Artana

Plantilla:Infotaula geografia políticaArtana
Imatge
Vista aèria d'Artana

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 53′ 28″ N, 0° 15′ 28″ O / 39.8911°N,0.2577°O / 39.8911; -0.2577
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
Comarcala Plana Baixa Modifica el valor a Wikidata
CapitalArtana Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.980 (2023) Modifica el valor a Wikidata (54,55 hab./km²)
Gentiliciartanenca, artanenc Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície36,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud261 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialNules
Dades històriques
PatrociniJoan Baptista Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDivendres
Festa patronalDarreries d'agost i principis de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataEnrique Vilar Villalba Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12527 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE12016 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12016 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webartana.es Modifica el valor a Wikidata

Artana és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb Onda, Betxí, Nules, la Vall d'Uixó, Alfondeguilla, Eslida, l'Alcúdia de Veo i Tales.

Geografia[modifica]

La Vall d'Artana és un espai emmarcat per les muntanyes de la Serra d'Espadà.

Al nord-est estan les llomes de roques grises calcàries amb parets de pedra seca per a retenir la terra on en altre temps es conreava i que ara es troben envaïdes per pins blancs i en menor proporció d'alzines. Al sud les muntanyes que formen el nucli de la Serra, amb altures que sobrepassen els 700 metres dintre del terme, superant els 1.000 metres un poc més a l'oest, estan formades per roques arenísques triàsiques de color negre-vermellós que contrasten amb els frondosos boscos de pins pinyers i sureres que la poblen.

Història[modifica]

Els primers vestigis de població els trobem en les restes trobades que daten del mesolític. Són útils que es diferencien de les restes d'altres llocs per ser una indústria bastant tosca i amb un gran percentatge de materials autòctons, cosa que fa pensar en una cultura molt més arcaica per l'aïllament de la vall.

El neolític, el bronze, així com els ibers i els romans també estan representats per diverses restes trobades, però sobretot van ser els àrabs els que van deixar un senyal cultural més gran. Els poblats i restes de ferro localitzats en la Solana, l'Artiga, muntanya de la Pineda, el Racó, Aigüesvives, la Marjaleta, Canals, etc., demostren el grau de població i l'activitat econòmica d'aquella gent.

Després de 1242, data de la conquesta per Jaume I, el rei va fer donació del lloc a Guillem Romeu i es va mantenir com a petit senyoriu durant l'època medieval, conservant la població musulmana sotmesa al feudalisme dins de la baronia d'Artana.

En el segle xv va passar a formar part del patrimoni de la família Tou, senyors de Borriol i de Sollana, i en el segle xvi fon incorporada al ducat de Vilafermosa. En 1609 va tindre lloc l'expulsió dels moriscs i la població fon repoblada per cristians pocs anys després, el 1611. En el segle xviii el senyor d'Artana era el duc José Gurrea d'Aragó.

Demografia[modifica]

En 1646 tenia uns 300 habitants; el 1910 la seua població va arribar a ser de 2.926 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2012
2.017 1.899 1.943 1.909 1.869 1.840 1.770 1.851 1.803 1.857 1.937 1.974

Economia[modifica]

L'economia d'Artana és bàsicament agrària, on destaca tradicionalment la producció d'oli i, actualment, el cultiu de la taronja.

Alcaldia[modifica]

Des de 1999 l'alcalde d'Artana és Enrique Vilar Villalba del Partit Popular (PP).[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Benjamín Villalba Caraquitena UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Pascual Vilar Sales AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Víctor Esteve Pla PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Víctor Esteve Pla PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Maria Teresa Lara Chesa PP 17/06/1995 --
1999–2003 Enrique Vilar Villalba PP 03/07/1999 --
2003–2007 Enrique Vilar Villalba PP 14/06/2003 --
2007–2011 Enrique Vilar Villalba PP 16/06/2007 --
2011–2015 Enrique Vilar Villalba PP 11/06/2011 --
2015–2019 Enrique Vilar Villalba PP 13/06/2015 --
2019-2023 Enrique Vilar Villalba PP 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[1]

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

Monuments civils[modifica]

  • Nucli urbà. En algunes vivendes es poden contemplar façanes d'estil modernista i popular, així com retaules d'escenes sagrades dibuixades sobre rajoles col·locades en alguns punts del poble. És recomanable visitar l'església i el centre històric, de carrers estrets i capritxosos, i el conjunt religiós del Calvari que corona el municipi. Des d'allà es pot fruir d'una bella vista panoràmica del terme.
  • Castell. Restes d'un castell medieval, a alguns dels elements dels quals s'atribuïx antiguitat romana. Són visibles vestigis d'èpoques àrab i cristiana. Durant les guerres carlistes el castell va ser dinamitat.

Llocs d'interés[modifica]

  • Penyes Altes. Paratge de gran valor ambiental, amb impressionants penya-segats de basalt.
  • Cova del Tronc. Des de la boca de la cavitat es pot fruir d'una bella panoràmica de la Plana.
  • Corral de Xautena. Antic corral-cova ramader dels segles xviii-XIX, d'alt valor mediambiental i de gran interés estètic i paisatgístic.
  • Mina de la Font de Ferro. És el complex miner més gran de la província de Castelló. Té una longitud de 5.684 m entre cavitats naturals, galeries artificials i altres també naturals però repicades per a fer-les més transitables i aptes per al treball. En total consta de 17 plantes. Hi ha consens que la mina és d'orige romà.
  • La Solana. Paratge on es troba la font del mateix nom, famosa per les seues aigües, situada a poc més de 1.000 metres, és embotellada en una planta pròxima.

Festes i celebracions[modifica]

  • Crist del Calvari. Se celebra el primer diumenge després de Pasqua.
  • Sant Joan Baptista. Se celebren l'última setmana d'agost amb manifestacions culturals i esportives, balls, bous en el carrer.
  • Festes del Salvador. Se celebra la primera setmana d'octubre al llogaret de la Foia.
  • Festes de Santa Cristina: 23,24 i 25 de juliol. romiatge fins al santuarí del mateix nom, i fira.

Persones il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Artana. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 22 juliol 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artana