Patriarca (districte de València)

Patriarca
Epònim	Joan de Ribera
Localització
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província de València
Població humana
Població	26.532 (1978)
Geografia
Limita amb	Catedral
Dades històriques
Anterior	Centre, Universitat, Teatre, Hospital i Misericòrdia
Creació	1940
Dissolució	1979
Següent	Ciutat Vella

El Patriarca fou un antic districte i circumscripció electoral de la ciutat de València existent entre els anys 1940 i 1979/1981. El districte ocupava la meitat sud de l'actual districte de Ciutat Vella de València incloent part o la totalitat dels barris de La Seu, La Xerea, Velluters i Sant Francesc.

El nom del districte prové de Sant Joan de Ribera, Patriarca i Arquebisbe de València que dóna nom al Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi i a la plaça on se troba situat. L'any 1978 el districte tenia 26.532 habitants.

Geografia[modifica]

Geogràficament, el districte del Patriarca es trobava al bellmig de la ciutat de València, aleshores simple capital de la província de València. El Patriarca ocupava la meitat exacta meridional de l'actual districte de Ciutat Vella de València o Intramurs, aleshores dividida en dos districtes. En concret, ocupava els part o la totalitat dels actuals barris de La Seu, La Xerea, Velluters i Sant Francesc.

El Patriarca limitava amb els districtes de Catedral al nord; Botànic a l'oest; Jesús, Russafa i Gran Via al sud. Al cantó sud-est estava banyat pel riu Túria. La línia que separava el ditricte del Patriarca del de Catedral es trobava al carrer de la Pau, la plaça de la Reina, la plaça del Mercat i el carrer de Murillo.^[1]

Nomenclàtor[modifica]

A continuació es presenta un nomenclàtor del districte de l'any 1960.^[2] Cal assenyalar que s'hi esmenten carrers actualment desapareguts (representats amb el símbol †), amb altres noms, i amb noms castellanitzats i/o amb grafies corruptes. Moltes de les places i carrers desapareguts van ser absorbits després de la construcció de l'avinguda de l'Oest.

