Albuixec

Albuixec
	Albuixec (ca); Albuixech (ca)
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
	39° 32′ 42″ N, 0° 19′ 27″ O / 39.5449°N,0.3242°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	Horta Nord
Capital	Albuixech
Població humana
Població	4.343 (2023) (987,05 hab./km²)
Gentilici	albuixequera, albuixequer
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	4,4 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	7 m
Limita amb	Albalat dels Sorells ; València ; Massalfassar ; Museros
Partit judicial	Massamagrell
Patrocini	Ramon Nonat
Organització política
• Alcalde	José Vicente Andreu Castelló (2007–)
Moneda	euro
Identificador descriptiu
Codi postal	46550
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46014
Codi ARGOS de municipis	46014
Lloc web	albuixech.es

Albuixec (oficialment Albuixech) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord. El seu nom és d'origen àrab: Abu-Saak.

Geografia

Està situat en la comarca de l'Horta Nord, a 11 km de la ciutat de València. Es tracta d'un municipi de la zona costanera de l'Horta de València. La costa dista 1,5 km del nucli urbà i està formada per pedres. Entre el poble i la mar se situa l'horta, el polígon industrial del Mediterrani i l'autovia V-21.

Límits

Limita amb Massalfassar, Museros, Albalat dels Sorells i també amb les pedànies de Mauella i Tauladella, que pertanyen al terme municipal de València.

Accés

Per carretera, s'accedix a Albuixech per la comarcal CV-316 que connecta amb la també comarcal CV-3004, que al seu torn comunica amb Massamagrell i Albalt dels Sorells. L'eixida 9 de l'autovia V-21 es troba a escassos quilòmetres del municipi.

El municipi compta amb una estació de ferrocarril on s'aturen tots els combois de la línia C-6 de la xarxa de Rodalies Renfe de València direcció Sagunt i direcció València-Nord.

Història

Albuixech va ser una alqueria musulmana que es va anomenar posteriorment Abu Xech, que significa 'l'alqueria del Bosc', en referència al terreny que envoltava el terme municipal: un gran bosc de matolls amb vinyes i oliveres.

En aquells temps musulmans van ser la Tribu dels Ameiries els qui van dominar tot el territori valencià i van establir els regnes Taifes de València, del qual depenia esta població.

Zayd Abu Zayd era amo absolut d'Albuixech i de la majoria dels castells de Castelló, com ara els d'Eslida, Castro d'Alfondeguilla, Vilamalur i Arenós, entre altres. Ibn Hud de Múrcia, que pertanyia als Abbassies, va voler apoderar-se d'algunes propietats pertanyents a Abu Zayd, entre altres la d'Albuixech, però el varen obligar a signar un tractat de pau i desistir d'eixes pretensions. Això va facilitar la presa de possessió pacífica per part del rei Jaume I que donà el lloc al bisbe de València, Berenguer de Castellbisbal.

Teresa Gil de Vidaure va ser la senyora de la població fins que rei Pere el Gran la va revertir a la Corona, deixant un petit feu a favor del Bisbat de València. Alfons el Magnànim va nomenar administrador d'Albuixech al seu Recaptador de confiança Luciano Martínez Yunta.

El 15 de setembre de 1479 va passar a les mans de Joan Ramon Folc IV de Cardona i Joana d'Aragó.

Albuixech va quedar sotmesa als Furs d'Aragó amb data 5 de desembre del 1556 i va aconseguir ser municipi independent amb caràcter general. Posteriorment el Ducat de Gandia va reclamar davant Felip II que la població fora altra vegada administrada sota la seua propietat; però el rei va recusar la proposta i Albuixech va continuar depenent de la Corona.

Durant la Guerra de la Independència, entre els anys 1808 i 1814, la població va patir conseqüències desastroses.

També l'afectaren molt les Guerres Carlistes, com a conseqüència de les activitats del general Ramon Cabrera, en 1837, a l'horta valenciana.

