Padrón

Padrón
Tipus	municipi de Galícia
Lloc
	42° 44′ 20″ N, 8° 39′ 37″ O / 42.739°N,8.6603°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Galícia
Província	província de la Corunya
Capital de	Comarca do Sar
Capital	Padrón (en)
Conté la subdivisió	Carcacía ; Cruces ; Herbón ; Iria Flavia ; Padrón (en)
Població humana
Població	8.334 (2025) (172,3 hab./km²)
Geografia
Part de	Mancomunitat de Municipis de l'Àrea de Santiago de Compostel·la ; Comarca do Sar
Superfície	48,37 km²
Limita amb	Teo ; Valga ; Dodro ; Pontecesures ; A Estrada ; Rois
Organització política
• Alcalde	Anxo Rey Arca
	Eleccions municipals a Padrón
Identificadors descriptius
Codi postal	15900
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	15065
Altres
Agermanament amb	Noirmoutier-en-l'Île
Lloc web	padron.gal

Padrón (Padrão en galaico-portuguès) és un municipi de la província de la Corunya a Galícia. Pertany a la comarca d'o Sar. És conegut especialment per la seva varietat de pebrots.

Geografia

El municipi té una superfície de 48,37 km² i està dividit en cinc parròquies. Està situat a la vora del riu Sar, a la seva desembocadura a la confluència del riu Ulla i la ria d'Arousa. Limita al nord-est amb el municipi de Teo, al sud-est amb A Estrada, al sud amb Pontecesures, al sud-oest amb Dodro i al nord-oest amb Rois.

Parròquies

El municipi de Padrón està dividit en 5 parròquies:

Parròquia	Població (2015)^[1]
Carcacía (San Pedro)	779
Cruces (Santa María)	1.139
Herbón (Santa María)	657
Iria Flavia (Santa María)	1.986
Padrón (Santiago)	4.082

Demografia

Evolució demogràfica
1900	1930	1950	1981	2004
7.415	7.351	8.505	9.948	9.070
Fonts: INE i IGE (Els criteris de registre censal variaren i les dades de l'INE i de l'IGE poden no coincidir.)

Llocs d'interès

L'Església parroquial de Santiago de Padrón, que conserva dos epígrafs: un en llatí sobre la tradició del sant i un altre de 1133 sobre la reconstrucció del temple iniciada pel bisbe Xelmírez.
El Convent de San Francisco de Herbón, on es van començar a cultivar al segle xvi els pebrots de Padrón.
L'ermita de Santiaguiño do Monte, a on es retirava a resar l'apòstol Sant Jaume segons la llegenda.
La Casa da Matanza, pazo on va viure Rosalía de Castro, actual museu.
El Jardí botànic, amb espècies exòtiques.