocació.[4]
  • Església de l'Assumpció de Massarrojos: Originalment va tenir planta rectangular i una sola nau, però va patir reformes en el segle XVII, afegint el creuer i l'absis, de manera que la planta actual és de creu llatina. El campanar va començar a construir-se el 27 d'agost de 1887 i es va acabar el 7 de juliol de 1895, dia en què es va col·locar el penell. La seua característica principal és que està completament fet de pedra, a diferència de la majoria dels campanars de la comarca, i això és perquè el van construir els mateixos habitants de, l'aleshores, municipi, dedicats principalment a l'extracció de pedra i la seua talla.[6]

Urbanisme[modifica]

Tot i que el creixement dels nuclis que componen el districte és diferent, aquests poden agrupar en tres grups:

Tots els nuclis urbans del districte es troben aïllats i envoltats d'horta a excepció de Massarrojos, que està conurbat amb Montcada en el seu extrem oest.[22]

Cultura[modifica]

Hi ha seus de la Universitat Popular de València a Benifaraig,[23] Carpesa,[24] Cases de Bàrcena[25] i Massarrojos,[26] així com diverses associacions en els nuclis més grans. Tots els barris celebren les seves festes majors entre juny i agost. Destaquen les de Santa Tereseta de Benifaraig,[27] les de Sants Abdó i Senén de Carpesa, per la seua antiguitat,[28] i les festes patronals de Massarrojos.[29][30] Finalment, a Borbotó hi ha una gran tradició de pilota valenciana.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 INE - Relación de unidades poblacionales
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Introducción histórica». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en català i castellà). 1ª. València: Ajuntament de València, 1987, p. 10. 
  3. Seguí Marco, Juan José; Luis Sánchez González. La romanización en tierras valencianas: una historia documental (en castellà). 1ª. Valencia: Universitat de València, 2005, p. 152. ISBN 8437061059. 
  4. 4,0 4,1 Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Carpesa». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en català i castellà). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 24. 
  5. Santana Valls, Lluís; Amparo Arastey Galdón; Pedro Llopis Narbón; Miguel Arráiz; Pepa Monter. «Introducción histórica». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles de l'Oest (en castalà i castellà). 1a. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 9. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Massarrojos». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en castellà i català). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 20. 
  7. Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Población, vivienda y actividad económica». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en català i castellà). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 45. 
  8. Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Legislación sobre alcaldías de barrio». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en català i castellà). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 57. 
  9. 9,0 9,1 9,2 Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Borbotó». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en valenciano y castellà). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 33. 
  10. «Consultorio auxiliar Benifaraig» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 20 desembre 2010].
  11. «Consultorio auxiliar Carpesa» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 20 desembre 2010].
  12. «Centro Municipal de Actividades para personas mayores Benifaraig» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 20 desembre 2010].
  13. «I.D.E. Carpesa» (html) (en castellà). Fundación Deportiva Municipal de Valencia. [Consulta: 20 desembre 2010].
  14. «Medio Ambiente instalará una depuradora junto al barranco del Carraixet» (html) (en castellà). hortanoticias.com, 01-12-2009. [Consulta: 20 gener 2010].
  15. Peña, Jessica F. «Vecinos de Carpesa y de Bonrepòs se unen contra la construcción de una depuradora» (html) (en castellà). Levante, el Mercantil Valenciano, 02-12-2009. [Consulta: 20 gener 2010].
  16. Peña, Jessica F. «Carpesa se moviliza contra la EDAR» (en castellà). Levante, el Mercantil Valenciano, 05-12-2009. [Consulta: 20 gener 2010].
  17. Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Benifaraig». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en valenciano y castellà). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 38. 
  18. «Iglesia parroquial de Santa María Magdalena (Benifaraig)» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 20 gener 2010].
  19. «Iglesia parroquial de los Santos Abdón y Senén (Carpesa)» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 20 gener 2010].
  20. «Poble Nou». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  21. Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Poble Nou». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en valenciano y castellà). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 14. 
  22. Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Situación urbanística actual». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en valenciano y castellà). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 53. 
  23. «Universidad Popular - Benifaraig-Poblats del Nord 2» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 20 desembre 2010].
  24. «Universidad Popular - Carpesa-Poblats del Nord 2» (html) (en castellà). Ajuntament de València. [Consulta: 20 desembre 2010].
  25. «Universidad Popular - Casas de Bàrcena-Poblats del Nord 2» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 30 gener 2010].
  26. «Universidad Popular - Massarrojos-Poblats del Nord 1» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 20 desembre 2010].
  27. «Festes de Carrer / Fiestas de la Calle», 2008. [Consulta: 21 gener 2010].
  28. Delicado Martínez, Francisco Javier. «Iconografía, arte y devoción popular en torno de los santos de la piedra Abdón y Senén, en el antiguo reino de Valencia». A: El culto a los santos: cofradías, devoción, fiestas y arte (en idioma). 1ª. San Lorenzo de El Escorial: Instituto Escurialense de Investigaciones Históricas y Artísticas, 2008, p. 315-332. ISBN 978-84-89788-71 [Consulta: 21 gener 2010]. 
  29. «Fiestas patronales de Massarrojos» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 22 desembre 2010].
  30. «Festes de Carrer / Fiestas de la Calle», 2008. [Consulta: 21 gener 2010].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pobles del Nord Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal de la ciutat de València

Coord.: 39° 30′ 58.92″ N, 0° 23′ 12.48″ O / 39.5163667°N,0.3868000°O / 39.5163667; -0.3868000