Artana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaArtana
Escut d'Artana
Escut d'Artana
Artana nevada.jpg
Artana nevada, al fons s'observa el Penyagolosa

Localització
Localització d'Artana respecte del País Valencià.png
39° 53′ 28″ N, 0° 15′ 28″ O / 39.8911264°N,0.2576603°O / 39.8911264; -0.2576603
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Plana Baixa
Població
Total 1.979 (2016)
• Densitat 54,47 hab/km²
Gentilici Artanenc, artanenca
Llengua Valencià
Geografia
Superfície 36,33 km²
Altitud 261 m
Limita amb
Partit judicial Nules
Història
Festa major Darreries d'octubre i principis de setembre
Patró Sant Joan Baptista
Dia de mercat Divendres
Organització i govern
Ajuntament 5 PP i 4 PSPV
• Alcalde Enrique Vilar Villalba
Economia
Pressupost 4.776.639 (2007)
Indicatius
Codi postal 12527
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 12016
Codi ARGOS 12016
Altres dades

Web www.artana.es
Modifica dades a Wikidata


Artana és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb Onda, Betxí, Nules, la Vall d'Uixó, Alfondeguilla, Eslida, l'Alcúdia de Veo i Tales.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La Vall d'Artana és un espai emmarcat per les muntanyes de la Serra d'Espadà.

Al nord-est estan les llomes de roques grises calcàries amb parets de pedra seca per a retenir la terra on en altre temps es conreava i que ara es troben envaïdes per pins blancs i en menor proporció d'alzines. Al sud les muntanyes que formen el nucli de la Serra, amb altures que sobrepassen els 700 metres dintre del terme, superant els 1.000 metres un poc més a l'oest, estan formades per roques arenísques triàsiques de color negre-vermellós que contrasten amb els frondosos boscos de pins pinyers i sureres que la poblen.

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers vestigis de població els trobem en les restes trobades que daten del mesolític. Són útils que es diferencien de les restes d'altres llocs per ser una indústria bastant tosca i amb un gran percentatge de materials autòctons, fan pensar en una cultura molt més arcaica per l'aïllament de la vall.

El neolític, el bronze, així com els ibers i els romans també estan representats per diverses restes trobades, però sobretot van ser els àrabs els que van deixar un senyal cultural més gran. Els poblats i restes de ferro localitzats en la Solana, l'Artiga, muntanya de la Pineda, el Racó, Aigüesvives, la Marjaleta, Canals, etc., Demostren el grau de població i l'activitat econòmica d'aquella gent.

Després de 1242, data de la conquesta pel rei Jaume I, va fer donació d'aquest lloc a Guillem Romeu, i es va mantenir com a petit senyoriu durant l'època medieval, conservant la seva població musulmana sotmesa al feudalisme dins de la baronia d'Artana.

Al segle XV va passar a formar part del patrimoni de la família Tou, senyors de Borriol i de Sollana, i al segle XVI és incorporada al ducat de Vilafermosa. Al segle XVIII era el seu senyor el duc José Gurrea d'Aragó. En 1609 es va produir l'expulsió dels moriscs sent repoblada per cristians pocs anys després, el 1611.

Demografia[modifica | modifica el codi]

En 1646 tenia uns 300 habitants; el 1910 la seua població va arribar a ser de 2.926 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2012
2.017 1.899 1.943 1.909 1.869 1.840 1.770 1.851 1.803 1.857 1.937 1.974

Economia[modifica | modifica el codi]

La seua economia és bàsicament agrària, destacant tradicionalment la producció d'oli i, en aquest segle la taronja.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Benjamín Villalba Caraquitena UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Pascual Vilar Sales AP 28/05/1983
1987 - 1991 Víctor Esteve Pla PSPV 30/06/1987
1991 - 1995 Víctor Esteve Pla PSPV 15/06/1991
1995 - 1999 Maria Teresa Lara Chesa PP 17/06/1995
1999 - 2003 Enrique Vilar Villalba PP 03/07/1999
2003 - 2007 Enrique Vilar Villalba PP 14/06/2003
2007 - 2011 Enrique Vilar Villalba PP 16/06/2007
2011 - 2015 Enrique Vilar Villalba PP 11/06/2011
Des del 2015 Enrique Vilar Villalba PP 13/06/2015

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Joan Baptista. Conserva alguns llenços interessants dels segles XVII al XIX. Destaca, entre altres coses, una làpida àrab.
  • Santuari-Ermitori de Santa Cristina. Té hostatgeria i al seu costat brolla un generós ullal.
  • Calvari.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Nucli urbà. Es poden contemplar les diferents façanes d'habitatges d'estil modernista i popular, i els retaules d'escenes sagrades dibuixades sobre rajoles col·locades en alguns punts del poble, visita a l'església i després a la part més antiga del nucli urbà amb els seus capritxoses i estrets carrers, des d'aquí es pot accedir al conjunt religiós que forma el Calvari que corona el municipi i on es gaudeix d'una bella vista panoràmica.
  • Castell. Restes d'un castell medieval, a alguns dels elements dels quals s'atribuïx antiguitat romana. Són visibles vestigis d'èpoques àrab i cristiana. Durant les guerres carlistes el castell va ser dinamitat.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Penyes Altes. Són un paratge de gran valor ambiental, amb impressionants penya-segats de basalt.
  • Cova del Tronc. Des d'aquest enclavament es pot gaudir d'una bella panoràmica de la Plana.
  • Corral de Xautena. Antic corral-cova ramader (Segle XVIII-XIX), d'alt valor mediambiental i de gran interès estètic i paisatgístic.
  • Coto miner 'de la Font de Ferro'. Aquest important complex miner, que és amb diferència el més gran de la província, té una longitud de 5.684 m entre cavitats naturals, galeries artificials i altres també naturals però repicades per a fer-les més transitables i aptes per al treball. En total són 17 plantes.Tots coincideixen que el seu origen és romà.
  • La Solana. En aquest paratge es troba la font del mateix nom, molt famosa per les seves benvolgudes aigües, situada a poc més de 1000 metres, és embotellada en una planta situada prop d'ella.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Crist del Calvari. Se celebra el primer diumenge després de Pasqua.
  • Sant Joan Baptista. Se celebren l'última setmana d'agost amb manifestacions culturals i esportives, balls, bous en el carrer.
  • Festes del Salvador. Se celebra la primera setmana d'octubre al llogaret de la Foia.
  • Festes de Santa Cristina: 23,24 i 25 de juliol. romiatge fins al santuarí del mateix nom, i fira.

Personatges célebres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artana Modifica l'enllaç a Wikidata