Alfondeguilla

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAlfondeguilla
Escut d'Alfondeguilla
Escut d'Alfondeguilla
Alfondeguilla 05.JPG
Façana de l'Ajuntament

Localització
Localització de Fondeguilla respecte del País Valencià.png
39° 50′ 16″ N, 0° 16′ 08″ O / 39.8376893°N,0.2690126°O / 39.8376893; -0.2690126
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Plana Baixa
Capital Alfondeguilla
Municipis 1
Població
Total 894 (2016)
• Densitat 31,56 hab/km²
Gentilici alfondeguiller (o fondeguiller),
alfondeguillera (o fondeguillera)
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 28,33 km²
Altitud 211 m
Limita amb
Partit judicial Nules
Història
Festa major Setmana del 15 d'agost
Patró Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier
Dia de mercat Dijous
Organització i govern
• Alcalde Salvador Ventura Berenguer
Economia
Pressupost 1.638.073,31 (2007)
Indicatius
Codi postal 12609
Codi INE 12007
Codi ARGOS 12007
Altres dades

Web www.alfondeguilla.es
Modifica dades a Wikidata

Alfondeguilla[1] (anomenada també de manera no oficial Fondeguilla[2] o Fondeguilla de Castro[3]) és un municipi del País Valencià, a la comarca de la Plana Baixa. Limita amb Eslida, Artana, la Vall d'Uixó, Soneixa, Xóvar i Sagunt. És al vessant meridional de la serra d'Espadà, en el sector sud de la comarca de la Plana Baixa de la província de Castelló. El terme és travessat pel riu Belcaire, que desemboca a la mar Mediterrània.

Història[modifica]

La presència humana en aquest indret data dels segles anteriors a la dominació romana, formant part de les famílies ibèriques dels ilercavons, però és l'arribada a la península Ibèrica dels àrabs i berbers al segle VIII que marcarà definitivament aquest llogaret. Tant és així que el topònim Alfondeguilla és d'origen àrab (khàndaq, 'barranc') i fa referència al seu emplaçament. Tres foren durant aquella època els llocs habitats en la part alta d'aquest barranc, Alfondeguilla, Castro i el seu raval Benissabdó; amb dos castells independents, el d'Alfondeguilla, el Castellet o Piló i el de Castro. A la part baixa del riu, es trobava el castell d'Uxó amb les seues aljames.

Les primeres referències escrites n'apareixen amb l'arribada a la comarca, la primavera de l'any 1238, de Jaume el Conqueridor i la capitulació dels seus castells, Uxó, Nules, Castro i Alfondeguilla, davant del rei aragonés (Llibre dels fets, cap. 249-253). Cal ressaltar que aquests llocs, malgrat la dominació cristiana, continuaran mantenint tots els aspectes culturals d'Al-Àndalus. L'explicació ens la dóna el mateix Jaume el Conqueridor: "E atorgam-los llur llei e llurs franquees, així com en llur temps ho solien haver de sarraïns".[4] Posteriorment, l'any 1277 Pere el Gran concedirà la carta pobla a Castro i Alfondeguilla. Aquest document és escrit en àrab i respon totalment a la capitulació que feren els sarraïns davant En Jaume I. Fins i tot, un dels punts diu: "I que no habite cap cristià entre ells sense el seu consentiment". La carta serà confirmada l'any 1354 per Pere el Cerimoniós en els mateixos termes, ara escrit en llatí i romanç (aragonés).

L'aljama d'Alfondeguilla formava part de la Vall d'Uixó, amb terme diferent, encara que no independent. Castro pertanyia a la serra d'Eslida, tot i que totes dues mantindran les seues institucions pròpies, l'alcadí, l'alamí i posteriorment l'alfaquí.

Tots aquests poblets conservaran els costums àrabs fins a l'expulsió l'any 1609, on s'acabarà dràsticament aquella civilització.

Aquests indrets mantindran un gran protagonisme en esdeveniments històrics rellevants, com les Germanies; en la Guerra de Successió a la corona hispànica, als habitants d'Alfondeguilla els pobles veïns fins no fa gaire sempre els havien anomenats "maulets"; en les guerres carlistes; en la Guerra Civil espanyola de 1936-39, amb l'heroica defensa del castell de Castro per part dels republicans, etc.

Demografia[modifica]

L'evolució de la població d'Alfondeguilla ha estat molt irregular des del segle XVI fins ara.

