Alfondeguilla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAlfondeguilla
Escut d'Alfondeguilla
Escut d'Alfondeguilla
Alfondeguilla 05.JPG

Localització
Localització de Fondeguilla respecte del País Valencià.png
 39° 50′ 16″ N, 0° 16′ 08″ O / 39.8376893°N,0.2690126°O / 39.8376893; -0.2690126
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaPlana Baixa

Capital Alfondeguilla
Població
Total 862 (2018)
• Densitat 30,46 hab/km²
Gentilici alfondeguiller, alfondeguillera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 28,3 km²
Altitud 219 m
Limita amb
Partit judicial Nules
Història i celebracions
Patrocini Bartomeu apòstol i Francesc d'Assís
Dia de mercat Dijous
Festa major Setmana del 15 d'agost
Organització política
• Alcalde Salvador Ventura Berenguer
Identificador descriptiu
Codi postal E - 12.609 i E-12.609
Codi de municipi INE 12007
Codi ARGOS de municipis 12007
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Alfondeguilla[1] (anomenada també de manera no oficial Fondeguilla[2] o Fondeguilla de Castro[3]) és un municipi del País Valencià, a la comarca de la Plana Baixa. Limita amb Eslida, Artana, la Vall d'Uixó, Soneixa, Xóvar i Sagunt. És al vessant meridional de la serra d'Espadà, en el sector sud de la comarca de la Plana Baixa de la província de Castelló. El terme és travessat pel riu Belcaire, que desemboca a la mar Mediterrània.

Història[modifica]

Existixen proves de la presència humana en Alfondeguilla en segles anteriors a la dominació romana, concretament, de la famíliia ibèrica dels ilercavons, però és l'arribada i l'assentament d'àrabs i berbers , en el segle viii, la que va deixar més marca en el llogaret. De fet, el topònim Alfondeguilla és d'origen àrab (khàndaq, 'barranc') i fa referència al seu emplaçament. Tres foren durant aquella època els llocs habitats en la part alta del barranc: Alfondeguilla, Castro i el seu raval Benissabdó; amb dos castells independents: el d'Alfondeguilla, el Castellet o Piló i el de Castro. A la part baixa del riu es trobava el castell d'Uxó amb les seues aljames.

Les primeres referències escrites de l'arribada de cristians a la comarca són de la primavera de l'any 1238, de Jaume el Conqueridor i fan referència a la capitulació dels castells d'Uxó, Nules, Castro i Alfondeguilla, davant del rei aragonés (Llibre dels fets, cap. 249-253). Cal remarcar que estos llogarets musulmans, a pesar de la dominació cristiana, mantingueren tots els aspectes culturals d'Al-Àndalus. L'explicació ens la dona el mateix Jaume el Conqueridor: "E atorgam-los llur llei e llurs franquees, així com en llur temps ho solien haver de sarraïns".[4] Posteriorment, l'any 1277 Pere el Gran concedirà la carta pobla a Castro i Alfondeguilla, en un document escrit en àrab que respon totalment a la capitulació que feren els sarraïns davant d'En Jaume I. Fins i tot, un dels punts diu: "I que no habite cap cristià entre ells sense el seu consentiment". La carta serà confirmada l'any 1354 per Pere el Cerimoniós en els mateixos termes, ara escrit en llatí i romanç (aragonés).

L'aljama d'Alfondeguilla formava part de la Vall d'Uixó, amb terme diferent, encara que no independent. Castro pertanyia a la serra d'Eslida, tot i que totes dues mantindran les seues institucions pròpies, l'alcadí, l'alamí i posteriorment l'alfaquí.

L'etapa musulmana d'eixes poblacions va acabar dràsticament amb l'expulsió de l'any 1609, on s'acabarà dràsticament aquella civilització.

Alfondeguilla ha tingut un gran protagonisme en esdeveniments històrics rellevants, com ara la guerra de les Germanies; la Guerra de Successió de la corona hispànica (als habitants d'Alfondeguilla els pobles veïns fins no fa gaire sempre els havien anomenat maulets); les guerres carlistes o la Guerra Civil espanyola, amb l'heroica defensa del castell de Castro per part dels republicans.

Demografia[modifica]

L'evolució de la població d'Alfondeguilla ha estat molt irregular des del segle XVI fins ara.

