Rita Barberá Nolla

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Rita Barberà Nolla)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rita Barberá Nolla
Rita Barbera (Jornadas del PP contra la violencia de genero en Valencia, diciembre de 2008).jpg
Alcaldessa de València
Escudo de Valencia 2.svg
5 de juliol de 1991 – 12 de juny de 2015
Presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies
Logofemp.jpg
11 de novembre de 1995 – 23 de novembre de 2003
Senadora a les Corts Generals
per designació de les Corts Valencianes
Escudo del Senado de España.svg
En el càrrec des de 23 de juliol de 2015
Cortes Valencianas.png
Diputada a les Corts Valencianes
per València
8 de maig de 1983 – 31 de juliol de 2015
Dades biogràfiques
Naixement 16 de juliol de 1948 (1948-07-16) (67 anys)
València (L'Horta)
Ocupació Periodista i economista
Partit polític PP

Lloc web www.ritabarbera.com

Rita Barberá Nolla (València, 1948) és una política valenciana, alcaldessa de València entre 1991 i 2015, i diputada a les Corts Valencianes pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Barberá a l'acte de celebració dels resultats de les eleccions generals espanyoles de 2011.

Va néixer el 1948 a València, filla de José Barberà Armelles, un periodista falangista.[1] L'any 1964 començà a treballar a Radio Valencia i al periòdic vespertí Jornada.[2] Cap a l'any 1968 ja era la responsable de cobrir la informació de l'Ajuntament de València, de la Diputació i del Govern Civil. Entre 1975 i 1978 treballà al periòdic valencià Levante-EMV, on hi feia una secció setmanal sobre urbanisme.

El 1978 el govern civil la contractà per a ser la seva cap de premsa i l'octubre d'eixe mateix any la Confederació Empresarial Valenciana la contractà com a màxima responsable del seu gabinet de premsa.

És llicenciada en Ciències Polítiques per la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de València i ha realitzat els estudis de Ciències de la Informació en la Facultat corresponent de la Universidad Complutense de Madrid.

Trajectòria política[modifica | modifica el codi]

Va ser copromotora i cofundadora, el 1976, d'Aliança Popular al País Valencià, membre del Comité Executiu Nacional des de 1983 i membre del Comitè de les Regions de la Unió Europea. El seu primer càrrec electe va arribar el 1983 com a diputada a les Corts Valencianes, legislatura en què va ocupar el lloc de portaveu adjunta del grup parlamentari popular. El 1987 va ser reelegida com a diputada de les Corts Valencianes, assumint les funcions de presidenta del grup parlamentari popular.

Va ser escollida alcaldessa de València el 5 de juliol de 1991 amb el suport d'Unió Valenciana, ja que el PP va obtindre 9 regidors, front als 13 del PSPV, els 8 regionalistes i els 3 d'Esquerra Unida, per la qual cosa van fer un govern de coalició de centredreta. Va ser reelegida en les convocatòries electorals de 1995, 1999, 2003 en les quals va aconseguir majoria absoluta, a més de guanyar en tots els barris de València; en les eleccions municipals de 2007 va trencar el seu sostre electoral, augmentant els regidors fins a 21 (56.67% dels vots) per al PP i tan sols 12 per al PSPV, quedant sense representació per primera vegada en la història de la democràcia EUPV. A les eleccions municipals de 2011, Rita Barberá va tornar a revalidar la majoria absoluta, però va perdre un regidor front a una oposició més diversa, ja que aquesta estava formada, a més del PSPV, per Compromís (que va entrar per primera vegada al consistori) i per Esquerra Unida del País Valencià (que va tornar a obtindre representació). A les eleccions muncipals del 2015 va perdre la majoria absoluta i el seu partit va caure de 22 a només 10 regidors.[3]

Va ser presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies des de 1995 fins a 2003 i és un dels membres més destacats del Partit Popular de la Comunitat Valenciana. De fort caràcter ha protagonitzat moments intensos als mítings electorals del PP a València, com el 1996 quan va dir al president del govern espanyol "Felipe González, Hakuna Matata", o el 2007 quan també va dirigir-se al president del govern estatal dient "Sin acritud y con un humor Simpsoniano... Zapatero, multiplícate por cero".[4]

L'ampliació de la xarxa de MetroValencia, la Ciutat de les Arts i les Ciències, aquestes dos a càrrec de la Generalitat Valenciana, la Copa Amèrica de vela el 2007 i 2010 o l'ampliació del Jardí del Túria són actuacions dutes a terme durant el seu govern.

