Almodí de València

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Almodí de València
Almodí de València.JPG
Façana
Dades bàsiques
Tipus Almodí
Començament ca. 1300
Acabament ca. 1455 amb reformes posteriors
Característiques
Estil Gòtic i Renaixement
Materials utilitzats pedra blanca calcària i fusta
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Comarca de València
Municipi València
Localització València, País Valencià

39° 28′ 34″ N, 0° 22′ 27″ O / 39.47611111°N,0.37416667°O / 39.47611111; -0.37416667
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0003805
Lloc web www.valencia.es/ayuntamiento/cultura.nsf/vDocumentosTituloAux/Almud%C3%ADn?opendocument
Modifica dades a Wikidata

L'edifici de l'Almodí se situa a la plaça de Sant Lluís Bertran num. 1, formant un conjunt amb el palau dels Escrivà i la casa natalícia de Sant Lluís Bertran, en el barri de la Seu de la ciutat de València (l'Horta, País Valencià).

En l'actualitat serveix com a sala d'exposicions de l'Ajuntament de València.

Història[modifica | modifica el codi]

L'almodí es construí sobre una part de l'antic alcàsser islàmic, i al costat d'un dels accessos romans a la ciutat, segurament en els anys immediatament posteriors a la reconquesta, amb la finalitat d'emmagatzemar i vendre el blat. No degué ser l'únic edifici destinat a aquesta funció, ja que se'n coneix un d'època islàmica proper a la mesquita, a més, va compartir la funció de magatzem de gra amb les drassanes del port.

Interior de l'Almodí de València.

Originalment tindria una mida més reduïda i es va anar ampliant durant els segles XV i XVI fins a adquirir l'aspecte actual, sobretot en el segle XV. Durant aquesta etapa l'edifici era de propietat reial, l'Almodí del Senyor Rei, per això en la seua construcció van participar els mestres més importants de l'època. El porxo es construí durant la primera meitat del segle XVI, imitant l'esquema d'una serliana, però amb un llenguatge gòtic. El primer edifici hauria tingut un pati central a cel obert, similar a l'esquema de l'almodí de Xàtiva, fins al segle XVII, quan s'incorporà la coberta, donant-li així la planta de tipus basilical que ara té.

A finals del segle XV, l'Almodí passà a dependre del Consell Municipal de la ciutat, encarregat a partir d'aleshores del subministrament de blat, amb una reglamentació rígida, amb funcionaris públics encarregats d'organitzar aquest abastiment i comerç.

Cap al 1571 es va col·locar un nou paviment amb l'escut de la ciutat, i anaren produint-se reformes que alterarien el seu aspecte original. A partir de 1609 i durant el segle XVII fou quan es pintaren les pintures murals al temple que ocupen tres murs de l'interior. Tenen una temàtica relacionada amb l'entrada de blat, els patrons dels gremis presents en el funcionament de l'almodí i altres aspectes socials i religiosos de l'època.

Pintures murals de l'almodí.

Durant el segle XIX s'eliminà el porxe que donava al carrer de l'Almodí i el que donava a la plaça de Sant Lluís Bertran es va cegar, també es feren reformes a les cobertes de fusta (s'eliminà el ràfec original) i s'obriren noves finestres amb reixes. El 1908, dos anys després de deixar de donar servei com a magatzem de blat, l'almodí es convertí en la seu del Museu Paleontològic, fins a 1991. El 1969 es va declarar Monument Nacional.

L'any 1993 comença la seua restauració a càrrec dels arquitectes Juan Añón, José Mª Herrera i Rafael Martinez, acabant-se el 1996. L'actuació principal d'aquesta restauració va treure a la llum el porxe de tres arcs que recau a la plaça de Sant Lluís Bertran. La restauració va obtindre una menció als Premis COACV 1996 i el Premi Europa Nostra de 1998.

Des de 1996 funciona com a sala d'exposicions, continuant així amb la línia de permanent utilitat civil que li ha caracteritzat al llarg de la seua història. Durant este període han exposat en l'Almodí artistes com Miquel Navarro, Eduardo Chillida, Yoko Ono, Nassio Bayarri, Esteve Edo, Ripollés, Silvestre de Edeta, Arnaldo Pomodoro, Vangelis, Ricardo Boix, Salvador Dalí, Pablo Palazuelo, Ciriaco o Marino Marini. També s'han mostrat exposicions de caràcter etnogràfic sobre pobles, com l'Egipte mil·lenari, Bhutan, Tuaregs (nòmades del desert), Àfrica o Mongòlia, sent la majoria d'estes finançades i organitzades per l'Obra Social de La Caixa. Així mateix, s'han dut a terme també exposicions sobre història, com ara Jaume I, El Toisó d'Or o la Gran riuada de València (en ocasió del cinquantenari).

Descripció[modifica | modifica el codi]

Porxo

Es tracta d'un edifici exempt de planta rectangular, amb una zona central ampla i més alta separada de les laterals per arcades. Els dos espais estan protegits per una coberta de fusta, amb un sostre a dos aigües a la part central i coberta inclinada en els laterals. Degut a la importància de l'edifici, se suposa, que en els seus orígens va tindre un aspecte fortificat amb merlets i camí de ronda per a la seua defensa. Tenia dos accessos principals, un pel carrer de l'Almodí, del que només es conserva l'arc d'entrada (de mig punt) i el porxe de la plaça de Sant Lluís Bertran, redescobert en l'última restauració. Aquest segueix una ordenació d'arc entre dintells (serliana), amb tres arcs de pedra sobre dues parelles de pilars poligonals separats per un espai recte. Sobre cadascun dels arcs es troba un escut amb les barres de la Corona d'Aragó.

La seua configuració formal i els materials emprats fan notar el seu origen medieval, com les parets de maçoneria, seguint la tècnica de la tàpia valenciana, amb cantons de carreus de pedra, arcs de pedra tallada a l'interior i als pòrtics d'accés i fusteria al sistema de cobertes. Aquesta configuració vingué donada per les successives intervencions que a poc a poc anaren donant-li forma. S'iniciaren obres el 1417 a càrrec dels mestres d'obra procedents del Palau Reial de València, Guillem Just i Miquel Navarro, que s'encarregaren de fer el front i els primers arcs que recauen al carrer de l'Almodí.

L'edifici entrà en una nova fase d'obres cap al 1455 quan es torna a decidir la seua ampliació i acabament definitiu. Ara les obres estaran a càrrec de l'important mestre, també relacionat amb l'entorn reial, Francesc Baldomar. Aquest construiria la resta d'arcs i el desaparegut porxo que donava al carrer de l'Almodí.

Baldomar empra unes solucions constructives derivades de la pràctica que aleshores caracteritzava l'arquitectura valenciana, on l'art de tallar la pedra arriba a una gran perfecció, a l'almodí s'observa als arcs disposats de cantó i al racó del fons, i en altres arcs situats en diagonal prop del porxo amb unes motllures geomètriques i vegetals interessants. D'aquesta època també seria l'embigat de fusta de l'espai intern, remodelat totalment després de l'última restauració.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almodí de València Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal de la ciutat de València