Mariano Rajoy Brey

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Mariano Rajoy)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMariano Rajoy Brey
Rajoy anuncia elecciones en Cataluña 05 (cropped).jpg
(2017)
Nom original (es) Mariano Rajoy
Biografia
Naixement (es) Mariano Rajoy Brey
27 març 1955 (63 anys)
Santiago de Compostel·la
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

7 juliol 2016 – 15 juny 2018 – Valentina Martínez Ferro →
Circumscripció electoral: Madrid


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

8 gener 2016 – 19 juliol 2016
Circumscripció electoral: Madrid


 President del Govern d'Espanya 

21 desembre 2011 – 2 juny 2018
← José Luis Rodríguez ZapateroPedro Sánchez Pérez-Castejón →
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

1r desembre 2011 – 13 gener 2016
Circumscripció electoral: Madrid


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

25 març 2008 – 13 desembre 2011
Circumscripció electoral: Madrid


People's Party (Spain) Logo.svg  President del Partit Popular 

16 octubre 2004 – 21 juliol 2018
← José María Aznar LópezPablo Casado Blanco →
 Líder de l'Oposició 

16 abril 2004 – 21 desembre 2011
← José Luis Rodríguez ZapateroAlfredo Pérez Rubalcaba →
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

26 març 2004 – 1r abril 2008
Circumscripció electoral: Madrid


Escudo de España (mazonado).svg  Ministre de la Presidència 

10 setembre 2002 – 4 setembre 2003
← Juan José Lucas JiménezJavier Arenas Bocanegra →
Escudo de España (mazonado).svg  Portaveu del Govern d'Espanya 

2002 – 2003
← Pío Cabanillas AlonsoEduardo Zaplana Hernández-Soro →
Escudo de España (mazonado).svg  Ministre de l'Interior 

27 febrer 2001 – 10 juliol 2002
← Jaime Mayor OrejaÁngel Acebes Paniagua →
Escudo de España (mazonado).svg  Vicepresident del Govern d'Espanya 

27 abril 2000 – 4 setembre 2003
← Francisco Álvarez-Cascos FernándezRodrigo de Rato y Figaredo →
Escudo de España (mazonado).svg  Ministre de la Presidència 

27 abril 2000 – 27 febrer 2001
← Francisco Álvarez-Cascos FernándezJuan José Lucas Jiménez →
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

3 abril 2000 – 2 abril 2004
Circumscripció electoral: Pontevedra


 Ministre d'Educació i Cultura 

19 gener 1999 – 27 abril 2000
← Esperanza Aguirre Gil de BiedmaMaría del Pilar del Castillo Vera →
Escudo de España (mazonado).svg  Ministre d'Administracions Públiques 

6 maig 1996 – 19 gener 1999
← Joan Lerma i BlascoÁngel Acebes Paniagua →
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

22 març 1996 – 5 abril 2000
Circumscripció electoral: Pontevedra


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

24 juny 1993 – 27 març 1996
Circumscripció electoral: Pontevedra


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

20 novembre 1989 – 29 juny 1993
Circumscripció electoral: Pontevedra


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

7 juliol 1986 – 4 desembre 1986 – Adriano Marques de Magallanes →
Circumscripció electoral: Pontevedra


 President de la Diputació Provincial de Pontevedra 

1983 – 1986
← Federico Cifuentes Pérez TradueixFernando García del Valle →
Religió Església Catòlica
Educació Universitat de Santiago de Compostel·la
Activitat
Ocupació Estadista i polític
Partit polític Partit Popular (1989–)
Unió Nacional Espanyola (dècada del 1970–dècada del 1970)
Alianza Popular (–1989)
Família
Cònjuge Elvira Fernández Balboa (1996–)
Fills Mariano Rajoy Fernández
Juan Rajoy Fernández
Pares Mariano Rajoy SobredoOlga Brey López
Premis
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Twitter: marianorajoy IMDB: nm1775577
Modifica les dades a Wikidata

Mariano Rajoy Brey (Pronunciació en castellà: [maˈɾjano raˈxoi ˈβɾei]; Santiago de Compostel·la, 27 de març de 1955) és un polític espanyol, president del Govern d'Espanya des del 21 de desembre de 2011, i reelegit el 29 d'octubre de 2016, fins al 2 de juny del 2018, fi del seu mandat.

