Ciutat Vella de València
 Ciutat Vella de València | |||||
|---|---|---|---|---|---|
Ciutat Vella (ca)  | |||||
 Vista de Ciutat Vella | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarca | Comarca de València | ||||
| Municipi | València | ||||
| Població | |||||
| Total | 25.788 (2020) | ||||
| • Densitat | 15.259,17 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 169 ha | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
Ciutat Vella és el districte número 1 de la ciutat de València. De forma circular, els seus límits estan marcats quasi exactament per la desapareguda muralla cristiana de València, açò és, pels carrers de Colom al sud-est, el de Xàtiva al sud, el de Guillem de Castro a l'oest, el marge dret del vell llit del riu Túria al nord i est (carrers de Blanqueries, del Comte de Trénor, del Pintor López i la meitat del passeig de la Ciutadella), i des del carrer del Justícia a la plaça de la porta de la Mar, on es torna al carrer de Colom.[1]
Localitzat entre els districtes de l'Eixample al sud-est, el d'Extramurs al sud-oest, el de Campanar al nord-oest, el de la Saïdia al nord, i el del Pla del Real a l'est. L'actual jardí del Túria fa de frontera natural amb aquests tres últims, raó per la qual són set els ponts que comuniquen la Ciutat Vella amb estos districtes: el pont de les Arts, el pont de Sant Josep, el pont dels Serrans, el pont de Fusta, el pont de la Trinitat, el pont del Real i el pont de l'Exposició.
El districte de Ciutat Vella consta de sis barris:
- La Seu, al centre-nord
- La Xerea, al nord-est
- El Carme, al nord-oest
- El Pilar, a l'oest
- El Mercat, al centre
- Sant Francesc, al sud
Història[modifica]
La Ciutat Vella de València és el punt de naixement de la ciutat. Té els seus orígens en una illa fluvial que formava ací antigament el riu Túria, gràcies a un braç d'aigua que partia del llit principal del riu i envoltava l'illa pel centre de l'actual districte fins a arribar de nou al riu.
Al centre d'aquesta illa, els romans van fundar la ciutat de Valentia l'any 138 aC, a les proximitats de l'actual plaça de l'Almoina, on es pot visitar el seu centre arqueològic. Durant l'època musulmana, la ciutat va aprofitar el braç d'aigua que formava l'illa com a fossat i límit de la ciutat per a edificar la muralla àrab.
El 1238, el rei Jaume I va conquerir València i l'any 1356, el rei Pere el Cerimoniós, rebesnet de Jaume I, donà ordre de la construcció d'una nova muralla cristiana, que es va convertir en el límit de la ciutat i que ara marca quasi exactament l'actual districte. Cada barri i carrer de la ciutat es va especialitzar en distints gremis d'oficis, motiu dels noms d'alguns barris i carrers actuals. L'enderrocament de la muralla va ser decretat l'any 1865 per ordre del governador civil Ciril Amorós, al·legant obrir la ciutat a un nou Eixample.
Demografia[modifica]
La població de Ciutat Vella, segons l'INE de l'1 de gener del 2009, era de 29.924 habitants. El 1981, en sumava 35.415, fet que mostra la forta pèrdua de població d'aquest districte en els últims anys. Tanmateix, gràcies a la rehabilitació del districte que s'està duent a terme, a partir del 2003 ha deixat de perdre població, i de fet n'ha guanyat lleugerament, en passar de 25.075 habitants el 2003 a 25.184 el 2005 i a 25.368 el 2007.
| 1981 | 1986 | 1991 | 1996 | 2007 | 2008 | 2009 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 35.415 | 30.125 | 27.010 | 24.027 | 25.368 | 25.788 | 25.924 |
| Codi | Nom del barri | Població (2009) | Superfície (ha) | Densitat (hab/ha) |
|---|---|---|---|---|
| 01 | La Seu | 2.885 | 22,1 | 130,5 |
| 02 | La Xerea | 3.888 | 31,2 | 124,8 |
| 03 | El Carme | 6.224 | 38,4 | 162,1 |
| 04 | El Pilar | 4.067 | 16,2 | 251,7 |
| 05 | El Mercat | 3.381 | 17,3 | 195,7 |
| 06 | Sant Francesc | 5.479 | 43,9 | 124,9 |
| Ciutat Vella | 25.924 | 169,0 | 153,4 |
Elements importants[modifica]
A la Ciutat Vella, es troben els principals equipaments de la ciutat des de tots els punts de vista:
- Administratius: l'Ajuntament, el palau de la Generalitat, la seu de les Corts Valencianes al palau de Benicarló, moltes seus de conselleries, la Diputació als palaus de Batlia i del marqués de la Scala, etc.
