La Vilavella

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaLa Vilavella
la Vilavella (ca) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de la Vilavella Escut de la Vilavella
Bandera de la Vilavella Escut de la Vilavella Modifica el valor a Wikidata
VGeneral2 Vilavella.jpg
Vista general de la Vilavella Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de la Vilavella respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 51′ 32″ N, 0° 11′ 01″ O / 39.8588°N,0.1835°O / 39.8588; -0.1835
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesPlana Baixa Modifica el valor a Wikidata
Població
Total3.157 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat526,17 hab/km²
GentiliciVilaveller, vilavellera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud38 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialNules
Dades històriques
PatrociniSant Sebastià màrtir Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDilluns
Festa majorgener,juliol, agost i setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataManel Martínez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12526 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE12136 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12136 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc weblavilavella.com Modifica el valor a Wikidata

La Vilavella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita solament amb Nules, que envolta el seu terme municipal per complet.

Geografia[modifica]

La localitat està situada en el sector sud-oriental de la província de Castelló, al peu d'un contrafort de la serra d'Espadà, les elevacions últimes de la qual apareixen com internades en la Plana, que presenta aquí la seua amplària mínima. La distància a la costa és aproximadament de set quilòmetres.

Ressalta el contrast tan accentuat que oferixen els seus dos sectors: la zona pertanyent a la Plana i la part muntanyenca, que s'eleva bruscament a l'esquena del poble, abastant bona part del seu terme, i que es troba per complet coberta de matoll, amb escasses formacions arbòries.

La localitat va guanyant altura des dels seus carrers moderns, situats ja en el pla, fins al nucli més antic, que s'empina al mateix vessant del turó del castell.

Història[modifica]

La Vilavella és d'origen romà: li donaren el nom de Noulas. Malgrat això, els orígens de l'actual població cal situar-los en l'època d'ocupació musulmana, quan s'hi construí un castell que va servir per a aglutinar la població dispersa. Fou conquerida per Jaume I, que la donà a Guillem de Montcada el 1251. A la primeria del segle xiii es va fundar la Pobla Nova de Nules, origen del poble de Nules, l'actual terme municipal del qual correspon a l'antic castell islàmic, i en roman l'antic nucli amb el nom de La Vilavella. Segons el cens de Caracena, en el moment de l'expulsió dels moriscs (1609) tenia 70 focs (famílies). En el segle xvii fou repoblat per Cristòfol de Centelles, marqués de Nules.

Economia[modifica]

L'economia local està basada fonamentalment en l'agricultura amb un predomini clar del cultiu de cítrics, si bé actualment hi ha un percentatge alt de la població que treballa en la ceràmica, en fàbriques de localitats dels voltants.

Hi ha en la localitat una cooperativa citrícola i un magatzem de cítrics que ocupen un bon nombre de persones de la població en l'època de la collita de la taronja.

A més, al municipi hi ha un balneari obert durant gran part de l'any que atrau el turisme a la població, principalment persones d'edat avançada que acudixen a la Vilavella per a sanar les seues malalties amb les aigües que brollen des del subsòl de la població a una temperatura aproximada de 27 °C.

Demografia [1][modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2010 2012 2014 2016 2018
3.495 3.443 3.442 3.413 3.401 3.366 3.366 3.360 3.368 3.357 3.281 3.273 3.273 3.273

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP) i 2 d'Independents per la Vilavella (IxLV).

Escut de la Vilavella-3.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - la Vilavella

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Manel Martínez Grau 1.069 46,20% 5 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Popular PP icono 2019.svg Abelardo Zaragoza Gimeno 733 31,68% 4 (Red Arrow Down.svg-1)
Independets per la Vilavella IxLV-LaVilavella.png Carmen Navarro Roig 441 19,06% 2 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Altres candidatures[a] Transparent.gif 56 2,42% 0
Vots en blanc Transparent.gif 15 0,65%
Total vots vàlids i regidors 2.314 100 % 11
Vots nuls 26 1,11%
Participació (vots vàlids més nuls) 2.340 88,97%**
Abstenció 290* 11,03%**
Total cens electoral 2.630* 100 %**
Alcalde: Manel Martínez Grau (PSPV) (15/06/2019)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (5 vots de PSPV[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Castelló,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Ajuntament de la Vilavella

