Ribesalbes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaRibesalbes
Bandera de Ribesalbes Escut de Ribesalbes
VGeneral Ribesalbes.jpg
Vista de Ribesalbes

Localització
Localització de Ribesalbes respecte del País Valencià.png
40° 01′ 19″ N, 0° 16′ 40″ O / 40.021944444444°N,0.27777777777778°O / 40.021944444444; -0.27777777777778
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Plana Baixa
Municipis 1
Població
Total 1.223 (2016)
• Densitat 135,89 hab/km²
Gentilici Ribesalber, ribesalbera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 9 km²
Altitud 172 m
Limita amb
Partit judicial Nules
Història
Festa major De l'1 al 10 d'octubre
Patró Sant Cristòfol
Dia de mercat Dimarts i dissabte
Organització i govern
• Alcalde José Medina Lozano
Economia
Pressupost 1.542.698,41 (2007)
Indicatius
Codi postal 12210
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 12095
Codi ARGOS 12095
Altres dades

Web www.ribesalbes.es
Modifica dades a Wikidata


Ribesalbes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb Onda, l'Alcora i Fanzara.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El municipi és bastant accidentat; el seu nucli urbà se situa en un vessant de muntanya lliscant-se cap a la llera del riu Millars, a l'altura de l'Embassament del Sitjar. Les altures no són molt pronunciades i cap destacar entre elles el turó de la Roja. El punt de major altitud del terme se situa en l'extrem nord, en els límits dels termes municipals de L'Alcora i Fanzara, i té una altura de 495,9 m d'altura.

Gran part del seu terme es troba poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són els pins i les alzines. Així, 666 hectàrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i tan sols 26 per superfícies de cultius.

El seu clima és de tipus mediterrani amb hiverns suaus i estius càlids. La mitjana tèrmica se situa en els 15 °C. La humitat relativa mitjana és del 60% i la pluviometria oscil·la entre els 450 i 600 mm.

Història[modifica | modifica el codi]

D'origen musulmà, fou donada per Jaume I el 1245, juntament amb Berita i Trutxelles, ambdues en terme d'Onda, a Guillem de Pau i els seus. El 1404 és venuda a Domènec Ros d'Orsins. Ja el 1438, el rei Alfons V li concedeix la jurisdicció, que posseïren sons hereus Joan i Onofre. El 1513 es concedix la jurisdicció a Onda. A partir del segle XVII retorna a Joan Coll i els seus successors, que l'ostenten fins al segle XVIII.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
1.359 1.317 1.295 1.310 1.283 1.284 1.306 1.302 1.336 1.342

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Antonio Valls Pruñonosa ADIR 19/04/1979
1983 - 1987 Ernesto Rubio Parra PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 José González Sánchez AP 30/06/1987
1991 - 1995 Pascual Edo Colomer PP 15/06/1991
1995 - 1999 Pascual Edo Colomer PP 17/06/1995
1999 - 2003 José Medina Lozano PP 03/07/1999
2003 - 2007 José Medina Lozano PP 14/06/2003
2007 - 2011 José Medina Lozano PP 16/06/2007
2011 - 2015 José Medina Lozano PP 11/06/2011
Des del 2015 César Pallarés Torres PSPV-PSOE 13/06/2015


Resultats electorals - Ribesalbes, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
PPCV José Medina Lozano 339 4 40,02%
PSPV-PSOE César Pallarés Torres 261 3 30,81%
Junts per Ribesalbes Jordi López Guasch 240 2 28,34%
En blanc 3 - 0,94%
Nuls 8 - 0,35%
Total 885 9 86,45%

Economia[modifica | modifica el codi]

Ceràmica de Ribesalbes

Ribesalbes té una clara vocació industrial, en la qual la seva terra, l'argila ha estat l'element que va donar lloc al ressorgiment econòmic del municipi, i la ceràmica artística el producte que, amb aquella, va modelar l'artesà.

En el moment present, i de cara al futur, l'argila i l'esmalt units en una rajola i paviment de qualitat, fabricat amb moderna tecnologia, i una ceràmica artística que manté el rigor artesanal però cerca també nou horitzons, seguiran sent l'element que identifica a Ribesalbes.

La falta de sòl industrial per a l'ampliació de les indústries taulelleres o d'altres activitats fa que moltes indústries hagin creat noves naus en termes d'Onda o L'Alcora: Sitjar, Cerlat, Ceràmiques Ribesalbes, Quimicer, La Pinosa, etc.

Per tant, destaca el major pes econòmic de la indústria (70,5%) - sobretot la fabricació de rajoles, fins i tot en alguna època ha intentat competir amb la ceràmica de L'Alcora -, enfront de l'agricultura.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Va ser construïda en el s.XVIII i és d'estil Neoclàssic. Destaquen d'ella les seves capelles interiors i les seves pintures al fresc en la volta.

  • Ermita del Calvari.

Situada a la part alta d'un pujol al costat del nucli urbà. La capella de modesta construcció, és quadrada, rematada per la cúpula a la qual es va afegir en la seva capçalera un espai rectangular amb volta badia, a més de dos cossos als costats; en ella es troba el Santíssim Crist del Calvari al que la gent té molta devoció i pugen constantment a encendre-li llum. Cal destacar les fornícules o estacions del calvari per les seves decoracions ceràmiques fetes a mà.

  • Casa Baronia.

Casa senyorial on va habitar en el seu moment el Baró de Ribesalbes, de 3 plantes i coberta de teula àrab, remarcada per balconades de forja simple. Destaca en la seva façana l'Escut nobiliari de la població. Dintre d'ella es troba l'antiga presó de reduïdes dimensions. Actualment s'ha restaurat i alberga el Museu de la Baronia, Ceràmic i Paleontològic.

  • Aqüeducte. Del segle XIX.

Arc romà d'un sol ull rebaixat, de pedra i recolzat en dos gruixos fonaments de maçoneria en sec, ho travessa el petit barranc Martí.

Cultura[modifica | modifica el codi]

  • Museu de la Baronia. Compta amb una col·lecció de fòssils, insectes, fulles, etc.; així com objectes ceràmics antics i actuals realitzats i decorats a mà, en la població.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener, amb la tradicional "matxà" i repartiment de "rotllos".
  • Sant Cristòfol. Se celebra el 10 de juliol, amb tradicional processó de vehicles per a la seua benedicció.
  • Festes majors. En honor del Santíssim Sagrament, la Verge del Rosari i el Crist del Calvari. Se celebren el primer diumenge d'octubre. La comissió de festes s'encarrega de confeccionar el programa d'actes festius per a tots els públics: Balls, Bous, Concursos, etc.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]