Eslida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaEslida
Escut d'Eslida
Escut d'Eslida
Eslida GeneralView 1.JPG
Vista d'Eslida

Localització
Localització d'Eslida respecte del País Valencià.png
39° 52′ 46″ N, 0° 18′ 29″ O / 39.8794321°N,0.3079326°O / 39.8794321; -0.3079326
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Plana Baixa
Població
Total 805 (2016)
• Densitat 44,4 hab/km²
Gentilici Eslider, eslidera
Llengua Valencià
Geografia
Superfície 18,13 km²
Altitud 381 m
Limita amb
Partit judicial Nules
Història
Festa major
Crist del Calvari
Darreries d'agost
Organització i govern
Ajuntament 4 PP i 3 PSPV
• Alcalde Rafael Sorribes Gómez
Indicatius
Codi postal 12528
Codi INE 12057
Codi ARGOS 12057
Altres dades

Web www.eslida.es
Modifica dades a Wikidata

Eslida és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Baixa. Limita amb els municipis d'Aín, L'Alcúdia de Veo, Artana, Alfondeguilla, i Xóvar, totes elles a la província de Castelló.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Eslida és al centre de la Serra d'Espadà, en les proximitats del mont Espadà amb 1.041 metres d'altura. El poble és adossat al mont del Castell, situat al peu del Puntal de l'Aljub (mont més prominent amb els seus 948 m d'altitud). S'accedeix a aquesta localitat des de Castelló a través de la CV-100, prenent després la CV-10 i finalment la CV-223. La seua fascinant orografia, que compta amb frondosos boscs de pins i alzines sureres, està representada pels monts de La Costera, Tarraguán, Puntal de l'Aljub, Fonillet, La Batalla, Cocons, Maset, Solana la Mina... La Serra d'Eslida, ramificació amb nom propi de la Serra d'Espadà, està conformada per un arc de 180° en direcció E-O amb altures que s'aproximen als 800 m. (com La Costera, Plana, la cadena de muntanyes des de Cocons fins al Puntal d'Artana, passant per les Masies i la Solana de la Mina) i barrancs que vessen les seues aigües al riu Anna, que travessa el paisatge d'oest a est.

Història[modifica | modifica el codi]

Les primeres notícies de pobladors de la vall d'Eslida es tenen a partir de les restes d'ofrenes funeràries trobades en la Cova de l'Oret, que pertanyen a l'Edat del bronze. Alguns historiadors la identifiquen amb l'Oleastrum que cita Estrabó durant l'època romana.

Durant la dominació musulmana formava part de la fillola de la Vall d'Uixó i abastà certa importància: fou seu de l'alcaidat d'Eslida i arribà a tenir escola de l'Alcorà. Els musulmans hi introduïren l'agricultura, el sistema de regadiu, configuraren l'actual nucli de població, aixecaren el castell i l'aqüeducte i deixaren la seua toponímia en les alqueries escampades pel terme: Lauret, Benalbuig, Alfeig, etc.

En 1237 els cavallers del rei Jaume I conquistaren la vila per als cristians. El 29 de maig de 1242, Jaume I li atorgà la primera Carta de Poblament, mitjançant la qual es respectaven els costums, religió, lleis i propietats dels musulmans que l'habitaven. En 1255 fou donada a Teresa Gil de Vidaure i en 1258 a Galceran de Montcada. El castell d'Eslida s'uní a la revolta d'Al-Azraq de 1247 i el 19 de setembre de 1256 tingué lloc la batalla de la Serra d'Espadà. Durant la guerra de les Germanies, com que els musulmans prengueren part pels nobles, se'ls obligà a batejar-se per a incrementar amb ells el nombre de les forces dels agermanats. Eslida participà activamente durant la sublevació morisca de la Serra d'Espadà de 1526.

