Natzaret (barri de València)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaNatzaret
Antiga Estació de FEVE de Natzaret.jpg
Antiga Estació de FEVE de Natzaret

Localització

39° 26′ 53″ N, 0° 20′ 00″ O / 39.4481°N,0.33345°O / 39.4481; -0.33345
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Comarca de València
Municipi València
Població
Total 7.030 hab. (2008)
• Densitat 29.414,23 hab/km²
Geografia
Superfície 0,239 km²
Indicatius
Codi postal València 46024
Altres dades
Transport Línia 2 de Metrovalència.svg (en construcció)
Modifica dades a Wikidata

Natzaret és un poble de l'Horta de València que es constitueix en l'actualitat com un barri de València, part del districte dels Poblats Marítims, tot i que l'orografia d'aquest barri el manté aïllat del nucli urbà, principalment pel riu Túria al nord, la qual cosa significa que no s'ha perdut l'aspecte de poble.

Natzaret és un barri tradicionalment relacionat amb la mar, i és situat tot just a la desembocadura de l'antiga llera del Túria, i per tant s'encara amb el port de València i el Cabanyal-Canyamelar. A l'oest, domina una part de la poca horta que queda al sud de la ciutat, el les Moreres. Aquest en el seu torn es constitueix com un barri, la Punta, que limita amb Natzaret al carrer del canal. El nucli urbà més proper hi és la Punta. en el districte de Quatre Carreres. La seua població en 2008 era de 7.030 habitants.[1]

Etimologia[modifica]

El nom de Natzaret és fruit de la deformació del terme 'llatzeret', nom amb què es coneixien els establiments situats en ports o llocs fronterers on eren sotmeses a quarantena les persones o mercaderies sospitoses d'infeccions epidèmiques o endèmiques. El trasllat de l'antic llatzaret de Montolivet fins al Grau de València el 1720, va originar i batejar la població.[2]

Història[modifica]

Natzaret en 1883.

El nucli de Natzaret prové d'un petit barri de pescadors i treballadors del port de València que van instal·lar al voltant del llatzeret que, en 1720, havia estat traslladat des de Montolivet.[2] Encara que no queden rastres de l'emplaçament d'aquell llatzeret, se situava, segons Juan Castaño, "a la zona actual del carrer de la Pilota i la del carrer Moraira, a la dreta de l'Albufera".[3] Des de finals del segle XIX la zona va esdevenir un lloc popular per als banyistes de la capital, i és llavors quan comença a registrar per primera vegada el terme Natzaret per referir-se al barri.[4] El 1877 Natzaret, juntament amb tot el territori de l'antic municipi de Russafa, va passar a formar part del terme municipal de València.[5] Alguns anys després, en 1891, es va construir el primer pont entre Natzaret i el Grau, el que va comportar la desaparició del barquer que fins llavors havia traslladat persones entre els dos barris.[4] Per aquest pont, a més, circulava el ferrocarril de via estreta que va tenir una funció molt important, especialment en el transport de taronges i cebes. L'any 1942 es va construir l'església parroquial, dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats.[2]

Tanmateix, el principal mitjà de comunicació de Natzaret amb el Grau de 1931 ha estat el pont de les Drassanes. El seu nom original seria «Príncep d'Astúries», i per tant es van gravar les sigles PA en l'ornamentació. Però, en inaugurar un cop ja proclamada la República, es va decidir donar el seu nom actual.[4] Molt deteriorat durant la guerra civil, el servei de ferrocarril es va rehabilitar per a transport de passatgers a 1949, tot i que es va tancar definitivament a 1957, ja que, en posar-se en funcionament la línia número 4 del tramvia de València a Natzaret a 1944, la primera havia quedat gairebé sense servei.[4] En l'actualitat el barri es troba força degradat.[2]

Patrimoni[modifica]

  • Església parroquial de la Mare de Déu Senyora dels Desemparats: El temple original, erigit en 1942, va quedar totalment assolat per la riuada de 1957. L'edifici actual data de 1958 i va ser construït segons el projecte d'Alfonso Villamarín. És un edifici senzill de factura moderna i escassa decoració.[6]
  • Estació ferroviària: Es tracta d'un edifici de maó vist, actualment sense ús, però l'interès s'ha vist reconegut per diverses instàncies de 1983.[6]

Elements destacables[modifica]

Entre els serveis a destacar-hi, es troba el poliesportiu de Natzaret i el de Benimar, ambdós davant per davant del riu. També hi ha un parc municipal a l'extrem sud.

Comunicacions[modifica]

El poble és ben comunicat amb la ciutat i la costa. S'accedeix a Natzaret a través de l'autovia CV-500 (autovia del Saler),[7] així com connecta amb el port pel pont de les Drassanes pel nord i pel pont de Natzaret al sud. Aquest enllaça amb la N-335 i Pinedo, següent poble costaner. En direcció oest, es relaciona amb València mitjançant el camí de les Moreres, i amb la Punta pel camí de la Punta al mar.

El transport públic es limita als autobusos de l'EMT València números 3, 4, 15 i 30, a més del nitbús N8. Entre els projecte de futur que concerneixen el poble figura la línia 2 de tramvia, que vinclarà el centre de la ciutat amb la Ciutat de les Arts i les Ciències i terminarà a Natzaret. El 2008 les obres havien començat al centre però el tram del camí de Moreres – Natzaret era encara en projecte.

Referències[modifica]

  1. «Districte 11. Poblats Marítims Barri 5. Natzaret» (en valencià i castellà). Oficina d'Estadística. Ajuntament de València, 2009. [Consulta: 11 juny 2010].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Natzaret». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  3. Castaño, Juan. Nazaret y sus barrios. Valencia: Artes Gráficas, 1995. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Corbín Ferer, Juan-Luis. «Capítulo II: Nazaret». A: Ruzafa: La bien plantada. 3ª. València: Federico Domenech, 1995. 
  5. Egea, Alfredo; Mª Luisa Guijarro; Pedro Llopis; Miguel Arráiz; Adolfo Herrero; Amparo Medina; José Mª Herrera; Ángel Zurilla. «Introducción histórica». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Sud. 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987. 
  6. 6,0 6,1 «Parroquia de Nuestra Señora de los Desamparados (Nazaret)» (html) (en castellà). Ajuntament de València. [Consulta: 14 juny 2010].
  7. Mapa Oficial de Carreteres. 46ª. Madrid: Ministerio de Fomento, 2006. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Natzaret (barri de València) Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal de la ciutat de València