Evolució demogràfica
1900 1940 1950 1960 1970 1985 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2010
943 815 1009 1027 968 957 921 915 904 922 919 908 905 871 893 874

Política[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Amadeo Rodríguez UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Amadeo Rodríguez AP 28/05/1983
1987 - 1991 Ramón Vilar Font AP 30/06/1987
1991 - 1995 Ramón Vilar Font PP 15/06/1991
1995 - 1999 Ramón Vilar Font PP 17/06/1995
1999 - 2003 Ramón Vilar Font PP 03/07/1999
2003 - 2007 Ramón Vilar Font PP 14/06/2003
2007 - 2011 Salvador Ventura Berenguer PP 16/06/2007
2011 - 2015 Salvador Ventura Berenguer PP 11/06/2011
Des del 2015 Salvador Ventura Berenguer PP 13/06/2015

Economia[modifica]

Tradicionalment predominava l'agricultura de secà, garroferes, oliveres, figueres, ametlers, vinya... amb poca horta de regadiu a les vores del riu Belcaire. Actualment, amb la perforació d'un pou, s'ha expandit el conreu de cítrics a degoteig en les zones planes cap al sud, tot i que la gran majoria de la gent mantenen aquestes propietats, tant les de secà com les de regadiu, en el temps que els deixa la feina de les taulelleres i d'altres empreses fora del municipi.

Antigament, tota la població malvivia del seu tros de terra, i de l'explotació dels recursos de la serra, carbó, suro, llenya per als forns ceràmics, algepsars, forn de calç, nevera... També es desplaçaven a la Plana i al Camp de Morvedre a llogar-se de jornalers de la terra, i a més a més passaven llargues estades fora, a la sega i verema a Catalunya, Aragó, i fins i tot a Castella...

Durant la segona meitat del s. XIX, la prospecció i explotació de recursos miners serà una de les feines habituals. Les dures condicions de l'agricultura de subsistència i també en fallar la mineria per la pobresa dels jaciments i la dificultat de l'orografia vindrà la primera onada migratòria cap a Barcelona. Són els anys 20 del s. XX. Durant els anys 30 es desenvoluparà a la Vall d'Uixó, primer la indústria espardenyera del cànem i després la de la sabata. A partir dels anys 40, pràcticament tota la població d'Alfondeguilla es desplaçarà a peu, diàriament, a la Vall fins a la crisi i tancament als anys 70-80. A partir d'eix moment i gràcies a l'automòbil, la gent diversificarà molt la seua feina.

Monuments[modifica]

Església de sant Bertomeu

Dintre del seu patrimoni arquitectònic a part del nucli urbà, l'església de Sant Bartomeu, el calvari, els molins, les construccions de pedra seca, els corrals del ramat, els pous de calç, l'algepsar, les restes de construccions de l'antic poble de Castro, les basses i séquies, els diferents arcs al llarg del riu per canalitzar l'aigua i el rec, els assuts, el molinet, les construccions mineres, etc., s'ha de ressaltar els tres conjunts següents:

  • Pont de l'aigua

Construcció d'època romana refeta pels àrabs que serveix per passar l'aigua de reg a l'altra part de riu. Ben conservat i encara en ús. Està format per sis grans arcs o ulls sobre la rambla. Al llarg dels anys, la gent va anar guanyant-li terreny al riu i fent hortes en el seu llit, deixant només un ull per al riu, fins que arribaren les grans pluges d'octubre de 1957 i s'ho emportà tot a la mar, deixant al descobert tot l'ample del riu amb els seus sis arcs.

  • Nevera d'Alfondeguilla

Construcció per a guardar i conservar la neu i treure-la feta gel a l'estiu. En tot el País Valencià n'existiren 198. A la serra d'Espadà 5. Aquestes construccions o pous de neu es generalitzen durant el segle XVI i XVII.

Aquesta es troba al terme d'Alfondeguilla, a la partida de la Nevera, per sobre dels 800 m d'altitud i ben conservada. És un pou circular excavat a la roca, amb murs molt gruixuts de pedra i morter i lluït l'interior amb morter de calç, per a aïllar millor el conjunt. L'edificació és tancada per una cúpula, amb obertura zenital. També existeixen altres tres obertures, portes o finestres a la paret lateral que permeten la introducció de la neu i la posterior extracció. Les seues dimensions més significatives són: alçària amb cúpula 12,50 m; perímetre exterior 32,50 m; diàmetre exterior 10,00 m; edificació soterrada 7,30 m i capacitat 418 m3.

Es tracta d'una fortificació d'època musulmana, igual que el castell d'Alfondeguilla, l'actual Piló. L'origen del castell cal buscar-lo als segles immediatament anteriors a l'era cristiana. La fortificació seria una torre de guaita púnica o romana, depenent del castell de Sagunt. Les restes actuals pertanyen a la civilització islàmica. El seu estat actual és d'abandó i prou deteriorat.

