Josep Piqué i Camps

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Piqué i Camps
Josep Piqué en 2008.jpg
 Ministre d'Afers Exteriors
Escudo de España (mazonado).svg
27 d'abril de 2000 – 10 de juliol de 2002
President José María Aznar
 Ministre de Ciència i Tecnologia
Escudo de España (mazonado).svg
10 de juliol de 2002 – 4 de setembre de 2003
President José María Aznar
 Ministre d'Indústria i Energia
Escudo de España (mazonado).svg
6 de maig de 1996 – 27 d'abril de 2000
President José María Aznar
 President del Partit Popular de Catalunya
2003 – 19 de juliol de 2007
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España (mazonado).svg
22 de març de 2000 – 5 de desembre de 2003
← -
Circumscripció Barcelona
 Senador designat pel Parlament de Catalunya
Escudo del Senado de España.svg
29 de desembre de 2003 – 20 de gener de 2004

21 de desembre de 2006 – 22 d'octubre de 2007
 Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
24 de novembre de 2003 – 17 de setembre de 2007
← -
- →
Circumscripció Barcelona
Dades biogràfiques
Naixement 21 de febrer de 1955 (1955-02-21) (62 anys)
Vilanova i la Geltrú, Garraf
Alma mater Universitat de Barcelona
Ocupació economista / professor universitari
Ocupador Universitat de Barcelona
Partit polític PSUC (...-...)
PPC (...-...)
Cònjuge Gloria Lomana
Parella Gloria Lomana
Modifica dades a Wikidata

Josep Piqué i Camps (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1955) és un polític, economista i professor universitari català, diverses vegades ministre durant les VI i VII legislatures i expresident del Partit Popular de Catalunya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 21 de febrer de 1955 a la ciutat de Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca del Garraf, fill de Josep Piqué i Tetas,[1] darrer alcalde del seu poble natal de la dictadura franquista, més tard afiliat a UCD i actualment President Honorari de l'Associació d'Empresaris del Garraf. Va estudiar ciències econòmiques i empresarials, així com dret, a la Universitat de Barcelona, centre en el qual ha impartit classes de teoria econòmica.

Activitat empresarial[modifica | modifica el codi]

Membre de la Junta directiva del Cercle d'Economia de Barcelona sota la presidència de Carles Tusquets (1989-1995), en fou el seu president entre 1995 i 1996.[2] Entre 1989 i 1992 va ser president del grup Ercros,[3] on també va ocupar diversos càrrecs directius. Fou relacionat amb la suposada venda il·legal de la petroliera Ertoil, empresa filial d'Ercros, al grup Elf, però l'Audiència Nacional arxivà la seva causa.[4]

Des del novembre de 2007 fins al setembre de 2013, Piqué ocupà la presidència de l'aerolínia de baix cost Vueling, passant més tard a ocupar el seu càrrec com a conseller de l'empresa constructora OHL.[5]

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Va començar en política com a militant de Bandera Roja i poc després del PSUC. Entre els anys 1986 i 1988 va ser Director General d'Indústria de la Generalitat de Catalunya sota el govern de Convergència i Unió.[6]

L'any 1996, després de la victòria del Partit Popular en les eleccions generals, fou escollit pel nou president José María Aznar Ministre d'Indústria i Energia, com a independent, càrrec que ocupà fins a l'any 2000. El 13 de juliol de 1998 fou nomenat Portaveu del Govern després del relleu de Miguel Ángel Rodríguez, càrrec que compaginà amb la seva tasca de ministre d'Indústria fins al final de la VI legislatura. Amb la nova victòria dels populars en les eleccions generals de l'any 2000,[7] fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors, càrrec del qual fou rellevat el 10 de juliol de 2002 en la primera remodelació del segon govern d'Aznar, passant a ocupar el Ministeri de Ciència i Tecnologia.

Afiliat al Partit Popular l'octubre de 2002, el 4 de setembre de 2003 abandonà les seves tasques al govern d'Espanya per esdevenir candidat del Partit Popular de Catalunya (PPC) en les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquell any, en les quals fou escollit diputat, esdevenint el president del grup popular en aquesta cambra.

El 19 de juliol de 2007 Josep Piqué presentà la dimissió irrevocable[8] com a president del Partit Popular de Catalunya, després que s'hagi fet pública la decisió d'Ángel Acebes d'imposar una gestora al PP català, sent substituït per Daniel Sirera Bellés.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Manuel Eguiagaray Ucelay
Ministre d'Indústria i Energia
Escut de l'estat espanyol

19962000
Succeït per:
Anna Birulés
Precedit per:
Miguel Ángel Rodríguez Bajón
Ministre Portaveu del Govern
Escut de l'estat espanyol

19982000
Succeït per:
Pío Cabanillas Alonso
Precedit per:
Abel Matutes Juan
Ministre d'Exteriors
Escut de l'estat espanyol

20002002
Succeït per:
Ana Palacio Vallelersundi
Precedit per:
Anna Birulés
Ministre de Ciència i Tecnologia
Escut de l'estat espanyol

20022003
Succeït per:
Juan Costa Climent
Precedit per:
Alberto Fernández Díaz
President del Partit Popular de Catalunya
20032007
Succeït per:
Daniel Sirera Bellés
Precedit per:
Barbara Cassani
Conseller delegat de Vueling
2007
Succeït per:
en el càrrec