Josep Piqué i Camps

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Piqué i Camps
Josep Piqué en 2008.jpg
modifica
Biografia
Naixement21 febrer 1955 modifica (65 anys)
Vilanova i la Geltrú (el Garraf) modifica
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
21 desembre 2006 – 22 octubre 2007
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
29 desembre 2003 – 20 gener 2004
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
24 novembre 2003 – 17 setembre 2007
President Partit Popular Català
2003 – 19 juliol 2007
← Alberto Fernández DíazDaniel Sirera Bellés →
Escudo de España (mazonado).svg Ministre de Ciència i Tecnologia
10 juliol 2002 – 4 setembre 2003
← Anna Maria Birulés i BertranJuan Costa Climent →
Escudo de España (mazonado).svg Ministre de Ciència i Tecnologia
10 juliol 2002 – 4 setembre 2003
← Anna Maria Birulés i BertranJuan Costa Climent →
Ministre d'Afers Exteriors
27 abril 2000 – 10 juliol 2002
← Abel Matutes JuanAna Palacio Vallelersundi →
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
27 març 2000 – 5 desembre 2003 – Rosa Zaragoza Juncá →
Circumscripció electoral: Barcelona

Escudo de España (mazonado).svg Ministre d'Indústria i Energia
6 maig 1996 – 27 abril 2000
← Juan Manuel Eguiagaray UcelayAnna Maria Birulés i Bertran →
Vicepresident Fundación Constitucional Española
modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona modifica
Activitat
OcupacióPolític, catedràtic i economista modifica
OcupadorUniversitat de Barcelona modifica
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya
Partit Popular modifica
Membre de
Família
CònjugeGloria Lomana modifica
ParellaGloria Lomana
Premis

Josep Piqué i Camps (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1955) és un polític, economista i professor universitari català, diverses vegades ministre durant les VI i VII legislatures i expresident del Partit Popular de Catalunya.

Biografia[modifica]

Va néixer el 21 de febrer de 1955 a la ciutat de Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca del Garraf, fill de Josep Piqué i Tetas,[1] darrer alcalde del seu poble natal de la dictadura franquista, més tard afiliat a UCD i actualment President Honorari de l'Associació d'Empresaris del Garraf. Va estudiar ciències econòmiques i empresarials, així com dret, a la Universitat de Barcelona, centre en el qual ha impartit classes de teoria econòmica.

Activitat empresarial[modifica]

Membre de la Junta directiva del Cercle d'Economia de Barcelona sota la presidència de Carles Tusquets (1989-1995), en fou el seu president entre 1995 i 1996.[2] Entre 1989 i 1992 va ser president del grup Ercros,[3] on també va ocupar diversos càrrecs directius. Fou relacionat amb la suposada venda il·legal de la petroliera Ertoil, empresa filial d'Ercros, al grup Elf, però l'Audiència Nacional arxivà la seva causa.[4]

Des del novembre de 2007 fins al setembre de 2013, Piqué ocupà la presidència de l'aerolínia de baix cost Vueling, passant més tard a ocupar el seu càrrec com a conseller de l'empresa constructora OHL.[5]

Activitat política[modifica]

Va començar en política com a militant de Bandera Roja i poc després del PSUC. Entre els anys 1986 i 1988 va ser Director General d'Indústria de la Generalitat de Catalunya sota el govern de Convergència i Unió.[6]

L'any 1996, després de la victòria del Partit Popular en les eleccions generals, fou escollit pel nou president José María Aznar Ministre d'Indústria i Energia, com a independent, càrrec que ocupà fins a l'any 2000. El 13 de juliol de 1998 fou nomenat Portaveu del Govern després del relleu de Miguel Ángel Rodríguez, càrrec que compaginà amb la seva tasca de ministre d'Indústria fins al final de la VI legislatura. Amb la nova victòria dels populars en les eleccions generals de l'any 2000,[7] fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors, càrrec del qual fou rellevat el 10 de juliol de 2002 en la primera remodelació del segon govern d'Aznar, passant a ocupar el Ministeri de Ciència i Tecnologia.

Afiliat al Partit Popular l'octubre de 2002, el 4 de setembre de 2003 abandonà les seves tasques al govern d'Espanya per esdevenir candidat del Partit Popular de Catalunya (PPC) en les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquell any, en les quals fou escollit diputat, esdevenint el president del grup popular en aquesta cambra.

El 19 de juliol de 2007 Josep Piqué presentà la dimissió irrevocable[8] com a president del Partit Popular de Catalunya, després que s'hagi fet pública la decisió d'Ángel Acebes d'imposar una gestora al PP català, sent substituït per Daniel Sirera Bellés.[9]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Manuel Eguiagaray Ucelay
Ministre d'Indústria i Energia
Escut de l'estat espanyol

19962000
Succeït per:
Anna Birulés
Precedit per:
Miguel Ángel Rodríguez Bajón
Ministre Portaveu del Govern
Escut de l'estat espanyol

19982000
Succeït per:
Pío Cabanillas Alonso
Precedit per:
Abel Matutes Juan
Ministre d'Exteriors
Escut de l'estat espanyol

20002002
Succeït per:
Ana Palacio Vallelersundi
Precedit per:
Anna Birulés
Ministre de Ciència i Tecnologia
Escut de l'estat espanyol

20022003
Succeït per:
Juan Costa Climent
Precedit per:
Alberto Fernández Díaz
President del Partit Popular de Catalunya
20032007
Succeït per:
Daniel Sirera Bellés
Precedit per:
Barbara Cassani
Conseller delegat de Vueling
2007
Succeït per:
en el càrrec
Precedit per:
Joan Molins i Amat
Salvador Alemany i Mas
President del Cercle d'Economia
1995-1996
2011-2013
Succeït per:
Pedro Fontana García
Antón Costas Comesaña