L'emplaçament es troba aturonat al cim del mateix nom a 789 metres sobre el nivell del mar i domina un camp visual impressionant que abraça des de les Agulles de Santa Àgueda a Benicàssim fins al cap de la Nau; des de Penyagolosa fins a les Illes Columbretes.

El castell és penjat sobre dos barrancs profunds; la seua posició tan estratègica ens permet endevinar avui com seria de difícil, per no dir impossible, la seua conquesta en èpoques passades. La defensa del castell aprofitava totalment l'accidentada orografia. La part de llevant conté tres sistemes defensius diferents. El primer obstacle és una cinglera de difícil superació. El segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metres de longitud. La resta del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s'aixeca una compacta muralla.

En el castell, que ocupa una superfície d'uns 2.000 m2, podem diferenciar clarament dues parts. El primer espai, anomenat albacar, era el lloc fortificat on la població es refugiava en cas de perill. És tot emmurallat i hi havia dues entrades al castell, franquejades per tres torres, dues de quadrades i una de rodona. Mitjançant una entrada amb arc de ferradura, s'accedeix des de l'albacar al segon espai, al castell pròpiament dit, que a la vegada se subdividia en dues parts: una, la més baixa, amb restes d'habitacles; i l'altra, la més alta, on eren les dependències pròpies del castell, habitatges, cellers, aljubs... tot presidit per la torre de l'homenatge, enderrocada el juliol de 1938 per l'aviació franquista en la Guerra civil espanyola. Entre els penyalars, per sota d'aquesta torre, es trobava la tercera entrada al recinte emmurallat.

Llocs d'interés[modifica]

  • La Cova. El dilluns de sant Vicent la gent puja a La Cova a "rodar el bouet". Durant la Guerra civil va servir de refugi a moltíssima gent de La Vall d'Uixó, que va fugir de les seues cases pels bombardejos sobre el poble per part de les tropes feixistes.
  • L'arquet. Arc de pedra construït en època musulmana per abastir dos molins de blat. En queden restes del més menut, conegut com el Molinet, ubicat en la partida amb el mateix nom.
  • Serra d'Espadà. Parc Natural.

Festes i celebracions[modifica]

  • Cercavila a sant Antoni. El dia de sant Antoni se celebra la tradicional cercavila, on tot el poble trau els seus animals perquè el sant els done protecció per a tot l'any. Durant la cercavila es canten els Gojos de sant Antoni. També és tradicional el pa beneït.
  • Dijous Llarder. El dijous de carnestoltes, la gent va a berenar a la muntanya; el berenar típic és una fogasseta amb "tomateta amb ou i llonganissa". Festa introduïda en el poble per la mestra Lluïsa Rodríguez, allà per l'any 1850.
  • Festa de l'Assumpció. La setmana del 15 d'agost, amb bous i revetlles.
  • Festes Patronals a sant Bertomeu i sant Francesc Xavier, amb fira de productes de la zona per venda ambulant. Aquestes festes tenen lloc sempre el segon diumenge de novembre, i és festa local el dilluns següent.
  • Festa del Crist del Calvari el tercer diumenge de novembre. Amb processó al calvari i missa en l'ermita. A aquesta festa acudeixen moltes persones, fins i tot d'altres pobles, puix hi ha molta devoció pel Crist. Cada any la festa la realitzen famílies o grups de quintos.

Volta al terme d'Alfondeguilla[modifica]

Des de l'any 1982 se celebra, el darrer dissabte de maig, la Volta al Terme d'Alfondeguilla, la cursa per muntanya més antiga de tot l'estat Espanyol.[5] L'any 2009, va acollir la prova més important de la Federació espanyola d'esports de muntanya i escalada, el Campionat d'Espanya de carreres per Muntanya, individual i per federacions autonòmiques. Els guanyadors individuals van ser-ne Raúl García Castán i Oihana Kortazar Aranzeta. La selecció del País Basc va ser la guanyadora.[6]

Personatges il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Denominació dels municipis valencians» (en valencià). Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 8 setembre 2016].
  2. «Informes sobre Fondeguilla / Alfondeguilla» (en valencià). Volta al terme, 1999. [Consulta: 8 setembre 2016].
  3. De Miñano, Sebastián. Diccionario geographico-estudistico de España y Portugal (en castellà). Madrid: Pierart-Peralta, 1826. 
  4. Soldevila i Zubiburu, Ferran. Pere El Gran: El regnat fins a l'any 1282. Institut d'Estudis Catalans, 1995, p.29. ISBN 8472833046. 
  5. «La Volta al Terme ya celebra los treinta años» (en castellà). el periodico mediterraneo, 25-05-2011. [Consulta: 11 agost 2011].
  6. Més informació en la web de la prova http://www.voltaalterme.es

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfondeguilla Modifica l'enllaç a Wikidata