Alboraia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alboraia
Alboraya
Escut d'Alboraia
(escut)
Localització

Localització d'Alboraia respecte del País Valencià Localització d'Alboraia respecte de l'Horta Nord


Municipi de l'Horta Nord
Camps de xufa a Alboraia
Camps de xufa a Alboraia
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Horta Nord
Montcada (Horta Nord)
Gentilici Alboraier, alboraiera
Predom. ling. Valencià
Pressupost 28.989.727,00
Superfície 8,34 km²
Altitud 5 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
23.269 hab.
2.790,05 hab/km²
Coordenades 39° 30′ 00″ N, 0° 21′ 08″ O / 39.50000°N,0.35222°O / 39.50000; -0.35222Coord.: 39° 30′ 00″ N, 0° 21′ 08″ O / 39.50000°N,0.35222°O / 39.50000; -0.35222
Distàncies 3,1 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
7 PSPV, 6 Compromís, 4 PP, 3 C's i 1 EUPV
Miguel Chavarria Díaz (PSPV) (2011)
Codi postal 46120
Codi territorial 46013
Festes majors Del 21 al 24 de juny
Patró/Patrons Sant Cristòfol
Web

Alboraia (oficialment i en castellà Alboraya) és un municipi valencià situat a la comarca de l'Horta Nord. És el segon municipi per població de la comarca, després de Burjassot, amb 23.269 habitants (INE 2013).[2] És conegut com el «portal de l'Horta» per ser l'entrada des de València a l'Horta. També se'l coneix per la seua orxata i la seua xufa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal encara conserva àmplies zones d'horta, amb cultius intensius que constituïxen la riquesa fonamental que sempre ha tingut esta terra. A mesura que passen els anys, l'extensió d'horta s'ha anant reduint, a causa de la "pressió" urbanística.

No obstant això, atès que hi ha eixes grans zones de regadiu, el terme es dividix en huit partides: Calvet, Desemparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Miracle, Savoia i Vera.

Límits[modifica | modifica el codi]

Limita al nord amb els termes municipals d'Almàssera i Meliana, al sud amb la ciutat de València, a l'oest amb Tavernes Blanques i a l'est amb la mar Mediterrània, que banya aproximadament 4 quilòmetres de platges, des de l'anomenada "platja Nord", que limita amb les noves platges condicionades de Meliana, fins a la platja de la Patacona, platja veïna de la Malva-rosa, una de les platges urbanes de la ciutat de València.

Accés[modifica | modifica el codi]

Plànol esquemàtic de la ciutat, amb les principals vies d'accés i comunicació.
  •   Zona industrial
  •   Carretera secundària
  •   Vía verda

A Alboraia, es pot accedir per la ronda Nord de València; o per les diverses carreteres comarcals que arriben, com la CV-330 des de Tavernes Blanques o la CV-330 des de la zona de Port Sa Platja, on es troba l'eixida 14 de l'autovia V-21.

Alboraia té dues estacions de la línia 3 de metro de València, que la comuniquen amb la ciutat i amb l'estació de l'aeroport de València i amb la de Rafelbunyol. Aquestes estacions són l'estació de Palmaret i la d'Alboraia.

Història[modifica | modifica el codi]

Alboraia era una alqueria musulmana que Jaume el Conqueridor atorgà al bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, per la seva participació en la conquesta de la ciutat de Balansiya.[3] Teresa Gil de Vidaure va assolir la propietat mitjançant una permuta de terres amb aquest bisbe, amb la qual va engrossir el patrimoni de Jaume de Xèrica, fill seu i del rei Jaume el Conqueridor. L'any 1331, passà a mans de Gilabert de Zanoguera, que en va fundar el senyoriu. Durant el segle XV, passà a poder de la corona. Al seu terme, es troba el despoblat de Rafelterras. L'església va ser construïda el segle XV sota l'advocació de Santa Maria. Al costat del barranc de Carraixet, s'alçà una ermita dedicada la Mare de Déu dels Desemparats; el seu primer edifici data de l'any 1414 i va ser ordenada construir pel Consell General de València l'any 1400, per tal de consagrar els cementiris on eren soterrats els ajusticiats i els desemparats. L'edifici actual és de nova planta. La principal activitat n'és l'agrícola, i el conreu més important és el de la xufa, que ha fet famosa l'orxata d'Alboraia. El recompte poblacional de l'any 1646 ofereix un còmput de 88 cases; Cavanilles xifra la població, l'any 1794, en 560 veïns; a mitjan segle XIX, Madoz apunta la quantitat de 3.301 habitants.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007
4.700 4.807 5.712 6.124 6.749 6.885 8.073 9.126 10.727 11.687 16.943 20.514 21.263 21.582

Economia[modifica | modifica el codi]

L'activitat econòmica de la població es distribuïx de la manera següent (dades del 1994): el 45,80% treballa en el sector serveis, el 33% en la indústria, el 16,70% en l'agricultura i, finalment, el 3,60% en la construcció.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 7 del Partit Socialista del País Valencià, 6 de la Coalició Compromís, 4 del Partit Popular, 3 de Ciutadans i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià-Acord Municipal.