Durant la Guerra Civil del 1936-1939 a Albuixech es varen crear grups de milícies dels sindicats d'esquerres que hi havien al poble per tal de lluitar al costat del bàndol republicà en la Batalla de l'Ebre.

Després va seguir la mateixa evolució que la resta de localitats costaneres, que deixaren en segon pla els cultius d'horta i donaren pas a la indústria al polígon del Mediterrani amb empreses tan importants com ara Vossloh (trens), Nudespa (elaboració del pa), Makro (hipermecat), Porcelanosa (ceràmica),...

Demografia

Evolució demogràfica
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007	2011	2015	2018	2021
1.514	1.924	2.047	2.248	2.301	2.310	2.407	2.641	2.974	2.963	3.032	3.478	3.646	3.998	3.928	3.983	4.189

.Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura, els cultius d'horta funcionen en rotacions intensives molt variades que produïxen tres collites anuals. El reg es realitza per les aigües de la Séquia Reial de Montcada i les Séquies del Rollet i Fila. Es produïxen excel·lents melons, creïlles, tomates, cebes, tabac, etc. El cultiu més extensiu és el del taronger.

Actualment estan radicades nombroses indústries al Polígon Industrial del Mediterrani.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 2 de Compromís per Albuixec (Compromís) i 2 del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Albuixec
Candidatura		Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE	José Vicente Andreu Castelló	858	36,08%	4 (-2)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania^[a]	Julián Vecina Vilches	566	23,80%	3 (+2)
	Compromís per Albuixec	Josep Tamarit Fuertes	492	20,69%	2 (+1)
	Partit Popular	Antonio Devis Lopez	442	18,59%	2 (-1)
	Vots en blanc		20	0,84%
Total vots vàlids i regidors			2.378	100 %	11
	Vots nuls		41	1,69%
Participació (vots vàlids més nuls)			2.419	75,83%**
Abstenció			771*	24,17%**
Total cens electoral			3.190*	100 %**
Alcalde: José Vicente Andreu Castelló (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots: 4 de PSPV i 2 de Compromís)
Fonts: JEC,^[1] JEZ València,^[2] M. Interior,^[3] Periòdic Ara.^[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2007 l'alcalde d'Albuixech és Pepe Andreu (José Vicente Andreu Castelló) del PSPV-PSOE.^[5]^[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Luis Helenio Juanes Requena	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Ramón Gimeno Tamarit	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Ramón Gimeno Tamarit	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Ramón Gimeno Tamarit	IPA	15/06/1991	--
1995–1999	Mariano Tamarit Lleyda	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Mariano Tamarit Lleyda	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Mariano Tamarit Lleyda	PP	14/06/2003	--
2007–2011	José Vicente Andreu Castelló	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	José Vicente Andreu Castelló	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	José Vicente Andreu Castelló	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	José Vicente Andreu Castelló	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[6]

Monuments

Església parroquial de la nostra Senyora.^[7]
Estàtua del Capitán Trueno.

L'arquitectura civil d'Albuixec està representada per diverses alqueries morisques i cases d'horta, testimoniatge d'un remot passat:^[8]^[9]

Alqueria de la Palmera
Alqueria de Sancho/Cases del Gordo
Alqueria del Peix
Alqueria de Gori
Alqueria de Soi
Aqueria de Galut
Alqueria de Tramolleres
Alqueria del Peix
Alqueria de la Palmera
Alqueria de Soi

Festes Locals

Festes Patronals. Entre el 21 i el 30 d'agost.
Sant Ramon. A partir del 31 d'agost.
Bous al carrer durant la major part dels dissabtes dels mesos de juny, juliol i setembre.
A més, el poble té dues falles, la de Sant Ramon i la del rei En Jaume I. Estes festes se celebren al mes de març.

Personatges il·lustres

Miguel Ambrosio Zaragoza "Ambrós", dibuixant del famós còmic del Capitán Trueno.

Notes

↑ En les eleccions de 2015 es presentà la formació «Per Albuixech», que va obtindre 1 regidor. En 2019 recolzaren la candidatura de Cs, es dissolgueren i el seu regidor s'integrà dins d'aquesta formació.