Evolució demogràfica
1900 1940 1950 1960 1970 1985 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2010
943 815 1009 1027 968 957 921 915 904 922 919 908 905 871 893 874

Política[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Amadeo Rodríguez UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Amadeo Rodríguez AP 28/05/1983
1987 - 1991 Ramón Vilar Font AP 30/06/1987
1991 - 1995 Ramón Vilar Font PP 15/06/1991
1995 - 1999 Ramón Vilar Font PP 17/06/1995
1999 - 2003 Ramón Vilar Font PP 03/07/1999
2003 - 2007 Ramón Vilar Font PP 14/06/2003
2007 - 2011 Salvador Ventura Berenguer PP 16/06/2007
2011 - 2015 Salvador Ventura Berenguer PP 11/06/2011
2015 - 2019 Salvador Ventura Berenguer PP 13/06/2015
Des del 2019 n/d n/d 15/06/2019

Economia[modifica]

Tradicionalment predominava l'agricultura de secà: garroferes, oliveres, figueres, ametlers i vinya; encara que existia una poca horta de regadiu a les vores del riu Belcaire. Actualment, amb la perforació d'un pou, s'ha expandit el conreu de cítrics a degoteig en les zones planes cap al sud. La gran majoria de la gent manté tant les propietats de secà com les de regadiu, en el temps que els deixa lliure el treball en les empreses taulelleres i en altres empreses fora del municipi.

Antigament, tota la població malvivia del seu tros de terra i de l'explotació dels recursos de la serra, com ara el carbó, el suro, la llenya per als forns ceràmics, els algepsars, els forns de calç, la nevera... També es desplaçaven a la Plana i al Camp de Morvedre a llogar-se de jornalers de la terra. Així mateix, passaven llargues estades fora, a la sega i verema a Catalunya, Aragó, i fins i tot a Castella...

Durant la segona meitat del segle XIX, la prospecció i explotació de recursos miners donarà treball als habitants d'Alfondeguilla. Les dures condicions de l'agricultura de subsistència, la fallida posterior de la mineria per la pobresa dels jaciments i la dificultat de l'orografia provocaren, durant els anys 20 del segle XX, la primera onada migratòria cap a Barcelona. Durant els anys 30 es desenvoluparà a la Vall d'Uixó, primer la indústria espardenyera del cànem i després la de la sabata. A partir dels anys 40, pràcticament tota la població d'Alfondeguilla es desplaçarà a peu, diàriament, a la Vall fins a la crisi i tancament als anys 70-80. A partir d'eixe moment i gràcies a l'automòbil, la gent diversificarà molt la seua faena.

Monuments[modifica]

Església de sant Bertomeu

Dintre del seu patrimoni arquitectònic a part del nucli urbà, l'església de Sant Bartomeu, el calvari, els molins, les construccions de pedra seca, els corrals del ramat, els pous de calç, l'algepsar, les restes de construccions de l'antic poble de Castro, les basses i séquies, els diferents arcs al llarg del riu per canalitzar l'aigua i el rec, els assuts, el molinet, les construccions mineres, etc., s'ha de ressaltar els tres conjunts següents:

  • Pont de l'aigua

Construcció d'època romana refeta pels àrabs que servix per passar l'aigua de reg a l'altra part de riu. Es troba ben conservat i encara en ús. Està format per sis grans arcs o ulls sobre la rambla. Al llarg dels anys, la gent va anar guanyant-li terreny al riu i fent hortes en el seu llit, deixant només un ull del pont per al riu, fins que arribaren les grans pluges d'octubre de 1957 i s'ho emportà tot a la mar, deixant al descobert tot l'ample del pont amb els seus sis arcs.

  • Nevera d'Alfondeguilla

És u dels 198 pous de neu que es varen generalitzar durant els segles XVI i XVII en tot el País Valencià, i u dels cinc que es troben a la Serra d'Espadà. Es troba a la partida de la Nevera, per damunt dels 800 msnm i està ben conservat. És un pou circular excavat a la roca, amb murs molt gruixuts de pedra i morter i lluït l'interior amb morter de calç, per a aïllar millor el conjunt. L'edificació està tancada per una cúpula, amb obertura zenital. També té altres tres obertures, portes o finestres a la paret lateral que permeten la introducció de la neu i la posterior extracció. Les seues dimensions més significatives són: alçària amb cúpula, 12,50 m; perímetre exterior, 32,50 m; diàmetre exterior, 10 m; edificació soterrada, 7,30 m; i capacitat, 418 m3.

Es tracta d'una fortificació d'època musulmana, igual que el castell d'Alfondeguilla, l'actual Piló. El seu orige és anterior a l'era cristiana. La fortificació degué ser una torre de guaita púnica o romana que depenia del castell de Sagunt. Les restes actuals pertanyen a la civilització islàmica. El seu estat actual és d'abandó i prou deteriorat.

L'emplaçament es troba al capdamunt del cim homònim, a 789 metres sobre el nivell del mar, i domina un camp visual impressionant que abraça des de les Agulles de Santa Àgueda a Benicàssim fins al cap de la Nau; des de Penyagolosa fins a les Illes Columbretes.

El castell té a banda i banda dos barrancs profunds; eixa posició estratègica permet endevinar com devia ser de difícil, per no dir impossible, conquistar-lo en èpoques passades. La defensa del castell aprofitava totalment l'accidentada orografia. La part de llevant conté tres sistemes defensius diferents. El primer obstacle és una cinglera de difícil superació. El segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metres de longitud. La resta del conjunt és un penya-segat inaccessiblesobre el qual s'alça una compacta muralla.

