Cas Nóos

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'esdevenimentCas Nóos
Tipus judici
Estat Espanya
Part de Cas Palma Arena
Acusats Iñaki Urdangarín i Jaume Matas i Palou
Jutge José Castro Aragón
Modifica dades a Wikidata
Treballadors de RTVV informen des de la seua caravana als manifestants de la manifestació del 25 de febrer de 2012 a València que Iñaki Urdangarín involucra a Rita Barberà i a Francesc Camps en el cas Nóos.

El cas Nóos fou una trama de frau, tràfic d'influències i evasió fiscal duta a terme per Iñaki Urdangarín i el seu soci Diego Torres, que van utlitzar la fundació Institut Nóos com a pantalla per a apoderar-se de fons públics i privats. El cas es va destapar el 2006 com a peça separada del cas Palma Arena: La Fundació Noos s'hauria embutxacat més de 4,5 milions d'euros provinents del Govern Balear, Valencià i de la Candidatura Olímpica de la Ciutat de Madrid. Es va instruïrpel jutge José Castro Aragón, titular del Jutjat d'Instrucció n. 3 de Palma. El febrer de 2017, onze anys després la sentència va dictar presó per Urdangarín. Aquest va  presentar recurs, a gener de 2018 és en llibertat.[1]

Persones imputades[modifica]

Història[modifica]

El cas Nóos sorgeix el novembre de l'any 2011 quan Iñaki Urdangarin, duc de Palma consort, va ser acusat de desviar fons de diner públic per al seu propi benefici, a través de l'Institut Nóos, el gestor del qual era el soci d'Urdangarín Diego Torres.

El cas Nóos deriva del cas Palma Arena[4] Les investigacions van conduir a l'Institut Nóos per l'Oficina Anticorrupció d'Espanya.[5]

El diari El País va trobar un document d'un pressupost sospitós per a un esdeveniment internacional que el mencionat institut va organitar quan Urdangarin en portava la gestió, la qual cosa va fer des de l'any 2004 a 2006,.[6] Es creu que va persuadir diverses administracions públiques espanyoles (principalment governs de comunitats Autònomes) per firmar acords amb aquest institut (el qual se suposa que és una organització sense ànim de lucre) tant per treballs, que mai es van fer, com altres amb pressupostos molt exagerats de fins a 5.800,000 euros provinents d'administracions públiques .[7] Les factures aportades per l'Institut Nóos no justificaven de cap manera els diners gastats.

Aquests convenis, segons el criteri de l'instructor del cas i la Fiscalia Anticorrupció d'Espanya, són irregulars, donat que les entitats públiques no poden signar aquests tipus d'acords amb empreses privades si no és que es justifiqui que aquestes són les úniques que poden donar el servei. A més no es va convocar concurs públic, com era preceptiu. Els responsables de Nóos crearen, segons les investigacions, una xarxa societària que facturava a l'Institut. És a dir, es contractaven a ells mateixos[8]

Conseqüències[modifica]

En febrer de 2012, poc després que Mariano Rajoy fóra investit President del Govern d'Espanya, van ser destituïts els màxim responsables de l'Oficina Antifrau, responsables d'iniciar els casos Gürtel i Nóos.[9]

Cronologia[modifica]

  • 22 de febrer de 2013: El PSPV anuncia que es personarà com a acusació popular al procediment penal del cas Nóos, en defensa dels interessos dels valencians i per reclamar els diners públics desviats a la trama.[11][12]
  • 25 de juny de 2014: El jutge instructor, el magistrat Castro, conclou la fase d'instrucció i dicta aute de processament contra 4 antics alts càrrecs de la Generalitat Valenciana, acusats dels presumptes delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, frau a l'Administració, tràfic d'influències i falsedat. Els processats són: Luis Lobón (exsecretari de Turisme), els exdirectors generals de CACSA José Manuel Aguilar i Jorge Vela, i Elisa Maldonado (exdirectora de gestió de CACSA). El jutge declara el sobreseïment sobre Alfonso Grau Alonso.[17]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cas Nóos Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Fernàndez, David «"El racó de pensar": radiografia de la corrupció, amb David Fernàndez». El racó de pensar, El matí de Catalunya Ràdio, 24-01-2018.
  2. «Imputado un alto cargo del Consell por prevaricación en el ‘caso Nóos’». El País, 14-05-2012.
  3. 3,0 3,1 «Decret 70/2012, de 18 de maig, del Consell, pel qual cessen alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat» (PDF). Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, núm. 6778, 21-05-2012, p. 14282.
  4. (castellà) Iñaki Urdangarin is involved in the 'Palma Arena' case
  5. (castellà) Anticorrupción registra la fundación de Iñaki Urdangarin
  6. (castellà) http://politica.elpais.com/politica/2011/11/09/actualidad/1320868088_382205.html
  7. (castellà) Los gestores de Nóos facturaron al Instituto 1.700.000 euros cuando ya no funcionaba
  8. (castellà) http://www.abc.es/20111211/espana/abci-claves-caso-noos-201112102358.html
  9. Rajoy fulmina l'equip que ha destapat els casos Gürtel i Urdangarin notícia a El Triangle de l'1 de març de 2012
  10. «Entrevista a Mónica Oltra: "La lógica del 'caso Urdangarin' lleva a que Camps y Barberá sean imputados por lo mismo que Matas"». El Diario, 25-02-2013.
  11. «El PSPV-PSOE es persona com acusació particular en el procediment penal del ‘cas Nóos'». El Punt Avui, 22-02-2013.
  12. «El PSPV se persona en el ‘caso Nóos’ desde el grupo municipal en Valencia». El País, 22-02-2013.
  13. «Urdangarin se enfrenta en los juzgados de Palma a las acusaciones de Diego Torres». El País, 22-02-2013.
  14. «El vicealcalde de Valencia decidía sobre los contratos con Urdangarin». El País, 12-04-2014.
  15. «Alfonso Grau, vicealcalde de Valencia, declara como imputado en el 'caso Nóos'». Cadena Ser, 31-05-2014.
  16. «Grau solicita el sobreseimiento de la causa contra él por el ‘caso Nóos’». El País, 17-06-2014.
  17. «El juez de Nóos procesa a cuatro excargos de Camps y exculpa a Grau». El País, 25-06-2014.
  18. «PSPV recurre el sobreseimiento de Grau en la causa de Nóos». El País, 01-07-2014.
  19. La sentència del cas Nóos: sis anys i tres mesos de presó per a Urdangarin; Cristina de Borbó, absolta.

Vegeu també[modifica]