El Castellar-l'Oliveral

El Castellar-l'Oliveral
Localització
39° 25′ 35″ N, 0° 21′ 51″ O
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província de València
Comarques	Comarca de València
Municipi	València
Districte	Pobles del Sud
Geografia
Limita amb	Pinedo La Punta El Forn d'Alcedo
Identificador descriptiu
Codi postal	46026

Carrer Principal amb carrer Alqueria d'Aznar

El Castellar-l'Oliveral és una pedania de la ciutat de València, situada al sud d'aquesta. Pertany a la comarca de València i és part del seu terme municipal. Té 7063 habitants. Té una alcaldia de barri, depenent de l'Ajuntament de València. Limita al nord amb València capital, al sud amb el Parc Natural de l'Albufera, a l'est amb Pinedo i a l'oest amb Alfafar i Sedaví. A l'est del barri s'estén una ampla zona d'horta, mentre a l'oest topa amb la pista de Silla. Davant del barri, però ja al nord del riu Túria, es troba Mercavalència.

El nom procedix de la unió de dos barris diferents, Castellar i l'Oliveral; els dos es partixen per la Carretera del Pi. Històricament, la seua població s'ha dedicat a l'agricultura, ja que la població està rodejada d'horta i està molt a prop dels camps d'arròs de l'Albufera.

El barri inclou els nuclis dels Tamarits, el Tremolar, el Poblet, les Cases de Panolla i les Cases de Barquer.

Toponímia

El actual topònim, Castellar-Oliveral, procedix de la unió de dos barris diferents: Castellar (al nord de la Carrera del Pi) y Oliveral (al sud). Antigament es va creure que Castellar es denominava així per haver aparegut arran d'una Alqueria propietat de Luis Castellá de Vilanova en el segle xvii. Hi ha constància, en tot cas, que aquella alqueria se trobava al terme de Burjassot. Es creu que el nom de Castellar té el seu orige a l'alqueria andalusí de Castelló de l'Albufera, que apareix al Llibre del Repartiment de Jaume I segons unes donacions fetes a març de 1238. L'Oliveral, per la seua part, té el seu orige en les oliveres plantades en l'elevació on va aparèixer el poble més avant.

Història

El nucli de Castellar va tindre origen possiblement en l'alqueria andalusí anomenada Castelló de l'Albufera i que Jaume I va donar entre el 28 i 29 de març a 72 pobladors, dividint-la en tres seccions segons l'amarre de tres vaixells: Vaixell de Na Palafrugell, Vaixell de Petrixól i Vaixell d'En Cap de Ferre. No obstant això, els pobladors no van acudir en el termini previst, i el 20 de maig del mateix any el rei la va oferir a Raimon Gaucelm «[...] tota íntegra, amb la jurisdicció i domini reals, excepte molins i forns». Com que tampoc va aparéixer, Jaume I, que semblava interessat en repoblar estes terres, va oferir-la de nou el 6 de maig de 1240 a «Martí Pereç d'Asqueta, Sanç de Poreyla, Jordá de Tudela, Joan Martíneçen de Navalles, Enyego Eiximén i a tots els navarresos que pogueren poblar-ho [...]». Tampoc esta donació es va adjudicar i finalment, l'1 de setembre de 1240, es va donar «a Guillem Gerrel, Raboaut Oltorasch, Bernat Vives, Ferran Robert, Bernat Mercer, Berenguer Mascó, Doménec d'Aïnsa, Ramón i Guillem Serrador, Bertran i Pere Dauder i Cresques de Bellcaire, el castell o la vila de Castelló de l'Albufera, íntegra, amb tot»

Fins a finals del segle xviii la població va ser dispersa, principalment composta de barraques, alqueries i cases de llauradors. Aleshores, al voltant d'una xicoteta ermita va sorgir el nucli de l'actual Castellar. Ja a principis del segle xix, va passar a dependre de Russafa i augmentar notablement la seua població. En 1869 ja contava amb nombroses botigues i l'església, que es va començar a construir a 1862, estava acabada. Al sud del poble, en una elevació plantada d'oliveres, va aparéixer un nucli de població que va rebre el nom d'Oliveral. A partir de 1960 la pedania va créixer ràpidament amb illes d'edificis compactes. Ambdós nuclis es van fusionar, si bé encara hi ha zones no consolidades.

Festes

• 19 de març: Falles, amb dues comissions, Plaça Verge de Lepanto i Glòria-Felicitat-Tremolar, la més nombrosa de València.
• 3r. Diumenge de Setembre: celebració de la Festa de la Patrona, la Mare de Déu de Rosari i de Lepanto, amb una processó pels carrers del poble.

Centres educatius

• IES El Ravatxol, on s'impartix l'Ensenyament Secundari Obligatori
• Col·legi Públic Pintor Vicente López, amb educació Infantil i Primària.
• Col·legi Públic d´Educació Especial Rosa Llàcer, amb educació Infantil, Primària, Secundària i TVA.

Centres culturals i religiosos

• Parròquia de Nostra Senyora del Rosari i de Lepanto, construïda el 1868 o 1869. Durant la Guerra Civil es va utilitzar com a magatzem. Anys després, el 1947, es restauraren les imatges, les pintures i els retaules. Només té un campanar, l'altre està per construir. És d'estil classicista, encara que el seu interior podria classificar-se com a barroc. La planta és de creu llatina i té tres naus, la central amb bóveda de canyó, sent les altres dos de menor altura.
• Parròquia de Sant Martí de Porres, es començà a construir el 1973 i va ser finalitzada el 2001. Fins aleshores, els habitants de l'Oliveral celebraven les cerimònies religioses en una casa particular habilitada per a eixa finalitat.
• Teatre l'Horta, amb 228 seients. La Junta Central Fallera celebra allí el seu concurs de teatre. La companyia Albena Teatre ha representat algunes obres allí.

Instal·lacions esportives

• Piscina Municipal Enrique Velarte, piscina de 25 metres (mitja olímpica) a l'aire lliure.

Transport

Castellar-l'Oliveral gaudeix de bones connexions. Al nord, la V-30 o autovia de circumval·lació l'enllaça amb la pista de Silla, l'autopista del Saler i la resta de les eixides i entrades a la ciutat. L'estació de tren més propera és la de la Font de Sant Lluís. Queda connectada amb Pinedo a través d'una carretera secundària.

El barri és servit per la línia 14 de l'EMT de València.

Altres

• Cooperativa Elèctrica de Castellar.
• Associació de Veïns Castellar-Oliveral.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Castellar-l'Oliveral

• Parròquia de Sant Martí de Porres Arxivat 2007-04-05 a Wayback Machine.