C/. Abadia de Sant Martí
C/. Abat
C/. Actor Rivelles
C/. Adreçadors
Pl. Almansa^[3]
C/. Ambaixador Vich
C/. Ànimes
C/. Aluders
C/. Angelicot
C/. Arolas
C/. Arquebisbe Mayoral
C/. Asil d'Infants
C/. Baldoví
C/. Balmes
C/. Ballesters
C/. Bany^[4]
C/. Barcelona
C/. Barcelonina^[5]
Av. Baró de Càrcer^[6]
C/. Barques
C/. Beata
C/. Baet Joan de Ribera^[7]
C/. Belluga
C/. Bisbe
C/. Bisbessa
C/. Boatella^[8]
C/. Bonaire
Pl. Botxa
C/. Bretón de los Herreros
C/. Cabalote (†)
C/. Carabasses^[9]
C/. Camarón
C/. Cardenal Payá
C/. Carnissers
C/. Catalans
C/. Cavanilles (†)^[10]
Pl. Caudillo^[11]
Pl. Cementeri de Sant Joan (†)^[12]
C/. Cerdán de Tallada
C/. Cobertís de Sant Pau^[13]
Pl. Col·legi del Patriarca
C/. Colomer
C/. Colom
Pl. Coll
Pl. Comandante Montesinos (†)^[14]
C/. Comèdies
C/. Comunió de Sant Joan (†)
Pl. Comunió de Sant Joan
C/. Convent de Sant Francesc
C/. Convent de Santa Clara
C/. Correus^[15]
C/. Cotanda
C/. Creu Nova
C/. Dames
Pl. Doctor Collado
C/. Doctor Romagosa
C/. En Joan d'Àustria
C/. En Joan de Vilarrassa^[16]
C/. Eixarchs^[17]
C/. Emperador
Pl. Encarnació
C/. En Plom^[18]
C/. En Gall
Pl. En Gil (†)
C/. En Gil
C/. En Llop
C/. En Pardo (†)^[19]
C/. En Sala
C/. En Sanç
C/. En Sendra
C/. Escolano
Pl. Escoles Pies
C/. Federico García Sanchiz^[20]
C/. Fidalgo (†)^[21]
C/. Figuereta (†)
C/. Flassaders
C/. Foios
C/. Forners
C/. Forn de l'Hospital
C/. Frare
C/. Garrigues
C/. Gascons
C/. Gravador Selma
C/. Guillem Sorolla
C/. Hedra
C/. Hospital
C/. Itàlica (†)^[22]
C/. Jofrens
C/. José Calvo Sotelo^[23]
C/. Llibrers
C/. Llanterna
C/. Liñán
Pl. Lluís Vives^[24]
C/. Lluís Vives
Pl. Lope de Vega
C/. Madrina
C/. Maldonado
C/. Mallorquins
C/. Mantes
C/. Manyans
C/. Mare de Déu de Gràcia
Pl. Mare de Déu de la Pau
C/. Maria Cristina
Pl. Mariano Benlliure
C/. Marqués de Dosaigües^[25]
Pl. Marqués d'Estella^[26]
C/. Marqués de Sotelo
C/. Martín Mengod
C/. Martínez Cubells
Pl. Mercat
Pl. Mercé
C/. Mestre Clavé
C/. Mesón de Teruel (†)^[27]
C/. Miñana
Pl. Mirasol (†)^[28]
Ps. Monistrol (†)^[29]
C/. Monges de Santa Caterina
C/. Monges Servites (†)^[30]
C/. Moratín
C/. Mossén Femades
C/. Muela (†)^[31]
C/. Murillo
C/. Músic Peydró
Pl. Na Rovella (†)
C/. Na Rovella (†)
C/. Nau
C/. Numància
C/. Padilla
C/. Palafox
C/. Palau
C/. Palma
C/. Pascual i Genís
C/. Patis de Frígola
C/. Pau
Pl. Pellissers (†)^[32]
C/. Pérez Bayer
C/. Pérez Pujol
C/. Pescateria
C/. Peu de la Creu
Pl. Picador de Dosaigües
Pl. Pilar
C/. Pilar^[33]
Pl. Pinazo
C/. Pintor Domingo
C/. Pintor Sorolla
C/. Poeta Llombart
C/. Poeta Querol
C/. Poeta Quintana
C/. Pòpul
C/. Portal de Sant Jordi
Pl. Porxets
C/. Presseguer
C/. Pròixida
C/. Quevedo
C/. Ràfol
C/. Ramellets
C/. Recared
C/. Redempció
Pl. Redona
Pl. Reina
C/. Reixes
C/. Requena
C/. Ribalta
C/. Ribera
C/. Ribot (†)^[34]
Ps. Ripalda^[35]
Pl. Rodrigo Botet
C/. Roger de Llória
C/. Ruiz de Lihory
C/. Rumbau
C/. Saboneria Nova (†)^[36]
C/. Sagasta
C/. Salvà
C/. Sampedor
Pl. Sant Agustí
C/. Sant Agustí^[37]
Pl. Sant Andreu (†)^[38]
C/. Sant Andreu
C/. Sant Antoni
C/. Sant Ferran
Ps. Sant Joan (†)^[39]
Pl. Sant Lluís Beltrán
C/. Sant Martí
Tr. Sant Roc^[40]
C/. Sant Vicent Màrtir
C/. Sang
Pl. Santa Caterina
C/. Santa Eulàlia
C/. Santa Irene
Pl. Santa Llúcia^[41]
C/. Santa Teresa
C/. Sedassers
C/. Siurana
C/. Soledat
C/. Sombrereria
C/. Teixidors
C/. Tertulia
C/. Torn de l'Hospital
C/. Trànsits
C/. Trench
C/. Triador
C/. Universitat
C/. Valeriola
C/. Vallanca
C/. Valldaura
C/. Vera^[42]
C/. Verger
C/. Vestuari
C/. Viana
C/. Victòria^[43]
C/. Vidal
C/. Vell de la Palla
C/. Vilaragut
C/. Villena
C/. Vinatea
C/. Virués
C/. Xàtiva
C/. Ximénez de Sandoval
Pl. Xiquets de Sant Vicent
C/. Zapata

Història[modifica]

El districte del Patriarca fou creat l'any 1940 per la nova administració municipal franquista sorgida després de la guerra civil espanyola.^[44] El nom del districte té el seu origen en el Col·legi del Patriarca sit a la plaça homònima i nomenats en honor al seu impulsor, l'Arquebisbe de València Sant Joan de Ribera, també conegut com a "Patriarca Ribera". Geogràfica i administrativament, el districte del Patriarca venia a substituir en part o totalment als antics districtes creats el 1887 de Centre (I), Universitat (III), Teatre (IV), Hospital (V) i Misericòrdia (VI).^[45]

Com ja havia passat amb els anteriors, el nou districte va esdevindre també circumscripció electoral, en aquest cas per a les eleccions al terç familiar a l'ajuntament. Això passà, no obstant, a les darreres eleccions a regidors del franquisme, és a dir, les del 1973, on resultà elegit regidor Rafael Larruy Mata.^[46] Finalment, amb l'arribada de la corporació municipal sorgida de les eleccions municipals de 1979, es va establir una nova divisió administrativa de la ciutat que suposà la dissolució del districte del Patriarca i la seua integració (amb el de Catedral) en el nou districte de Ciutat Vella de València.