Fou ministre als governs de José María Aznar en diversos àmbits entre el 1996 i el 2003, i com a vicepresident de l'Executiu del 2000 al 2003. Entre el 2003 i el 2004, quan va ser elegit president del Partit Popular, va exercir el càrrec de secretari general de la formació.

Va ser president del Partit Popular fins al 21 de juliol de 2018 quan en el 19è congres del Partit Popular va sortir elegit Pablo Casado com a president de la formació.

Va exercir com a cap de l'oposició parlamentària durant els dos mandats (2004-2008 i 2008-2011) del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero.

Biografia

Va néixer el 27 de març de 1955 a la ciutat gallega de Santiago de Compostel·la, nét d'un dels redactors de l'Estatut de Galícia de 1936 que va ser apartat de la docència universitària per la dictadura franquista fins a l'inici de la dècada del 1950 i fill del President de l'Audiència Provincial de Pontevedra, ciutat on va créixer.

Llicenciat en dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la, posteriorment aconseguí esdevenir funcionari de l'Estat en guanyar les oposicions a Registrador de la Propietat, sent destinat a Padrón, Villafranca del Bierzo i Santa Pola.

Política a Galícia (1981-1991)

Afiliat a Aliança Popular (AP) va ser escollit diputat al Parlament de Galícia en les primeres eleccions autonòmiques gallegues, celebrades el 20 d'octubre de 1981, sent nomenat el 1982 director general de Relacions Institucionals de la Xunta de Galícia.

En les eleccions municipals del 8 de maig de 1983 va ser triat regidor de l'Ajuntament de Pontevedra, i l'11 de juny de 1986 va ser nomenat President de la Diputació Provincial de Pontevedra, ocupant aquest càrrec fins al juliol de 1991.

En les eleccions generals del dia 22 de juny de 1986, va obtenir un escó al Congrés de Diputats com a cap de llista per la província de Pontevedra, encara que va renunciar al novembre del mateix any per esdevenir vicepresident de la Xunta de Galícia després de la dimissió de Xosé Luis Barreiro i la resta dels consellers, càrrec que ocuparia fins a la fi de setembre de 1987.

En el congrés extraordinari del partit del mes de maig de 1988 va ser nomenat secretari General d'Aliança Popular a Galícia.

Al gener de 1989 Aliança Popular es va refundar creant un nou partit, el Partit Popular (PP), sent nomenat president Manuel Fraga Iribarne, alhora que Rajoy fou nomenat membre del Comitè Executiu Nacional i diputat per Pontevedra, sent reelegit el 1993.

El 4 de setembre de 1989 José María Aznar, fins aquell moment President de Castella i Lleó, va ser escollit candidat a les eleccions generals, a proposta del mateix Fraga i a l'abril de 1990, Aznar va esdevenir president del Partit Popular i Rajoy va ser escollit membre de l'Executiva Nacional i sotssecretari general del PP. Després de les eleccions autonòmiques de 1989 va ser novament elegit diputat per Pontevedra i va presidir la "Comissió de Control Parlamentari de RTVE".

Política espanyola (1989-2004)

En les eleccions del 6 de juny de 1993 el Partit Popular es va consolidar com a primera força de l'oposició i Rajoy va renovar la seva acta de Diputat per Pontevedra.

En les eleccions generals del 3 de març de 1996 el Partit Popular va vèncer amb 9.716.006 vots, sent Aznar proclamat President del Govern amb el suport de PNB, CIU i Coalició Canària i Rajoy va renovar per tercera vegada el seu escó al Congrés, després d'haver dirigit aquesta reeixida campanya electoral. En la formació del primer govern d'Aznar, Rajoy fou nomenat Ministre d'Administracions Públiques, per la qual aprovà la Llei d'Organització i Funcionament de l'Administració General de l'Estat (LOFAGE).

Al gener de 1999 Rajoy va deixar el seu càrrec a Ángel Acebes i va substituir a Esperanza Aguirre al capdavant del Portaveu del Govern i, novament, la del Ministeri de la Presidència. Com a portaveu va haver d'enfrontar-se als desastres del Prestige i al suport incondicional d'Aznar a George W. Bush durant la Invasió de l'Iraq de 2003.

El 30 d'agost de 2003 va deixar els càrrecs anteriors al ser proposat per José María Aznar com a Secretari General del PP i candidat a la Presidència del Govern, esdevenint el nou líder del partit després del XIV Congrés del Partit Popular.

