Ciutat Vella de València

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ciutat Vella
Localització
Ciutat Vella de València
Districte de Ciutat Vella
Vista de Ciutat Vella
Vista de Ciutat Vella
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Municipi
Espanya
País Valencià
València
València
València
Superfície 1.69 km²
Població (2009)
  • Densitat
25.924 hab.
153,4 hab/km²
Coordenades 39° 28′ 31″ N, 0° 22′ 33″ O / 39.47528°N,0.37583°O / 39.47528; -0.37583Coord.: 39° 28′ 31″ N, 0° 22′ 33″ O / 39.47528°N,0.37583°O / 39.47528; -0.37583

Ciutat Vella és el nom que rep el districte número 1 de la ciutat de València. De forma circular, els seus límits estan marcats quasi exactament per la desapareguda muralla cristiana de València, açò és, pels carrers de Colom al sud-est, el de Xàtiva al sud, el de Guillem de Castro a l'oest, el marge dret del vell llit del riu Túria al nord i est (carrers de Blanqueries, del Comte de Trénor, del Pintor López i la meitat del passeig de la Ciutadella), i des del carrer del Justícia a la plaça de la porta de la Mar, on es torna al carrer de Colom.[1]

Localitzat entre els districtes de l'Eixample al sud-est, el d'Extramurs al sud-oest, el de Campanar al nord-oest, el de la Saïdia al nord, i el del Pla del Real a l'est. L'actual jardí del Túria fa de frontera natural amb aquests tres últims, raó per la qual són set els ponts que comuniquen la Ciutat Vella amb estos districtes: el pont de les Arts, el pont de Sant Josep, el pont dels Serrans, el pont de Fusta, el pont de la Trinitat, el pont del Real i el pont de l'Exposició.

El districte de Ciutat Vella consta de sis barris:

Història[modifica | modifica el codi]

La Ciutat Vella de València és el punt de naixement de la ciutat. Té els seus orígens en una illa fluvial que formava ací antigament el riu Túria, gràcies a un braç d'aigua que partia del llit principal del riu i envoltava l'illa pel centre de l'actual districte fins a arribar de nou al riu.

Al centre d'aquesta illa, els romans van fundar la ciutat de Valentia l'any 138 aC, a les proximitats de l'actual plaça de l'Almoina, on es pot visitar el seu centre arqueològic. Durant l'època musulmana, la ciutat va aprofitar el braç d'aigua que formava l'illa com a fossat i límit de la ciutat per a edificar la muralla àrab.

El 1238, el rei Jaume I va conquerir València i l'any 1356, el rei Pere el Cerimoniós, rebesnét de Jaume I, donà ordre de la construcció d'una nova muralla cristiana, que es va convertir en el límit de la ciutat i que ara marca quasi exactament l'actual districte. Cada barri i carrer de la ciutat es va especialitzar en distints gremis d'oficis, motiu dels noms d'alguns barris i carrers actuals. L'enderrocament de la muralla va ser decretat l'any 1865 per ordre del governador civil Ciril Amorós, al·legant obrir la ciutat a un nou Eixample.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La població de Ciutat Vella, segons l'INE de l'1 de gener del 2009, era de 29.924 habitants. El 1981, en sumava 35.415, fet que mostra la forta pèrdua de població d'aquest districte en els últims anys. Tanmateix, gràcies a la rehabilitació del districte que s'està duent a terme, a partir del 2003 ha deixat de perdre població, i de fet n'ha guanyat lleugerament, en passar de 25.075 habitants el 2003 a 25.184 el 2005 i a 25.368 el 2007.

Evolució demogràfica
1981 1986 1991 1996 2007 2008 2009
35.415 30.125 27.010 24.027 25.368 25.788 25.924
Barris del districte de Ciutat Vella
Codi Nom del barri Població (2009) Superfície (ha) Densitat (hab/ha)
01 La Seu 2.885 22,1 130,5
02 La Xerea 3.888 31,2 124,8
03 El Carme 6.224 38,4 162,1
04 El Pilar 4.067 16,2 251,7
05 El Mercat 3.381 17,3 195,7
06 Sant Francesc 5.479 43,9 124,9
Ciutat Vella 25.924 169,0 153,41

Elements importants[modifica | modifica el codi]

A la Ciutat Vella, es troben els principals equipaments de la ciutat des de tots els punts de vista:

Façana dels antics Cines Caro
CEIP Santa Teresa. Barri del Carme. Valencia.
  • Educatius: dins del Barri del Carme, ens trobem el CEIP Santa Teresa, que es tracta de l'edifici dels antics Cinemas Caro construïts en 1910 per l'arquitecte Vicente Ferrer Pérez (1874-1960) [2] (Arquitecte valencià d'escassa obra, autor també del singular edifici Ferrer en Cirilo Amorós nº 29), va projectar en 1910 la construcció d'uns cinematògrafs bessons dins de l'antic Hort de Sogueros, propietat del Marquès de Caro.
Horitzó de la Ciutat Vella

Transports[modifica | modifica el codi]

El districte està ben comunicat amb la resta de la ciutat en situar-se'n al centre. L'entramat de carrers estrets i irregulars dificulten el trànsit fluid, que es troba canalitzat en carrers que creuen el districte, com el carrer de la Pau, el de Sant Vicent Màrtir, l'avinguda del Baró de Càrcer, el carrer de les Barques o el del Pintor Sorolla. Molts d'estos carrers tenen com a punt de partida o d'arribada la plaça de la Reina o la plaça de l'Ajuntament. L'antic traçat de les muralles de la ciutat dibuixa la ronda (coneguda com a ronda interior), que canalitza el trànsit al voltant del districte.

El transport públic penetra en el districte mitjançant la gran majoria de línies dels autobusos de l'EMT de València.

El transport ferroviari arriba al límit sud del districte (carrer de Xàtiva) amb l'estació d'Adif de València-Nord, a l'edifici de l'estació del Nord, ja a Extramurs, on arriben ferrocarrils, sobretot de rodalia.

El metro de Metrovalencia té major presència amb tres estacions subterrànies a les proximitats sud i est (Xàtiva, Colón i Alameda) de les línies 3 i 5, i una estació en superfície (pont de Fusta) del tramvia de la línia 4 al nord del districte, ja a la Saïdia. Altres estacions pròximes al districte són les de Túria (línia 1) entre els districtes d'Extramurs i Campanar, la d'Àngel Guimerà (línies 1, 3 i 5) a la Gran Via de Ferran El Catòlic, i la de plaça d'Espanya (línia 1) a la mateixa plaça d'Espanya.

En un futur, la línia 2 de MetroValencia travessarà amb un tramvia subterrani el districte de nord a sud amb tres estacions: Museus o Serrans (entre el pont de Sant Josep i el pont dels Serrans), Carme (prop del mercat de Mossén Sorell) i Mercat (junt al mercat Central). Fins ara, la línia es troba en construcció sols a la part sud de la ciutat, que va des de Russafa fins a la ciutat de les Arts i les Ciències i Natzaret.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciutat Vella de València Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal de la ciutat de València