La Seu (barri de València)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaLa Seu
Plaça marededeu mar muntanya.jpg

Localització

39° 28′ 35″ N, 0° 22′ 31″ O / 39.47627778°N,0.37529167°O / 39.47627778; -0.37529167
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Comarca de València
Municipi València
Població
Total 2885 hab. (2009)
• Densitat 131,14 hab/km²
Geografia
Superfície 0.22 km²
Indicatius
Codi postal València 46003
Modifica dades a Wikidata

La Seu és el barri més antic de la ciutat de València i un dels sis que componen el districte de la Ciutat Vella. El 2009 tenia una població de 2.888 habitants.[1] El 1981 en sumava 3.758, fet que mostra la forta pèrdua de població d'aquest barri i de tot el districte en els últims anys, tot i que de 2003 cap ací s'ha frenat la despoblació i fins i tot s'ha recuperat lleugerament, gràcies al procés de rehabilitació i reconstrucció d'aquest sector de la ciutat.

Està situat al centre històric de la ciutat i ocupa la part central i nord del districte, limitat al nord-oest amb el barri del Carme, a l'est amb el de La Xerea, al sud-oest amb el del Mercat i al sud amb el de Sant Francesc. Al nord el vell llit del riu Túria el separa del barri de La Trinitat al districte de La Saïdia, amb el qual es troba comunicat gràcies al pont de la Trinitat sobre el jardí del Túria, i al pont de Fusta que dóna accés també al barri de Morvedre.

Nom[modifica | modifica el codi]

Rep el nom de la Seu per la Catedral de València, seu de l'arxidiòcesi de València que es troba al centre del barri i sempre ha sigut coneguda com la Seu. La plaça de la Mare de Déu dels Desemparats, plaça central del barri i centre polític i espiritual de tota la ciutat i de l'antic Regne de València, va ser coneguda durant molts anys com la plaça de la Seu.

Història[modifica | modifica el codi]

El barri compta amb 2150 anys d'història, els mateixos que té la Història de València perquè va nàixer l'any 138 aC amb la mateixa fundació romana de la ciutat, molt prop de l'actual plaça de l'Almoina on podem visitar el seu centre arqueològic. Fou el cor de la primitiva Valentia republicana i imperial, i també ho va ser de Balansiya, la València de l'època musulmana. Els barris veïns del Carme, el Mercat, Sant Francesc i la Xerea només s'incloïen parcialment dins la muralla islàmica, però en la seua gran majoria es trobaven extramurs de la ciutat. Això explica la trama urbana laberíntica del barri, hereva en bona part del traçat musulmà.

Des de la fundació del Regne de València el 1238 pel rei Jaume I i fins a la divisió provincial del 1833, el barri de la Seu ha estat el centre administratiu d'aquest territori, i encara ho continua sent hui després que el 1982 s'aprovara l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, gràcies al qual es recuperaren les institucions forals valencianes: la Generalitat Valenciana i les Corts Valencianes, ja que al barri es troben tant el Palau de la Generalitat com el Palau de Benicarló (o dels Borja), seus de les dos institucions.

Molt prop d'estos palaus es troben la Seu de València, centre de l'arxidiòcesi de València i catedral de la ciutat, que dóna nom al barri, i el Palau de la Batlia, seu de la Diputació de València. A més, és una de les principals zones d'oci nocturn al voltant del carrer de Cavallers i la plaça de la Mare de Déu.

Actuals límits[modifica | modifica el codi]

Plànol de carrers. En ocre el barri de la Seu

En l'actualitat el límit administratiu del barri, designat per l'Ajuntament de València, comença a la plaça dels Furs (darrere de les Torres de Serrans) i va cap al sud pel carrer de Serrans, fins al carrer de la Concòrdia, on gira a la dreta i després de seguida a l'esquerra pel dels Borja, fins a arribar al carrer de Cavallers, que segueix fins al carrer de l'Abadia de Sant Nicolau, on tomba a l'esquerra fins a les places de Sant Nicolau i del Forn de Sant Nicolau. Després gira a l'esquerra per Cadirers, Puríssima i Corretgeria, girant a la dreta per Assaonadors, Sabateria dels Xiquets i la plaça de Lope de Vega, on gira a l'esquerra pel carrer de la Capelleria fins a la plaça de la Reina i el carrer de la Pau, on tomba a l'esquerra per Castellvins i Avellanes, Venerables, Tossalet i Trinitaris fins a la plaça del Poeta Llorente, on gira a l'esquerra per vora el riu Túria pel carrer del Pintor López i del Comte de Trenor fins a trobar de nou les la plaça dels Furs.[2]

Elements importants[modifica | modifica el codi]

Inclou alguns dels monuments més interessants de la ciutat, com ara:

Transports[modifica | modifica el codi]

La circulació de vehicles pel barri està quasi reduït als vehicles dels veïns i dels comerços, amb limitació de la velocitat a 30 km/h, i amb gran quantitat d'espais reservats per als vianants, com ara la plaça de la Mare de Déu.[3] Es pot accedir al barri des del carrer de Serrans pel nord-oest, el carrer de Trinitaris pel nord-est i el carrer de la Pau pel sud-est, a més de pel carrer per a vianants del Mur de Santa Anna pel nord. Les eixides serien pel carrer del Salvador cap al nord, el carrer dels Cavallers cap a l'oest, el carrer de la Mar cap a l'est, i el carrer de Sant Vicent Màrtir des de la plaça de la Reina cap al sud.

El transport públic arriba fins a les proximitats del barri al no poder accedir als estrets i laberíntics carrers del nucli antic. L'estació de Pont de Fusta de la línia 4 del tramvia de Metrovalencia es troba al nord del barri, a l'altra vora del riu Túria, ja al barri de Morvedre. Respecte a les línies d'autobusos de l'EMT de València tenen parades al nord entre el pont de Fusta i el pont de la Trinitat les línies 1, 5, 6, 11, 16, 26, 28, 29, 36, 80, 95 i N10, i al sud del barri, a la plaça de la Reina, les línies 4, 6, 8, 9, 11, 16, 28, 36, 70 i 71.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Seu (barri de València) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Districte 01. Ciutat Vella Barri 1. La Seu». Oficina d'Estadística. Ajuntament de València, 2009. [Consulta: 17 octubre 2010].
  2. «Plànol del barri». Ajuntament de València.
  3. «Valencia limita la velocidad en el centro a 30 kilómetros por hora» (en castellà). Eldiario.es, 31-08-2015.
  4. «Planificador de rutes EMT». EMT València.
Portal

Portal de la ciutat de València