En les eleccions generals realitzades el març de 2004, just després dels atemptats de l'11 de març a Madrid i els posteriors successos derivats d'aquests, fou derrotat pel líder socialista José Luis Rodríguez Zapatero amb una diferència de gairebé 1.300.000 vots respecte del PP.

Oposició i lideratge del Partit Popular (2004-2011)

Mariano Rajoy ocupà la Presidència del Partit Popular, primer partit de l'oposició.

Les seves crítiques al govern actual s'han centrat en la derogació de plans de l'executiu anterior com són el Pla Hidrològic Nacional i la LOCE; en la política exterior, principalment respecte a la relació amb els Estats Units d'Amèrica després de la retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq; en la política immigratòria; en l'aprovació de la denominació de les unions homosexuals com a matrimoni i en les reformes de l'Estatut i d'oposició a la tasca del Govern i de la majoria de partits de l'oposició, ja que no creu en la voluntat d'ETA de deixar les armes.

Presidència del Govern espanyol (2011-2018)

El 20 de novembre de 2011, la seva formació va guanyar les eleccions generals al Congrés dels Diputats i al Senat.[1] Va ser proposat pel rei Joan Carles I com a candidat a la presidència del Govern i, el 20 de desembre, el Congrés dels Diputats li va atorgar la seva confiança amb el suport de 187 membres dels 350 de la cambra baixa, sent investit president del Govern espanyol. L'endemà va prendre possessió com a president del Govern de la X legislatura, davant el cap de l'Estat. Fruit de la Reforma laboral de 2012, aprovada en el Consell de Ministres del 10 de febrer de 2010,[2] va patir una vaga general el 29 de març de 2012.

A causa de la gravetat de la crisi, ja durant els primers cent dies va incomplir una part de les promeses electorals: abaratiment de l'acomiadament, reducció del dèficit, pujades d'impostos, amnistia fiscal, congelació del salari mínim, pujades de preu de llum i gas, pensions, retalls en la llei de dependència, copagament, retalls en despesa en innovació i infraestructures, incompliments en matèria financera amb Catalunya, Televisió Pública, afers exteriors i concòrdia política.[3] El 2011 la renda per càpita espanyola va baixar per sota de la mitjana europea per primer cop en 10 anys,[4] i l'11 de juliol de 2012, com a compensació pel rescat de la banca espanyola que es va acordar al Consell Europeu del 28 i 29 de juny, el president del govern anunciava la pujada del tipus general de l'IVA del 18% al 21% i el reduït del 8% al 10%, l'eliminació de la deducció per compra d'habitatge, la baixada de la prestació d'atur a partir del sisè mes, la reducció del 30% dels regidors en els ajuntaments, i que funcionaris, diputats i senadors no tindrien paga extra de Nadal[5] per estalviar 65.000 milions d'euros.[6]

El govern de Rajoy està dominat per l'ala dura del partit,[7] bloquejant i menyspreant el referèndum sobre la independència de Catalunya, crispant la convivència lingüística al País Valencià i les illes Balears, bloquejant el procés de pau a Euskadi o modificant restrictivament la legislació sobre l'avortament.[7]

En 20 de desembre el Partit Popular, encapçalat per Mariano Rajoy va guanyar les Eleccions generals espanyoles de 2015 sense majoria,[8] però incapaç de formar govern, va declinar l'oferiment de Felip VI d'Espanya de formar govern en 22 de gener,[9] d'aquesta manera es van forçar unes segones eleccions generals, que van tenir lloc el 26 de juny de 2016, amb uns resultats similars. El 30 d'agost de 2016 es va presentar a una sessió d'investidura, tot i no tenir prou vots.[10] En 29 d'octubre, amb l'abstenció del PSOE i el suport de Ciutadans i Coalició Canària fou investit de nou com a President del Govern.[11]

L'1 de juny de 2018 prospera la primera moció de censura des de la restauració de la democràcia a Espanya al 1978 i és revocat del seu càrrec en substitució a Pedro Sánchez Pérez-Castejón (PSOE) que és investit amb 180 vots a favor (PSOE, Podem, ERC, Pdecat, PNB, EH Bildu) només hi van votar en contra 169 (PP, C’s) i l'abstenció de Coalició Canària (1 vot). Dues setmanes més tard, va renunciar a l'acta de diputat al Congrés. El 21 de juliol va deixar de presidir el Partit Popular amb la victòria de Pablo Casado per substituir-lo. Es va reincorporar a la seva feina de registrador de la propietat a Santa Pola i d’allà va passar al registre mercantil de Madrid.[12]

Corrupció

Segons els anomenats papers de Bárcenas (presumpta comptabilitat B del Partit Popular) publicats pel diari El País, Rajoy hauria rebut un total de 322.231 euros en sobresous amb diners en negre procedents del finançament il·legal del partit.[13]

A més a més té obertes moltes més investigacions relacionades amb la corrupció del PP, ja que ell és el màxim responsable polític del seu partit.