Escudo de Alboraya.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Alboraia

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Miguel Chavarria Díaz 3.195 26,92 % 7 (Green Arrow Up.svg+2)
Compromís per Alboraia Bob compromis.png Maria dels Àngels Belloch Aguilar 2.889 24,34% 6 (Green Arrow Up.svg+3)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana PP (political party) logo.png Manuel Álvaro Manzano 2.267 19,10 % 4 (Red Arrow Down.svg-4)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania[4] Ciudadanos-icono.svg Maria del Carmen Peris Navarro 1.801 15,17 % 3 (Straight Line Steady.svg0)
Esquerra Unida del País Valencià: Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Marta Martín Morán 675 5,69 % 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Altres candidatures[5][6] Transparent.gif 788 6,64 % 0 (Red Arrow Down.svg -2)
Vots en blanc Transparent.gif 255 2,15 %
Total vots vàlids i regidors 11.870 100 % 21
Vots nuls 168 1,40 %**
Participació (vots vàlids més nuls) 12.038 72,88 %**
Abstenció 4.480* 27,12 %**
Total cens electoral 17.452* 100 %**
Alcalde: Miguel Chavarria Díaz[7]
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors
Fonts: Ministeri de l'Interior.[8] Junta Electoral de la Zona de València.[9] Periòdic El Mundo[10]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2011 l'alcalde d'Alboraia és Miguel Chavarria Díaz del Partit Socialista del País Valencià-PSOE[11][12].

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Enrique Ruiz Peris UCD
1983 - 1987 Joan Josep Barres Paulo PSPV-PSOE
1987 - 1991 Francisco Pastor Gimeno UV
1991 - 1995 Joan Josep Barres Paul PSPV-PSOE
1995 - 1999 Joan Josep Barres Paulo PSPV-PSOE
1999 - 2003 Manuel Álvaro Manzano PP
2003 - 2007 Manuel Álvaro Manzano PP
2007 - 2011 Manuel Álvaro Manzano PP
2011 - 2015 Miguel Chavarria Díaz PSPV-PSOE
Des del 2015 Miguel Chavarria Díaz PSPV-PSOE

Monuments[modifica | modifica el codi]

Ermita dels Peixets, a la desembocadura del Carraixet

Alboraia conserva encara el sabor típic dels pobles en una part important de la localitat, amb la particularitat de presentar, a més, un front costaner de quasi quatre quilòmetres de longitud, amb dos nuclis residencials separats per la desembocadura del barranc del Carraixet, Port Sa Platja i la Patacona; el primer té un port esportiu que oferix la possibilitat de tindre la barca en la mateixa porta de casa, en un complex residencial i de passeig caracteritzat pels càlids ocres i sienes, els blauets i els roses pàl·lids, utilitzats tradicionalment en la pintura dels habitatges.

Del seu patrimoni monumental, destacarem:

  • Església parroquial de l'Assumpció de la nostra Senyora (s. XVIII), d'estil barroc i origen medieval. La façana n'és de maçoneria, amb la torre a la dreta. En l'interior, trobem tres naus amb capelles laterals; la nau central presenta volta de mig canó.[13][14][15]
  • Ermita del Santíssim Crist de les Ànimes, a la masia de Vilanova;
  • Ermita de la Mare de Déu del Pilar, abandonada;
  • Ermita del Sagrat Cor de Jesús (Retoret), a la masia del Rector;
  • Ermita de la Masia del Soc, de la qual només queden restes en l'anomenada masia;
  • Ermita de Santa Bàrbara, (recentment restaurada), en el barri del mateix nom;[16][17]
  • Ermita de la Mare de Déu dels Dolors;
  • Ermita de Sant Cristòfol, pròxima al polígon industrial;[18][17]
  • Ermita del Miracle dels Peixets, vora la desembocadura del barranc de Carraixet d'estil neogòtic, mostra façana dividida en tres cossos, amb finestrals ogivals i teulada a dues aigües; en el costat dret, es pot observar un panell ceràmic amb l'al·lusió al miracle suposadament ocorregut en l'any 1348 en aquest mateix lloc. Totes aquestes custodien un important patrimoni historicoartístic, ric en escultures, pintures, retaules i ceràmiques.

L'arquitectura civil d'Alboraia està representada per les modernistes cases urbanes de finals de segle XIX i principis del segle XX, així com per les alqueries morisques i cases d'horta, testimoniatge d'un remot passat, esguitat de xicotets retaules ceràmics d'origen devocional. Se n'hauria de destacar l'alqueria del Magistre, l'anomenat "pont del Moro", de 5 metres d'ample per 8 de llargària, que salvava la séquia de Vera, i que en l'actualitat es pot contemplar en els jardins del passeig d'Aragó.

