Joan Dolç i Balaguer
![]() |
Aquest article no és enciclopèdic i s'assembla molt a un currículum. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 31 juliol 1956 ![]() Alboraia (Horta Nord) ![]() |
Dades personals | |
Nacionalitat | ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Guionista, publicista i realitzador |
Gènere | Novel·la ![]() |
Nom de ploma | Trinitat Satorre |
![]() ![]() |
Joan Dolç i Balaguer (Alboraia, 1956) és un escriptor valencià, a més d'editor, productor audiovisual i fotògraf.
Ha publicat un llibre amb fotografies preses a distintes ciutats (Madrid, Leningrad, Barcelona, Nova York, Lisboa o València) entre 1989 i 1998 amb el títol de "Life is Fun" (2002).[1] El 2014 va fundar el segell In Púribus Libros / In Puribus llibres, on exerceix de director editorial.[2]
Obra[modifica]
Novel·la[modifica]
- Puta misèria! (amb Rafael Arnal Torres) (1986)
- Amb la cua encesa (amb Rafael Arnal Torres) (1990)
- Els ulls de l'aranya (1991)
- La corbata colombiana (1992)
- L'onanista ambiciós (1994)
Assaig[modifica]
- La pura veritat i altres mentides (1996)
- El sentit comú i altres malentesos (1999)
- Batalles perdudes (2004)
- Tres en línia. Converses a la xarxa moderades per Francesc Bayarri (junt a Rafa Arnal i Toni Mollà) (2004)
- Nosaltres, exvalencians (junt a Toni Mollà, Rafa Arnal, Emili Piera, Francesc Bayarri i Manuel Sánchez Jardí) (2005)
- Balanç d'existències (2015)
- No escapareu (2018)
Fotografia [modifica]
Filmografia (parcial) [modifica]
- Cerro Testigo, memoria de Alberto Sánchez (2001)
- La mort de ningú, l'enigma de Heinz Ches (2004)
- Paraules i Fets (2006)
- Renau, l'art en guerra (2007)
- Cataluña-Espanya (2009)
- Después de la Alambrada (2009)
- Retrato de un hombre que pinta (2011)
- La caída (2013)
- L'avenir és ara (2018)[3]