Referències

  1. «Rajoy aconsegueix també la majoria absoluta al Senat». El Periódico, 21-03-2012. [Consulta: 29 març 2012].
  2. «El nou marc laboral». El Punt Avui, 29-03-2012. [Consulta: 29 març 2012].
  3. «Els 15 incompliments de Rajoy». Ara, 08-04-2012. [Consulta: 8 abril 2012].
  4. «La renda per càpita cau per sota de la mitjana de la UE per primer cop en 10 anys». El Punt Avui, 12-06-2021. [Consulta: 12 juny 2021].
  5. «El tipus general de l'IVA puja del 18% al 21% i el reduït, del 8% al 10%». El Punt Avui, 11-07-2012. [Consulta: 11 juliol 2012].
  6. «Rajoy apuja l'IVA, suprimeix la deducció per habitatge, abaixa la prestació d'atur i suprimeix la paga extra de Nadal dels funcionaris». Ara, 11-07-2012. [Consulta: 11 juliol 2012].
  7. 7,0 7,1 Casas, Ferran «El PP de Rajoy es queda sense la coartada basca». Ara, 11-01-2014, pàg. 9 [Consulta: 11 gener 2014].
  8. Garea, Fernando. Gana el PP, sin votos para gobernar (en castellà), 22/1/2016. 
  9. «Rajoy declina ser el candidato a presidente del Gobierno». La Vanguardia, 22-01-2016. [Consulta: 22 gener 2016].
  10. «Rajoy es presenta avui a la investidura sense haver aconseguit prou vots». VilaWeb.cat. [Consulta: 30 agost 2016].
  11. «Mariano Rajoy aconsegueix ser investit president després de 314 dies en funcions». Segre, 30-10-2016. [Consulta: 30 octubre 2016].
  12. «Rajoy se incorpora a su plaza en el Registro Mercantil de Madrid». La Vanguardia.
  13. Error en el títol o la url.«». El País, 04-02-2013.

Vegeu també

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Federico Cifuentes
Bandera de la província de Pontevedra
President de la Diputació Provincial de Pontevedra

19831986
Succeït per:
Fernando García del Valle
Precedit per:
Xosé Luís Barreiro
Parlament de Galícia
Vicepresident de la Xunta de Galícia

19861987
Succeït per:
Xosé Luís Barreiro
Precedit per:
Joan Lerma Blasco
Escut de l'estat espanyol
Ministre d'Administracions Públiques

19961999
Succeït per:
Ángel Acebes Paniagua
Precedit per:
Esperanza Aguirre
Escut de l'estat espanyol
Ministre d'Educació i Cultura

19992000
Succeït per:
Pilar del Castillo Vera
Precedit per:
Francisco Álvarez-Cascos
Escut de l'estat espanyol
Vicepresident Primer

20002003
Succeït per:
Rodrigo Rato Figaredo
Precedit per:
Francisco Álvarez-Cascos
Escut de l'estat espanyol
Ministre de la Presidència

20002001
Succeït per:
Juan José Lucas Giménez
Precedit per:
Jaime Mayor Oreja
Escut de l'estat espanyol
Ministre de l'Interior

20012002
Succeït per:
Ángel Acebes Paniagua
Precedit per:
Juan José Lucas Giménez
Escut de l'estat espanyol
Ministre de la Presidència

20022003
Succeït per:
Javier Arenas Bocanegra
Precedit per:
Pío Cabanillas Alonso
Escut de l'estat espanyol
Ministre Portaveu del Govern

20022003
Succeït per:
Eduardo Zaplana
Precedit per:
José Luís Rodríguez Zapatero
Escut de l'estat espanyol
President del Govern d'Espanya

2011 - 2018
Succeït per:
Pedro Sánchez Pérez-Castejón
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Javier Arenas
PP
Secretari General del Partit Popular

20032004
Succeït per:
Ángel Acebes
Precedit per:
José María Aznar López
PP
President del Partit Popular

2004 – actualitat
Succeït per:
en el càrrec