Festes[modifica | modifica el codi]

Platja de la Patacona

Les festes d'Alboraia són conegudes en tota la comarca i hi acudixen moltíssimes persones de tots els pobles pròxims. Comencen el primer cap de setmana de juliol i s'estenen al llarg de tota la setmana següent, i s'hi celebren diverses vegades activitats de gran interès religiós, cultural i lúdic.

Per privilegi especial (dispensa papal), Alboraia celebra la festivitat del Corpus Christi fora de l'Octava, concretament el diumenge anterior al 10 de juliol, festivitat de Sant Cristòfol, patró de la localitat.

Al voltant de les festes majors, s'organitza una gran fira, amb la presència dels grups culturals de la població.

Però açò és només el principi. El calendari festiu d'Alboraia és un dels més complets de la comarca de l'Horta Nord. Són coneguts i admirats per tota la comarca la processó dels Palmells del diumenge de Rams, el Viacrucis de l'Horta, les processons de Dijous i Divendres Sant i la Santa Trobada del Diumenge de Resurrecció.

Els carrers, barris i ermites aporten les seues especials celebracions festives dedicades a les seues particulars devocions, i en destaquen la "Passa de Sant Cristòfol" el primer diumenge de maig, i la romeria el dilluns de Pentecosta a l'ermita del Miracle dels Peixets.

Les Fogueres de Sant Joan inicien el cicle festiu de l'estiu i preparen el camí cap a les Festes Majors d'Alboraia, que tenen lloc al voltant del 10 de juliol, en honor al patró Sant Cristòfol i al Corpus Christi.

Estes festes estivals són el resultat de la concentració de diverses festes locals en una setmana ludicofestiva, en què els actes religiosos i processons del Corpus, Sant Roc, (amb la benedicció del rotllo i el ciri), Mare de Déu de l'Assumpció, Sant Cristòfol, (benedicció de cotxes), festa a Sant Isidre Llaurador (amb benedicció d'animals) conviuen amb actes civils com el dia dedicat als majors, concerts, fires d'atraccions, competicions esportives, tradicional "Trofeu de Galotxa", "vaquetes" i "bou embolat"; dia de l'orxata, desfilades de moros i cristians, exposicions, activitats culturals i tradicions populars. Els festejos de Port Sa Platja a la Mare de Déu del Carme i la devoció al Crist de la Providència el 6 d'agost tanquen el cicle estiuenc.

Les festes de la tardor, com les del complex de la Patacona, "quintos" a Sant Miquel, Santa Cecília, La Miraculosa, entre unes altres, reobren el calendari festiu, que com cada any arriba a la seua fi amb la setmana nadalenca i el canvi d'any.

L'orxata: "El bressol de l'orxata", "Brollador d'orxata"[modifica | modifica el codi]

Alboraia és coneguda arreu del món amb estos lemes, per ser la població on s'elabora la millor orxata del món; és, sens dubte, el seu principal tret característic, almenys de portes enfora.

També, en aquest municipi, s'elabora un dolç de rebosteria, els fartons, per mullar a l'orxata.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. INE - Relación de unidades poblacionales
  3. Ajuntament d'Alboraia, història d'Alboraia
  4. Redacción Hortanoticias. «Tras varias semanas de negociación, UPPA anuncia su integración en Ciudadanos» (en castellà). hortanoticias.com, 3 de març de 2015. [Consulta: 11 juliol 2015].
  5. També hi participaren Unió, Progrés i Democràcia (587 vots, 4.95%) i Esquerra Republicana del País Valencià - Acord Municipal (201 vots, 1.69%).
  6. Ciutadans per Alboraia (CIALBO), que no es presentà, perdé els dos regidors.
  7. Redacció. «Miguel Chavarría ha sido investido alcalde por ser la fuerza más votada en las pasadas elecciones locales» (en castellà). elperiodicodeaqui.com, 13 de juny de 2015. [Consulta: 17 juliol 2015].
  8. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 6 de juliol de 2015].
  9. Junta Electoral de la Zona de València. «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28 d'abril de 2015, pàg. 29 [Consulta: 10 juliol 2015].
  10. El Mundo. «Resultats municipals 2015» (en castellà), 24 de maig de 2015. [Consulta: 11 de juliol de 2015].
  11. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 de juliol de 2015].
  12. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alboraia. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 de setembre de 2015].
  13. «Fitxa BRL Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de la Asunción». Cult.gva.es. [Consulta: agost 2015].
  14. «Arciprestazgo 15: "Santa María del Puig"». Archivalencia.org. [Consulta: agost 2015].
  15. «Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu». Alboraya.org. [Consulta: agost 2015].
  16. http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?
  17. 17,0 17,1 http://www.ermitascomunidadvalenciana.com/vhnalb1.htm
  18. http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]