Jaume Roig (barri de València)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaJaume Roig
Casa al camí Vell de Benimaclet, València.JPG
Casa al camí Vell de Benimaclet

Localització
Valencia-Barris-Clau-Jaume Roig.png
39° 28′ 51″ N, 0° 21′ 48″ O / 39.4807°N,0.363322°O / 39.4807; -0.363322
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Comarca de València
Municipi València
Població
Total 6.750 hab. (2009)
• Densitat 35.340,31 hab/km²
Geografia
Superfície 0,191 km²
Indicatius
Codi postal València 46010
Altres dades

Web Ajuntament de València
Modifica dades a Wikidata

Jaume Roig és un barri de la ciutat de València de només 0,191 km² d'extensió que pertany al districte del Pla del Real, amb una població el 2009 de 6.750 habitants.[1]

Està situat entre l'avinguda del Primat Reig al nord, l'avinguda de Blasco Ibáñez i l'avinguda de Menéndez Pelayo al sud, el carrer del Botànic Cavanilles a l'oest, i el carrer del Doctor Gómez Ferrer a l'est.

Limita al nord amb el barri i districte de Benimaclet, a l'oest amb els Jardins del Real ubicats al barri de La Trinitat del districte de La Saïdia, a l'est i al sud amb les facultats i l'Hospital Clínic de la Ciutat Universitària i L'Exposició del mateix districte del Pla del Real.

És una zona perifèrica a les facultats del Campus de Blasco Ibáñez de la Universitat de València, i per tant concentra molts serveis i botigues, a més d'alts edificis residencials i xalets menuts. És travessada de sud a nord pel carrer de Jaume Roig, que el comunica amb Benimaclet i finalment amb el poble d'Alboraia per l'avinguda d'Emili Baró.

Nom[modifica | modifica el codi]

El barri pren el nom del metge i escriptor Jaume Roig nascut a València a principis del segle XV.

Autor de l'obra Espill va ser un dels escriptors del Segle d'or valencià.

Història[modifica | modifica el codi]

Les terres del barri eren horts regats pel "Braç d'Escamarda" de la séquia de Mestalla, séquia que regava tota l'horta de l'est de la ciutat.

Pel nord del barri passava el vell Camí de Trànsits, i al sud es va començar la construcció a inicis del segle XX del "Passeig de València al Mar"[2] per connectar la ciutat amb la mar i els poblats marítims.

Elements importants[modifica | modifica el codi]

Destaca un nombre de finques senyorials amb jardí propi, molt atípic al centre d'una gran ciutat, però als inicis del segle XX aquesta zona era una àrea residencial a l'exterior de la ciutat.

El "Col·legi Alemany de València" (DSV) es troba al carrer de Jaume Roig.

Transports[modifica | modifica el codi]

A 100 metres del barri es troba l'estació de Facultats de la línia 3 de MetroValencia, a l'encreuament de l'avinguda de Blasco Ibáñez amb el carrer del Doctor Gómez Ferrer.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Districte 06. El Pla del Real Barri 3. Jaume Roig» (en valenciano y español). Oficina d'Estadística. Ajuntament de València, 2009. [Consulta: 17 octubre 2010].
  2. Història d' Algirós, per Carles Andreu Fernández Piñero

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Roig (barri de València) Modifica l'enllaç a Wikidata