Extramurs

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaExtramurs
Cr Quart (València).jpg

Localització

39° 28′ 07″ N, 0° 23′ 14″ O / 39.4687°N,0.387142°O / 39.4687; -0.387142
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Comarca de València
Municipi València
Població
Total 50036 hab. (2010)
• Densitat 25,37 hab/km²
Geografia
Superfície 1.972 km²
Altres dades
Transport Línia 1 de Metrovalència.svg Línia 3 de Metrovalència.svg Línia 5 de Metrovalència.svg

Web Ajuntament de València
Modifica dades a Wikidata

Extramurs és el nom que rep el districte número 3 de la ciutat de València. Confronta amb Ciutat Vella pel nord-est, l'Eixample pel sud-est, Campanar pel nord-oest i l'Olivereta, Patraix i Jesús pel sud-oest. El 2010 tenia 50.036 habitants.[1] El barris del Botànic, la Roqueta, la Petxina i Arrancapins formen el districte.

Ubicació[modifica | modifica el codi]

El districte, amb 197,2 hectàrees, se situa al centre de la ciutat, entre el Passeig de la Petxina pel nord, els carrers Carrer de Guillem de Castro i Xàtiva per l'est, l'Estació del Nord pel sud i les avingudes de César Giorgeta i de Pérez Galdós per l'oest.

Història[modifica | modifica el codi]

El districte d'Extramurs naix al voltant de la Gran Via de Ferran el Catòlic i s'enquadra dins el projecte d'Eixample de València que s'inicia el 1887 al districte de l'Eixample pròpiament dit i que continuà ja als primers anys del segle XX en aquest districte d'Extramurs. En aquest cas amb un teixit més fragmentat sense l'existència d'una tipologia d'illa que es repetisca, però en els xamfrans de la qual veiem aqueix intent primitiu perquè fóra també una trama semblant a la canònica d'eixample.[2]

El nom d'Extramurs li ve pel fet que se situa a la part externa de la Muralla de València, enderrocada el 1868.

Urbanisme[modifica | modifica el codi]

La trama quadriculada típica de l'Eixample presenta una certa irregularitat al districte d'extramurs per tal d'adaptar-se al camins i construccions preexistents. La Gran Via (que comprén dues avingudes: la de Ferran el Catòlic i la del Doctor Ramón i Cajal) esdevé l'eix radial del districte amb importants vies perpendiculars com el Carrer de Quart, el Carrer d'Àngel Guimerà o el Carrer de Sant Vicent Màrtir. Aquest darrer forma un important nus a l'encreuament amb la Gran Via: és la Plaça d'Espanya.

L'estació de ferrocarrils o Estació del Nord que se situa a l'est del districte actua de barrera física el que ha fet necessària la construcció d'un túnel (al final de la Gran Via) i un pont (a l'Avinguda Giogeta) per tal d'intercomunicar aquesta zona amb la part est de la ciutat.

El solar de Jesuïtes[modifica | modifica el codi]

Un dels primers problemes urbanístics que ha viscut el districte d'Extramurs ha estat el viscut a l'anomenta solar dels Jesuïtes. El litigi s'inicia als anys 90 del segle passat quan una important cadena hotelera pretén construir un edifici d'onze plantes d'altura al solar existent al costat de l'antic col·legi dels Jesuïtes, prop de l'històric Jardí Botànic. L'oposició ciutadana organitzada al voltant del col·lectiu Salvem el Botànic paralitzà el projecte durant vora 15 anys amb sentències judicials i una forta mobilització. Finalment l'any 2011, l'Ajuntament de València presidit per l'alcaldessa popular Rita Barberà, que durant anys havia defés el projecte hoteler, signà un acord amb l'empresa per tal que l'hotel es construïra a un altre indret de la ciutat i aquest espai servira per a ampliar el Jardí Botànic.[3][4]

Elements destacats[modifica | modifica el codi]

Al districte d'Extramurs trobem diferents edificis o elements urbans que li confereixen al districte diverses funcions:

També destaquen alguns monuments com les Torres de Quart o l'Església de Sant Vicent de la Roqueta

Població[modifica | modifica el codi]

La població d'Extramurs segons l'INE a 1 de gener de 2010 era de 50.036 habitants. El 1981 amb més de 57.000 habitants, pel que el districte ha perdut prop del 20% de la seua població en els darrers 30 anys.

Evolució demogràfica[1]
1981 1986 1991 1996 2008 2009 2010
57.701 52.713 52.448 49.670 50.171 49.940 50.036
Barris del districte d'Extramurs[1]
Codi Nom del barri Població (2010) Superfície (ha) Densitat (hab/ha)
01 El Botànic 6.727 37,0 181,8
02 La Roqueta 4.564 23,1 197,9
03 La Petxina 15.434 49,7 310,8
04 Arrancapins 23.311 87,4 266,6
Extramurs 50.036 197,2 253,78

Comunicació[modifica | modifica el codi]

Estació Joaquim Sorolla, punt d'arribada del l'AVE Madrid-València

El districte es troba comunicat amb la resta de la ciutat amb cinc estacions del Metro de València: la d'Àngel Guimerà (línies 1, 3 i 5), la de Plaça Espanya (Línia 1), la de Joaquim Sorolla (Línies 1 i 5), la de Bailén (Línia 5) i la de Túria (Línia 1).

Dues estacions de ferrocarril se situen al districte: l'Estació del Nord on arriben trens de rodalia, regionals i estatals. Els trens d'alta velociatat AVE han estat derivats a l'estació provisional València - Joaquim Sorolla.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Districte 03. Extramurs». Oficina Estadística. Ajuntament de València, 2010. [Consulta: 9 gener 2012].
  2. Llopis, Amando; Perdigón, Luis; Taberner, Francisco. «Valencia: 138 a.C.-1929. De la fundación de la ciudad de la ciudad romana a la configuración y colmatación de la ciudad burguesa» (en castellà). Faxímil ediciones Digitales, 2004. [Consulta: 9 gener 2012].
  3. «El solar de Jesuitas de Valencia se salva del ladrillo» (en castellà). El País, 27-04-2011. [Consulta: 10 gener 2012].
  4. «La Universitat acepta ampliar el Jardín Botánico en el solar de Jesuitas» (en castellà). Levante-EMV, 27-09-2011. [Consulta: 10 gener 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Extramurs Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal de la ciutat de València