Taulelleria al País Valencià

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La taulelleria valenciana o rajoleria valenciana és l'artesania tradicional de les arts sumptuàries, posteriorment aplicada a l'objecte quotidià, i que en l'actualitat ha esdevingut un procés industrial, per a l'elaboració de peces de ceràmica, anomenades taulell, rajola de València, manisa o rajola vidriada, i que s'estudia al al País Valencià des d'un punt de vista cultural, històric, artístic i etnogràfic. Al territori valencià han existit importants centres de producció taulellera i reconeixement internacional en diferents moments de la història.[1][2]

Cuina de la casa dels Dordà[modifica | modifica el codi]

És un bon exemple de cuina rococó desapareguda de la casa dels Dordà a València.

L'estudi de la taulelleria permet conèixer la relació amb el medi per al qual van ser creats i, conseqüentment, el seu ús i aplicabilitat, la qual cosa suposa l’aportació d’una informació essencial per a les ciències socials i humanístiques per a l’enteniment i interpretació d’una societat en una època determinada.

resultant de la cocció d'una substància a base d'esmalt, que esdevé impermeable i lluenta.

El taulell és generalment usat com a element lligat a l'arquitectura en revestiment de superfícies interiors o exteriors o com a element decoratiu aïllat. Actualment el taulell es fabrica de manera industrial a gran escala, essent paviment ceràmic si fa referència a un taulell per al terra, i revestiment ceràmic si es refereix al de paret.[3][4][5]

La taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX[modifica | modifica el codi]

A l'art valencià, la ceràmica valenciana produïda a la ciutat de València durant els segles XVII, XVIII i XIX, moment de màxima esplendor i rellevància i de gran influència, conforma una unitat historico-artística fonamental.[1]

El marc teòric[modifica | modifica el codi]

Classificació tipològica[modifica | modifica el codi]

Estils[modifica | modifica el codi]

Formats, dimensions i despeses[modifica | modifica el codi]

Tècniques[modifica | modifica el codi]

Les fàbriques[modifica | modifica el codi]

Els pintors ceràmics[modifica | modifica el codi]

Fonts gràfiques i models pictòrics[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gironés Sarrió, Ignasi; Guerola Blay, Vicent. La taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX a la col·lecció de la Fundació La Fontana. València: Institució Alfons el Magnànim, p. 419. ISBN 978-84-78-22-7006. 
  • Cebrián i Molina, Josep Lluís; Navarro i Buenaventura, Beatriu. Francesc Dasí i la taulelleria valenciana del segle XIX. València: Ulleye, 2014, p. 136 (Una ullada a la història). ISBN ISBN-10: 8494234072. 
  • Josefina Bolinches Molina, La azulejería valenciana del siglo XIX, tesi doctoral de la Universitat Politècnica de València, 1991.
  • José María Gomis Martí, Evolució històrica del taulellet, Castelló de la Plana, Diputació Provincial de Castelló, 1990.
  • Manuel González Martí, Cerámica del Levante español: siglos medievales, vol. 3 (Azulejos, "socarrats" y retablos), Barcelona, Labor, 1944 [reimpr. facs.: València, Roig Impresores, 1995].
  • Los azulejos de la casa de los Huerta, València, Diputació Provincial de València-Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, 2001 (catàleg d'exposició).
  • Joan Carles Membrado Tena, La indústria ceràmica de la Plana de Castelló, Castelló de la Plana, Diputació Provincial de Castelló, 2001.
  • Museu del taulell Manolo Safont / Museo del azulejo Manolo Safont, Onda, Ajuntament d'Onda, 2004.
  • Josep Pérez Camps i Rafael Requena Díez, Taulells de Manises (1900-1936), Manises, Ayuntamiento de Manises, 1987.
  • Fernando Sendra Bañuls, Plafons ceràmics i imatges devocionals a la Marina Alta (Alacant), Alacant, Institut d'Estudis Juan Gil-Albert, 1995.
  • María Eugenia Vizcaíno Martí, Azulejería barroca en Valencia, València, Ajuntament de València, 1998.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]