Mugardos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMugardos
Escut de Mugardos
Ga-Mugardos 061.JPG
Port de Mugardos

Localització
Situacion Mugardos.PNG
43° 27′ 38″ N, 8° 15′ 13″ O / 43.460555555556°N,8.2536111111111°O / 43.460555555556; -8.2536111111111
Estat Espanya
Autonomia Galícia
Província província de la Corunya
Municipis 1
Població
Total 5.335 (2016)
• Densitat 1.905,36 hab/km²
Llengua gallec
Geografia
Superfície 2,8 km²
Altitud 2 m
Organització i govern
• Alcalde Xosé Fernández Barcia
Indicatius
Codi postal 15620
Fus horari UTC+01:00
codi INE 15051
Altres dades

Web http://www.concellodemugardos.org
Modifica dades a Wikidata

Mugardos és un municipi de la província de la Corunya a Galícia. Pertany a la Comarca de Ferrol.

Evolució de la població de: Mugardos - des de 1930 fins a 2006
 1930  1950  1981  1991  1996  2001  2002  2004  2006
  6.517.   7.112.   7.110.   7.079.   6.668.   6.200.   5.718.   5.859.   5.638.
Fonts: INE i IGE

Parròquies[modifica | modifica el codi]

  • Franza (Santiago)
  • Meá (San Vicente)
  • Mugardos (San Xulián)
  • Piñeiro (San Xoán)

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers documents manuscrits que parlen de Mugardos (Mogardos) daten de 1105, quan la meitat de la vila pertanyia al Monestir de Caaveiro. En altre document de 1235 apareix un tal abat Tenón com a posseïdor de l'altra meitat. Posteriorment, coincidint amb l'ascens de la família Andrade de la mà d'Enric II de Castella, aquestes terres passen a ella. Fernán Pérez d'Andrade funda el convent de Santa Catalina de Montefaro en 1393 i segons un document redactat a Caamouco, li lliura en 1397 "a vila de Mugardos e todos seus servizos e colleitas e tallas e tributos... e todos serventíos que soien façer para que o feçeren des i en deante ao dito moesteiro".

Al seu torn els cavallers amb casafort a Caamouco administrarien les torres de Franza i Boado. La pesta de 1404 va dur als veïns de Ferrol a prometre el Vot de Chanteiro, romiatge anual pel mar fins a Mugardos i a peu fins a Chanteiro. Aquesta tradició es va mantenir fins a 1839, any que les autoritats eclesiàstiques van suspendre el vot, atès que consideraven que la festa donava lloc a "escenes poc edificants per a la moral", amb protestes dels veïns d'Ares i Mugardos. El gerent de Mugardos, Ramón Mariño da Barreira obté, després d'un llarg procés, l'alliberament de la senyoria de Montefaro el 1805. Així mateix se li concedeix escut municipal i el titulo de Reial Vila. En les proximitats de la població està situat el castell de la Palma del segle XVI.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mugardos Modifica l'enllaç a Wikidata