La Vilavella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticala Vilavella
Bandera de la Vilavella Escut de la Vilavella
Escut de la Vilavella
VGeneral2 Vilavella.jpg
Vista de la Vilavella

Localització
Localització de la Vilavella respecte del País Valencià.png
39° 51′ 32″ N, 0° 11′ 01″ O / 39.8588°N,0.1834768°O / 39.8588; -0.1834768
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Plana Baixa
Municipis 1
Població
Total 3.243 (2016)
• Densitat 540,5 hab/km²
Gentilici Vilaveller, vilavellera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 6 km²
Altitud 38 m
Limita amb Nules
Partit judicial Nules
Història
Festa major juliol, agost i setembre
Patró Sants de la Pedra, Sant Roc i Sant Joaquim
Dia de mercat Dilluns
Organització i govern
• Alcalde José Luis Jarque Almela
Economia
Pressupost 2.945.184,06 (2007)
Indicatius
Codi postal 12526
Codi INE 12136
Codi ARGOS 12136
Altres dades

Web www.lavilavella.es
Modifica dades a Wikidata

La Vilavella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita solament amb Nules, que envolta el seu terme municipal per complet.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La localitat està situada en el sector sud-oriental de la província de Castelló, al peu d'un contrafort de la Serra d'Espadà, les elevacions últimes de la qual apareixen com internades en la Plana, la qual presenta aquí la seva amplària mínima. La distància a la costa és aproximadament de set quilòmetres.

Ressalta el contrast tan accentuat que oferixen els seus dos sectors: la zona pertanyent a la Plana i la part muntanyenca, que s'eleva bruscament a l'esquena del poble, abastant bona part del seu terme, i que es troba per complet coberta de matoll, amb escasses formacions arbòries.

La localitat va guanyant altura des dels seus carrers moderns, situades ja en el pla, fins al casc més antic, que s'empina en la mateixa vessant del turó del Castell.

Història[modifica | modifica el codi]

La Vilavella és d'origen romà, que li donaren el nom de Noulas. Malgrat això els orígens de l'actual població cal situar-los en l'època d'ocupació musulmana, quan s'hi construí un castell que va servir per a aglutinar la població dispersa. Fou conquerida per Jaume I, qui la donà a Guillem de Montcada el 1251. A les primeries del segle XIII hom fundà la Pobla Nova de Nules, origen del poble de Nules, el qual actual terme municipal correspon a l'antic castell islàmic, romanent l'antic nucli amb el nom de La Vilavella. Segons el Cens de Caracena, en el moment de l'expulsió dels moriscs (1609) tenia 70 focs. En el segle XVII fou repoblat per Cristòfol de Centelles, marqués de Nules.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2010 2012
3.495 3.443 3.442 3.413 3.401 3.366 3.366 3.360 3.363 3.368 3.357 3.281

Administració[modifica | modifica el codi]

Ajuntament de la Vilavella
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Filiberto Flors Molés UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Filiberto Flors Molés PDL 28/05/1983
1987 - 1991 Sebastián Martínez Arnau PP 30/06/1987
1991 - 1995 Sebastián Martínez Arnau PP 15/06/1991
1995 - 1999 Pascual Casino Adsuara PP 17/06/1995
1999 - 2003 Pascual Casino Adsuara PP 03/07/1999
2003 - 2007 José Luis Jarque Almela PP 14/06/2003
2007 - 2011 José Luis Jarque Almela PP 16/06/2007
2011 - 2015 José Luis Jarque Almela PP 11/06/2011
Des del 2015 Carmen Navarro Roig Independents per La Vilavella 13/06/2015

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia local, està basada fonamentalment en l'agricultura amb clar predomini del cultiu de cítrics, però en aquests moments hi ha un percentatge alt de la població que està treballant en la ceràmica, en fàbriques de localitats dels voltants.

Hi ha en la localitat una Cooperativa Citrícola i un magatzem de cítrics que empren a un bon nombre de persones de la població en l'època de la collita de la taronja.

A més, al municipi hi ha un balneari obert durant gran part de l'any i que atrau el turisme a la població, principalment persones d'edat avançada que acudeixen a la Vilavella per sanar les seues malalties amb les aigües que brollen des del subsòl de la població a una temperatura aproximada d'uns 27 °C.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Església de la Sagrada Família
  • Església de la Sagrada Família. Del segle XVIII.

Estil Corinti. Conclosa en 1756, va ser destruïda en 1936 i restaurada en 1956. Del temple originari només queden els murs.

  • Ermita de Sant Sebastià.

Inaugurada en 1756 però destruïda durant la invasió francesa, l'actual data de 1935. A pocs metres de l'esmentada ermita es troba la Gruta de La nostra Senyora de Lourdes, reproducció de la gruta de la localitat francesa del mateix nom.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Castell de la Vilavella
Agrupació de Balnearis de la Vilavella
Font Calda
  • Castell de la Vilavella.

Construït pels àrabs en el segle X. Conquistat en el 1238 pel rei Jaume I. L'estat actual és de ruïna però conserva una interessant cisterna de l'època àrab i un paviment de rajoles de Manises de la capella de Sant Jaume (Segle XV).

  • Balneari. Del segle XIX.

Balneari que conserva la tradició dels establiments de principis del segle passat i que aprofita les aigües termals per a la realització de tractaments.

La primera utilització de les Termes de La Vilavella data dels Romans. En el segle XIX existien en la població 11 establiments, sent aquest l'únic que contínua l'activitat, fruit de l'agrupació després de la postguerra. La qualitat de les seves aigües i els beneficis que d'ella s'obtenen sobreviuen al pas del temps.

  • Font Calda. del segle XVIII.

Brollador d'aigües termals que neix en el mateix lloc on està situada la font. Les virtuts medicinals d'aquestes aigües eren ja conegudes pels romans. Ragen a una temperatura de 27 °C.

Cultura[modifica | modifica el codi]

  • Museu del Cervelló

Museu d'història de la Vila per èpoques: prehistòria, romana, àrab, de la guerra civil i de la guerra de la independència, i restes de l'època del castell.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Sebastià. Se celebra el 20 de gener, amb una coneguda fira i romiatge a l'ermita del Sant.
  • Festa Sants de la Pedra, Sant Roc i Sant Joaquim. Gaudeixen de fama en la comarca les festes de carrers i barris de la població, en honor a aquests sants, que se celebren des de finals de juliol a principis de setembre i mantenen una seriosa competència entre si per les exhibicions de "bous de carrer" d'importants ramaderies.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]