En 1609, l'expulsió dels moriscos causà el seu total despoblament. En 1612 s'atorgà una nova Carta Pobla mitjançant la qual es repoblà la Baronia d'Eslida, que en 1633 passà a mans del duc de Medinaceli, que construí un forn, un hostal i diverses almàsseres en enfiteusis, donant nou esplendor a la vila. Alguns d'estos edificis encara es coneixen, com la casa del Duc, i el carrer del Porxet. Al llarg del segle XVIII creix la producció d'oli i morera i s'exploten les mines de cinabri de La Solana. En 1910 abastà el màxim de la seua població amb 1.522 habitants. El segle XX és un segle de decadència agrícola i emigració cap a nuclis industrials.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Modesto Jaime Galindo UCD 19/04/1979
1983 - 1987 José Manuel Pitarch Sorribes AP 28/05/1983
1987 - 1991 José Víctor Masip Miravet PSPV 30/06/1987
1991 - 1995 José Víctor Masip Miravet PSPV 15/06/1991
1995 - 1999 José Víctor Masip Miravet PSPV 17/06/1995
1999 - 2003 Maria Carmen Miravet Sorribes PP 03/07/1999
2003 - 2007 Carlos Miravet Batlle PSPV 14/06/2003
2007 - 2011 Rafael Sorribes Gómez PP 16/06/2007
2011 - 2015 Rafael Sorribes Gómez PP 11/06/2011
Des del 2015 Rafael Sorribes Gómez PP 13/06/2015

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1998 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2012
866 866 861 866 848 846 842 846 823 813 775 766 769 764 767 796 828 861 863 892 928


Monuments i llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

El poble manté la fesomia que li donaren els musulmans: carrers torts, estrets i costeruts. En el terme hi ha fonts d'aigües minero-medicinals que esquitxen els monts d'Eslida. Destaquen: Fosques, Matilde, Castro, Fonillet, Sant Josep, sense oblidar El Barranc, el Rei,... (Com a data important subratllar que la font de Fonillet és l'únic brollador d'aigua potable de tot el País Valencià). També hi ha moltes coves com les de: L'Oret, La Ferrera, Fonillet i Matilde, que claven els seus laberíntics tentacles en l'interior de la serra. Així mateix, també hi ha diversos barrancs com els de: L'Oret, de Xóvar, Castro, Molí Pitarch i del riu d'Anna, que baixa d'Aín. I també hi ha neveres com les de: L'Oret i la de Castro.

  • Castell d'Eslida. Corona la imatge del poble, dalt d'un turó. Fou un dels més importants de la zona, però avui només resten una part de la muralla i part de la torre de l'Homenatge. Construcció de planta poligonal irregular amb una torre de l'Homenatge de planta triangular, que possiblement, junt amb la del Castell de la Mola de Novelda, siguen els únics exemplars de torres musulmanes de planta triangular existents en tot el País Valencià.
  • Aqüeducte de la Rambla. Aqüeducte d'origen àrab sobre el riu Anna, amb diversos arcs de mig punt.
  • Corral de l'Oret
    Ermita del Santíssim Crist del Calvari d'Eslida
    Calvari. Ermita dedicada al Santíssim Crist del Calvari, construïda a principis del segle XVIII i adossada a un aljub, el qual custodia un retaule ceràmic de la Mare de Déu de la Cova Santa.
  • Retable de l'Església de El Salvador
    Església de El Salvador. Església del segle XVII, aixecada sobre la mesquita.
  • El Molí d'aire. Restes d'un antic molí de cereals.
  • Els Corrals. Antigues alqueries o aldees, situades enfront de la població, a l'altre costat del riu.
  • Puntal de l'Aljub.
  • Castell de Castro ubicat al terme municipal d'Alfondeguilla.
  • Corral de l'Oret.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes de la Joventut. Múltiples actes festius i populars durant l'última setmana de juliol.
  • Festes patronals. En honor del Santíssim Crist del Calvari. Se celebra l'última setmana d'agost. Menció especial mereix el dimecres "Dia del Crist" i la processó a l'ermita del Calvari.
  • Mostra de Productes d'Eslida. Se celebra el diumenge més pròxim al 15 d'agost.
  • Sant Lleó. Patró d'Eslida.
  • Sant Vicent. Se celebra el dilluns següent a Sant Lleó.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La gastronomia eslidera, típicament muntanyenca, es recolza en els productes de la terra: olla de poble, arròs caldós o paella de muntanya en són una petita mostra; de dolç, les orelletes amb mel, bunyols de figa, la coca escudellà, coca malfeta o les cristines. Una beguda típica és el cigaló d'Espadà, fet amb mel, licors cremats i café. Cal parlar de la seua excel·lent mel i altres productes apícoles (cera, gelea, pol·len) i de l'oli d'oliva, amb la denominació d'origen de la Serra d'Espadà.

Referències[modifica | modifica el codi]


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]