A les falles de València del 2015, va destacar per l'intent de realitzar el seu discurs en valencià, donant com a resultat un parlament ple d'errades gramaticals, frases incloncluses i castellanismes evidents que va ser criticat i parodiat a internet.[5] Una de les paraules més repetides al discurs, el caloret (per la caloreta), va ser trending topic a les xarxes socials[6] i motiu de diferents meme.[7]

Corrupció política[modifica | modifica el codi]

Després de més de vint anys com a alcaldessa de la ciutat de València, sobre els últims anys de la seua carrera política planeja l'ombra de la presumpta corrupció política.[8] El seu nom apareix vinculat a diferents casos, com a la ramificació valenciana del cas Gürtel, el cas Emarsa i el cas Nóos. Encara que en l'actualitat no es troba formalment imputada en cap d'aquests, sembla imminent la seua imputació al cas Nóos.[9]

Ha sigut relacionada amb el cas Gürtel, sobre una presumpta corrupció al finançament del PP al País Valencià. El cap de la trama, Alvaro Pérez, més conegut com el Bigotes, va confirmar que li feia regals com, per exemple, bosses de mà de Louis Vuitton.[10] També existeixen diferents indicis que la involucren en el cas Nóos per adjudicacions irregulars.[11] El 31 d'octubre de 2013 la Fiscalia Anticorrupció va demanar al jutge del cas Nóos citar a declarar com a testimonis Francisco Camps i Rita Barberá sobre les reunions mantingudes amb Iñaki Urdangarín i Diego Torres, caps de l'Institut Nóos.[12] El maig 2015 un altre escàndol de despeses somptuoses pagades per l'ajuntament de València, va ser investigat per la fiscalia.[13]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sanchis, Vicent. «Es fa difícil de dir». El Punt Avui, 27 de maig del 2015.
  2. «Textos Presentación Valencia Internacional - Biografía de la Alcaldesa» (en castellà). Valencia Internacional. [Consulta: 13 març 2015].
  3. Rodríguez, Tere. «El País Valencià gira full i posa fi a l'hegemonia del PP». El Punt Avui, 25 de maig del 2015. «La coalició Compromís, de Mónica Oltra, lidera el canvi polític després de vint anys de governs conservadors. El partit d'Alberto Fabra té molt difícil governar, fins i tot amb el suport de C's.»
  4. Àudio de El País on es pot escoltar la crítica de Barberá a Zapatero
  5. «El 'caloret' de Rita enciende las redes en defensa del valenciano» (en castellà). valència plaza, 22/02/2015. [Consulta: 24 febrer 2015].
  6. «El 'caloret' de Rita Barberá» (en castellà). El Mundo, 23 de febrer del 2015 [Consulta: 24 febrer 2015].
  7. «Los mejores 'memes' del 'caloret' de Rita Barberá» (en castellà). el diario, 23-2-2015. [Consulta: 24 febrer 2015].
  8. Vázquez, Cristina. «Rita Barberá, el mito se tambalea» (en castellà). El País, 23 de febrer del 2013.
  9. Candia, P. «El juez y el fiscal estudian imputar a Camps y Barberá en la ‘trama Nóos’». Última Hora, 19 de febrer del 2013.
  10. Hernández, José Antonio. «'El Bigotes' afirma que hizo regalos a Barberá» (en castellà). El País, 18 de juliol del 2009.
  11. Gutiérrez, Alicia. «El cas Nóos apunta a Rita Barberá». Ara, 16 de maig del 2012.
  12. Booràs, Enric. «Anticorrupció demana que Camps i Barberá declarin en el cas Nóos». Ara, 1 de novembre del 2013, p. 17.
  13. ACN. «La Fiscalia investiga Rita Barberá per presumpta malversació de fons en despeses de representació». El Punt Avui, 21 de maig del 2015. «La coalició Compromís va denunciar factures de nits d'hotels, viatges i restaurants per valor de 278.000 euros entre 2011 i 2014. Instarà la Fiscalia a sol·licitar la documentació de la legislatura anterior»

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Clementina Ródenas
Alcaldessa de València
Escut de València

19912015
Succeït per:
Joan Ribó i Canut
Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Juan Salvador Gaya Sastre
Síndica-portaveu del Grup AP
a les Corts Valencianes

1990-1991
Succeït per:
Eduardo Zaplana Hernández-Soro