Carpesa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCarpesa
Bandera de Carpesa Escut de Carpesa
Carpesa. Església dels sants Abdó i Senent.jpg
Església dels Sants Abdon i Senent

Localització

39° 30′ 59″ N, 0° 22′ 41″ O / 39.516388888889°N,0.37805555555556°O / 39.516388888889; -0.37805555555556
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Població
Total 1.293 hab. (2009)
Gentilici carpesà
Geografia
Altitud 27 m
Organització i govern
• Alcalde Joan Ribó i Canut (Compromís)
Alcalde pedani: Josep Lluís Duart i Tortajada
Altres dades

Web www.valencia.es
Modifica dades a Wikidata

Carpesa és una pedania de València, inclosa en el districte de Poblats del Nord. Limita pel nord amb Benifaraig, Alfara del Patriarca i Vinalesa, a l'est amb Bonrepòs i Mirambell i Tavernes Blanques, al sud amb Poble Nou i a l'oest amb Borbotó. La seua població censada el 2009 era de 1.293 habitants (INE).[1] Va ser un municipi independent fins al 1898,[2] en què va ser annexionat a València.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

El nom de Carpesa pareix derivar de la base preindoeuropea k a r (pedra), intensificada per l'ibero-basc -p e. La seua terminació -esa està relacionada amb altres topònims preromànics com ara Orpesa, Manresa, etc.[3] No obstant això, Martínez Aloy de Espinalt el fa derivar del llatí carpere (prendre), referència "a prendre fruites per les moltes que cria, particularment magranes".[4]

Història[modifica | modifica el codi]

A l'àrea de Carpesa hi ha restes d'adoració a Júpiter durant l'època romana.[5] En època d'al-Àndalus era una alqueria. Jaume I la va prendre durant la conquesta de València, i l'entregà a Bernat Vidal de Besalú, tal com recull el Llibre del Repartiment:

« B. Vitalis, alqueriam de Carpesa exceptis furnis et molendinis. V. Kalendas Juni.[4] »

Vidal es desféu prompte d'esta propietat, venent-la al rei. Este, el 29 de maig de 1246 l'entregà a l'Orde del Temple, trocant-la per Russafa.[6] És objecte de polèmica quan arribaren els primers pobladors cristians. Segons Viciana (1546) ho feren el 1243, però Villaroya, que pareix que tingué accés al document original, considerava que s'efectuà el 9 de març de 1252, ja sota el control dels templaris.[4] Havent desaparegut el Temple, Carpesa passà a l'Orde de Montesa. El 1574 Bonrepòs es segrega de la parròquia de Carpesa, i d'esta nova parròquia passen a dependre Mirambell i Cases de Bàrcena. Carpesa es va constituir com a municipi amb la dissolució dels senyorius. Aleshores tenia una població de 600 habitants, més de 100 cases i 2 escoles.[4] Va ser un municipi independent fins al 1898, quan va ser annexionat a València. Fins als finals del segle XIX es conservaven, en una casa contígua a l'església, uns escuts nobiliaris, motiu pel qual Martínez Aloy la identificà amb la casa senyorial dels Villena. Segons la tradició popular, es tractaria de l'alqueria que Jaume I donà als primers senyors de Carpesa.[7]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Carpesa, que fou el nucli més poblat del seu districte fins a la dècada de 1990, fou des de finals del segle XIX un lloc dinàmic i de creixent urbanització. La majoria de les cases són de maó vist rogenc, de dos cases i finestres reixades, encara que al sud del poble es troba una zona més moderna, amb grups d'habitatges de major alçada.[4]

Evolució demogràfica de Carpesa[8][1]
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1986 2001 2005 2009
Població 791 752 1.165 932 1.044 1.196 1.298 1.417 1.362 1.258 1.245 1.293

Política[modifica | modifica el codi]

Carpesa depén de l'ajuntament de València en consideració de barri del districte de Poblats del Nord. Tanmateix, donada la seua condició de poblament rural, compta, d'acord a les lleis estatals i autonòmiques pertanyents, amb un alcalde de barri que s'encarrega de vetlar pel bon funcionament del barri i de les relacions cíviques, firmar informes administratius i elevar a l'ajuntament de la ciutat propostes, suggeriments, denúncies i reclamacions dels veïns.[9]

Ermita de Sant Roc.

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sants Abdon i Senent: De finals del segle XVIII o principis del XIX, quan el lloc pertanyia encara a l'antiga Orde de Montesa. La planta és de tres naus, la principal coberta amb volta de canó. Una cornisa amb barana metàl·lica corre sobre pilastres corínties que emmarquen arcs de mig punt en comunicació amb les naus laterals. El presbiteri té volta absidal i als peus de la nau es troba el cor.[10] El temple va estar dedicat a Sant Pere fins al 1942, en què es canvià per l'actual advocació.[4]
  • Ermita de Sant Roc: Construïda a finals del segle XIX està rodejada d'una zona ajardinada. La seua campana, anomenada Sant Roc, data del 1901.[11] Darrere de l'ermita es troba l'antic cementeri.[4]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Horta, al fons Benifaraig i la Serra d'Espadà.

