Vés al contingut

El Perellonet

Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Perellonet
Imatge
Gola del Perelló i vistes del Perellonet
Tipusbarri Modifica el valor a Wikidata
Lloc
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 16′ 47″ N, 0° 16′ 39″ O / 39.279722222222°N,0.2775°O / 39.279722222222; -0.2775
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
ComarcaComarca de València
MunicipiValència
DistrictesPobles del Sud Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.488 (2022) Modifica el valor a Wikidata (301,95 hab./km²)
Geografia
Superfície4,928 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud2 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificadors descriptius
Codi postal46012 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

El Perellonet és un barri i pedania de la ciutat de València pertanyent al districte dels Pobles del Sud.[1] Tenia 1.515 habitants censats l'any 2024 segons l'ajuntament de València, que classifica el barri amb el número 19.6.[2]

Geografia

[modifica]
El Perellonet vist des del Palmar

El barri del Perellonet, el més meridional de tota València (a 19 km del centre de la ciutat), està situat a l'extrem sud del districte dels Pobles del Sud. Limita al nord amb els barris del Saler i el Palmar, del mateix districte; a l'est amb la mar mediterrània; al sud amb la pedania del Perelló, pertanyent al municipi de Sueca; i a l'oest amb el Parc Natural de l'Albufera de València i els municipis de Sueca i Sollana.

Urbanísticament, el barri del Perellonet compta amb tres zones ben diferenciades: al nord, el núcli original de pescadors anomenat "el poble"; al sud, el núcli modern amb passeig marítim, platja, club nàutic i habitatges d'estiueg (molt d'ells amb habitants continus); i, entre aquests dos núclis, la carretera CV-500 (amb el nom d'"avinguda de les Gavines" al Perellonet) vorejada de camps a l'oest i d'urbanitzacions modernes a l'est.

Nomenclàtor

[modifica]
  • C/ Amura
  • C/ Àncora
  • C/ Arboradura
  • C/ Babord
  • C/ Bitàcora
  • C/ Botavara
  • C/ Cabrestant
  • Entr. Casa el Moreno
  • C/ Collverd
  • Entr. Cubà
  • C/ Dofins
  • C/ Dunes
  • Entr. Escales
  • C/ Escotilla
  • C/ Estribord
  • C/ Eslora
  • Entr. Filero
  • Entr. Gabino
  • Av. Gavines
  • Entr. Gola del Perellonet
  • Pas. de les Goles
  • C/ Gos Gus
  • C/ Hèlix
  • C/ Llebeig
  • C/ Llobarro
  • C/ Lluís Sánchez Polack
  • Grup Marqués de Valterra
  • C/ Martinet
  • C/ Mascaró
  • C/ Messana
  • Entr. Niset
  • C/ Oroneta
  • C/ Pal
  • C/ Proa
  • C/ Quilla
  • Entr. Quilis
  • C/ Sirena
  • C/ Sobrevent
  • C/ Sotavent
  • C/ Timó
  • Entr. Ventura
  • C/ Vora del Pantà

Història

[modifica]
Grup de pescadors marqués de Valterra

Fins al 1903 la zona del Perellonet per només un reduït nombre de pescadors que havien construït algunes barraques però no residien allà de manera estable. No obstant, aquell any, amb la construcció de la gola del Perellonet, s'edificà una caseta per a l'encarregat de la infraestructura i sa família. Ja en la dècada de 1920, amb la construcció de la carretera Nazaret-Oliva (actual CV-500) començaren a haver-hi més assentaments i, per a l'any 1930, ja hi havien 10 o 12 families.[1]

Després de la guerra civil espanyola, un grup de families de baixos recursos provinents de València s'afincà en el Perellonet buscant un lloc on construïr una barraca per a treballar en el camp o la mar. Els escasos ingresos d'estes families i el penós estat de les barraques cridà l'atenció del marqués de Valterra qui, a finals de la dècada de 1940, comença les gestions per a edificar una xicoteta parcel·la entre la carretera i la platja, que s'inaugurà el 1953 i constituix el núcli original del barri. El polígon consistia en 26 cases unifamiliars d'escasa superfície i una única planta i una xicoteta església, tot agrupat en una xicoteta plaça.[1]

Ja a principis de la dècada de 1960 comencen a construïr-se els primers edificis turístics, tot i que no fou fins la primera meitat de la dècada de 1970 quan, amb la qualificació de "zona turística a potenciar" que li donava el PGOU vigent, començà a urbanitzar-se de manera massiva, restant la població original unida sense sol·lució de continuïtat amb una extensa zona de blocs d'apartaments i xalets.[1]

Demografia

[modifica]

Activitats econòmiques (2024)

  Comerç i servicis (64.38%)
  Professionals (27.40%)
  Construcció (5.02%)
  Artistes (2.74%)
  Indústria (0.46%)
Grup escolar Grumete Javier Trenor
Gràfica d'evolució de El Perellonet entre 1970 i 2021

Com a servicis públics, el Perellonet compta amb el Grup Escolar Grumet Javier Trenor, l'únic col·legi del barri, tot i que actualment no hi ha activitat docent;[3] l'església parroquial de la Mare de Déu del Carme del Perellonet;[4] un consultori mèdic auxiliar;[5] una instal·lacio esportiva elemental amb camp de futbol sala i hàndbol i bàsquet;[6] i un centre d'activitats per a persones majors.[7]

Transport

[modifica]
Parada de l'EMT al centre de salut

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «El Perellonet». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Sud. 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987. 
  2. «Districte 19. Pobles del Sud Barri 6. El Perellonet» (PDF) (en valenciano y español), 2022. [Consulta: 25 juliol 2023].
  3. https://www.cope.es/emisoras/comunidad-valenciana/valencia-provincia/valencia/noticias/ayuntamiento-empieza-las-obras-del-nuevo-centro-salud-del-perellonet-20221217_2453980
  4. «Parroquia de Nuestra Señora del Carmen (El Perellonet)» (html) (en español). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 26 maig 2010].
  5. «Consultorio auxiliar El Perellonet» (html) (en español). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 26 maig 2010].
  6. «I.D.E. Perellonet (a)» (html) (en español). Fundación Deportiva Municipal de Valencia. Arxivat de l'original el 31 de agosto de 2009. [Consulta: 26 maig 2010].
  7. «Centro Municipal de Actividades para personas mayores El Perellonet» (html) (en español). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 26 maig 2010].
  8. «Servicios de transporte público - Generalitat Valenciana». [Consulta: 21 abril 2025].
  9. https://geoportal.emtvalencia.es/visor?lang=va
  10. Mapa Oficial de Carreteras. 46ª. Madrid: Ministerio de Fomento, 2006. ISBN 84-498-0751-4. 
  11. https://www.valenbisi.es/ca/mapping

Enllaços externs

[modifica]