Demografia[modifica]

Població per edat (1970)^[47]

0-21 anys (31.12%)

22-43 anys (22.10%)

44-65 anys (32.07%)

Més de 65 anys (14.71%)

Gràfica d'evolució de Patriarca entre 1940 i 1978

Referències[modifica]

↑ ^{[enllaç sense format]} https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2296222.pdf
↑ Guía de Valencia 1960, Ediciones Gaisa
↑ Abans del "Triador"
↑ També com a d'"En Bany"
↑ Com a "Hermanas Chabás" (1943-1979)
↑ Actualment, "Avinguda de l'Oest"
↑ Des del 1960 com a "Sant Joan de Ribera
↑ Erradament de "Botellas"
↑ De "José Antonio Guerrero" entre 1906 i 1940
↑ Nom traslladat
↑ Actualment, de l'"Ajuntament"
↑ Desapareguda
↑ Actualment, de "Sant pau"
↑ Nom traslladat
↑ Abans d'"Alfredo Calderón" (1909-1940) i de "Jurados" (1940-1943)
↑ Plaça des de 1972
↑ També d'"Exarchs"
↑ També d'"Emplom"
↑ Actualment desaparegut
↑ Actual "de la Cultura"
↑ Nom traslladat
↑ Actualment amb rètol però desapareguda dels plànols
↑ Actualment, de "Russafa"
↑ Actualment de "Margarita Valldaura"
↑ Des de 1940, abans de "Canalejas"
↑ Actual "Porta de la Mar"
↑ Integrat al carrer de Sant Vicent Màrtir
↑ [https://valenciablancoynegro.blogspot.com/2015/04/la-palmera-de-la-plaza-mirasol.html Desapareguda dins de "Poeta Querol"
↑ Desaparegut a l'"Avinguda de l'Oest"
↑ Desparegut a l'"Avinguda de l'Oest"
↑ Desparegut a l'"Avinguda de l'Oest"
↑ Desapareguda a l'"Avinguda de l'Oest"
↑ Des de 1969 "Roger de Flor"
↑ Desaparegut
↑ No confondre amb el c/. Ripalda al districte Catedral
↑ Desapareguda
↑ Des de 1959 d'"Osca"
↑ Desapareguda al c/. Poeta Querol
↑ Desaparegut a l"Avinguda de l'Oest"
↑ Des de 1963, del "Síndic"
↑ Actual de l'"Hospital"
↑ Des de 1960 de l'"Editor Cabrerizo"
↑ Des de 1970 de "Vitòria"
↑ Els Nous Districtes. Ajuntament de València, 1981.pdf^{[Enllaç no actiu]}
↑ Guía comercial e industrial de Valencia y su provincia. 1931
↑ COLOMER RUBIO, Juan Carlos. Gobernar la ciudad. Alcaldes y poder local en Valencia (1958-1979). Universitat de València, 2014.
↑ Teixidor de Otto, María Jesús. Estructura de la población de la ciudad de Valencia en 1970. 1970

[1] {[enllaç sense format]} https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2296222.pdf

[2] Guía de Valencia 1960, Ediciones Gaisa

[3] Abans del "Triador"

[4] També com a d'"En Bany"

[5] Com a "Hermanas Chabás" (1943-1979)

[6] Actualment, "Avinguda de l'Oest"

[7] Des del 1960 com a "Sant Joan de Ribera

[8] Erradament de "Botellas"

[9] De "José Antonio Guerrero" entre 1906 i 1940

[10] Nom traslladat

[11] Actualment, de l'"Ajuntament"

[12] Desapareguda

[13] Actualment, de "Sant pau"

[14] Nom traslladat

[15] Abans d'"Alfredo Calderón" (1909-1940) i de "Jurados" (1940-1943)

[16] Plaça des de 1972

[17] També d'"Exarchs"

[18] També d'"Emplom"

[19] Actualment desaparegut

[20] Actual "de la Cultura"

[21] Nom traslladat

[22] Actualment amb rètol però desapareguda dels plànols

[23] Actualment, de "Russafa"

[24] Actualment de "Margarita Valldaura"

[25] Des de 1940, abans de "Canalejas"

[26] Actual "Porta de la Mar"

[27] Integrat al carrer de Sant Vicent Màrtir

[28] [https://valenciablancoynegro.blogspot.com/2015/04/la-palmera-de-la-plaza-mirasol.html Desapareguda dins de "Poeta Querol"

[29] Desaparegut a l'"Avinguda de l'Oest"

[30] Desparegut a l'"Avinguda de l'Oest"

[31] Desparegut a l'"Avinguda de l'Oest"

[32] Desapareguda a l'"Avinguda de l'Oest"

[33] Des de 1969 "Roger de Flor"

[34] Desaparegut

[35] No confondre amb el c/. Ripalda al districte Catedral

[36] Desapareguda

[37] Des de 1959 d'"Osca"

[38] Desapareguda al c/. Poeta Querol

[39] Desaparegut a l"Avinguda de l'Oest"

[40] Des de 1963, del "Síndic"

[41] Actual de l'"Hospital"

[42] Des de 1960 de l'"Editor Cabrerizo"

[43] Des de 1970 de "Vitòria"

[44] Els Nous Districtes. Ajuntament de València, 1981.pdf^{[Enllaç no actiu]}

[45] Guía comercial e industrial de Valencia y su provincia. 1931

[46] COLOMER RUBIO, Juan Carlos. Gobernar la ciudad. Alcaldes y poder local en Valencia (1958-1979). Universitat de València, 2014.

[47] Teixidor de Otto, María Jesús. Estructura de la población de la ciudad de Valencia en 1970. 1970

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

[33]

[34]

[35]

[36]

[37]

[38]

[39]

[40]

[41]

[42]

[43]

[44]

[45]

[46]

[47]