La Xerea

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaLa Xerea
Marques de Dos Aguas 16.JPG

Localització

39° 28′ 28″ N, 0° 22′ 20″ O / 39.47449722°N,0.37235278°O / 39.47449722; -0.37235278
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Comarca de València
Municipi València
Població
Total 3.888 hab. (2009)
• Densitat 125,42 hab/km²
Geografia
Superfície 0.31 km²
Indicatius
Codi postal València 46003
Modifica dades a Wikidata

La Xerea o Xarea és un dels sis barris que componen el districte de la Ciutat Vella de la ciutat de València, que el 2009 sumava 3.888 habitants.[1] L'any 1981 en tenia 5.313, fet que mostra la forta pèrdua de població d'aquest barri i de tot el districte els últims anys, tot i que des del 2003 la població s'ha estabilitzat.

Està situat a l'extrem nord-est de la Ciutat Vella, limitant amb els barris de La Seu a l'oest i de Sant Francesc al sud. La seua part nord-est es troba delimitada pel vell llit del riu Túria, actual Jardí del Túria, a través del qual dos ponts el connecten amb els barris de la Trinitat (al districte de La Saïdia) i de L'Exposició (al districte del Pla del Real). Són els ponts del Real i de l'Exposició, respectivament. Al sud-est, el carrer del Justícia el separa del barri del Pla del Remei, al districte de L'Eixample.[2]

Nom[modifica]

Xerea deriva de l'àrab xaria, que vol dir 'camí', 'via cap a fora' ('raval'). També vol dir el camí de la Llei (islàmica) o xara. La porta de la muralla àrab que mirava cap a aquest raval a l'est de la ciutat rebia el nom de Bab al-Xaria, i açò va donar lloc al nom que ha subsistit fins a l'actualitat per a designar tot el barri.

Història[modifica]

El barri es trobava a l'est de l'antiga Valentia romana, fundada l'any 138 aC dins una desapareguda illa fluvial que feia el riu Túria. Acollia el circ romà de la ciutat,[3] del qual encara es troben alguns vestigis entre les actuals places de Nàpols i Sicília al nord i del Patriarca al sud.

Segles després, era un raval extramurs de la muralla àrab a l'est de Balansiya, antiga denominació de la ciutat durant la dominació àrab entre els anys 711 i 1238. Després de la conquesta cristiana per part del rei Jaume I l'any 1238, el barri va quedar inclòs dins els límits de la nova muralla cristiana de Pere el Cerimoniós (1356).

A la Xerea es va establir la jueria, barri específic per als jueus, la qual cosa va donar origen a nombroses revoltes entre cristians i jueus, fins a l'expulsió definitiva d'aquests últims el 1492.

L'any 1812 i sota l'ocupació francesa del mariscal Suchet sobre la ciutat durant la Guerra de la Independència, el mateix mariscal va adquirir uns terrenys al sud-est del barri per plantar arbres i altres espècies botàniques a les quals era aficionat, la qual cosa va donar origen als Jardins de la Glorieta.[4]

A finals del segle XIX, concretament el 1869, va ser dissenyat el carrer de la Pau, que travessa d'est a oest la part sud del barri, de forma quasi paral·lela a l'històric carrer de la Mar uns metres més al nord.

Durant aquests anys, es va derrocar la muralla cristiana de València així com les seues portes, obrint totalment el barri cap al nord i est de la ciutat. Es va fer una reproducció exacta de la porta del Real (antiga entrada a la ciutat situada front el pont del Real) i va ser col·locada a l'actual plaça de la Porta de la Mar, raó per la qual la gent pensa que aquesta porta era la de la Mar, però és una reproducció de la porta del Real.[5]

Actuals límits[modifica]

Plànol de carrers. A la dreta, el barri de la Xerea

L'actual barri està delimitat pels carrers i places següents: des de la plaça del Poeta Llorente al nord voreja el vell riu Túria pel passeig de la Ciutadella fins a arribar al carrer del Justícia, des d'on arriba a la plaça de la Porta de la Mar. Inclou els Jardins de la Glorieta (però no els del Parterre) i continua pel carrer de l'Olivera, gira pel de Bonaire i després pel del Pintor Sorolla cap als de Salvà i Pròixita. Gira cap al nord pel carrer de l'Ambaixador Vic, raconada de Garcia Sanchis, Marquès de Dosaigües, Castellvins, gira pel carrer de la Mar cap al de les Avellanes fins al carrer del Palau, des d'on gira cap als carrers dels Venerables, de l'Almirall, del Tossalet, dels Trinitaris i finalment torna a la plaça del Poeta Llorente.[2]

Elements importants[modifica]

Conté alguns dels millors monuments de la ciutat, entre els quals destaquen:

Galeria[modifica]

Transports[modifica]

L'estació de Metrovalencia més pròxima al barri és l'estació d'Albereda (línies 3 i 5), dissenyada per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava i ubicada sota el pont de l'Exposició, a l'est del barri. Moderna estació de finals del segle XX que contrasta amb l'entorn clàssic i modernista.

En ser un barri cèntric, són moltes les línies d'autobusos de l'EMT de València que hi donen servei al barri: 1, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 16, 26, 28, 29, 31, 32, 36, 70, 71, 80, 81, 95, N2 i N10.[6]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Xerea Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal de la ciutat de València