Malgrat els seus pocs habitants, Carpesa es caracteritza per mantindre vives diferents tradicions culturals al llarg de la seua història. Entre elles estan les famoses Falles de València (Comissió fallera Plaça del Poble - Sant Roc) i les Festes Patronals, en les que ix en processó la Cofradia dels Sants Abdon i Senent, fundada el 1731.[12] Existixen així mateix diverses associacions culturals, com l'Asociación Cultural Taurina "El Carpesano",[13] el Club de Jubilats i Pensionistes,[14] la Banda de música de Tambors i Cornetes i el Club d'Hockey.[15] Compta a més amb una seu de la Universitat Popular, en la qual es realitzen activitats de culturització, expressió plàstica i corporal i formació ocupacional, entre d'altres.[16]

Serveis públics[modifica | modifica el codi]

Carpesa compta amb un consultori mèdic auxiliar,[17] així com una Instal·lació Esportiva Elemental, que inclou 1 pista poliesportiva i 1 camp d'hockey.[18] També disposa de cementeri parroquial.[19]

Planta depuradora[modifica | modifica el codi]

La Conselleria de Medi Ambient planeja la construcció d'una estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) entre Carpesa i Bonrepòs i Mirambell, al bord del barranc del Carraixet. La planta planejada tindrà una superfície de 50.000 m2 i rebrà les aigües dels col·lectors de Massarrojos, Montcada, Rocafort i Godella, que vessarà al barranc per a permetir-ne la reutilització a través d'un sistema terciari.[20] Este plan, tanmateix, ha comptat des d'un principi amb el rebuig mutu dels ciutadans de Carpesa i Bonrepòs i Mirambell, recolzats pel consistori d'este últim, ja que al·leguen que la planta pretén constuir-se en zona d'horta protegida, a menys de 200 metres dels habitatges i d'una escola.[21][22]

Personatges destacats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 INE - Relación de unidades poblacionales
  2. Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Introducción histórica». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en valencià i castellà). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 10. 
  3. Galmés de Fuentes, Álvaro. «Carpesa». A: Los topónimos: sus blasones y trofeos (la toponimia mítica) (en castellà). 1ª. Madrid: Real Academia de Historia, 2000, p. 211. ISBN 8489512795.  Vegeu també l'article Toponímia del País Valencià.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Carpesa». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en valencià i castellà). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 24. 
  5. Seguí Marco, Juan José; Luis Sánchez González. La romanización en tierras valencianas: una historia documental (en castellà). 1ª. Valencia: Universitat de València, 2005, p. 152. ISBN 8437061059. 
  6. Mossèn Jaime Febrer. Trovas. 
  7. «Poble Nou, Borbotó, Carpesa, Benifaraig i les Cases de Bàrcena». A: Juan Piqueras Haba. Geografia de les comarques valencianes (en valencià). 3. València: Foro, 1995, p. 290. 
  8. Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Población, vivienda y actividad económica». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en valencià i castellà). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 45. 
  9. Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Legislación sobre alcaldías de barrio». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en valencià i castellà). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 57. 
  10. «Iglesia parroquial de los Santos Abdón y Senén (Carpesa)» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 20 gener 2010].
  11. «Ermita Sant Roc de Carpesa» (en valencià). Pàgina oficial dels Campaners de la Catedral de València, 2010.
  12. Delicado Martínez, Francisco Javier. «Iconografía, arte y devoción popular en torno de los santos de la piedra Abdón y Senén, en el antiguo reino de Valencia». A: El culto a los santos: cofradías, devoción, fiestas y arte (en castellà). 1ª. San Lorenzo de El Escorial: Instituto Escurialense de Investigaciones Históricas y Artísticas, 2008, p. 315-332. ISBN 978-84-89788-71 [Consulta: 21 gener 2010]. 
  13. «Web de la Peña taurina "El Carpesano"» (en castellà). [Consulta: 21 gener 2010].
  14. «Club de Jubilados y Pensionistas de Carpesa» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 20 gener 2010].
  15. Pàgina del Club d'Hockey de Carpesa
  16. «Universidad Popular - Carpesa-Poblats del Nord 2» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 20 gener 2010].
  17. «Consultorio auxiliar Carpesa» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 20 gener 2010].
  18. «I.D.E. Carpesa» (html) (en castellà). Fundación Deportiva Municipal de Valencia. [Consulta: 20 gener 2010].
  19. «Cementerio parroquial de Carpesa» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 20 gener 2010].
  20. «Medio Ambiente instalará una depuradora junto al barranco del Carraixet» (html) (en castellà). hortanoticias.com, 01-12-2009. [Consulta: 20 gener 2010].
  21. Peña, Jessica F. «Vecinos de Carpesa y de Bonrepòs se unen contra la construcción de una depuradora» (html) (en castellà). Levante, el Mercantil Valenciano, 02-12-2009. [Consulta: 20 gener 2010].
  22. Peña, Jessica F. «Carpesa se moviliza contra la EDAR» (en castellà). Levante, el Mercantil Valenciano, 05-12-2009. [Consulta: 20 gener 2010].
  23. Peset Reig. Historia de la Universidad de Valencia: El estudio general (en castellà). Ediciones de la Universidad Politécnica de Valencia, 2000, p. 1107. ISBN 8437042232. 
  24. A.P.. «Vicent Mengual, Julio» (html) (en castellà). Enciclopedia online. Museo Nacional del Prado. [Consulta: 21 gener 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carpesa Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal de la ciutat de València