Des d'agost de 2019 l'alcaldessa de la Vilavella és Carmen Navarro Roig, d'Independents per la Vilavella (IxLV), amb el recolzament del Partit Popular (PP). Navarro ja va ser alcaldessa entre 2015 i 2017 gràcies a un pacte de govern, però amb el Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Després de les eleccions municipals de 2019 el PP i IxLV havien fet un pacte de govern per a atorgar l'alcaldia a Carmen Navarro, però l'absència del candidat del PP, Abelardo Zaragoza, el dia de la votació en el Ple de l'Ajuntament frustrà el pacte i fou Manel Martínez, del PSPV, qui obtingué l'alcaldia. Poc després fou filtrada una conversació de Martínez amb una regidora del PP on li demanava el seu vot a canvi de treball i un sou. Això provocà la dimissió de Martínez. Després fou elegida Carmen Navarro en un Plé on reaparegué Abelardo Zaragoza.[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Filiberto Flors Molés UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Filiberto Flors Molés PDL 28/05/1983 --
1987–1991 Sebastián Martínez Arnau PP 30/06/1987 --
1991–1995 Sebastián Martínez Arnau PP 15/06/1991 --
1995–1999 Pascual Casino Adsuara PP 17/06/1995 --
1999–2003 Pascual Casino Adsuara PP 03/07/1999 --
2003–2007 José Luís Jarque Almela PP 14/06/2003 --
2007–2011 José Luís Jarque Almela PP 16/06/2007 --
2011–2015 José Luís Jarque Almela PP 11/06/2011 --
2015–2019 Carmen Navarro Roig
Manel Martínez Grau
IxLV[b]
PSPV-PSOE
13/06/2015
17/06/2017
Pacte de govern
--
Des de 2019 Manel Martínez Grau
Carmen Navarro Roig
PSPV-PSOE
IxLV
15/06/2019
01/08/2019
Dimissió/renúncia
--
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

Església de la Sagrada Família
  • Església de la Sagrada Família. Del segle xviii. D'estil corinti, va ser conclosa el 1756; va ser destruïda el 1936 i restaurada el 1956. Del temple originari només queden els murs.
  • Ermita de Sant Sebastià. Inaugurada el 1756 però destruïda durant la invasió francesa; l'actual data de 1935. A pocs metres de l'esmentada ermita es troba la gruta de la Nostra Senyora de Lourdes, reproducció de la gruta de la localitat occitana del mateix nom.

Monuments civils[modifica]

Castell de la Vilavella
Agrupació de Balnearis de la Vilavella
Font Calda
  • Castell de la Vilavella. Construït pels àrabs en el segle x. Conquistat en el 1238 pel rei Jaume I. L'estat actual és de ruïna però conserva una interessant cisterna de l'època àrab i un paviment de rajoles de Manises de la capella de Sant Jaume (Segle XV).
  • Balneari. Construït en el segle xix, conserva la tradició dels establiments huitcentistes i aprofita les aigües termals per a la realització de tractaments. La primera utilització de les termes de la Vilavella data dels romans. En el segle XIX existien en la població 11 establiments, i este és l'únic que continua l'activitat, fruit de l'agrupació després de la postguerra. La qualitat de les seues aigües i els beneficis que se n'obtenen sobreviuen al pas del temps.
  • Font Calda. Del segle xviii. Al mateix lloc on naix la font hi ha un brollador d'aigües termals. Les virtuts medicinals de les seues aigües eren ja conegudes pels romans. Ragen a una temperatura de 27 °C.

Cultura[modifica]

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Sebastià. Se celebra el 20 de gener, amb una coneguda fira i romiatge a l'ermita del sant.
  • Festa dels Sants de la Pedra, Sant Roc i Sant Joaquim. Les festes en honor a estos sants tenen molta anomenada en la comarca i els barris de la població. Se celebren des de finals de juliol a principis de setembre i els organitzadors mantenen una seriosa competència entre si per les exhibicions de bous al carrer d'importants ramaderies.

Notes[modifica]

  1. També es presentaren a les eleccions de 2019: Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (56 vots, 2,42%).
  2. IxLV són les sigles d'Independents per la Vilavella.

Referències[modifica]

  1. «12136 Vilavella, la. Padrón. Cifras oficiales». Instituto Nacional de Estadística. [Consulta: 22 maig 2019].
  2. Mira, Mònica «El PSPV cau a la Vilavella després de la dimissió de l'alcalde». Levante-EMV, 15-06-2019.
  3. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.146 [Consulta: 29 abril 2020].
  4. Junta Electoral de la Zona de Castelló «Relación de candidaturas proclamadas para las Elecciones Municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30 abril del 2019, pàg. 45-46. inserció 01868-2019-U [Consulta: 19 juny 2019].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 19 juny 2019].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a la Vilavella», 26-05-2019. [Consulta: 19 juny 2019].
  7. Ramírez, Borja «El alcalde socialista de un pueblo de Castellón dimite como diputado provincial después de hacerse públicas una grabaciones en las que presionaba a una edil popular». ElDiario.es, 30-07-2019.
  8. Mira, Mònica «El PSPV cau a la Vilavella després de la dimissió de l'alcalde». Levante-EMV, 02-08-2019.
  9. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Vilavella. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]