En el castell, que ocupa una superfície d'uns 2.000 m2, podem diferenciar clarament dues parts. El primer espai, anomenat albacar, era el lloc fortificat on la població es refugiava en cas de perill. És tot emmurallat i hi havia dues entrades al castell, franquejades per tres torres, dues de quadrades i una de redona. Mitjançant una entrada amb arc de ferradura, s'accedia des de l'albacar fins al segon espai, al castell pròpiament dit, que al seu torn se subdividia en dues parts: una, la més baixa, amb restes d'habitacles; i l'altra, la més alta, on es trobaven les dependències pròpies del castell, habitatges, cellers, aljubs... tot presidit per la torre de l'homenatge, enderrocada el juliol de 1938 per l'aviació franquista en la Guerra Civil espanyola. Entre els penyalars, per davall d'eixa torre, es trobava la tercera entrada al recinte emmurallat.

Llocs d'interés[modifica]

  • La Cova. El dilluns de sant Vicent la gent puja a La Cova a "rodar el bouet". Durant la Guerra civil va servir de refugi a moltíssima gent de La Vall d'Uixó, que va fugir de les seues cases pels bombardejos sobre el poble per part de les tropes feixistes.
  • L'arquet. Arc de pedra construït en època musulmana per abastir dos molins de blat. En queden restes del més menut, conegut com el Molinet, ubicat en la partida amb el mateix nom.
  • Fonteta Marc. Aquesta font està feta aproximadament fa uns 90 o més anys, es com una basseta on baixa aigua de la muntanya, és a dir, natural, fresca i amb molt bon sabor. Aquesta font està pujant per la pista, mirador amunt i arribaràs a dos camins que es diu la solana i quan arribes allí tires per el camí de l'esquerra i tot recte arribaràs a una esplanada i un poc més amunt està la fonteta, es una fonteta que està en la muntanya, no te ninguna història, simplement la van fer perquè per eixa part de muntanya baixava aigua molt bona i la van fer per a no malgastar l’aigua que cau de la muntanya i en el pas de el temps se ha convertit en un lloc turístic on la gent va a visitar quan va per la muntanya o per a provar l’aigua que cau de allí.
  • Serra d'Espadà. Parc Natural.

Festes i celebracions[modifica]

  • Cercavila a sant Antoni. El dia de sant Antoni se celebra la tradicional cercavila, on tot el poble trau els seus animals perquè el sant els done protecció per a tot l'any. Durant la cercavila es canten els Gojos de sant Antoni. També és tradicional el pa beneït.
  • Dijous Llarder. El dijous de carnestoltes, la gent va a berenar a la muntanya; el berenar típic és una fogasseta amb tomata amb ou i llonganissa. És una festa introduïda en el poble per la mestra Lluïsa Rodríguez, allà per l'any 1850.
  • Festes Patronals a sant Bertomeu i sant Francesc Xavier. Tenen lloc sempre el segon diumenge de novembre, i és festa local el dilluns següent. Es fa una fira de productes de la zona per venda ambulant.
  • Festa del Crist del Calvari el tercer diumenge de novembre. Amb processó al calvari i missa en l'ermita. Hi acudixen moltes persones, fins i tot d'altres pobles, puix hi ha molta devoció pel Crist. Cada any la festa està organitzada per famílies o grups de quintos.

Volta al terme de Fondeguilla (VTF)[modifica]

Des de l'any 1982 se celebra, el darrer dissabte de maig, la Volta al Terme de Fondeguilla, la cursa per muntanya més antiga de tot l'estat Espanyol.[5] L'any 2009, va acollir la prova més important de la Federació espanyola d'esports de muntanya i escalada, el Campionat d'Espanya de carreres per Muntanya, individual i per federacions autonòmiques. Els guanyadors individuals van ser-ne Raúl García Castán i Oihana Kortazar Aranzeta. La selecció del País Basc va ser la guanyadora.[6]

Personatges il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Denominació dels municipis valencians» (en valencià). Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 8 setembre 2016].
  2. «Informes sobre Fondeguilla / Alfondeguilla» (en valencià). Volta al terme, 1999. [Consulta: 8 setembre 2016].
  3. De Miñano, Sebastián. Diccionario geographico-estudistico de España y Portugal (en castellà). Madrid: Pierart-Peralta, 1826. 
  4. Soldevila i Zubiburu, Ferran. Pere El Gran: El regnat fins a l'any 1282. Institut d'Estudis Catalans, 1995, p.29. ISBN 8472833046. 
  5. «La Volta al Terme ya celebra los treinta años» (en castellà). el periodico mediterraneo, 25-05-2011. [Consulta: 11 agost 2011].
  6. Més informació en la web de la prova http://www.voltaalterme.es

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfondeguilla Modifica l'enllaç a Wikidata