- Comercials: el mercat Central, la plaça Redona, el mercat de Mossén Sorell i grans magatzems.
- Culturals i museístics: el Centre Arqueològic de l'Almoina, l'IVAM, el MuVIM, Museu Nacional de Ceràmica al palau del Marqués de Dosaigües, La Nau de la Universitat de València, el Centre del Carme, el Centre Cultural la Beneficència (amb el Museu de Prehistòria, el Museu Valencià d'Etnologia), la Biblioteca de l'Hospital, etc.
- Educatius: dins del Barri del Carme, ens trobem el CEIP Santa Teresa, que es tracta de l'edifici dels antics Cinemas Caro construïts en 1910 per l'arquitecte Vicente Ferrer Pérez (1874-1960),[2] (Arquitecte valencià d'escassa obra, autor també del singular edifici Ferrer en Cirilo Amorós nº 29), va projectar en 1910 la construcció d'uns cinematògrafs bessons dins de l'antic Hort de Sogueros, propietat del Marquès de Caro.
- Financers: la Borsa de València al palau dels Boïl d'Arenós, i seus o sucursals principals d'entitats bancàries, especialment al voltant dels carrers del Pintor Sorolla i de les Barques, com ara l'edifici del Banc de València.
- Religiosos: la seu, el Micalet, la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, l'església de Sant Joan de l'Hospital, l'església de Santa Caterina, l'església de Sant Joan del Mercat, l'església de Sant Agustí, l'església del Patriarca, etc.
- Històrics i civils: la Llotja de la Seda, les torres de Serrans, les torres de Quart, el portal de Valldigna, palaus privats de la ciutat, edificis modernistes i eclèctics del carrer de la Pau, l'antic convent de Sant Doménec, la porta de la Mar, el jardí del Parterre, l'Institut Lluís Vives, etc.
Transports[modifica]
El districte està ben comunicat amb la resta de la ciutat en situar-se'n al centre. L'entramat de carrers estrets i irregulars dificulten el trànsit fluid, que es troba canalitzat en carrers que creuen el districte, com el carrer de la Pau, el de Sant Vicent Màrtir, l'avinguda de l'Oest, el carrer de les Barques o el del Pintor Sorolla. Molts d'estos carrers tenen com a punt de partida o d'arribada la plaça de la Reina o la plaça de l'Ajuntament. L'antic traçat de les muralles de la ciutat dibuixa la ronda (coneguda com a ronda interior), que canalitza el trànsit al voltant del districte.
El transport públic penetra en el districte mitjançant la gran majoria de línies dels autobusos de l'EMT de València.
El transport ferroviari arriba al límit sud del districte (carrer de Xàtiva) amb l'estació d'Adif de València-Nord, a l'edifici de l'estació del Nord, ja a Extramurs, on arriben trens, sobretot de rodalia.
El metro de Metrovalencia té major presència amb tres estacions subterrànies a les proximitats sud i est (Xàtiva, Colón i Alameda) de les línies 3 i 5, i una estació en superfície (pont de Fusta) del tramvia de la línia 4 al nord del districte, ja a la Saïdia. Altres estacions pròximes al districte són les de Túria (línia 1) entre els districtes d'Extramurs i Campanar, la d'Àngel Guimerà (línies 1, 3 i 5) a la Gran Via de Ferran El Catòlic, i la de plaça d'Espanya (línia 1) a la mateixa plaça d'Espanya.
En un futur, la línia 2 de MetroValencia travessarà amb un tramvia subterrani el districte de nord a sud amb tres estacions: Museus o Serrans (entre el pont de Sant Josep i el pont dels Serrans), Carme (prop del mercat de Mossén Sorell) i Mercat (junt al mercat Central). Fins ara, la línia es troba en construcció sols a la part sud de la ciutat, que va des de Russafa fins a la ciutat de les Arts i les Ciències i Natzaret.
Referències[modifica]
- ↑ Oficina d'Estadística.
- ↑ Mestre Martí, María «Viena en la arquitectura de Vicente Ferrer Pérez (1874-1960)». Universitat de València, 2010, pàg. 14.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciutat Vella de València |
.svg){kind=small}
